Notícies
-
Recuperem i conservem els camins tradicionals d’Aran
La xarxa de camins tradicionals de la Val d’Aran és una part important del patrimoni i del paisatge del territori. Al llarg dels anys, aquests camins han connectat pobles i espais del país. Per això, els hem de mantenir en bones condicions per garantir-ne la conservació i el bon ús. En aquest sentit, el govern…
-
Acompanyem les famílies, invertim en futur: nou espai de suport i acompanyament del CDIAP Val d’Aran
Una de les prioritats que guien l’acció política d’Unitat d’Aran és construir un país on les persones i les seves necessitats siguin al centre de les decisions públiques. Entenem que la qualitat de vida de la nostra ciutadania no depèn únicament de les grans infraestructures o dels projectes estratègics, sinó també de la capacitat de…
Es nòstes recomanacions
Er article
-
Mobilitat i educació per a un Aran amb més oportunitats
Viure en un territori de muntanya com la Val d’Aran no hauria de significar tenir menys oportunitats. Tot i així, la realitat geogràfica condiciona l’accés als estudis, a la formació i als serveis bàsics, essencials per al desenvolupament personal i acadèmic. Per això, quan parlem d’igualtat d’oportunitats també parlem d’altres qüestions com la mobilitat, les…
-
Tres dones al capdavant d’Unha
A Unha, la política té cara i nom propi. És a tocar de la vida quotidiana i es fa a escala de carrer, de plaça i de veïnat. I té també un clar protagonisme femení: tres dones lideren l’EMD d’Unha. En un poble de només 125 habitants, les decisions públiques no es queden darrere d’una…
-
Quan els joves es mouen, Vielha no s’atura
L’esport i la joventut són dos pilars molt importants per comprendre la vida quotidiana de Vielha e Mijaran. Per ser la capital d’Aran, pels equipaments que concentra i pel gran nombre d’activitats que acull al llarg de l’any, Vielha s’ha convertit en un dels principals punts de trobada de la vida esportiva de la Val…
-
Transformar el present, preparar el futur: municipalisme actiu
Governar un municipi és, davant de tot, un exercici de proximitat. Significa escoltar, entendre i actuar amb responsabilitat sobre allò que influeix directament en la vida quotidiana dels nostres veïns i veïnes. Durant aquest mandat hem assumit aquest compromís amb determinació, impulsant una acció de govern centrada en millorar els serveis públics, modernitzar les nostres…
-
Vielha, capital d’Aran i motor de futur
Hi ha llocs que, per la seva història, per la seva posició i pel que representen, estan cridats a exercir un paper especial dins del seu territori. Vielha e Mijaran és un d’ells. No només per la seva condició de capital d’Aran, sinó perquè des d’aquí s’articula una part molt important de la vida de…
-
Governar des de la proximitat: el valor de la política municipal
Hi ha decisions que no neixen de l’ambició, si no del compromís. En el meu cas, fer el pas cap a la política local no va ser tant una elecció professional com una conseqüència natural de viure, sentir i voler al meu poble. Créixer en un entorn com Es Bòrdes, petit en número però enorme…
-
No a la guerra, sí a la pau i a la protecció social
Espanya ha estat el primer país en dir no a la guerra d’Estats Units i Israel en contra d’Iran, perquè aquest atac és injust, il·legal i unilateral. Contradiu l’ordre internacional basat en regles i qualsevol mandat de l’ONU. Una guerra que, com tota guerra, provoca patiment en la regió i nefastes conseqüències econòmiques pel món.…
-
Boscos gestionats, territori protegit: una aposta estratègica per a la transició energètica a la Val d’Aran
La gestió forestal constitueix un dels eixos estratègics fonamentals per al present i el futur de la Vall d’Aran. Des del govern d’UA a la màxima institució aranesa, el Conselh Generau d’Aran ha assumit, de manera clara i decidida, la necessitat d’avançar cap a un model de gestió activa, sostenible i responsable dels boscos, que…
-
Les persones al centre
El sistema sanitari i social és una de les expressions més visibles del nostre autogovern. Un model creat per garantir que la ciutadania aranesa tingués accés a uns serveis de qualitat, adaptats a la realitat de muntanya i basats en una visió molt clara: situar les persones al centre. Una visió que ha guiat sempre…
-
L’atenció a les persones, una prioritat
En 2025, els reptes que enfronta Aran són similars als d’altres territoris: l’increment de població, l’envelliment de la societat, la falta d’habitatge, la migració, la solitud no desitjada… És per això que apostem per una atenció integrada, social i sanitària, per a garantir situar a les persones en el centre de les polítiques, de manera…
Votzes d’Aran
-
Amador Marqués Atés
Amador Marqués Atés, aranès nascut a Vielha de 42 anys. Ha viscut la major part de la seva vida a Bossòst, el seu poble, on sempre s’ha implicat activament en la vida social i política del municipi i on ha desenvolupat una part important de la seva trajectòria pública. Periodista de formació, amb estudis de…
-
José Tarrau Caseny
Avui volem parlar d’un militant històric d’Unitat d’Aran, José Tarrau Caseny. Tarrau va néixer al poble de Bagergue fa 82 anys, un lloc que marcaria per sempre el seu caràcter, la seva manera d’entendre la vida i el seu compromís amb la comunitat. La seva vida professional es va desenvolupar al món de la pagesia,…
-
José Paba Jordana
José Paba Jordana, fuster de professió i militant històric d’Unitat d’Aran. Mitjançant el Decret 68/1999, de 23 de març de la Generalitat de Catalunya, Unha es va constituir oficialment com a Entitat Municipal Descentralitzada, i en les eleccions de maig de 2003, José Paba es presenta a aquestes com a candidat d’Unitat d’Aran i es…
-
Frederic Vergés Bartau
Frederic Vergés Bartau, va néixer a Betren l’any 1947. Figura clau en la defensa i promoció de la llengua i cultura aranesa. De formació mestre i professor d’aranès, va dedicar bona part de la seva vida professional a l’ensenyament i a la formació del professorat. En aquest àmbit, va ser responsable del reciclatge del professorat…
Istòria e memòria
-
Les fires ramaderes d’Aran: segles d’història i tradició
Les fires ramaderes formen part de la història i de la vida quotidiana dels pobles d’Aran des de fa molt de temps. Durant generacions, aquests mercats van ser un punt de trobada fonamental per a ramaders, pagesos i comerciants de tot el territori, que es reunien per comprar i vendre bestiar, intercanviar productes i mantenir…
-
Les danses araneses, memòria viva d’Aran
Les danses tradicionals formen part d’aquella memòria col·lectiva que, sense estar escrita als llibres, ha sabut arribar fins als nostres dies. A Aran, els balls i les danses han acompanyat la vida dels pobles durant generacions i han estat vinculats tant a la vida quotidiana i als treballs de la terra com a les festes…
-
La bandera d’Aran: orígens i evolució d’un símbol
La bandera d’Aran és un dels principals símbols institucionals d’Aran i representa la seva identitat històrica. El seu disseny actual és el resultat d’un llarg procés d’evolució, marcat per la influència de la història d’Occitània, de l’heràldica (la disciplina que estudia, descriu i interpreta els escuts d’armes) i de les pròpies institucions araneses. L’element més…
-
Era Hèsta d’Aran: història d’un país i de les seves institucions
El 17 de juny, Aran celebra la seva festa nacional. Una jornada marcada pels actes institucionals, la processó fins a Mijaran i els tradicionals pendons dels terçons, que formen part de la memòria col·lectiva del país. En els darrers anys, la celebració s’ha obert també a nous espais culturals i participatius, amb activitats com el…
-
L’obertura de les comunicacions a Aran a través de la Bonaigua i el túnel de Vielha
Durant segles, viure a Aran significava conviure amb l’aïllament. La particular ubicació geogràfica de la Vall a la vessant nord dels Pirineus i envoltada de muntanyes de difícil accés, feia que la connexió amb la resta de Catalunya i d’Espanya fos especialment complexa, sobretot durant l’hivern, quan la neu podia deixar la Vall incomunicada durant…
-
Els orígens del sistema electoral a Aran
Durant segles, Aran va desenvolupar un sistema propi i singular per a l’elecció dels seus representants que va reafirmar la profunditat de la seva tradició d’autogovern: la insaculació. Aquest mètode, utilitzat fins a ben entrat el segle XIX, consistia en introduir els noms dels candidats en bosses o urnes tancades i segellades, d’on s’extreien a…
-
Història del Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovern i singularitat
El Conselh Generau d’Aran és la institució de govern propia de la Vall d’Aran, un òrgan que encarna segles de tradició, identitat i autonomia en el nostre territori. Tot i que avui en dia el coneixem com una institució moderna, les seves arrels es remunten a una llarga història d’autogovern que ha travessat èpoques de…
-
La figura que va consolidar la literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat
Hi ha noms que no pertanyen únicament als llibres, sinó a la memòria col·lectiva d’un poble. Figures que, més enllà del seu temps, ajuden a explicar qui som i d’on venim. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) és una d’elles. Considerat el gran poeta d’Aran, la seva obra no sols va marcar una fita literària, sinó…
-
El Galin Reiau: un tribut que va reconèixer l’autogovern d’Aran
Al llarg de la seva història, la Val d’Aran ha sabut preservar una identitat política i social pròpia dins de contextos canviants. Un dels símbols més clars d’aquesta singularitat és el Galin Reiau, un tribut que durant segles va representar molt més que una obligació fiscal: va ser la base d’un pacte de protecció, autonomia…
-
El Tractat de Lies i Patzeries: pau, comerç i cooperació als Pirineus
El Tractat de Lies i Patzeries, signat la 22 d’abril de 1513 al Pla d’Arrem, (una esplanada d’alta muntanya situada en el vessant francès prop del port del Portilhon, i que tenia ja una llarga funció com a lloc neutre, on es trobaven els representants de les valls dels dos costats dels Pirineus per a…
