Blog

El govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha iniciat aquest mes de març una nova ronda de visites als pobles aranesos sota el nom “Parlem d’Aran. Parlem de tu”, una iniciativa que reforça un dels principis fonamentals de la acció de govern del Conselh Generau d’Aran: la proximitat, la transparència i la escolta activa a la ciutadania.

A través d’aquestes trobades, la síndica d’Aran, Maria Vergés, juntament amb els conselhèrs i conselhères del govern, recorren cadascun dels pobles d’Aran per a presentar de manera directa el treball realitzat i els diferents projectes que es duen a terme a àrees clau per al futur del territori com son la gestió ambiental, l’organització territorial o els serveis públics. Més enllà de rendir comptes, aquesta ronda té un objectiu central: escoltar a la ciutadania. Escoltar les preocupacions, propostes i necessitats reals dels veïns i veïnes d’Aran seguint construint polítiques útils, adaptades i arrelades al territori.

​Aquesta iniciativa representa un pas ferm en favor de la transparència i de la participació ciutadana, fent accessible a la ciutadania el treball del govern i obrint espais reals de diàleg. A través d’aquestes trobades, no només es rendeixen comptes de l’acció de govern, si no que es fomenta un intercanvi directe amb els veïns i veïnes, que poden expressar les seves inquietuds, necessitats i propostes. D’aquesta manera, es consolida un model de governança més obert, participatiu i arrelat al territori, on la ciutadania té un paper actiu en la definició de les polítiques públiques.

Amb aquesta nova ronda de visites, el govern d’Unitat d’Aran dona continuïtat a aquest compromís, reforçant els canals de participació directa i situant a la ciutadania al centre de les polítiques

El govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran continua impulsant polítiques que posen en el centre la protecció del territori i la gestió responsable dels nostres recursos naturals. En aquest àmbit, el Pla Estratègic de gestió sostenible del règim de foc a la Vall d’Aran es consolida com un instrument clau per adaptar les nostres muntanyes als nous reptes climàtics i garantir la seva preservació a llarg termini.

Aquest pla, aprovat per unanimitat, té com objectiu principal regenerar les pastures, fer el control de la proliferació d’arbustos i evitar la homogeneïtzació del paisatge, factors qu’incrementen el risc d’incendis. A través d’una metodologia referent a Europa, es proposa una nova manera de comprendre l’ús del foc: no com una amenaça, si no com un instrument de gestió planificada, vigilada i al servei del pla comú. Es tracta d’un model treballat de forma transversal amb els diversos actors del territori, que permet actuar de forma preventiva i millorar la capacitat de resposta davant de possibles incendis.

Amb l’arribada de la primavera, aquest pla es fa visible sobre el terreny, amb accions concretes com els cremes controlades que es duen a terme a diferents zones de la Vall d’Aran, com les últimes cremes dutes a terme als entorns d’Arties i Gessa o a d’altres àrees ja gestionades anteriorment. Aquestes accions, sempre supervisades pel cos de Pompièrs e Emergéncies de la Vall d’Aran, i per equips tècnics especialitzats, es realitzen sobre estrictes criteris de seguretat i respecte ambiental, garantint que no afecten a espècies protegides i que contribueixen a millorar la biodiversitat i la salut dels ecosistemes.

Lluny de ser intervencions agressives, aquestes cremes formen part d’una estratègia dissenyada amb cura per reduir la càrrega de combustible en els boscos, prevenir grans incendis i incendis de sisena generació i afavorir un paisatge mñes divers i resilient. Aquest pla es completa amb altes iniciatives impulsades per Unitat d’Aran, com la gestió forestal o els projectes relacionats a la sostenibilitat i la transició energètica, reforçant un model de territori qu’aposta per l’equilibri entre activitat humana i entorn natural.

El Pla Estratègic de gestió del foc protegeix el present i el futur d’Aran, consolidant un model de gestió reconegut i estudiat a nivell europeu. Un compromís clar amb el territori que demostra que, des del coneixement, la planificació i l’acció pública, és possible tenir cura les nostres muntanyes i garantir la seva preservació per les properes generacions.

El govern de Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha impulsat de manera ferma i constant el reconeixement efectiu de la singularitat institucional de la Val d’Aran. Aquest treball ha culminat amb un fet històric: el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Proposició de Llei sobre el reconeixement de la singularitat d’Aran, presentada pels grups PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP i Comuns a proposta del govern aranès.

Durant els últims anys, el Govern d’Aran ha defensat la necessitat de que el Conselh Generau d’Aran deixi de ser tractat com una administració local i passi a ocupar el lloc que li correspon dins de l’ordenament jurídic català: el d’institució pròpia amb un rang concorde a les competències que exerceix. La llei aprovada estableix que la legislació de règim local s’aplicarà a Aran únicament en absència de regulació específica i respectant la seva posició singular.

Aquesta reivindicació no és només simbòlica, sinó que és profundament estructural. Després de més de trenta anys d’autogovern, aquest reconeixement assegura per primera vegada una aplicació explícita i pràctica de la singularitat aranesa a nivell jurídic i administratiu.

El Conselh Generau d’Aran assumeix competències de caràcter autonòmic (com sanitat, serveis socials, emergències, cultura o llengua) que van molt més allà de les funcions habituals dels governs locals. L’aplicació automàtica de la normativa municipal genere dificultats en matèria d’organització interna, règim pressupostari i gestió econòmica, condicionant serveis bàsics com la salut i l’atenció social.

Mantenir la seva consideració com a administració local no sols resulta incoherent amb la realitat competencial del territori, sinó que contradiu el mandat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de la Llei del règim especial d’Aran.

Fruit d’aquest treball polític, els grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP han recollit aquesta demanda i han registrat al Parlament de Catalunya una iniciativa per al reconeixement efectiu, a nivell jurídic i administratiu, de la singularitat de la Val d’Aran. Es tracta d’un pas històric que permetrà avançar cap a l’adequació institucional del Conselh Generau d’Aran, complint així els mandats estatutaris i legals.

Aquest reconeixement és clau perquè les decisions adoptades des d’Aran no siguin merament formals, sinó que tinguin efectes reals i duradors. Suposa reforçar l’autogovern amb una major autonomia en la gestió i capacitat efectiva per a desplegar polítiques adaptades a les necessitats dels aranesos i araneses. En aquest sentit, des del govern d’UA a la màxima institució aranesa, s’ha fet una crida a la responsabilitat dels grups polítics catalans per a aprovar els pressupostos, dels quals també depenen els pressupostos d’Aran i la garantia dels serveis públics.

En definitiva, aquesta aprovació significa dotar al territori d’estabilitat jurídica, instruments concrets i capacitat real de gestió per a garantir un futur basat en el respecte a la seva singularitat institucional. El 25 de febrer de 2026 queda així com una data clau en la història institucional d’Aran, consolidant la naturalesa política de l’autogovern aranès.

El govern d’UA al Conselh Generau d’Aran ha impulsat el Pla d’Acció Comunitària com a instrument estratègic per enfortir la salut i el benestar de les persones a l’Aran. Aquest s’emmarca dins d’una acció política que té com un dels seus eixos fonamentals l’atenció a les persones. El benestar de les persones va molt més enllà de la dimensió física: significa acompanyament, cohesió social, prevenció, xarxes de suport i comunitat.

El Pla s’articula a través d’un procés participatiu i obert, amb la realització de diferents sessions de treball en què es va convidar a participar la ciutadania, entitats i professionals de la Val d’Aran, amb l’objectiu de compartir necessitats, fortaleses i reptes col·lectius. A les reunions (com la sessió que es va celebrar a la sala social de Betren) hi van participar al voltant de 40 persones, validant el diagnòstic comunitari i prioritzant els assumptes sobre els quals començar a actuar.

D’aquest procés d’escolta activa en van sorgir unes prioritats clares: la salut mental, l’aïllament social i la necessitat de generar més espais d’oci i de trobada. Per al govern d’Unitat d’Aran, aquest exercici de participació no és simbòlic, sinó que és una manera de governar: escoltar primer per poder actuar després.

A través dels serveis socials i del treball coordinat amb l’equip d’acció comunitària, aquestes necessitats s’han transformat en respostes concretes. Així doncs, programes com “En família” donen suport a les famílies i faciliten la conciliació laboral, oferint acompanyament a infants en horari laboral. Iniciatives com “Suenha-te” reforcen el benestar emocional i el suport comunitari, donant resposta a problemàtiques com la salut mental o l’aïllament, especialment entre persones grans i col·lectius vulnerables.

A més, durant el primer trimestre de 2026 es constitueixen grups de treball específics (oberts a tota la comunitat) per a desenvolupar accions concretes, garantint continuïtat, seguiment i resultats reals.

Des d’Unitat d’Aran, creiem en una acció pública que no es limita a gestionar, sinó que acompanya, escolta i construeix comunitat. El Pla d’Acció Comunitària és una mostra clara d’aquesta manera de governar: posa les persones al centre de les polítiques treballant conjuntament per avançar cap a un Aran més saludable, més cohesionat i amb una major qualitat de vida per a la seva ciutadania.