Notícies
-
Connexion Joena (Connexió jove): un espai de participació, escolta i oportunitats per als joves d’Aran
Garantir que els joves del territori puguin comptar amb espais propis on trobar-se, compartir i gaudir d’un temps de lleure saludable és també una manera de construir un Aran més cohesionat i amb més oportunitats. Per aquest motiu, el Conselh Generau d’Aran ha tornat a impulsar aquest estiu el programa «Connexion Joena», una iniciativa pensada…
-
Aran Salut incorpora un nou programa d’acompanyament quirúrgic per a una atenció sanitària més propera
El govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, a través d’Aran Salut, ha posat en funcionament un nou programa d’acompanyament quirúrgic que permet la presència d’un progenitor o familiar en determinades intervencions pediàtriques i en les cesàries programades. Aquesta iniciativa forma part del projecte d’humanització de l’atenció sanitària que s’ha impulsat en els darrers anys…
Es nòstes recomanacions
Er article
-
Quan els joves es mouen, Vielha no s’atura
L’esport i la joventut són dos pilars molt importants per comprendre la vida quotidiana de Vielha e Mijaran. Per ser la capital d’Aran, pels equipaments que concentra i pel gran nombre d’activitats que acull al llarg de l’any, Vielha s’ha convertit en un dels principals punts de trobada de la vida esportiva de la Val…
-
Transformar el present, preparar el futur: municipalisme actiu
Governar un municipi és, davant de tot, un exercici de proximitat. Significa escoltar, entendre i actuar amb responsabilitat sobre allò que influeix directament en la vida quotidiana dels nostres veïns i veïnes. Durant aquest mandat hem assumit aquest compromís amb determinació, impulsant una acció de govern centrada en millorar els serveis públics, modernitzar les nostres…
-
Vielha, capital d’Aran i motor de futur
Hi ha llocs que, per la seva història, per la seva posició i pel que representen, estan cridats a exercir un paper especial dins del seu territori. Vielha e Mijaran és un d’ells. No només per la seva condició de capital d’Aran, sinó perquè des d’aquí s’articula una part molt important de la vida de…
-
Governar des de la proximitat: el valor de la política municipal
Hi ha decisions que no neixen de l’ambició, si no del compromís. En el meu cas, fer el pas cap a la política local no va ser tant una elecció professional com una conseqüència natural de viure, sentir i voler al meu poble. Créixer en un entorn com Es Bòrdes, petit en número però enorme…
-
No a la guerra, sí a la pau i a la protecció social
Espanya ha estat el primer país en dir no a la guerra d’Estats Units i Israel en contra d’Iran, perquè aquest atac és injust, il·legal i unilateral. Contradiu l’ordre internacional basat en regles i qualsevol mandat de l’ONU. Una guerra que, com tota guerra, provoca patiment en la regió i nefastes conseqüències econòmiques pel món.…
-
Boscos gestionats, territori protegit: una aposta estratègica per a la transició energètica a la Val d’Aran
La gestió forestal constitueix un dels eixos estratègics fonamentals per al present i el futur de la Vall d’Aran. Des del govern d’UA a la màxima institució aranesa, el Conselh Generau d’Aran ha assumit, de manera clara i decidida, la necessitat d’avançar cap a un model de gestió activa, sostenible i responsable dels boscos, que…
-
Les persones al centre
El sistema sanitari i social és una de les expressions més visibles del nostre autogovern. Un model creat per garantir que la ciutadania aranesa tingués accés a uns serveis de qualitat, adaptats a la realitat de muntanya i basats en una visió molt clara: situar les persones al centre. Una visió que ha guiat sempre…
-
L’atenció a les persones, una prioritat
En 2025, els reptes que enfronta Aran són similars als d’altres territoris: l’increment de població, l’envelliment de la societat, la falta d’habitatge, la migració, la solitud no desitjada… És per això que apostem per una atenció integrada, social i sanitària, per a garantir situar a les persones en el centre de les polítiques, de manera…
-
Viure a un territòri de muntanya: una oportunitat de futur
Durant molt de temps s’ha considerat que viure en un poble era sinònim de falta de població, de recursos, d’oportunitats… valorant-ho com una cosa pejorativa. Aquest ha estat el relat dominant. Els territoris de muntanya no són llocs endarrerits ni una càrrega que suportar. Són rics i plens de possibilitats. Allí és on es conserven…
-
OVIHUEC.DAT PER AVANÇAR
El principal objectiu del projecte Ovihuec és construir un tallafocs natural al voltant del poble de Vilamòs, adaptant les tasques que desenvolupaven els nostres avis sobre el treball de la terra, dels prats i dels horts, als avenços mecànics dels nostres temps. Ara bé, sense deixar de banda aquell esperit de comunitat de la societat…
Votzes d’Aran
-
José Tarrau Caseny
Avui volem parlar d’un militant històric d’Unitat d’Aran, José Tarrau Caseny. Tarrau va néixer al poble de Bagergue fa 82 anys, un lloc que marcaria per sempre el seu caràcter, la seva manera d’entendre la vida i el seu compromís amb la comunitat. La seva vida professional es va desenvolupar al món de la pagesia,…
-
José Paba Jordana
José Paba Jordana, fuster de professió i militant històric d’Unitat d’Aran. Mitjançant el Decret 68/1999, de 23 de març de la Generalitat de Catalunya, Unha es va constituir oficialment com a Entitat Municipal Descentralitzada, i en les eleccions de maig de 2003, José Paba es presenta a aquestes com a candidat d’Unitat d’Aran i es…
-
Frederic Vergés Bartau
Frederic Vergés Bartau, va néixer a Betren l’any 1947. Figura clau en la defensa i promoció de la llengua i cultura aranesa. De formació mestre i professor d’aranès, va dedicar bona part de la seva vida professional a l’ensenyament i a la formació del professorat. En aquest àmbit, va ser responsable del reciclatge del professorat…
-
Lourdes Santacruz Alís
Lourdes Santacruz Alís va néixer a la Seu d’Urgell a l’any 1949. Mestra de professió i vocació, escriptora destacada amb una àmplia obra en aranès i activista cultural. Va arribar a la Val d’Aran al 1970 per exercir com a mestra a l’escola pública d’Arres i, més tard, al Col·legi Juan March, reincorporant-se anys després…
Istòria e memòria
-
La bandera d’Aran: orígens i evolució d’un símbol
La bandera d’Aran és un dels principals símbols institucionals d’Aran i representa la seva identitat històrica. El seu disseny actual és el resultat d’un llarg procés d’evolució, marcat per la influència de la història d’Occitània, de l’heràldica (la disciplina que estudia, descriu i interpreta els escuts d’armes) i de les pròpies institucions araneses. L’element més…
-
Era Hèsta d’Aran: història d’un país i de les seves institucions
El 17 de juny, Aran celebra la seva festa nacional. Una jornada marcada pels actes institucionals, la processó fins a Mijaran i els tradicionals pendons dels terçons, que formen part de la memòria col·lectiva del país. En els darrers anys, la celebració s’ha obert també a nous espais culturals i participatius, amb activitats com el…
-
L’obertura de les comunicacions a Aran a través de la Bonaigua i el túnel de Vielha
Durant segles, viure a Aran significava conviure amb l’aïllament. La particular ubicació geogràfica de la Vall a la vessant nord dels Pirineus i envoltada de muntanyes de difícil accés, feia que la connexió amb la resta de Catalunya i d’Espanya fos especialment complexa, sobretot durant l’hivern, quan la neu podia deixar la Vall incomunicada durant…
-
Els orígens del sistema electoral a Aran
Durant segles, Aran va desenvolupar un sistema propi i singular per a l’elecció dels seus representants que va reafirmar la profunditat de la seva tradició d’autogovern: la insaculació. Aquest mètode, utilitzat fins a ben entrat el segle XIX, consistia en introduir els noms dels candidats en bosses o urnes tancades i segellades, d’on s’extreien a…
-
Història del Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovern i singularitat
El Conselh Generau d’Aran és la institució de govern propia de la Vall d’Aran, un òrgan que encarna segles de tradició, identitat i autonomia en el nostre territori. Tot i que avui en dia el coneixem com una institució moderna, les seves arrels es remunten a una llarga història d’autogovern que ha travessat èpoques de…
-
La figura que va consolidar la literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat
Hi ha noms que no pertanyen únicament als llibres, sinó a la memòria col·lectiva d’un poble. Figures que, més enllà del seu temps, ajuden a explicar qui som i d’on venim. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) és una d’elles. Considerat el gran poeta d’Aran, la seva obra no sols va marcar una fita literària, sinó…
-
El Galin Reiau: un tribut que va reconèixer l’autogovern d’Aran
Al llarg de la seva història, la Val d’Aran ha sabut preservar una identitat política i social pròpia dins de contextos canviants. Un dels símbols més clars d’aquesta singularitat és el Galin Reiau, un tribut que durant segles va representar molt més que una obligació fiscal: va ser la base d’un pacte de protecció, autonomia…
-
El Tractat de Lies i Patzeries: pau, comerç i cooperació als Pirineus
El Tractat de Lies i Patzeries, signat la 22 d’abril de 1513 al Pla d’Arrem, (una esplanada d’alta muntanya situada en el vessant francès prop del port del Portilhon, i que tenia ja una llarga funció com a lloc neutre, on es trobaven els representants de les valls dels dos costats dels Pirineus per a…
-
L’armari de les sis claus: memòria institucional d’Aran
Entre els molt símbols de la història aranesa, pocs són tan significatius com l’Armari des Sies Claus, protector dels documents més valuosos de l’autogovern d’Aran. Des del segle XIII, Aran ha comptat amb institucions pròpies que li lliuraven autonomia en la gestió dels seus assumptes i en la defensa dels seus privilegis polítics. Aquesta autonomia…
-
Eth Camin Reiau: memòria viva d’Aran
El Camin Reiau és molt més que un simple camí. És el columna vertebral de la història aranesa, un fil de terra trepitjada que connecta pobles i persones. No és només una travessia, si no un testimoni de la història d’Aran. No es coneix una data exacta que marqui “la construcció del Camin Reiau” en…
