Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Blog

  • Les fires ramaderes d’Aran: segles d’història i tradició

    Les fires ramaderes d’Aran: segles d’història i tradició

    Les fires ramaderes formen part de la història i de la vida quotidiana dels pobles d’Aran des de fa molt de temps. Durant generacions, aquests mercats van ser un punt de trobada fonamental per a ramaders, pagesos i comerciants de tot el territori, que es reunien per comprar i vendre bestiar, intercanviar productes i mantenir les relacions comercials amb els territoris veïns. La seva celebració estava estretament lligada al calendari agrícola i ramader, especialment a la baixada del bestiar de les pastures de muntanya amb l’arribada de la tardor.

    La primera referència documental d’una fira ramadera a Aran és de l’any 1387, quan el rei Joan I va concedir a la vila de Viella el permís per celebrar una fira anual de vuit dies durant la setmana de Pentecostal. Al 1728, Felip V va autoritzar la celebració de dues fires anuals i un mercat setmanal a la capital aranesa. Aquestes trobades van ser importants per al comerç del bestiar, amb la participació de comerciants procedents dels dos costats dels Pirineus.

    Les condicions geogràfiques i climatològiques d’Aran també van influir en la seva evolució. Al 1781, el Conselh Generau d’Aran va sol·licitar al rei Carles III un canvi de les dates de les fires, perquè la neu dificultava el pas del bestiar pels ports de muntanya. Finalment, al 1783, es va establir el 13 d’octubre com a data de celebració d’una única fira a Viella, una data que es va mantenir al llarg del temps.

    La importància d’aquestes trobades s’estenia per tot el territori. Un dietari de 1952, conservat al fons patrimonial de Çò de Trinchèra de Salardú, recull fires de bestiar a pobles com Canejan, Bausen, Vilac, Betlan, Arròs, Vila, Es Bòrdes, Bossòst, Les, Salardú i Vielha. S’hi comercialitzava amb vaques, ovelles, cabres, cavalls, mules i porcs, entre altres animals.

    Amb el pas del temps i els canvis a l’economia aranesa, les fires han perdut part de la seva funció comercial original. Tot i així, encara es celebren a Les, Salardú, Viella i Bossòst, on les mostres de bestiar conviuen amb mercats, activitats tradicionals i trobades populars. Aquesta evolució ha permès mantenir viva una tradició que ens apropa a la vida de les generacions passades i a la importància que la ramaderia ha tingut a l’economia, el paisatge i la memòria col·lectiva d’Aran.

  • La bola negra

    La bola negra

    Aquest mes us recomanem La bola negra, una pel·lícula de Javier Calvo i Javier Ambrossi que ens transporta al llarg de tres èpoques diferents per explicar les històries de tres homes units pel desig, l’amor i la repressió.

    Inspirada en l’obra inacabada de Federico García Lorca i en la peça teatral La piedra oscura, d’Alberto Conejero, la pel·lícula ens apropa a les vides d’aquells que, durant molts anys, no van poder viure lliurement la seva identitat i sexualitat.

    Ambientada el 1932, el 1937 i el 2017, la història explora les conseqüències de la intolerància, la Guerra Civil i la repressió patida pel col·lectiu LGTBI. La figura de García Lorca, assassinat el 1936, és un dels eixos centrals d’aquest relat, que reivindica la importància de recuperar la memòria d’aquelles persones que van ser perseguides únicament per com eren i a qui estimaven.

    La bola negra ha rebut una acollida molt positiva per part de la crítica i ha obtingut diversos reconeixements internacionals. La pel·lícula ha estat escollida per representar Espanya en la categoria de Millor Pel·lícula Internacional dels Premis Oscar de 2027, consolidant-se com una de les produccions espanyoles més destacades de l’any. Una història sobre la memòria, la llibertat i el dret de totes les persones a viure i estimar sense por.

  • Mobilitat i educació per a un Aran amb més oportunitats

    Mobilitat i educació per a un Aran amb més oportunitats

    Viure en un territori de muntanya com la Val d’Aran no hauria de significar tenir menys oportunitats. Tot i així, la realitat geogràfica condiciona l’accés als estudis, a la formació i als serveis bàsics, essencials per al desenvolupament personal i acadèmic. Per això, quan parlem d’igualtat d’oportunitats també parlem d’altres qüestions com la mobilitat, les connexions i d’apropar els serveis a la ciutadania. I, en aquest sentit, hem de treballar per garantir que el lloc on vivim no limiti les nostres possibilitats de futur.

    Des d’Unitat d’Aran sempre s’ha defensat que la política educativa ha de partir de les necessitats reals de les persones i donar resposta als reptes del nostre territori. Això requereix escoltar els estudiants, les famílies i la comunitat educativa, però també transformar les seves demandes en mesures concretes que facilitin l’accés a l’educació i ampliïn les oportunitats del nostre jovent.

    Des de les institucions, tenim la responsabilitat de treballar per millorar la vida de les persones i donar resposta a les necessitats de la ciutadania amb mesures concretes. Un exemple n’és la posada en marxa, aquest mes d’octubre, de la nova línia de transport públic entre el Pont de Suert i Vielha. Una connexió reivindicada des de fa temps que respon a una necessitat molt important, tant en l’àmbit educatiu com en el laboral i sanitari.

    Fins ara, els estudiants d’Aran podien desplaçar-se al Pont de Suert per cursar estudis, però no disposaven d’una connexió de tornada amb horaris compatibles amb la jornada lectiva. Aquest nou servei, que permet arribar a Vielha abans de les vuit del matí, facilita l’accés a l’oferta formativa aranesa i obre noves oportunitats als joves i adults de l’Alta Ribagorça. És una millora que contribueix a fer més accessible la formació i que mostra com la mobilitat pot ser també una eina de política educativa per reduir les barreres territorials.

    Perquè garantir el dret a l’educació no consisteix únicament a oferir estudis de qualitat, sinó que també cal facilitar-ne el seu accés en tots els àmbits. En un territori com el nostre, les distàncies i la manca de connexions poden convertir-se en obstacles reals. Millorar el transport, per tant, no és només una qüestió de mobilitat: és també facilitar l’accés a l’educació i generar més igualtat d’oportunitats.

    En aquest sentit, aquesta mateixa voluntat de facilitar l’accés als estudis és la que ens va portar a treballar perquè les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) es poguessin fer a la Val d’Aran. Una reivindicació que va néixer dels mateixos estudiants de l’Institut d’Aran, que van traslladar al Ple del Conselh Generau la necessitat d’evitar els desplaçaments fins a Lleida.

    Avui, gràcies al treball institucional del govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau, els estudiants poden fer aquestes proves a Vielha, evitant desplaçaments llargs i despeses econòmiques addicionals a les famílies en un moment decisiu de la seva trajectòria acadèmica. Aquesta millora s’ha fet extensiva també a les proves del Bachibac i contribueix a que els nostres joves puguin afrontar aquestes etapes en condicions més favorables.

    Apropar les oportunitats educatives és apostar pel talent, l’esforç i el futur del nostre jovent. És facilitar que els estudiants puguin continuar formant-se, accedir a estudis superiors i construir el seu projecte de vida sense que la realitat geogràfica sigui una barrera afegida.

    Una educació de qualitat també vol dir oferir espais per a la investigació, el pensament crític i la creació. I a Aran, aquest compromís va lligat a la defensa i promoció de la nostra llengua, perquè l’aranès ha de ser present en tots els àmbits de la vida educativa i del coneixement, i preservar-lo i promoure’l com a llengua d’aprenentatge, de recerca i d’innovació, és també una aposta de futur.

    En aquest sentit, els Premis als Treballs de Recerca en aranès de l’Institut d’Aran són una iniciativa significativa. Reconeixen l’esforç del nostre jovent per investigar, aprofundir en diversos àmbits del coneixement i compartir els seus resultats en la nostra llengua. Enguany, en la cinquena edició, s’han presentat vuit treballs de temàtiques diverses, una mostra del potencial de l’aranès com a llengua d’aprenentatge, de recerca i de pensament acadèmic.

    Donar valor a aquests treballs és reconèixer el talent dels nostres estudiants i, alhora, reforçar l’ús de l’aranès en nous àmbits. La llengua és una oportunitat per aprendre, investigar i crear, i cal acompanyar les noves generacions garantint que disposin d’espais i recursos per desenvolupar el seu talent en aranès.

    Cal continuar millorant les connexions, facilitant l’accés als estudis i reforçant la presència de l’aranès en el sistema educatiu i en els nous àmbits del coneixement. És una feina que requereix continuïtat, planificació i capacitat de transformar les demandes de la ciutadania en mesures concretes.

    Garantir l’accés a l’educació, apropar els serveis i donar valor a la nostra llengua són maneres de construir un territori on els nostres joves puguin formar-se, desenvolupar el seu talent i decidir el seu futur amb més possibilitats. Aquest és el sentit d’una política pública que parteix de les necessitats reals de la gent i treballa per donar resposta als reptes del nostre país. Els avenços assolits són el resultat del treball del govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau, fidel als seus valors i amb la voluntat permanent d’escoltar la ciutadania per convertir les seves demandes en millores concretes en la vida quotidiana de les persones.

  • Recuperem i conservem els camins tradicionals d’Aran

    Recuperem i conservem els camins tradicionals d’Aran

    La xarxa de camins tradicionals de la Val d’Aran és una part important del patrimoni i del paisatge del territori. Al llarg dels anys, aquests camins han connectat pobles i espais del país. Per això, els hem de mantenir en bones condicions per garantir-ne la conservació i el bon ús. En aquest sentit, el govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha dut a terme diversos treballs de recuperació i manteniment en diferents punts del territori.

    Al terçon de Marcatosa, s’han dut a terme treballs de reconstrucció i reparació de quatre murs de pedra seca situats en camins dels pobles d’Aubèrt, Arròs i Vila. Els murs havien caigut durant els mesos d’hivern i podien afectar la seguretat de les persones que utilitzen aquests camins. Per a la seva reparació s’han aplicat tècniques tradicionals de construcció de pedra seca, recuperant-ne l’estabilitat i conservant alhora el seu valor patrimonial. L’art de la construcció en pedra seca va ser inclòs a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO el 2018, un reconeixement al seu valor cultural i tradicional.

    Al Baish Aran, també s’han acabat els treballs de recuperació del camí de la Cabana dera Trauèssa, a Sant Joan de Toran. La intervenció ha permès recuperar el traçat i arranjar la plataforma del camí, així com millorar-ne la senyalització. Els tres panells direccionals ja estan instal·lats i aviat es completarà la senyalització horitzontal amb les corresponents marques grogues.

    El camí de la Trauèssa és un itinerari circular de 10,6 quilòmetres i uns 800 metres de desnivell acumulat, que es pot completar en 4 o 5 hores, segons el ritme. El recorregut es pot fer en tots dos sentits i connecta diversos punts d’interès de la zona de Sant Joan de Toran i del Baish Aran. Sortint del refugi dera Honeria, aquest camí passa per Sant Joan de Toran, la cabana dera Trauèssa, la cabana de Plan i el Plan de Grauèrs, per tornar al refugi per la zona de la presa de Sant Joan de Toran.

    Aquestes actuacions permeten recuperar camins i elements tradicionals que formen part de la història i del paisatge d’Aran, alhora que milloren les condicions d’ús i la seguretat de les persones que els recorren. Conservar aquest patrimoni és també una manera de mantenir viu el vincle entre els pobles, les muntanyes i la vida quotidiana del territori.

  • Acompanyem les famílies, invertim en futur: nou espai de suport i acompanyament del CDIAP Val d’Aran

    Acompanyem les famílies, invertim en futur: nou espai de suport i acompanyament del CDIAP Val d’Aran

    Una de les prioritats que guien l’acció política d’Unitat d’Aran és construir un país on les persones i les seves necessitats siguin al centre de les decisions públiques. Entenem que la qualitat de vida de la nostra ciutadania no depèn únicament de les grans infraestructures o dels projectes estratègics, sinó també de la capacitat de les institucions d’oferir respostes properes i especialitzades en aquells moments de la vida en què més es necessita acompanyament i suport.

    Aquesta visió de la política social pren un sentit especial quan parlem de la mainada i les seves famílies. Els primers anys de vida són una etapa fonamental en el desenvolupament dels infants, un període ple de canvis i aprenentatges en què poder identificar i atendre les necessitats de cada infant pot marcar una diferència important en el seu benestar i en les seves oportunitats de futur.

    En aquest àmbit, el CDIAP Val d’Aran representa un dels serveis essencials del nostre sistema d’atenció a les persones. Un recurs especialitzat que ofereix atenció precoç a infants de 0 a 6 anys, amb tractaments terapèutics adaptats a les necessitats de cada cas i un acompanyament proper a les seves famílies. Un servei que no només treballa per acompanyar el desenvolupament dels infants, sinó que també ofereix orientació, suport i eines a les famílies per afrontar els reptes del dia a dia.

    El govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran aposta per reforçar aquest model d’atenció, basat en la proximitat, l’especialització i la capacitat de donar resposta a les necessitats reals de la nostra societat. Perquè acompanyar un infant implica també acompanyar la seva família, escoltar-la, comprendre la seva realitat i posar al seu abast els recursos que li permetin afrontar amb més seguretat les diferents etapes del desenvolupament.

    És en aquesta línia de treball que, des del CDIAP Val d’Aran, en col·laboració amb el projecte En Familha, s’ha impulsat un nou Espai de Suport i Acompanyament per a Famílies amb Infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Una iniciativa adreçada a famílies amb infants de 0 a 6 anys amb TEA, que neix amb la voluntat d’oferir un entorn de confiança on poder compartir experiències, resoldre dubtes i trobar orientació professional.

    A través de diferents sessions, les famílies podran abordar qüestions tan importants com la comunicació, el joc, les emocions, l’alimentació, la sensorialitat, l’autonomia o les rutines quotidianes. També es treballaran aspectes relacionats amb la regulació emocional, els recursos disponibles i les inquietuds que poden sorgir de cara al futur. Més enllà dels continguts, aquest espai vol ser un punt de trobada on les famílies se sentin escoltades, acompanyades i compreses, amb el suport de professionals especialitzats.

    La posada en marxa d’aquest nou recurs no és una actuació aïllada, sinó que forma part d’una manera d’entendre les polítiques públiques que Unitat d’Aran ha defensat i impulsat al llarg dels anys. Una política social que no espera que les dificultats es facin més grans per actuar, sinó que aposta per la prevenció, la detecció precoç i l’acompanyament de les persones des del primer moment.

    Així es defensa un model de país on el fet de viure en un territori de muntanya no sigui un impediment per accedir a una atenció de qualitat. La realitat territorial d’Aran exigeix un esforç especial per apropar els serveis especialitzats a la ciutadania, evitar desplaçaments innecessaris i garantir que les famílies puguin trobar a Aran el suport que necessiten. L’equitat territorial també es construeix a través dels serveis públics.

    La dedicació, els coneixements i la proximitat dels professionals són imprescindibles per transformar les polítiques públiques en una atenció real, humana i adaptada a cada situació. Per això, reforçar aquests serveis implica també reconèixer i posar en valor la feina dels equips que acompanyen els infants i les seves famílies.

    Invertir en la infància i en el suport a les famílies és invertir en futur, contribuint a construir una societat més inclusiva, on cada infant pugui desenvolupar les seves capacitats i cada família pugui comptar amb l’acompanyament que necessita.

    Impulsem així una política útil, propera i compromesa amb les persones, que es tradueix en serveis, oportunitats i respostes concretes a les necessitats de la nostra gent.

  • Amador Marqués Atés

    Amador Marqués Atés

    Amador Marqués Atés, aranès nascut a Vielha de 42 anys. Ha viscut la major part de la seva vida a Bossòst, el seu poble, on sempre s’ha implicat activament en la vida social i política del municipi i on ha desenvolupat una part important de la seva trajectòria pública.

    Periodista de formació, amb estudis de filosofia i teologia, implicat en la política i compromès amb el país, ha desenvolupat la seva trajectòria des de ben jove a través del partit Unitat d’Aran.

    El 2011 va iniciar el seu camí en la política local en convertir-se en regidor de l’Ajuntament de Bossòst, on el 2015 va ser escollit alcalde, revalidant la majoria i el càrrec el 2019. Durant aquesta etapa com a alcalde de Bossòst, cal destacar la seva tasca en l’impuls de la regeneració urbana del poble, amb millores concretes de l’espai públic i de l’estat de la trama urbana, així com de la zona esportiva i de la projecció turística, comercial i econòmica del municipi.

    A més d’aquests avenços en serveis bàsics i infraestructures municipals, va dur a terme diverses actuacions urbanístiques per definir nous usos i ampliar el recinte d’Aran Parc, un dels principals pols d’atracció turística del municipi. En l’àmbit cultural, va desenvolupar diverses actuacions de restauració i recuperació del patrimoni, entre les quals destaquen la restauració del Sant Monument i del castell de la Soala de Casteràs. També va impulsar accions de recuperació i protecció del patrimoni natural en indrets com Casteret i Còth de Baretja.

    Cal destacar que la seva preocupació pel futur i el desenvolupament del poble, així com la recerca de finançament d’altres administracions i institucions, va fer possible que l’Ajuntament adquirís l’antic cinema de Bossòst al Bisbat d’Urgell, una de les fites més destacades del seu pas per l’alcaldia de Bossòst.

    Marqués també va ser diputat provincial de la Diputació de Lleida en representació d’Unitat d’Aran durant la legislatura 2019-2023. Així mateix, va ser Conselhèr Generau del Conselh Generau d’Aran, tant a l’oposició com formant part del govern de la institució en diverses legislatures, on també va ocupar el càrrec de Vicesindic.

    El 2023 va ser escollit diputat del Congrés dels Diputats, on ha assumit diverses responsabilitats de rellevància nacional, formant part de diverses comissions, com la Comissió d’Educació, Formació Professional i Esport, de la qual ha estat portaveu, o les comissions de Cultura, Agricultura, Transició Ecològica i Repte Demogràfic, en les quals ha estat vocal.

    La seva trajectòria política està marcada pel compromís amb la identitat aranesa i pirinenca, la defensa de l’autogovern aranès, l’impuls de la innovació i la diversitat, tant cultural com territorial.

    Amador Marqués és avui una de les veus més representatives del municipalisme i de la singularitat d’Aran i del Pirineu com a territoris de muntanya dins de la política estatal.

    En tots i cadascun dels càrrecs de responsabilitat que ha ocupat, ha guiat la seva acció política pel compromís, la proximitat i la voluntat de servei al país, defensant sempre els interessos d’Aran i de la seva gent.

  • Sopa de lletres, paraules amagades i refranys – Octubre 2026

    Sopa de lletres, paraules amagades i refranys – Octubre 2026

    Sopa de lletres – Gent més coneguda

    Paraules amagades

    Refranys

    Broma arroja, vent o ploja. (Nuvol roig, vent o pluja)

    Quan es veuen els núvols vermellosos, porta temps de pluja o de vent

    Tà Sant Luc, era nhèu que hè cluc. (Per Sant Lluc, la neu fa «cluc»)

    El dia de la seva onomàstica, normalment ja es troba neu.

    Endevinalles

    Viatge de net, viatge de dia, s’engreishe s’era lua creish e se magrís s’era lua mèrme (Viatja de nit, viatja de dia, s’engreixa si la lluna creix i s’aprima si la lluna mengua)

    El mar

  • As bestas

    As bestas

    As bestas, de Rodrigo Sorogoyen. Ambientada en un poble aïllat de Galícia, aquesta pel·lícula explica la història d’un matrimoni francès que decideix començar una nova vida en un entorn rural, dedicant-se a l’agricultura i intentant viure d’acord amb la seva visió de la vida. Tanmateix, la seva arribada genera tensions amb bona part de la comunitat local, malgrat tractar-se d’un territori marcat pel despoblament, les dificultats econòmiques i les diferents visions sobre el futur de la zona rural.

    A través d’aquest conflicte, As bestas mostra les tensions que poden aparèixer entre les persones que volen mantenir la forma de vida tradicional i les noves oportunitats econòmiques que es presenten als territoris rurals. La pel·lícula reflexiona sobre la pertinença, la identitat, el vincle amb la terra i les relacions entre les persones, alhora que posa en evidència les dificultats que viuen moltes comunitats rurals i els canvis que transformen els seus territoris.

    Una història intensa que ens convida a reflexionar sobre el futur de les zones rurals i de muntanya com la Val d’Aran, així com sobre els conflictes que poden néixer al voltant de la manera com volem viure i construir aquest futur.

  • Les danses araneses, memòria viva d’Aran

    Les danses araneses, memòria viva d’Aran

    Les danses tradicionals formen part d’aquella memòria col·lectiva que, sense estar escrita als llibres, ha sabut arribar fins als nostres dies. A Aran, els balls i les danses han acompanyat la vida dels pobles durant generacions i han estat vinculats tant a la vida quotidiana i als treballs de la terra com a les festes majors i als moments més solemnes de la vida comunitària.

    Les danses araneses són també el resultat d’una cultura sempre en contacte amb altres territoris pirinencs. El seu repertori recull influències aragoneses, catalanes i gascones, reflectint la posició d’Aran entre diferents realitats culturals. Però les danses no són només una expressió artística: moltes estan vinculades a moments de la vida dels pobles, als oficis tradicionals, a les celebracions religioses o a les festes. A través dels passos i de la música, també es transmetien històries i costums.

    Aquest patrimoni, però, no ha arribat fins avui sense dificultats. Durant el segle XX, moltes danses tradicionals van deixar d’interpretar-se i es va perdre una part d’aquesta memòria. L’any 1948 es va formar a Les el primer grup de danses de la Val d’Aran, vinculat en els seus orígens a la Sección Femenina. Aquest primer treball va obrir un camí que continuaria amb la fundació, l’any 1979, d’Es Corbilhuèrs de Les.

    Després, diverses persones i grups han dedicat temps a investigar, recuperar i tornar a ensenyar les danses i les cançons tradicionals. Entre elles en destaca la tasca de Dolors Beso Atés i Angela Cases Andreu, que durant els anys setanta vàren participar en la recerca dels darrers vestigis de les danses i cançons tradicionals dels pobles d’Aran i vàren fundar, l’any 1973, la Còlha de Santa Maria de Mijaran.

    Aquest treball de conservació i transmissió ha tingut continuïtat també amb la tasca dels diversos grups de dansa que, en els darrers anys, han contribuït a mantenir viu el patrimoni coreogràfic i musical d’Aran. Entre aquests grups hi ha Es Sautarèths de Bossòst, que treballen en la recuperació i difusió de les danses i cançons tradicionals del seu poble i les fan arribar a les noves generacions; Es Fradins de Vielha, que mantenen i transmeten el repertori tradicional de Vielha amb la seva participació constant en les festes i actes de la Val; i Es Gripets de Naut Aran, que contribueixen a conservar i donar continuïtat a les danses pròpies dels pobles de Naut Aran. La tasca de tots aquests grups és fonamental perquè cada dansa no quedi només com un testimoni del passat, sinó que continuï tenint una presència viva als pobles i a la cultura d’Aran. Cadascun d’ells porta, d’alguna manera, les danses i tradicions locals arreu del territori.

    Avui, les danses es mantenen vives gràcies a la tasca d’aquestes colles dansaires i a la transmissió dels seus coneixements a les noves generacions. Es continua ballant a les places, a les festes majors i en diversos actes al llarg de l’any, fent que allò que va formar part de la vida dels nostres avis continuï avui en la vida dels pobles d’Aran.

    Perquè una dansa tradicional és molt més que una coreografia. Darrere dels passos, de la música i dels vestits hi ha la memòria de les persones que les han ballat abans, les festes i els costums que representaven i la feina de tots aquells que les han volgut conservar. Cada vegada que es tornen a ballar, aquesta memòria torna també a viure i passa, una vegada més, de generació en generació.

  • El benestar de les persones, al centre de les actuacions de l’Espitau Val d’Aran

    El benestar de les persones, al centre de les actuacions de l’Espitau Val d’Aran

    Les altes temperatures d’aquest estiu han fet necessari adoptar mesures específiques en diversos espais assistencials de l’Espitau Val d’Aran. En aquest sentit, s’han posat en marxa solucions immediates per millorar el confort i el benestar dels pacients i dels professionals durant les hores de més calor, al mateix temps que es treballa en la definició i implantació de solucions més generals i definitives per a la climatització dels espais sanitaris.

    Així doncs, s’han buscat alternatives que permetin donar una resposta immediata, amb mesures pensades en funció de les característiques de cada espai. A les consultes s’han instal·lat equips portàtils d’aire condicionat, prioritzant els espais on aquesta solució és més efectiva per les seves dimensions, mentre que a Urgències la instal·lació d’un fancoil permet actuar sobre el passadís central on es troben els boxs, amb l’objectiu de reforçar la refrigeració d’aquest espai. I a la sala d’espera s’han instal·lat ventiladors de gran capacitat per afavorir la circulació de l’aire durant les hores de més calor.

    Aquest conjunt de mesures permet donar resposta immediata a les necessitats de climatització que han plantejat les altes temperatures d’aquest estiu, sense haver d’esperar a l’execució de les actuacions de caràcter estructural.

    A més, també es treballa en una estratègia de climatització a mitjà i llarg termini per donar una resposta integral a les necessitats dels equipaments sanitaris d’Aran. En aquest sentit, el nou CAP de Vielha, que actualment es troba en fase de tramitació i obtenció dels permisos d’obra, comptarà amb un sistema integral de climatització a les consultes.

    Pel que fa a l’Espitau Val d’Aran, la solució a llarg termini ja es treballa de manera específica a l’àrea d’hospitalització, que continuarà a l’edifici actual. El projecte dotarà aquesta àrea d’un sistema de climatització adaptat a les necessitats assistencials i permetrà garantir unes condicions adequades tant per als pacients com per als professionals.

    Així doncs, la instal·lació dels equips d’aire condicionat i dels altres sistemes de refrigeració aquest estiu no constitueix una actuació aïllada, sinó una mesura immediata mentre s’avança en els treballs per executar una solució més general i definitiva.

    Les diferents actuacions parteixen d’un mateix objectiu: mantenir i actualitzar uns equipaments i unes instal·lacions sanitàries per adaptar-los a les necessitats actuals. L’objectiu és disposar d’un hospital amb espais adaptats, segurs i preparats.