Notícies
-
«Ací mos coneishem, ací mos cuedam» (aquí ens coneixem, aquí ens cuidem): construïm un oci nocturn lliure de violències a Aran
Garantir espais d’oci segurs també forma part de construir un territori més just, igualitari i cohesionat. Sota aquesta premissa, el govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha posat en marxa la campanya “Ací mos coneishem, ací mos cuedam” (Aquí ens coneixem, aquí ens cuidem), una iniciativa de sensibilització i prevenció contra qualsevol tipus de…
-
Fomentem la llengua a través de la creativitat i la participació
L’aranès és un dels pilars fonamentals de la identitat col·lectiva del nostre territori, i garantir-ne el futur implica també trobar noves formes de mantenir-lo viu i present en la vida quotidiana de les noves generacions. En aquest sentit, des del govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran continuem impulsant iniciatives que converteixen l’ús de l’aranès…
Es nòstes recomanacions
Er article
-
Vielha, capital d’Aran i motor de futur
Hi ha llocs que, per la seva història, per la seva posició i pel que representen, estan cridats a exercir un paper especial dins del seu territori. Vielha e Mijaran és un d’ells. No només per la seva condició de capital d’Aran, sinó perquè des d’aquí s’articula una part molt important de la vida de…
-
Governar des de la proximitat: el valor de la política municipal
Hi ha decisions que no neixen de l’ambició, si no del compromís. En el meu cas, fer el pas cap a la política local no va ser tant una elecció professional com una conseqüència natural de viure, sentir i voler al meu poble. Créixer en un entorn com Es Bòrdes, petit en número però enorme…
-
No a la guerra, sí a la pau i a la protecció social
Espanya ha estat el primer país en dir no a la guerra d’Estats Units i Israel en contra d’Iran, perquè aquest atac és injust, il·legal i unilateral. Contradiu l’ordre internacional basat en regles i qualsevol mandat de l’ONU. Una guerra que, com tota guerra, provoca patiment en la regió i nefastes conseqüències econòmiques pel món.…
-
Boscos gestionats, territori protegit: una aposta estratègica per a la transició energètica a la Val d’Aran
La gestió forestal constitueix un dels eixos estratègics fonamentals per al present i el futur de la Vall d’Aran. Des del govern d’UA a la màxima institució aranesa, el Conselh Generau d’Aran ha assumit, de manera clara i decidida, la necessitat d’avançar cap a un model de gestió activa, sostenible i responsable dels boscos, que…
-
Les persones al centre
El sistema sanitari i social és una de les expressions més visibles del nostre autogovern. Un model creat per garantir que la ciutadania aranesa tingués accés a uns serveis de qualitat, adaptats a la realitat de muntanya i basats en una visió molt clara: situar les persones al centre. Una visió que ha guiat sempre…
-
L’atenció a les persones, una prioritat
En 2025, els reptes que enfronta Aran són similars als d’altres territoris: l’increment de població, l’envelliment de la societat, la falta d’habitatge, la migració, la solitud no desitjada… És per això que apostem per una atenció integrada, social i sanitària, per a garantir situar a les persones en el centre de les polítiques, de manera…
-
Viure a un territòri de muntanya: una oportunitat de futur
Durant molt de temps s’ha considerat que viure en un poble era sinònim de falta de població, de recursos, d’oportunitats… valorant-ho com una cosa pejorativa. Aquest ha estat el relat dominant. Els territoris de muntanya no són llocs endarrerits ni una càrrega que suportar. Són rics i plens de possibilitats. Allí és on es conserven…
-
OVIHUEC.DAT PER AVANÇAR
El principal objectiu del projecte Ovihuec és construir un tallafocs natural al voltant del poble de Vilamòs, adaptant les tasques que desenvolupaven els nostres avis sobre el treball de la terra, dels prats i dels horts, als avenços mecànics dels nostres temps. Ara bé, sense deixar de banda aquell esperit de comunitat de la societat…
-
Temps d’esperança
Aviat farà dos anys que es van celebrar les eleccions generals de 2023. Els bons resultats que va obtenir el PSC han permès fer arribar la nostra sensibilitat política, representada per Unitat d’Aran, al conjunt d’España. A més, es va aturar la regressió que hagués representat un govern en mans del PP i VOX —un…
Votzes d’Aran
-
José Paba Jordana
José Paba Jordana, fuster de professió i militant històric d’Unitat d’Aran. Mitjançant el Decret 68/1999, de 23 de març de la Generalitat de Catalunya, Unha es va constituir oficialment com a Entitat Municipal Descentralitzada, i en les eleccions de maig de 1999, José Paba es presenta a aquestes com a candidat d’Unitat d’Aran i es…
-
Frederic Vergés Bartau
Frederic Vergés Bartau, va néixer a Betren l’any 1947. Figura clau en la defensa i promoció de la llengua i cultura aranesa. De formació mestre i professor d’aranès, va dedicar bona part de la seva vida professional a l’ensenyament i a la formació del professorat. En aquest àmbit, va ser responsable del reciclatge del professorat…
-
Lourdes Santacruz Alís
Lourdes Santacruz Alís va néixer a la Seu d’Urgell a l’any 1949. Mestra de professió i vocació, escriptora destacada amb una àmplia obra en aranès i activista cultural. Va arribar a la Val d’Aran al 1970 per exercir com a mestra a l’escola pública d’Arres i, més tard, al Col·legi Juan March, reincorporant-se anys després…
-
Leopoldo Bonillo Granados
Un exemple d’integració. Nascut a Arboleas (Almeria), va arribar a la Val d’Aran l’any 1971, amb l’edat de 25 anys, per a exercir el seu ofici de mestre a la Escòla Juan March de Vielha, regentada llavors pels “Hermanos de la Salle”. Anys després, es va integrar a l’escola pública Garona, de la què en…
Istòria e memòria
-
L’obertura de les comunicacions a Aran a través de la Bonaigua i el túnel de Vielha
Durant segles, viure a Aran significava conviure amb l’aïllament. La particular ubicació geogràfica de la Vall a la vessant nord dels Pirineus i envoltada de muntanyes de difícil accés, feia que la connexió amb la resta de Catalunya i d’Espanya fos especialment complexa, sobretot durant l’hivern, quan la neu podia deixar la Vall incomunicada durant…
-
Els orígens del sistema electoral a Aran
Durant segles, Aran va desenvolupar un sistema propi i singular per a l’elecció dels seus representants que va reafirmar la profunditat de la seva tradició d’autogovern: la insaculació. Aquest mètode, utilitzat fins a ben entrat el segle XIX, consistia en introduir els noms dels candidats en bosses o urnes tancades i segellades, d’on s’extreien a…
-
Història del Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovern i singularitat
El Conselh Generau d’Aran és la institució de govern propia de la Vall d’Aran, un òrgan que encarna segles de tradició, identitat i autonomia en el nostre territori. Tot i que avui en dia el coneixem com una institució moderna, les seves arrels es remunten a una llarga història d’autogovern que ha travessat èpoques de…
-
La figura que va consolidar la literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat
Hi ha noms que no pertanyen únicament als llibres, sinó a la memòria col·lectiva d’un poble. Figures que, més enllà del seu temps, ajuden a explicar qui som i d’on venim. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) és una d’elles. Considerat el gran poeta d’Aran, la seva obra no sols va marcar una fita literària, sinó…
-
El Galin Reiau: un tribut que va reconèixer l’autogovern d’Aran
Al llarg de la seva història, la Val d’Aran ha sabut preservar una identitat política i social pròpia dins de contextos canviants. Un dels símbols més clars d’aquesta singularitat és el Galin Reiau, un tribut que durant segles va representar molt més que una obligació fiscal: va ser la base d’un pacte de protecció, autonomia…
-
El Tractat de Lies i Patzeries: pau, comerç i cooperació als Pirineus
El Tractat de Lies i Patzeries, signat la 22 d’abril de 1513 al Pla d’Arrem, (una esplanada d’alta muntanya situada en el vessant francès prop del port del Portilhon, i que tenia ja una llarga funció com a lloc neutre, on es trobaven els representants de les valls dels dos costats dels Pirineus per a…
-
L’armari de les sis claus: memòria institucional d’Aran
Entre els molt símbols de la història aranesa, pocs són tan significatius com l’Armari des Sies Claus, protector dels documents més valuosos de l’autogovern d’Aran. Des del segle XIII, Aran ha comptat amb institucions pròpies que li lliuraven autonomia en la gestió dels seus assumptes i en la defensa dels seus privilegis polítics. Aquesta autonomia…
-
Eth Camin Reiau: memòria viva d’Aran
El Camin Reiau és molt més que un simple camí. És el columna vertebral de la història aranesa, un fil de terra trepitjada que connecta pobles i persones. No és només una travessia, si no un testimoni de la història d’Aran. No es coneix una data exacta que marqui “la construcció del Camin Reiau” en…
-
Per què celebrem la Hèsta d’Aran?
La Hèsta d’Aran és la festa nacional de la Vall d’Aran. Aquesta és celebrada anualment el 17 de juny des del 1991. Aquesta data marca el restabliment, després d’un segle i mig d’abolició, de la màxima institució aranesa i del seu autogovern, arrels què venen per la concessió dels drets històrics de la Querimònia en…
-
Manifest del Conselh Generau Provisional de la Val d’Aran
El «Manifèst del Conselh Generau Provisionau de la Val d’Aran» és un document històric que simbolitza el desig de recuperació de l’autogovern i de la identitat pròpia d’Aran. El Conselh Generau d’Aran, recuperat al 1991 amb la Llei 16/1990, representa la institució d’autogovern d’Aran. Aquesta institució és formada per 13 conselhèrs elegits cada quatre anys…
