Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Blog

  • Connexion Joena (Connexió jove): un espai de participació, escolta i oportunitats per als joves d’Aran

    Connexion Joena (Connexió jove): un espai de participació, escolta i oportunitats per als joves d’Aran

    Garantir que els joves del territori puguin comptar amb espais propis on trobar-se, compartir i gaudir d’un temps de lleure saludable és també una manera de construir un Aran més cohesionat i amb més oportunitats. Per aquest motiu, el Conselh Generau d’Aran ha tornat a impulsar aquest estiu el programa «Connexion Joena», una iniciativa pensada per oferir activitats i espais de participació als joves del país.

    El programa, que ja s’ha desenvolupat durant els darrers anys amb una molt bona acollida, neix de la voluntat d’escoltar les necessitats i les inquietuds de la joventut aranesa a través d’activitats de lleure. Perquè conèixer la realitat dels joves, les seves preocupacions i les seves aspiracions, és fonamental per poder crear propostes adaptades a la vida quotidiana d’Aran.

    «Connexion Joena» ofereix activitats adaptades a diferents edats i interessos, amb propostes que van des de l’esport, la cultura i el descobriment de l’entorn natural, fins a tallers creatius, activitats participatives i espais per compartir idees. Entre les iniciatives hi trobem Ostieu Actiu, adreçat a joves de 12 a 18 anys; Joenessa +, amb activitats orientades al desenvolupament personal, l’autonomia i la connexió amb altres joves; i Fòrum Joenessa, un espai d’escolta activa on poder compartir inquietuds i aportar propostes per al futur del territori.

    Més enllà de l’oferta d’activitats, aquest programa respon també a una realitat que moltes famílies coneixen durant els mesos d’estiu: la necessitat de disposar d’espais segurs, accessibles i de qualitat per als seus joves. En moltes ocasions, els joves passen moltes hores sols o amb poques alternatives de lleure, i no totes les famílies poden accedir a casals, campaments o activitats privades durant les vacances. Crear propostes públiques i adaptades és també una manera de garantir la igualtat d’oportunitats i de fomentar un lleure més actiu i compartit.

    Amb «Connexion Joena», el govern del Conselh Generau d’Aran continua treballant per a què els joves no siguin només receptors de les polítiques públiques, sinó protagonistes del present i del futur del territori. Generar espais de trobada, participació i convivència és també invertir en un Aran amb més vincles, més implicació i més oportunitats.

  • Quan els joves es mouen, Vielha no s’atura

    Quan els joves es mouen, Vielha no s’atura

    L’esport i la joventut són dos pilars molt importants per comprendre la vida quotidiana de Vielha e Mijaran. Per ser la capital d’Aran, pels equipaments que concentra i pel gran nombre d’activitats que acull al llarg de l’any, Vielha s’ha convertit en un dels principals punts de trobada de la vida esportiva de la Val d’Aran.

    A Vielha, una activitat dona pas a la següent. Tant aviat com acaba un esdeveniment esportiu, ja estem preparant i organitzant el que vindrà seguidament; i hi ha setmanes en què el lliurament de dorsals dona pas al confeti, sense gairebé temps ni tan sols per «canviar-nos les sabates».

    Aquest ritme es pot veure durant tot l’any a les instal·lacions municipals. Tant el Palau d’Esports com el Palau de Gel, la Sala Polivalent, la pista de pàdel, la pista poliesportiva exterior, el frontó i l’skatepark, acullen persones de totes les edats per entrenar, competir, aprendre, cuidar-se o, simplement, passar una bona estona.

    Una instal·lació no és només un edifici o una pista. És la vida que hi ha i que hi passa a dins: els nervis abans d’un partit, els somriures després d’una activitat, les amistats que es creen, les persones que es troben cada setmana per compartir estones i fer comunitat i la passió per l’esport.

    Un dels exemples més clars d’aquesta activitat és l’oferta esportiva adreçada a persones de totes les edats. Amb iniciatives com l’Esport Popular, que es desenvolupa de dilluns a dijous al Palau d’Esports i que compta amb una participació molt elevada i permet compartir la pista practicant voleibol, futbol sala, tennis de taula, bàsquet o bàdminton. A aquesta proposta s’hi sumen les sortides de marxa nòrdica al llarg de tot l’any i les activitats dirigides del Palau de Gel, que contribueixen a promoure l’exercici físic, la salut i la convivència, desenvolupant valors de pertinença i de comunitat i que ajuden a mantenir una vida activa.

    Tot això demostra que l’esport municipal no és només competició. També és benestar, constància, relació amb altres membres de la mateixa societat i temps compartit. Veure les instal·lacions plenes de vida és una de les millors notícies que podem tenir i, alhora, una responsabilitat que ens obliga a continuar cuidant-les, adaptant-les i millorant-les.

    Aquests equipaments municipals i públics no només donen servei als veïns i veïnes de Vielha e Mijaran. La seva activitat, la seva ubicació i la seva capacitat per acollir entrenaments, competicions i trobades els converteixen també en espais de referència per al conjunt de la Val d’Aran.

    Amb l’arribada de l’estiu, aquest paper que desenvolupa Vielha com a epicentre esportiu, es fa encara més evident. En poques setmanes, les instal·lacions, els carrers i les muntanyes es converteixen en un gran escenari esportiu. Proves de muntanya, ciclisme, futbol sala, curses populars i esdeveniments de dimensió internacional conformen un calendari molt complet, on conviuen tant les grans cites com iniciatives locals i participatives.

    Cadascuna té la seva identitat. Unes proves es duen a terme per la muntanya, d’altres omplen els carrers o les instal·lacions públiques; unes reuneixen un gran nombre de participants i d’altres mantenen un caràcter més popular. Però totes contribueixen a generar activitat, ambient i vida al municipi, alhora que projecten la Val d’Aran com un territori estretament vinculat a l’esport.

    Darrere de cada dorsal, de cada partit i de cada recorregut hi ha hores de treball i esforç i coordinació entre les diferents entitats organitzadores i col·laboradores. La brigada municipal, la Guàrdia Municipal, els treballadors de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran, els organitzadors, els voluntaris i totes aquelles persones que col·laboren en cadascuna d’aquestes activitats, fan possible que tot funcioni.

    A vegades sembla que la meitat dels veïns de Vielha estan corrent, pedalant, jugant o pujant muntanyes, i que l’altra meitat està col·locant tanques, muntant taules o preparant espais. I de ben segur, més d’un fa les dues coses alhora. Tots formem part, d’una manera o altra, d’aquesta organització.

    Tot aquest calendari ens permet mostrar i donar a conèixer el nostre territori tant dins com fora d’Aran, també fa possible dinamitzar socialment i econòmicament el municipi i, el que és més important, apropar la pràctica de l’esport a molta gent. A més, també ens permet valorar el talent que tenim al país.

    En aquest sentit, Vielha i Aran compten amb esportistes que competeixen al més alt nivell en disciplines molt diverses. Darrere dels seus resultats hi ha hores i hores d’entrenament, d’esforç i de treball, de desplaçaments, sacrificis i una gran constància. Els seus èxits són motiu d’orgull, igual que la manera com representen el nostre territori: amb treball, humilitat i un fort vincle amb la nostra terra.

    Personalment, és una gran alegria veure com aquests esportistes, més enllà dels seus resultats, s’han convertit en referents per als nens i nenes de Vielha. Es pot veure les seves cares d’admiració quan, passejant pel poble, es troben amb ells.

    Aquest vincle té molt de valor, perquè apropa l’esport d’alt nivell a les noves generacions i els demostra que, amb treball, constància i humilitat, es pot arribar molt lluny sense perdre el vincle amb el país i amb la realitat. Són exemples de persones que competeixen al més alt nivell, però que continuen formant part de la vida quotidiana i de la comunitat de Vielha i d’Aran.

    La joventut no és a la banqueta: competeix, inspira i dona exemple als qui venen darrere.

    Però és necessari remarcar que la importància de la joventut aranesa no es limita només a l’esport. També es troba en la seva participació en la vida social, en els espais que comparteix i en les iniciatives que ajuda a impulsar.

    En aquest sentit, el centre de joventut Antara té un paper molt important. És un espai de referència per a la gent jove de Vielha e Mijaran, on poden trobar-se, compartir, participar en activitats i comptar amb informació, orientació i acompanyament.

    El seu creixement demostra que la joventut necessita espais propis, on sentir-se còmoda, escoltada i acompanyada. Antara no és només un lloc de lleure, sinó també un espai de relació, participació i cohesió social.

    Aquesta voluntat de participar també es pot veure a la Comissió de Festes de Vielha. Les persones que en formen part dediquen temps, idees i paciència a preparar les festes, moltes vegades compatibilitzant-ho amb els estudis, la feina, els entrenaments o les competicions.

    Darrere dels concerts, de la decoració i de les activitats hi ha reunions, propostes, canvis d’última hora i moltes decisions per prendre i desenvolupar. Organitzar una festa és divertit, però també requereix feina, dedicació i, en certa manera, sacrifici. Organitzar una festa vol dir també buscar solucions als problemes, quadrar horaris i procurar que tots i totes gaudeixin de la festa.

    La Comissió de Festes permet que aquestes continuïn evolucionant, amb idees noves i, al mateix temps, amb respecte per les tradicions. La seva feina fa possible que nens i nenes, joves, adults i gent gran puguin compartir espais, temps, activitats i moments que formen part de la identitat de Vielha.

    L’esport i la joventut tenen un paper fonamental en la vida comunitària de la Val d’Aran. Generen relacions entre persones i pobles, creen referents per a les noves generacions i fan possible que compartim espais, projectes i experiències.

    En aquest context, Vielha té la responsabilitat de continuar oferint equipaments de qualitat, oportunitats i activitats al servei del conjunt del territori i de la seva gent. Encara tenim coses per millorar, espais per adaptar i nous reptes per endavant. Però també tenim talent, responsabilitat, iniciativa i persones amb moltes ganes de contribuir a la vida esportiva i social d’Aran.

    I quan els joves es mouen, Vielha no s’atura.

  • Aran Salut incorpora un nou programa d’acompanyament quirúrgic per a una atenció sanitària més propera

    Aran Salut incorpora un nou programa d’acompanyament quirúrgic per a una atenció sanitària més propera

    El govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, a través d’Aran Salut, ha posat en funcionament un nou programa d’acompanyament quirúrgic que permet la presència d’un progenitor o familiar en determinades intervencions pediàtriques i en les cesàries programades. Aquesta iniciativa forma part del projecte d’humanització de l’atenció sanitària que s’ha impulsat en els darrers anys per oferir un servei cada vegada més proper i centrat en les persones.

    En el cas dels pacients pediàtrics, el programa permet que un progenitor o familiar acompanyi l’infant fins a l’inici de l’anestèsia, ajudant a reduir l’ansietat i la por del nen que pot generar l’entrada al quiròfan. En les cesàries programades, la persona acompanyant pot romandre amb la mare durant tota la intervenció, podent viure junnts el naixement i els primers moments de vida del nadó.

    El projecte inclou també la millora de la sala de dilatació del bloc obstètric, amb l’objectiu de crear un espai més acollidor i confortable per a les mares i les seves famílies. Petites actuacions com aquestes contribueixen a millorar l’experiència dels pacients i a reforçar una atenció sanitària que no només respon a les necessitats assistencials, sinó també a les necessitats emocionals i d’acompanyament dels pacients.

    Des d’Unitat d’Aran continuem treballant per reforçar els serveis públics del territori i impulsar iniciatives que posin les persones al centre. Perquè millorar la sanitat i els seus serveis és també millorar la manera com acompanyem les persones en moments tan importants com un part o una intervenció quirúrgica.

  • Sopa de lletres i endevinalles – Juliol 2026

    Sopa de lletres i endevinalles – Juliol 2026

    Endevinalles

    Qué ei aquerò que ven der aigua e morís en aigua? (Què és allò que ve de l’aigua i mor a l’aigua?)

    Era sau (La sal)

    M’escriuen damb tres letres. Remèrqui claror. Se me trèn ua letra, ua ne demore e arren mès. (M’escriuen amb tres lletres. Remarco claror. Si em treuen una lletra, una en queda i res més)

    Era lua (La lluna)

    Refranys

    En junh era dalha en punh (manilhon) (Al juny la dalla al puny)

    Amasaire de bren, esbarricaire de haria (Arreplegador de segó i escampador de farina)

    Estauviar en causes non importantes, mès, en cambi, non hèr-se’n damb causes mès importantes. (Estalviar en coses que no sòn importants, però, en canvi, no capficar-se amb coses més importants)

    Sopa de lletres

    Flors de paraules

  • La bandera d’Aran: orígens i evolució d’un símbol

    La bandera d’Aran: orígens i evolució d’un símbol

    La bandera d’Aran és un dels principals símbols institucionals d’Aran i representa la seva identitat històrica. El seu disseny actual és el resultat d’un llarg procés d’evolució, marcat per la influència de la història d’Occitània, de l’heràldica (la disciplina que estudia, descriu i interpreta els escuts d’armes) i de les pròpies institucions araneses.

    L’element més característic de la bandera és la creu de Tolosa, també coneguda com a creu occitana. Aquest símbol apareix associat als comtes de Tolosa a partir del segle XII i, amb l’expansió del comtat, es va estendre progressivament per gran part del territori occità. Amb el pas del temps, es va convertir en un dels principals emblemes d’Occitània i de la seva identitat històrica.

    La creu es caracteritza pels seus quatre braços iguals, acabats en dotze pomes, i tradicionalment es representa en or sobre un fons vermell. La seva presència a la bandera d’Aran és un record dels vincles històrics de la Val d’Aran amb Occitània i la cultura occitana.

    Al centre de la creu hi ha l’escut d’Aran, format per la clau i els quatre astes. La clau simbolitza la jurisdicció episcopal, mentre que les quatre astes representen els vincles de la Val d’Aran amb la Corona d’Aragó. Aquesta combinació reuneix dos dels elements més representatius de la història institucional aranesa.

    La configuració de la bandera no ha estat sempre la mateixa. Al llarg del segle XX van coexistir diverses representacions, amb diferències en la forma de la creu, les proporcions o la incorporació de l’escut. Per tal d’unificar-ne la representació, el Conselh Generau d’Aran va aprovar el seu model l’any 1993, iniciant així el procés per a la seva oficialització.

    Aquest procés va culminar amb la Llei 1/2015, del règim especial d’Aran, que va fixar la descripció oficial de la bandera aranesa. La normativa estableix un fons bordeus tradicional, la creu de Tolosa d’or i l’escut d’Aran situat al centre, amb els braços de la creu que acaben en punta sense arribar a tocar l’escut.

    Avui, la bandera d’Aran és molt més que un símbol institucional. El seu disseny sintetitza segles d’història i reflecteix la vinculació d’Aran amb Occitània, així com l’evolució dels seus propis símbols de govern i representació.

  • La península de las casas vacías (La península de les cases buides)

    La península de las casas vacías (La península de les cases buides)

    La nostra recomanació d’aquest mes és «La península de las casas vacías», de David Uclés. Una novel·la que reinterpreta la Guerra Civil espanyola a través d’un univers on la realitat i el realisme màgic s’entrellacen per explicar la història d’una família i d’un poble marcats per la violència, la pèrdua i l’esperança.

    Amb una estructura coral i una escriptura profundament imaginativa, l’autor posa al centre les conseqüències humanes de la guerra, unes conseqüències que van molt més enllà de la línia de combat: la vida quotidiana, la família, la infància, la força de la memòria i la manera com els grans esdeveniments històrics transformen les persones i les comunitats. El resultat és una obra que recupera moltes petites històries per construir un gran retrat de la memòria col·lectiva d’un país.

    Publicada al 2024, la novel·la va ser àmpliament reconeguda per la crítica, essent considerada un dels llibres més destacats de l’any, i formant part de la llista de finalistes del Premio de la Crítica. Una lectura intensa i profundament evocadora que convida a reflexionar sobre la identitat, les arrels i la importància de preservar la memòria dels pobles i de les persones que, sovint, queden fora dels grans relats.

  • TerSon arriba a la seva tercera edició com a aparador de la creació cultural aranesa

    TerSon arriba a la seva tercera edició com a aparador de la creació cultural aranesa

    El festival TerSon, eth son dera tèrra, ha celebrat aquest mes de juny la seva tercera edició, consolidant-se com una de les iniciatives culturals més destacades del calendari aranès. El festival, que va néixer amb la voluntat de donar visibilitat a la llengua, a la música i a la creació vinculada al territori, ha anat incorporant noves activitats culturals i participatives al voltant de la Hèsta d’Aran, posant en valor aquesta commemoració i apropant-la a la ciutadania.

    Al llarg de les seves tres edicions, el projecte ha vist créixer de manera progressiva el seu format i la seva programació, combinant concerts, activitats familiars i iniciatives culturals diverses, fins a convertir-se en un punt de trobada per als ciutadans, entitats, artistes i creadors del país.

    Després de les dues primeres edicions, que van combinar propostes musicals, literàries, teatrals i divulgatives, TerSon ha demostrat l’existència d’un interès creixent per part de la ciutadania per participar en iniciatives que posen en valor la identitat cultural d’Aran i del conjunt dels Pirineus. El festival també ha permès crear nous espais d’expressió per a la llengua aranesa i facilitar el contacte entre creadors de diferents territoris occitans i pirinencs.

    El nom del festival, que uneix la referència als antics terçons d’Aran amb la paraula «so», simbolitza la voluntat de fer ressonar la cultura pròpia a través de disciplines molt diverses. Al llarg d’aquests anys, la programació ha inclòs concerts, representacions teatrals, exposicions, presentacions de llibres, activitats familiars i iniciatives destinades a apropar el patrimoni cultural aranès a públics de totes les edats.

    La tercera edició ha arribat amb l’objectiu de continuar ampliant aquesta dinàmica i de consolidar un espai dedicat a la promoció de la cultura en aranès i de la producció artística vinculada al territori. Més enllà de la programació concreta de cada any, TerSon s’ha convertit en una oportunitat per reivindicar la força creativa d’Aran i la importància de mantenir vives les expressions culturals que defineixen la personalitat del país.

    En un context en què moltes llengües i cultures minoritàries afronten reptes importants de futur, iniciatives com TerSon contribueixen a generar nous espais de participació i transmissió cultural. La implicació d’entitats, associacions i creadors locals ha estat una de les claus del seu èxit i explica la bona acollida que el festival ha rebut en les seves primeres edicions.

  • Transformar el present, preparar el futur: municipalisme actiu

    Transformar el present, preparar el futur: municipalisme actiu

    Governar un municipi és, davant de tot, un exercici de proximitat. Significa escoltar, entendre i actuar amb responsabilitat sobre allò que influeix directament en la vida quotidiana dels nostres veïns i veïnes. Durant aquest mandat hem assumit aquest compromís amb determinació, impulsant una acció de govern centrada en millorar els serveis públics, modernitzar les nostres infraestructures i reforçar el teixit econòmic i social que dona vida a la nostra comunitat.

    Hem avançat de manera significativa en projectes estructurals que marcaran el futur del nostre municipi. Hem treballat en la millora de carrers i col·lectors, en l’optimització del servei d’aigua i en la renovació de l’enllumenat públic. Actuacions essencials que, tot i que sovint passen desapercebudes, són imprescindibles per garantir la qualitat de vida i sostenibilitat.

    Al mateix temps, hem reforçat serveis fonamentals com el consultori mèdic, l’escola i l’escola bressol, pilars essencials per al benestar de les nostres famílies. Entenem que la construcció de una comunitat forta es basa en atendre les necessitats quotidianes de les persones.

    Mirant cap al futur, hem pres decisions orientades a generar oportunitats: atreure inversió, donar suport al teixit empresarial i als emprenedors, impulsar el nou centre tecnològic i millorar les instal·lacions esportives, no només per a les nostres entitats locals, sinó també com a eina de dinamització i projecció exterior. També hem impulsat la gestió forestal de les nostres muntanyes i l’ampliació de noves zones de promoció econòmica, tant industrial com comercial.

    Una de les grans claus del present i, sobretot, del futur és la planificació de l’habitatge. Oferir oportunitats reals perquè les persones puguin desenvolupar el seu projecte de vida al nostre municipi és una prioritat. Per això, hem abordat l’accés a l’habitatge no com una qüestió aïllada, sinó vinculada als serveis, a les oportunitats laborals i a la qualitat de l’entorn. Facilitar l’accés a un habitatge significa garantir que qui decideixi quedar-se o venir trobi un lloc on viure, treballar i construir el seu futur.

    Construir solucions requereix temps. Per això, una de les nostres prioritats és preparar el context per poder donar resposta a una de les principals necessitats actuals: l’accés a l’habitatge, element clau per desenvolupar un projecte de vida al nostre municipi.

    No existeixen solucions màgiques ni respostes immediates i efectives per a aquest repte. Però sí que hi ha un ferm compromís i la voluntat de continuar treballant, cercant recursos i preparant solucions residencials viables al nostre municipi.

    De la mateixa manera, hem apostat per posar en valor el nostre patrimoni cultural com una autèntica eina de desenvolupament econòmic. La recuperació, conservació i dinamització dels nostres espais i tradicions no només reforcen la nostra identitat com a comunitat, sinó que també genera activitat, atreu visitants i obre noves oportunitats per al teixit local i el sector serveis. Invertir en patrimoni és, per tant, invertir en futur.

    Un dels grans actius del nostre municipi és, sens dubte, el seu teixit social. Associacions, entitats i col·lectius formen una xarxa viva i participativa que hem volgut acompanyar i reforçar. Per això, hem impulsat la rehabilitació d’espais per a l’us social, creant llocs de trobada, activitat i convivència. Perquè creiem fermament que invertir en comunitat genera cohesió i enforteix el municipi.

    El nostre municipi no és només un lloc on viure, sinó un projecte compartit que construïm junts cada dia.

    Totes aquestes accions tenen un fil comú: un municipalisme actiu i proper, que no s’entén des de la distància, sinó des de la realitat quotidiana de les persones. Un municipalisme capaç d’adaptar-se a cada etapa, d’entendre els reptes de cada moment i de prendre decisions adequades en funció de la realitat i del temps en el que vivim.

    Governar un municipi és, en essència, un exercici de responsabilitat que només es comprèn des de la proximitat. La presa de decisions públiques no és un procés abstracte ni distant. Exigeix conèixer de primera mà la realitat quotidiana dels veïns i veïnes, entendre les seves necessitats i actuar amb criteri, equilibri i sentit de l’oportunitat.

    En un context canviant com l’actual, on les prioritats evolucionen amb rapidesa, els ajuntaments tenim l’obligació d’interpretar correctament cada etapa. Decidir a temps i decidir bé implica interpretar les necessitats de cada moment i oferir respostes concretes, útils i sostenibles. Aquesta ha estat la base de la nostra acció de govern durant aquests anys.

    Tot això respon a una convicció: la proximitat no és només una actitud, sinó una eina de bon govern. Ens permet encertar en el diagnòstic, ajustar les decisions i actuar amb eficàcia en cada moment.

    Afrontem una nova etapa amb la voluntat de continuar treballant des d’aquesta mateixa proximitat, entenent les exigències dels reptes futurs i prenent decisions responsables, ben orientades i plenament connectades amb la realitat dels nostres veïns i veïnes.

  • José Tarrau Caseny

    José Tarrau Caseny

    Avui volem parlar d’un militant històric d’Unitat d’Aran, José Tarrau Caseny. Tarrau va néixer al poble de Bagergue fa 82 anys, un lloc que marcaria per sempre el seu caràcter, la seva manera d’entendre la vida i el seu compromís amb la comunitat.

    La seva vida professional es va desenvolupar al món de la pagesia, portant cap a endavant la seva pròpia explotació. Des de ben jove va aprendre que el treball, la constància i l’esforç diari eren la millor escola per créixer. Va compaginar aquesta dedicació amb la seva feina al servei dels telecadires de Baqueira.

    També es va formar com a professor de l’Escola Espanyola d’Esquí, sense abandonar mai l’ofici de ramader, fent-se càrrec de vaques, més endavant de cavalls i, finalment, d’ovelles, activitat que encara avui continua desenvolupant. La seva vida sempre ha estat lligada al ritme de les estacions, a la muntanya i a la cultura pastoral, un patrimoni viu que molts aranesos han contribuït a mantenir amb sacrifici i dedicació. Finalment, el seu esperit emprenedor i lluitador el va portar a obrir un restaurant al seu poble, Bagergue, convertint la seva experiència i la seva estima pel territori en un nou servei per la gent.

    Per altra banda, implicat en la política local per al benestar del seu poble, Tarrau va ser president de l’EMD de Bagergue durant 12 anys, entre les legislatures 2003 i 2015. Va assumir aquest càrrec amb vocació de servei públic i amb la convicció que el progrés d’un poble es construeix des de la proximitat i la gestió responsable. Durant aquest període va promoure la millora de les captacions d’aigua potable i la renovació i millora dels carrers de la vila, així com la creació d’una zona d’aparcament, una infraestructura molt necessària per a Bagergue, que fins aleshores no en disposava.

    Així mateix, es va fer càrrec de la reconstrucció de les cabanes públiques tant de Bagergue com d’Unha, i de la restauració integral de l’església de Sant Fèlix, conscient que preservar el patrimoni arquitectònic i cultural és també preservar la memòria col·lectiva d’un poble.

    Va impulsar la neteja pròpia de la neu a Bagergue, dotant el poble d’un servei propi que permetia actuar de forma immediata, sense dependre de la disponibilitat de la maquinària de l’Ajuntament de Naut Aran, que sovint trigava a arribar-hi. Una mesura aparentment senzilla, però que va representar una millora molt significativa en la vida quotidiana dels veïns i veïnes del poble.

    També va ser regidor de l’Ajuntament de Naut Aran des de l’inici de la democràcia en diverses legislatures, convertint-se en defensor dels interessos de Bagergue i els drets sobre les seves muntanyes. Al llarg d’aquests anys va participar en la vida pública amb la mateixa determinació amb que havia treballat sempre la serva terra: amb responsabilitat, proximitat i coneixement de la realitat del país.

    Aquesta llarga i intensa trajectòria pública és fruit del seu amor a la terra i als seus homes i dones i als drets històrics d’Aran; d’un compromís constant amb el bé comú i d’una manera d’entendre la política com un servei a la comunitat. Tot això, en perfecta consonància amb l’ideari i els plantejaments polítics i socials d’Unitat d’Aran, que han defensat sempre l’aranesisme, la dignitat del nostre autogovern i la necessitat de preservar la identitat, la llengua i els drets històrics del nostre país.

  • Sopa de lletres, endevinalles i refranys – Juny 2026

    Sopa de lletres, endevinalles i refranys – Juny 2026

    Sopa de lletres

    Endevinalles

    A aurelhes, e non ei saumet. (Té orelles, i no és ase.)
    A coa, e non ei saumet. (Té cua, i no és ase.)
    A pautes, e non ei saumet. (Té potes, i no és ase.)
    A peu, e non ei saumet. (Té cabell, i no és ane.)
    Qué ei? (Què és?)

    Saumeta (Somera, ruca, etc)

    Refranys

    En junh era dalha en punh (manilhon) (Al juny la dalla al puny)

    Qu’ei era sason de començar a dalhar es prats (És la raó de començar a dalhar els prats)