Hi ha decisions que no neixen de l’ambició, si no del compromís. En el meu cas, fer el pas cap a la política local no va ser tant una elecció professional com una conseqüència natural de viure, sentir i voler al meu poble. Créixer en un entorn com Es Bòrdes, petit en número però enorme en identitat, et fa comprendre que allò que passa en el dia a dia no és casual: depèn de la implicació de les persones.
Veure que hi havia coses que podien millorar, escoltar els meus veïns i veïnes, compartir inquietuds amb gent que, com jo, creia que el futur dels nostres pobles s’havia de construir des de dins, etc. Va ser en aquell moment quan vaig decidir formar part del projecte d’Unitat d’Aran, un espai polític que comprèn el territori, que el viu i que treballa per a ell, des de la proximitat i l’arrelament.
Perquè fer política des d’un poble, i més d’un poble petit, no és no fàcil. Fer política municipalista és, abans de tot, estar-hi present. Hi ha urgències quotidianes i petites fites que, sumades, marquen la diferència en el dia a dia i benestar dels ciutadans. Des de garantir uns serveis bàsics de qualitat, fins a impulsar millores que permetin que la gent jove pugui viure o tornar als nostres pobles, tot passa per aquella mirada pròxima que només es pot tenir quan formes part del lloc i de la comunitat a la què serveixes. Aquesta és també la força que, per a mi, ha de guiar la política.
La política municipalista requereix donar també resposta, assumir errors i continuar cap endavant. Vol dir defensar cada projecte, cada millora, cada oportunitat, amb determinació i amb coratge. Vol dir persistir i perseverar.
Però és justament aquí on la política pren tot el seu sentit.
Als pobles, la política no és teoria, si no que és vida. És cuidar a les persones i el seu benestar. Cuidar i invertir en infraestructures, als carrers, en serveis. És posar en el centre de les polítiques a les persones grans, als joves que volen viure al territori, a les famílies que volen construir el seu projecte de vida. És lluitar perquè els nostres pobles no es quedin enrere i que tinguin un futur, convertint-se en espais vius, dignes i plens d’oportunitats.
I en aquest camí, les dones tenim molt a dir.
Durant molts anys, la nostra presència ha estat discreta, moltes vegades invisible, però sempre imprescindible. Hem sostingut la vida dels pobles des de molts àmbits, i ara també som protagonistes en la presa de decisions. I ho fem amb una mirada que posa en el centre a les persones, a la cura, a la cohesió i el sentiment de comunitat.
En aquest camí, també he pres consciència del nostre paper. No vàrem arribar a la política local del no-res. En el nostre cas, abans que jo, Es Bòrdes ja hi havia hagut una alcaldessa, Ana Maria Tomás Palomeras, la primera dona amb responsabilitat política de la història recent aranesa. I això diu molt d’un poble que ha sapigut reconèixer el lideratge femení. Però aquest fet no vol dir que el camí estigui fet. Ser dona en la política, especialment en entorns més rurals, implica responsabilitat, visibilitat i, moltes vegades, la necessitat d’obrir portes que encara ara no són del tot obertes.
Avui, ser dona i governar en un municipi és també un acte de compromís i de responsabilitat. Amb el present, però també amb les generacions que vindran. Amb la voluntat de deixar pobles millors, més justos i més igualitaris.
Així i tot, també és una oportunitat. L’oportunitat d’aportar una manera de fer que posa el focus en les persones, en la cura, en la cohesió i en la igualtat d’oportunitats. De demostrar que el lideratge no entén de gènere, si no de compromís, de capacitat de treball i de voluntat de servei.
Durant aquests anys al capdavant de l’Ajuntament, hi ha hagut projectes que reflecteixen precisament aquesta manera d’entendre la política. La millora d’infraestructures municipals per a garantir serveis de qualitat, l’aposta per a mantenir i dinamitzar la vida social i cultural del poble, el treball per a fixar població i oferir oportunitats a les famílies i als joves, o l’atenció constant a les persones grans, assegurant que puguin continuar vivint amb dignitat en el seu entorn. Són avanços que, potser, no sempre apareixen en els titulars, però que tenen un impacte directe en la vida de la gent.
Cadascun d’aquests èxits, per petit que sembli des de fora, representa molt. Representa hores de treball, diàleg, dificultats superades i, sobretot, l’orgull de veure com el teu poble avança sense perdre la seva essència.
Perquè si hi ha alguna cosa que necessiten els nostres pobles és precisament això: implicació.
Implicació de les dones, dels joves, dels que hi han estat sempre i dels que arriben. La vida comunitària no es sosté sola, requereix compromís, participació i una mirada compartida cap al futur.
Crec profundament en una política pròxima, honesta i arrelada al territori. Una política que escolta abans d’actuar, que comprèn les particularitats de cada lloc i que treballa amb constància, encara que, a vegades, els avanços siguin lents. Perquè als pobles, cada petit pas compta, i molt.
Tant jo i l’equip de govern, com el partit al qual represento, creiem en un Aran viu, cohesionat, amb identitat pròpia i amb futur. I això només s’aconsegueix escoltant la seva gent i treballant i actuant amb responsabilitat.
No hi ha dreceres. Només hi ha camí. I aquest camí es construeix dia a dia, amb constància, amb perseverança i amb compromís.

