El principal objectiu del projecte Ovihuec és construir un tallafocs natural al voltant del poble de Vilamòs, adaptant les tasques que desenvolupaven els nostres avis sobre el treball de la terra, dels prats i dels horts, als avenços mecànics dels nostres temps. Ara bé, sense deixar de banda aquell esperit de comunitat de la societat aranesa del segle passat.
Vista l’evolució que han experimentat els nostres boscos en aquestes últimes dècades a causa del canvi del sistema socioeconòmic que va conduir a un abandonament progressiu dels béns comunals i particulars, neix avui la necessitat imperiosa de tornar a aquell paisatge que la nostra gent gran van modelar al voltant dels pobles. Malauradament, aquest paisatge no existeix, segues, maleses i matolls se n’han apoderat, cosa que comporta un alt risc d’incendis que poden posar en perill la vida dels pobles. Tot això fa que l’administració hagi de prendre les mesures adequades per a la preservació d’aquest paisatge i dels seus pobles, vetllant pel bé comú.
A més, gràcies als treballs forestals iniciats aquesta darrera tardor, podem apreciar ja un nou paisatge que recorda el de molts anys enrere on s’hi reconeixen els nostres veïns i veïnes de més edat. És un plaer veure aquelles terres sembrades de patates, orment o blat, i aquells prats ben desbrossats, sense una guinça i ben pentinats, que ara intentem recuperar.
El que més mereix el territori és que el cuidem, el treballem i no l’abandonem. A aquest efecte, crec que aquest projecte que comença a Vilamòs com una prova pilot, podria ser utilitzat per molts altres municipis aranesos.
Els treballs de desforestació que s’han dut a terme han estat executats en propietats privades. Amb l’objectiu de no deixar créixer una altra vegada la vegetació, s’ha implantat el ramat de 130 caps entre ovelles i cabres, per a què pastin i així mantenir-lo sense espines.
El meu desig és poder veure un ramat comunitari socialment i econòmicament viable, un poble on el seu entorn sigui conservat i que aquest mai oblidi el Vilamòs que ens van deixar aquells que avui ja no hi són.
Ovihuec, no fa cap mena de competència amb el món de la pagesia i la ramaderia, sinó que, aquest projecte també vol demostrar la importància de la ramaderia extensiva. Per això cal obtenir una sèrie de dades i investigadors que ens puguin donar els instruments per rebatre qualsevol controvèrsia que puguin argumentar aquells que defensen la terra sense fer-ne cap tipus de gestió ni ser coneixedors del territori ni la seva realitat i necessitats.
Hem de ser capaços d’innovar amb aquest tipus de projectes que permeten diversificar l’economia, anar cap a un model territorial sostenible i poder ser més resilients al canvi climàtic. Ovihuec és una realitat arrelada, que s’hauria de convertir en un bonic verger, ple d’esperança, futur i convicció de treball de la terra.
