Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Blog

  • As bestas

    As bestas

    As bestas, de Rodrigo Sorogoyen. Ambientada en un poble aïllat de Galícia, aquesta pel·lícula explica la història d’un matrimoni francès que decideix començar una nova vida en un entorn rural, dedicant-se a l’agricultura i intentant viure d’acord amb la seva visió de la vida. Tanmateix, la seva arribada genera tensions amb bona part de la comunitat local, malgrat tractar-se d’un territori marcat pel despoblament, les dificultats econòmiques i les diferents visions sobre el futur de la zona rural.

    A través d’aquest conflicte, As bestas mostra les tensions que poden aparèixer entre les persones que volen mantenir la forma de vida tradicional i les noves oportunitats econòmiques que es presenten als territoris rurals. La pel·lícula reflexiona sobre la pertinença, la identitat, el vincle amb la terra i les relacions entre les persones, alhora que posa en evidència les dificultats que viuen moltes comunitats rurals i els canvis que transformen els seus territoris.

    Una història intensa que ens convida a reflexionar sobre el futur de les zones rurals i de muntanya com la Val d’Aran, així com sobre els conflictes que poden néixer al voltant de la manera com volem viure i construir aquest futur.

  • Les danses araneses, memòria viva d’Aran

    Les danses araneses, memòria viva d’Aran

    Les danses tradicionals formen part d’aquella memòria col·lectiva que, sense estar escrita als llibres, ha sabut arribar fins als nostres dies. A Aran, els balls i les danses han acompanyat la vida dels pobles durant generacions i han estat vinculats tant a la vida quotidiana i als treballs de la terra com a les festes majors i als moments més solemnes de la vida comunitària.

    Les danses araneses són també el resultat d’una cultura sempre en contacte amb altres territoris pirinencs. El seu repertori recull influències aragoneses, catalanes i gascones, reflectint la posició d’Aran entre diferents realitats culturals. Però les danses no són només una expressió artística: moltes estan vinculades a moments de la vida dels pobles, als oficis tradicionals, a les celebracions religioses o a les festes. A través dels passos i de la música, també es transmetien històries i costums.

    Aquest patrimoni, però, no ha arribat fins avui sense dificultats. Durant el segle XX, moltes danses tradicionals van deixar d’interpretar-se i es va perdre una part d’aquesta memòria. L’any 1948 es va formar a Les el primer grup de danses de la Val d’Aran, vinculat en els seus orígens a la Sección Femenina. Aquest primer treball va obrir un camí que continuaria amb la fundació, l’any 1979, d’Es Corbilhuèrs de Les.

    Després, diverses persones i grups han dedicat temps a investigar, recuperar i tornar a ensenyar les danses i les cançons tradicionals. Entre elles destaca la tasca de Dolors Beso Atés, que durant els anys setanta va participar en la recerca dels darrers vestigis de les danses i cançons tradicionals dels pobles d’Aran i va fundar, l’any 1973, la Còlha de Santa Maria de Mijaran.

    Aquest treball de conservació i transmissió ha tingut continuïtat també amb la tasca dels diversos grups de dansa que, en els darrers anys, han contribuït a mantenir viu el patrimoni coreogràfic i musical d’Aran. Entre aquests grups hi ha Es Sautarèths de Bossòst, que treballen en la recuperació i difusió de les danses i cançons tradicionals del seu poble i les fan arribar a les noves generacions; Es Fradins de Vielha, que mantenen i transmeten el repertori tradicional de Vielha amb la seva participació constant en les festes i actes de la Val; i Es Gripets de Naut Aran, que contribueixen a conservar i donar continuïtat a les danses pròpies dels pobles de Naut Aran. La tasca de tots aquests grups és fonamental perquè cada dansa no quedi només com un testimoni del passat, sinó que continuï tenint una presència viva als pobles i a la cultura d’Aran. Cadascun d’ells porta, d’alguna manera, les danses i tradicions locals arreu del territori.

    Avui, les danses es mantenen vives gràcies a la tasca d’aquestes colles dansaires i a la transmissió dels seus coneixements a les noves generacions. Es continua ballant a les places, a les festes majors i en diversos actes al llarg de l’any, fent que allò que va formar part de la vida dels nostres avis continuï avui en la vida dels pobles d’Aran.

    Perquè una dansa tradicional és molt més que una coreografia. Darrere dels passos, de la música i dels vestits hi ha la memòria de les persones que les han ballat abans, les festes i els costums que representaven i la feina de tots aquells que les han volgut conservar. Cada vegada que es tornen a ballar, aquesta memòria torna també a viure i passa, una vegada més, de generació en generació.

  • El benestar de les persones, al centre de les actuacions de l’Espitau Val d’Aran

    El benestar de les persones, al centre de les actuacions de l’Espitau Val d’Aran

    Les altes temperatures d’aquest estiu han fet necessari adoptar mesures específiques en diversos espais assistencials de l’Espitau Val d’Aran. En aquest sentit, s’han posat en marxa solucions immediates per millorar el confort i el benestar dels pacients i dels professionals durant les hores de més calor, al mateix temps que es treballa en la definició i implantació de solucions més generals i definitives per a la climatització dels espais sanitaris.

    Així doncs, s’han buscat alternatives que permetin donar una resposta immediata, amb mesures pensades en funció de les característiques de cada espai. A les consultes s’han instal·lat equips portàtils d’aire condicionat, prioritzant els espais on aquesta solució és més efectiva per les seves dimensions, mentre que a Urgències la instal·lació d’un fancoil permet actuar sobre el passadís central on es troben els boxs, amb l’objectiu de reforçar la refrigeració d’aquest espai. I a la sala d’espera s’han instal·lat ventiladors de gran capacitat per afavorir la circulació de l’aire durant les hores de més calor.

    Aquest conjunt de mesures permet donar resposta immediata a les necessitats de climatització que han plantejat les altes temperatures d’aquest estiu, sense haver d’esperar a l’execució de les actuacions de caràcter estructural.

    A més, també es treballa en una estratègia de climatització a mitjà i llarg termini per donar una resposta integral a les necessitats dels equipaments sanitaris d’Aran. En aquest sentit, el nou CAP de Vielha, que actualment es troba en fase de tramitació i obtenció dels permisos d’obra, comptarà amb un sistema integral de climatització a les consultes.

    Pel que fa a l’Espitau Val d’Aran, la solució a llarg termini ja es treballa de manera específica a l’àrea d’hospitalització, que continuarà a l’edifici actual. El projecte dotarà aquesta àrea d’un sistema de climatització adaptat a les necessitats assistencials i permetrà garantir unes condicions adequades tant per als pacients com per als professionals.

    Així doncs, la instal·lació dels equips d’aire condicionat i dels altres sistemes de refrigeració aquest estiu no constitueix una actuació aïllada, sinó una mesura immediata mentre s’avança en els treballs per executar una solució més general i definitiva.

    Les diferents actuacions parteixen d’un mateix objectiu: mantenir i actualitzar uns equipaments i unes instal·lacions sanitàries per adaptar-los a les necessitats actuals. L’objectiu és disposar d’un hospital amb espais adaptats, segurs i preparats.

  • Renovem completament la cuina de l’Espitau Val d’Aran per millorar la seguretat, l’eficiència i la qualitat del servei

    Renovem completament la cuina de l’Espitau Val d’Aran per millorar la seguretat, l’eficiència i la qualitat del servei

    L’Espitau Val d’Aran es troba en procés de renovació de les seves instal·lacions amb una actuació de gran importància: la reforma integral de la seva cuina. Les obres, que van començar aquest mes d’agost, permetran actualitzar un dels espais fonamentals per al bon funcionament de l’hospital i adaptar-lo als requisits actuals en matèria d’alimentació, seguretat i higiene.

    L’actuació té un pressupost de 603.277,70 euros, subvencionat majoritàriament per la Diputació de Lleida, i està previst que tingui una durada de quatre mesos. El projecte contempla una renovació integral de la cuina per convertir-la en un espai més modern i eficient, d’acord amb els nous estàndards de qualitat i amb les exigències de la normativa sanitària actual.

    El projecte preveu també la renovació de l’equipament de la cuina, que actualment presenta un alt grau d’obsolescència i un baix rendiment energètic. Els nous equipaments permetran incorporar tecnologies de cocció més modernes i multifuncionals, optimitzant el consum, millorant la qualitat de les elaboracions i facilitant les tasques de neteja i manteniment.

    A més, s’actualitzaran les instal·lacions d’electricitat, climatització, ventilació i sanejament, així com altres sistemes de suport necessaris per al funcionament de la cuina. L’actuació inclou també l’adaptació de la instal·lació a la normativa actual de protecció contra incendis, amb nous sistemes automàtics d’extinció i mesures de sectorització.

    Un dels aspectes més destacats del projecte és també la millora de la seguretat energètica i la continuïtat del servei. La reforma preveu la substitució parcial del sistema de cocció elèctric per equipaments alimentats amb gas propà, amb l’objectiu de reduir la dependència del subministrament elèctric i garantir l’operativitat de la cuina en cas de manca de subministrament.

    Durant aquesta etapa, l’activitat de la cuina no es podrà mantenir en les condicions habituals. Per aquest motiu, s’ha habilitat un sistema de línia freda que permet garantir el servei de cuina i la producció de menjar durant l’execució de les obres. D’aquesta manera, els treballs es podran executar sense afectar la producció de l’alimentació per a les persones ingressades, mantenint les condicions de qualitat i seguretat alimentària.

    La reforma representa, així, una actuació de renovació integral d’un espai essencial per al funcionament de l’Espitau Val d’Aran i permetrà disposar d’una cuina més moderna, eficient i adaptada a les necessitats actuals del centre, amb millors condicions de treball per als professionals, amb l’objectiu de garantir un servei d’alimentació segur i de qualitat per als pacients, residents i usuaris.

  • Tres dones al capdavant d’Unha

    Tres dones al capdavant d’Unha

    A Unha, la política té cara i nom propi. És a tocar de la vida quotidiana i es fa a escala de carrer, de plaça i de veïnat. I té també un clar protagonisme femení: tres dones lideren l’EMD d’Unha.

    En un poble de només 125 habitants, les decisions públiques no es queden darrere d’una porta de despatx. Arriben de seguida als carrers, a les cases i a les converses entre veïns. Aquí, tots ens coneixem. I això fa que la política sigui més propera, més directa i, al mateix temps, molt més personal.

    Al capdavant de l’EMD d’Unha hi ha tres dones. Tres persones que han decidit fer el pas, implicar-se en la gestió i assumir una part de la responsabilitat sobre el present i el futur del poble.

    La seva presència té un doble significat. D’una banda, mostra que la política local també pot tenir un protagonisme femení. De l’altra, parla de la realitat de les comunitats petites, on la vida pública no es pot separar de la vida quotidiana.

    A Unha, com en molts pobles de muntanya, les dones han estat sempre una peça fonamental de la vida col·lectiva. Han estat presents en la família, en l’organització de les festes, en la vida associativa i en la feina de cada dia que fa possible que el poble continuï viu. Ara, aquesta implicació també ha arribat al lloc on es prenen les decisions.

    Fer política on tots ens coneixem

    Fer política en un poble petit no és el mateix que fer-la en una gran ciutat. Els problemes tenen una dimensió més concreta i les relacions entre les persones, també. El marge entre ser càrrec públic i ser veí és molt estret.

    Les tres dones de l’EMD coneixen aquesta realitat de ben a prop. Les decisions no són anònimes: es prenen en un entorn on, l’endemà, et trobes amb els mateixos veïns al carrer, a la botiga o en una festa.

    Per això, aquesta proximitat obliga a escoltar i a dialogar. I, alhora, pot esdevenir una força, però també una gran responsabilitat. En un poble petit, cada decisió té un impacte directe i, sovint, pot generar opinions, debats i discussions entre persones que es tornaran a veure i continuaran compartint espais.

    L’EMD neix, en bona part, d’aquesta voluntat de participar i de donar veu al poble. La seva tasca no és només gestionar el dia a dia, sinó també pensar quin Unha es vol per als anys que venen i per a les futures generacions.

    Ser dona en la política local

    Que siguin tres dones les que porten la unió veïnal a Unha no és un detall menor. En els darrers anys, la presència de les dones en la política local ha guanyat espai. Tanmateix, als pobles petits, aquesta qüestió té una dimensió particular.

    Aquí, les responsabilitats públiques es barregen molt més amb la vida personal i professional. El temps és limitat, les persones que hi participen són poques i moltes tasques recauen sobre les mateixes persones. Per això, la participació política de les dones parla també de conciliació, de reconeixement i de visibilitat.

    Però la història de les tres dones de l’EMD no és només una història de dones: és la història d’un poble on les persones que prenen decisions són les mateixes que viuen el dia a dia de la comunitat, coneixen els seus problemes i formen part de les seves relacions.

    El futur d’Unha

    Darrere de la política i de les decisions que es prenen en un poble com Unha hi ha, al capdavall, una qüestió més gran: quin futur vol tenir el poble? Com mantenir una comunitat viva? Com fer que els joves puguin quedar-se al poble? Com conservar la identitat d’Unha sense convertir-lo en un lloc destinat només als visitants? Com garantir serveis i, alhora, respectar la realitat d’una petita comunitat de muntanya?

    No hi ha respostes fàcils, però sí una certesa: a Unha, les decisions han de ser preses per persones que coneixen de primera mà el poble i que viuen i saben quina és la seva realitat. Tres dones han decidit ser a primera línia d’aquesta responsabilitat. No com una excepció, sinó com una part de l’evolució natural de la vida pública del poble.

    Perquè en un lloc de 125 habitants, la política no es fa a les urnes: es fa cada dia, escoltant, discutint, dialogant, arribant a acords i, sobretot, decidint quin futur es vol construir per a Unha.

    I és aquí, potser, on s’entén la veritable dimensió de l’EMD: donant al poble una forma directa de participar en la seva vida pública i fent que els seus habitants tinguin veu sobre allò que volen que Unha sigui demà.

  • Sopa de lletres, paraules amagades i refranys – Setembre 2026

    Sopa de lletres, paraules amagades i refranys – Setembre 2026

    Sopa de lletres

    Paraules amagades

    Refranys

    Octobre bromós, iuèrn ruinós (Octubre ennuvolat, hivern ruïnós)

    Un mal auguri, si al mes d’octubre no plou, hi haurà un hivern amb poca neu.

    Endevinalles

    Damb es mies huelhes ben amassades (Amb els meus fulls ben junts)
    que non me les pòrte eth vent (que no me les porta el vent)
    non dongui ombra ne larèr, (no dono hombra ni llar)
    mès ensenhi e distreigui. (però ensenyo i distrec)
    Qué sò? (Què sòc?)

    El llibre

  • Connexion Joena (Connexió jove): un espai de participació, escolta i oportunitats per als joves d’Aran

    Connexion Joena (Connexió jove): un espai de participació, escolta i oportunitats per als joves d’Aran

    Garantir que els joves del territori puguin comptar amb espais propis on trobar-se, compartir i gaudir d’un temps de lleure saludable és també una manera de construir un Aran més cohesionat i amb més oportunitats. Per aquest motiu, el Conselh Generau d’Aran ha tornat a impulsar aquest estiu el programa «Connexion Joena», una iniciativa pensada per oferir activitats i espais de participació als joves del país.

    El programa, que ja s’ha desenvolupat durant els darrers anys amb una molt bona acollida, neix de la voluntat d’escoltar les necessitats i les inquietuds de la joventut aranesa a través d’activitats de lleure. Perquè conèixer la realitat dels joves, les seves preocupacions i les seves aspiracions, és fonamental per poder crear propostes adaptades a la vida quotidiana d’Aran.

    «Connexion Joena» ofereix activitats adaptades a diferents edats i interessos, amb propostes que van des de l’esport, la cultura i el descobriment de l’entorn natural, fins a tallers creatius, activitats participatives i espais per compartir idees. Entre les iniciatives hi trobem Ostieu Actiu, adreçat a joves de 12 a 18 anys; Joenessa +, amb activitats orientades al desenvolupament personal, l’autonomia i la connexió amb altres joves; i Fòrum Joenessa, un espai d’escolta activa on poder compartir inquietuds i aportar propostes per al futur del territori.

    Més enllà de l’oferta d’activitats, aquest programa respon també a una realitat que moltes famílies coneixen durant els mesos d’estiu: la necessitat de disposar d’espais segurs, accessibles i de qualitat per als seus joves. En moltes ocasions, els joves passen moltes hores sols o amb poques alternatives de lleure, i no totes les famílies poden accedir a casals, campaments o activitats privades durant les vacances. Crear propostes públiques i adaptades és també una manera de garantir la igualtat d’oportunitats i de fomentar un lleure més actiu i compartit.

    Amb «Connexion Joena», el govern del Conselh Generau d’Aran continua treballant per a què els joves no siguin només receptors de les polítiques públiques, sinó protagonistes del present i del futur del territori. Generar espais de trobada, participació i convivència és també invertir en un Aran amb més vincles, més implicació i més oportunitats.

  • Quan els joves es mouen, Vielha no s’atura

    Quan els joves es mouen, Vielha no s’atura

    L’esport i la joventut són dos pilars molt importants per comprendre la vida quotidiana de Vielha e Mijaran. Per ser la capital d’Aran, pels equipaments que concentra i pel gran nombre d’activitats que acull al llarg de l’any, Vielha s’ha convertit en un dels principals punts de trobada de la vida esportiva de la Val d’Aran.

    A Vielha, una activitat dona pas a la següent. Tant aviat com acaba un esdeveniment esportiu, ja estem preparant i organitzant el que vindrà seguidament; i hi ha setmanes en què el lliurament de dorsals dona pas al confeti, sense gairebé temps ni tan sols per «canviar-nos les sabates».

    Aquest ritme es pot veure durant tot l’any a les instal·lacions municipals. Tant el Palau d’Esports com el Palau de Gel, la Sala Polivalent, la pista de pàdel, la pista poliesportiva exterior, el frontó i l’skatepark, acullen persones de totes les edats per entrenar, competir, aprendre, cuidar-se o, simplement, passar una bona estona.

    Una instal·lació no és només un edifici o una pista. És la vida que hi ha i que hi passa a dins: els nervis abans d’un partit, els somriures després d’una activitat, les amistats que es creen, les persones que es troben cada setmana per compartir estones i fer comunitat i la passió per l’esport.

    Un dels exemples més clars d’aquesta activitat és l’oferta esportiva adreçada a persones de totes les edats. Amb iniciatives com l’Esport Popular, que es desenvolupa de dilluns a dijous al Palau d’Esports i que compta amb una participació molt elevada i permet compartir la pista practicant voleibol, futbol sala, tennis de taula, bàsquet o bàdminton. A aquesta proposta s’hi sumen les sortides de marxa nòrdica al llarg de tot l’any i les activitats dirigides del Palau de Gel, que contribueixen a promoure l’exercici físic, la salut i la convivència, desenvolupant valors de pertinença i de comunitat i que ajuden a mantenir una vida activa.

    Tot això demostra que l’esport municipal no és només competició. També és benestar, constància, relació amb altres membres de la mateixa societat i temps compartit. Veure les instal·lacions plenes de vida és una de les millors notícies que podem tenir i, alhora, una responsabilitat que ens obliga a continuar cuidant-les, adaptant-les i millorant-les.

    Aquests equipaments municipals i públics no només donen servei als veïns i veïnes de Vielha e Mijaran. La seva activitat, la seva ubicació i la seva capacitat per acollir entrenaments, competicions i trobades els converteixen també en espais de referència per al conjunt de la Val d’Aran.

    Amb l’arribada de l’estiu, aquest paper que desenvolupa Vielha com a epicentre esportiu, es fa encara més evident. En poques setmanes, les instal·lacions, els carrers i les muntanyes es converteixen en un gran escenari esportiu. Proves de muntanya, ciclisme, futbol sala, curses populars i esdeveniments de dimensió internacional conformen un calendari molt complet, on conviuen tant les grans cites com iniciatives locals i participatives.

    Cadascuna té la seva identitat. Unes proves es duen a terme per la muntanya, d’altres omplen els carrers o les instal·lacions públiques; unes reuneixen un gran nombre de participants i d’altres mantenen un caràcter més popular. Però totes contribueixen a generar activitat, ambient i vida al municipi, alhora que projecten la Val d’Aran com un territori estretament vinculat a l’esport.

    Darrere de cada dorsal, de cada partit i de cada recorregut hi ha hores de treball i esforç i coordinació entre les diferents entitats organitzadores i col·laboradores. La brigada municipal, la Guàrdia Municipal, els treballadors de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran, els organitzadors, els voluntaris i totes aquelles persones que col·laboren en cadascuna d’aquestes activitats, fan possible que tot funcioni.

    A vegades sembla que la meitat dels veïns de Vielha estan corrent, pedalant, jugant o pujant muntanyes, i que l’altra meitat està col·locant tanques, muntant taules o preparant espais. I de ben segur, més d’un fa les dues coses alhora. Tots formem part, d’una manera o altra, d’aquesta organització.

    Tot aquest calendari ens permet mostrar i donar a conèixer el nostre territori tant dins com fora d’Aran, també fa possible dinamitzar socialment i econòmicament el municipi i, el que és més important, apropar la pràctica de l’esport a molta gent. A més, també ens permet valorar el talent que tenim al país.

    En aquest sentit, Vielha i Aran compten amb esportistes que competeixen al més alt nivell en disciplines molt diverses. Darrere dels seus resultats hi ha hores i hores d’entrenament, d’esforç i de treball, de desplaçaments, sacrificis i una gran constància. Els seus èxits són motiu d’orgull, igual que la manera com representen el nostre territori: amb treball, humilitat i un fort vincle amb la nostra terra.

    Personalment, és una gran alegria veure com aquests esportistes, més enllà dels seus resultats, s’han convertit en referents per als nens i nenes de Vielha. Es pot veure les seves cares d’admiració quan, passejant pel poble, es troben amb ells.

    Aquest vincle té molt de valor, perquè apropa l’esport d’alt nivell a les noves generacions i els demostra que, amb treball, constància i humilitat, es pot arribar molt lluny sense perdre el vincle amb el país i amb la realitat. Són exemples de persones que competeixen al més alt nivell, però que continuen formant part de la vida quotidiana i de la comunitat de Vielha i d’Aran.

    La joventut no és a la banqueta: competeix, inspira i dona exemple als qui venen darrere.

    Però és necessari remarcar que la importància de la joventut aranesa no es limita només a l’esport. També es troba en la seva participació en la vida social, en els espais que comparteix i en les iniciatives que ajuda a impulsar.

    En aquest sentit, el centre de joventut Antara té un paper molt important. És un espai de referència per a la gent jove de Vielha e Mijaran, on poden trobar-se, compartir, participar en activitats i comptar amb informació, orientació i acompanyament.

    El seu creixement demostra que la joventut necessita espais propis, on sentir-se còmoda, escoltada i acompanyada. Antara no és només un lloc de lleure, sinó també un espai de relació, participació i cohesió social.

    Aquesta voluntat de participar també es pot veure a la Comissió de Festes de Vielha. Les persones que en formen part dediquen temps, idees i paciència a preparar les festes, moltes vegades compatibilitzant-ho amb els estudis, la feina, els entrenaments o les competicions.

    Darrere dels concerts, de la decoració i de les activitats hi ha reunions, propostes, canvis d’última hora i moltes decisions per prendre i desenvolupar. Organitzar una festa és divertit, però també requereix feina, dedicació i, en certa manera, sacrifici. Organitzar una festa vol dir també buscar solucions als problemes, quadrar horaris i procurar que tots i totes gaudeixin de la festa.

    La Comissió de Festes permet que aquestes continuïn evolucionant, amb idees noves i, al mateix temps, amb respecte per les tradicions. La seva feina fa possible que nens i nenes, joves, adults i gent gran puguin compartir espais, temps, activitats i moments que formen part de la identitat de Vielha.

    L’esport i la joventut tenen un paper fonamental en la vida comunitària de la Val d’Aran. Generen relacions entre persones i pobles, creen referents per a les noves generacions i fan possible que compartim espais, projectes i experiències.

    En aquest context, Vielha té la responsabilitat de continuar oferint equipaments de qualitat, oportunitats i activitats al servei del conjunt del territori i de la seva gent. Encara tenim coses per millorar, espais per adaptar i nous reptes per endavant. Però també tenim talent, responsabilitat, iniciativa i persones amb moltes ganes de contribuir a la vida esportiva i social d’Aran.

    I quan els joves es mouen, Vielha no s’atura.

  • Aran Salut incorpora un nou programa d’acompanyament quirúrgic per a una atenció sanitària més propera

    Aran Salut incorpora un nou programa d’acompanyament quirúrgic per a una atenció sanitària més propera

    El govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, a través d’Aran Salut, ha posat en funcionament un nou programa d’acompanyament quirúrgic que permet la presència d’un progenitor o familiar en determinades intervencions pediàtriques i en les cesàries programades. Aquesta iniciativa forma part del projecte d’humanització de l’atenció sanitària que s’ha impulsat en els darrers anys per oferir un servei cada vegada més proper i centrat en les persones.

    En el cas dels pacients pediàtrics, el programa permet que un progenitor o familiar acompanyi l’infant fins a l’inici de l’anestèsia, ajudant a reduir l’ansietat i la por del nen que pot generar l’entrada al quiròfan. En les cesàries programades, la persona acompanyant pot romandre amb la mare durant tota la intervenció, podent viure junnts el naixement i els primers moments de vida del nadó.

    El projecte inclou també la millora de la sala de dilatació del bloc obstètric, amb l’objectiu de crear un espai més acollidor i confortable per a les mares i les seves famílies. Petites actuacions com aquestes contribueixen a millorar l’experiència dels pacients i a reforçar una atenció sanitària que no només respon a les necessitats assistencials, sinó també a les necessitats emocionals i d’acompanyament dels pacients.

    Des d’Unitat d’Aran continuem treballant per reforçar els serveis públics del territori i impulsar iniciatives que posin les persones al centre. Perquè millorar la sanitat i els seus serveis és també millorar la manera com acompanyem les persones en moments tan importants com un part o una intervenció quirúrgica.

  • Sopa de lletres i endevinalles – Juliol 2026

    Sopa de lletres i endevinalles – Juliol 2026

    Endevinalles

    Qué ei aquerò que ven der aigua e morís en aigua? (Què és allò que ve de l’aigua i mor a l’aigua?)

    Era sau (La sal)

    M’escriuen damb tres letres. Remèrqui claror. Se me trèn ua letra, ua ne demore e arren mès. (M’escriuen amb tres lletres. Remarco claror. Si em treuen una lletra, una en queda i res més)

    Era lua (La lluna)

    Refranys

    En junh era dalha en punh (manilhon) (Al juny la dalla al puny)

    Amasaire de bren, esbarricaire de haria (Arreplegador de segó i escampador de farina)

    Estauviar en causes non importantes, mès, en cambi, non hèr-se’n damb causes mès importantes. (Estalviar en coses que no sòn importants, però, en canvi, no capficar-se amb coses més importants)

    Sopa de lletres

    Flors de paraules