Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Es hèires ramadères d’Aran: sègles d’istòria e tradicion

    Es hèires ramadères d’Aran: sègles d’istòria e tradicion

    Es hèires ramadères formen part dera istòria e dera vida vidanta des pòbles d’Aran de fòrça temps ençà. Pendent generacions, aguesti mercats sigueren un punt de trobada fondamentau entà ramadèrs, pagesi e comerciants de tot eth territòri, que s’amassauen entà crompar e véner bestiar, escambiar productes e mantier es relacions comerciaus damb es territòris vesins. Era sua celebracion ère estretaments ligada ath calendari agricòla e ramadèr, especiauments ara baishada deth bestiar des peisheus de montanha damb era arribada dera tardor.

    Era prumèra referéncia documentau d’ua hèira ramadèra en Aran ei der an 1387, quan eth rei Joan I concedic ara vila de Vielha eth permís entà celebrar ua hèira annau de ueit dies pendent era setmana de Pentecòsta. En 1728, Felip V autorizèc era celebracion de dues hèires annaus e un mercat setmanau en caplòc aranes. Aguestes trobades sigueren importantes entath comèrç deth bestiar, damb era participacion de comerciants procedenti d’es d’andús costats des Pirenèus.

    Es condicions geografiques e climatologiques d’Aran influiren tanben ena sua evollucion. En 1781, eth Conselh Generau d’Aran sollicitèc ath rei Carles III un cambi des dates des hèires, pr’amor qu’era nhèu dificultaue eth pas deth bestiar pes pòrts de montanha. Fin finau, en 1783, s’establic eth 13 d’octobre coma data de celebracion d’ua unica hèira en Vielha, ua data que se mantenguec ath long deth temps.

    Era importància d’aguestes trobades s’estenie per tot eth territòri. Ua agenda de 1952, conservada en hons patrimoniau de Çò de Trinchèra de Salardú, recuelh hèires de bestiar en pòbles coma Canejan, Bausen, Vilac, Betlan, Arròs, Vila, Es Bòrdes, Bossòst, Les, Salardú e Vielha. En aguestes se comerciaue damb vaques, oelhes, crabes, shivaus, mules e porcèths, enter d’auti animaus.

    Damb eth pas deth temps e es cambis ena economia aranesa, es hèires an perdut part dera sua foncion comerciau originau. Totun, encara se celèbren en Les, Salardú, Vielha e Bossòst, a on es mòstres de bestiar conviuen damb mercats, activitats tradicionaus e trobades populares. Aguesta evollucion a permetut mantier viu ua tradicion que mos apròpe ara vida des generacions passades e ara importància qu’era ramaderia a auut ena economia, eth paisatge e era memòria collectiva d’Aran.

  • La bola negra

    La bola negra

    Aguest mes vos recomanam La bola negra, ua pellicula de Javier Calvo e Javier Ambrossi que mos transpòrte ath long de tres epòques diferentes entà explicar es istòries de tres òmes amassadi peth desir, er amor e era repression.

    Inspirada ena òbra inacabada de Federico García Lorca e ena pèça teatrala La piedra oscura, d’Alberto Conejero, era pellicula mos apròpe as vides d’aqueri que, pendent fòrça ans, non pogueren víuer liuraments era sua identitat e sexualitat.

    Ambientada en 1932, 1937 e 2017, era istòria explore es conseqüéncies dera intolerància, era Guèrra Civila e era repression patida peth collectiu LGTBI. Era fegura de García Lorca, assassinat en 1936, ei un des èishi centraus d’aguest relat, que reivindique era importància de recuperar era memòria d’aqueres persones que sigueren acaçades sonque per coma èren e a qui estimauen.

    La bola negra a recebut ua acuelhuda fòrça positiva per part dera critica e a artenhut diuèrsi reconeishements internacionaus. Era pellicula a estat escuelhuda entà representar España ena categoria de Mielhor Pellicula Internacionau des Prèmis Oscar de 2027, en tot consolidar-se coma ua des produccions espanhòles mès destacades der an. Ua istòria sus era memòria, era libertat e eth dret de totes es persones a víuer e estimar sense pòur.

  • Mobilitat e educacion entà un Aran damb mès oportunitats

    Mobilitat e educacion entà un Aran damb mès oportunitats

    Víuer en un territòri de montanha coma era Val d’Aran non aurie de significar auer mens oportunitats. Totun, era realitat geografica condicione er accès as estudis, ara formacion e as servicis basics, essenciaus entath desvolopament personau e academic. Per açò, quan parlam d’igualtat d’oportunitats tanben ac hèm de d’autes qüestions coma era mobilitat, es connexions e d’apropar es servicis ara ciutadania. E, en aguest sens, auem de trabalhar entà garantir qu’eth lòc a on viuem non limite es nòstes possibilitats de futur.

    D’ençà d’Unitat d’Aran s’a defenut tostemp qu’era politica educativa a de partir des besonhs reaus des persones e balhar responsa as rèptes deth nòste territòri. Açò requerís escotar es estudiants, es familhes e era comunautat educativa, mès tanben transformar es sues demandes en mesures concretes que faciliten er accès ara educacion e ampliar es oportunitats dera nòsta joenessa.

    D’ençà des institucions, auem era responsabilitat de trabalhar entà mielhorar era vida des persones e balhar responsa as besonhs dera ciutadania damb mesures concretes. Un exèmple n’ei era metuda en marcha, aguest mes d’octobre, dera naua linha de transpòrt public enter eth Pònt de Suert e Vielha. Ua connexion reivindicada pendent temps que respon a un besonh tan plan important, autant en encastre educatiu coma en laborau e sanitari.

    Enquiara, es estudiants d’Aran podien desplaçar-se entà Pònt de Suert entà cursar estudis, mès non auien ua connexion de retorn damb oraris compatibles damb era jornada lectiva. Aguest nau servici, que permet arribar en Vielha abans des uèit deth maitin, facilitam er accès ara aufèrta formativa aranesa e daurim naues oportunitats as joeni e adults dera Alta Ribagòrça. Ei ua mielhora que contribusís a hèr mès accessible era formacion e que mòstre com era mobilitat pòt èster tanben ua airina de politica educativa entà redusir es barrères territoriaus.

    Pr’amor que garantir eth dret ara educacion non consistís sonque en aufrir estudis de qualitat, se non que cau facilitar-ne tanben eth sòn accès en toti es encastres. En un territòri coma eth nòste, es distàncies e era manca de connexions pòden convertir-se en obstacles reaus. Melhorar eth transpòrt, per tant, non ei sonque ua qüestion de mobilitat: ei tanben facilitar er accès ara educacion e generar mès igualtat d’oportunitats.

    En aguest sens, aguesta madeisha volontat de facilitar er accès as estudis ei era que mos portèc a trabalhar entà qu’es Pròves d’Accès ara Universitat (PAU) se podessen realizar ena Val d’Aran. Ua reivindicacion que neishec des madeishi estudiants der Institut d’Aran, que trasladèren ath Plen deth Conselh Generau eth besonh d’esvitar es desplaçaments enquia Lleida.

    Aué, gràcies ath trabalh institucionau deth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau, es estudiants pòden realizar aguestes pròves en Vielha, en tot esvitar desplaçaments longui e despenes economiques addicionaus as families en un moment decisiu dera sua trajectòria academica. Aguesta mielhora s’a hèt extensiva tanben as pròves deth Bachibac, e contribusís a qu’es nòsti joeni poguen hèr tèsta aguestes etapes en condicions mès favorables.

    Apropar es oportunitats educatives ei apostar peth talent, er esfòrç e eth futur dera nòsta joenessa. Ei facilitar qu’es estudiants poguen contunhar formant-se, accedir a estudis superiors e bastir eth sòn projècte de vida sense qu’era realitat geografica sigue ua barrèra hijuda.

    Ua educacion de qualitat tanben vò díder aufrir espacis entara investigacion, eth pensament critic e era creacion. E en Aran, aguest compromís va ligat ara defensa e ara promocion dera nòsta lengua, pr’amor qu’er aranés a d’èster present en toti es encastres dera vida educativa e deth coneishement, e preservar-lo e promòir-lo coma lengua d’aprenedissatge, de recèrca e d’innovacion, ei tanben ua apòsta de futur.

    En aguest sens, es Prèmis as Trabalhs de Recèrca en aranés der Institut d’Aran son ua iniciativa significativa. Reconeishen er esfòrç dera nòsta joenessa entà investigar, aprigondir en diuèrsi encastres de coneishement e compartir es sòns resultats ena nòsta lengua. Enguan, ena cincau edicion, s’an presentat ueit trabalhs de tematiques diuèrses, ua mòstra deth potenciau der aranés coma lengua d’aprenedissatge, de recèrca e de pensament academic.

    Balhar valor ad aguesti trabalhs ei reconéisher eth talent des nòsti estudiants e, ath ath viatge, refortilhar er emplec der aranés en naui encastres. Era lengua ei ua oportunitat entà apréner, investigar e crear, e cau acompanhar es naues generacions en tot garantir qu’agen espacis e recorsi entà desvolopar eth sòn talent en aranés.

    Cau contunhar mielhorant es connexions, facilitant er accès as estudis e reforçant era preséncia der aranés en sistèma educatiu e enes naui encastres deth coneishement. Ei un trabalh que requerís continuitat, planificacion e capacitat de transformar es demandes dera ciutadania en mesures concrètes.

    Garantir er accès ara educacion, apropar es servicis e balhar valor ara nòsta lengua son manères de bastir un territòri a on es nòsti joeni poguen formar-se, desvolopar eth sòn talent e decidir eth sòn futur damb mès possibilitats. Aguest ei eth sentit d’ua politica publica que parte des besonhs reaus dera gent e trabalhe entà dar responsa as rèptes deth nòste país. Es auanci artenhudi son eth resultat deth trabalh deth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau, fidèu as sòns valors e damb era volontat permanenta d’escotar ara ciutadania entà convertir es sues demandes en mielhores concrètes ena vida vidanta des persones.

  • Recuperam e conservam es camins tradicionaus d’Aran

    Recuperam e conservam es camins tradicionaus d’Aran

    Eth hilat de camins tradicionaus dera Val d’Aran ei ua part importanta deth patrimòni e deth païsatge deth territòri. Ath long des ans, aguesti camins an connectat pòbles e espacis deth país. Pr’amor d’açò, auem de mantier-les en bones condicions entà garantir-ne era sua conservacion e eth bon emplec. En aguest sens, eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a amiat a tèrme diuèrsi trabalhs de recuperacion e mantenement en diferents punts deth territòri.

    En terçon de Marcatosa, s’an amiat a tèrme trabalhs de reconstruccion e reparacion de quate murs de pèira seca plaçadi en camins des pòbles d’Aubèrt, d’Arròs e de Vila. Es murs auien queigut pendent es mesi d’iuèrn e podien afectar era seguretat des persones usatgères des camins. Entara sua reparacion s’an aplicat tecniques tradicionaus de construccion de pèira seca, en tot recuperar-ne era estabilitat e conservar ath viatge eth sòn valor patrimoniau. Er art deth bastiment de pèira seca siguec includit ena Lista Representativa deth Patrimòni Culturau Immateriau dera UNESCO en 2018, un reconeishement ath sòn valor culturau e tradicionau.

    En Baish Aran, tanben s’an acabat es trabalhs de recuperacion deth camin dera Cabana dera Trauèssa, en Sant Joan de Toran. Era intervencion a permetut recuperar eth traçat e apariar era plataforma deth camin, atau coma mielhorar-ne era senhalizacion. Es tres pannèus direccionaus dejà se trapen plaçadi, e lèu se completarà era senhalizacion orizontau damb es corresponentes mèrques auriòles.

    Eth camin dera Trauèssa ei un itinerari circular de 10,6 quilomètres e uns 800 mètres de desnivèu acumulat, que se pòt completar en 4 o 5 ores, en foncion deth ritme. Eth recorrut se pòt hèr en andús sentits e connècte diuèrsi punts d’interès dera zòna de Sant Joan de Toran e deth Baish Aran. En tot gésser deth refugi dera Honeria, aguest camin passe per Sant Joan de Toran, era cabana dera Trauèssa, era cabana de Plan e eth Plan de Grauèrs, entà tornar tath refugi pera zòna deth barratge de Sant Joan de Toran.

    Aguestes actuacions permeten recuperar camins e elements tradicionaus que formen part dera istòria e deth païsatge d’Aran, ath viatge que mielhoren es condicions d’emplec e era seguretat des persones que les recorren. Conservar aguest patrimòni ei tanben ua forma de mantier viu eth ligam enter es pòbles, es montanhes e era vida vidanta deth territòri.

  • Acompanham es familhes, invertim en futur: nau espaci de supòrt e acompanhament deth CDIAP Val d’Aran

    Acompanham es familhes, invertim en futur: nau espaci de supòrt e acompanhament deth CDIAP Val d’Aran

    Ua des prioritats que guiden era accion politica d’Unitat d’Aran ei era de bastir un país a on es persones e es sòns besonhs siguen en centre des decisions publiques. Entenem qu’era qualitat de vida dera nòsta ciutadania non depen sonque des granes infraestructures o des projèctes estrategics, senon tanben dera capacitat des institucions d’aufrir responses pròplèu e especializades en aqueri moments dera vida en qué mès se requerís acompanhament e supòrt.

    Aguesta vision dera politica sociau pren un sentit especiau quan parlam dera mainadèra e des sues familhes. Es prumèrs ans de vida son ua etapa fondamentau en desvolopament des mainatges, un periòde plen de cambis e aprenedissatges a on poder identificar e atier es besonhs de cada mainatge pòt mercar ua diferéncia importanta en sòn benèster e enes oportunitats deth sòn futur.

    En aguest encastre, eth CDIAP Val d’Aran represente un des servicis essenciaus deth nòste sistèma d’atencion as persones. Un recors especializat qu’aufrís atencion precòça a mainatges de 0 a 6 ans, damb tractaments terapeutics adaptadi as besonhs de cada cas e un acompanhament pròplèu as sues familhes. Un servici que non sonque trabalhe entà acompanhar eth desvolopament des mainatges, senon que tanben aufrís orientacion, supòrt e airines as familhes entà afrontar es rèptes deth dia a dia.

    Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran apòste per refortilhar aguest modèl d’atencion, basat ena proximitat, era especializacion e era capacitat de balhar responsa as besonhs reaus dera nòsta societat. Pr’amor qu’acompanhar un mainatge implique tanben acompanhar ara sua familha, escotar-la, compréner era sua realitat e méter ath sòn abast es recorsi que li permeten hèr tèsta damb mès seguretat es diferentes etapes deth desvolopament.

    Ei en aguesta linha de trabalh que, d’ençà deth CDIAP Val d’Aran, en collaboracion damb eth projècte En Familha, s’a impulsat un nau Espaci de Supòrt e Acompanhament entà Familhes damb Mainatges damb Trastorn der Espectre Autista (TEA). Ua iniciativa dirigida a familhes damb mainatges de 0 a 6 ans damb TEA, que neish damb era volontat d’aufrir un entorn de confidança a on poder compartir experiéncies, resòlver dobtes e trobar orientacion professionau.

    A trauès de diferentes sessions, es familhes poderàn abordar qüestions tan importantes coma era comunicacion, eth jòc, es emocions, era alimentacion, era sensorialitat, era autonomia o es rotines quotidianes. Tanben se trabalharàn aspèctes restacadi damb era regulacion emocionau, es recorsi disponibles e es inquietuds que pòden aparéisher de cara ath futur. Mès enlà des contenguts, aguest espaci vò èster un punt de trobada a on es familhes se senten escotades, acompanhades e comprenudes, damb eth supòrt de professionaus especializadi.

    Era metuda en marcha d’aguest nau recors non ei ua actuacion isolada, senon que forme part d’ua manèra d’enténer es politiques publiques que Unitat d’Aran a defenut e impulsat ath long des ans. Ua politica sociau que non demore qu’es dificultats se hèsquen mès granes entà actuar, senon qu’apòste pera prevencion, era deteccion precòça e er acompanhament des persones deth prumèr momento estant.

    Atau se defense un modèl de país a on eth hèt de víuer en un territòri de montanha non sigue un impediment entà accedir a ua atencion de qualitat. Era realitat territoriau d’Aran exigís un esfòrç especiau entà apropar es servicis especializadi ara ciutadania, esvitar desplaçaments que non son de besonh e garantir qu’es familhes poguen trobar en Aran eth supòrt que requerissen. Era equitat territoriau tanben se bastís a trauès des servicis publics.

    Era dedicacion, coneishement e proximitat des professionaus son imprescindibles entà transformar es politiques publiques en ua atencion reau, umana e adaptada a cada situacion. Per aquerò, refortilhar aguesti servicis implique tanben reconéisher e méter en valor eth trabalh des equipes qu’acompanhen as mainatges e as sues familhes.

    Invertir ena mainadèra e en supòrt as familhes ei invertir en futur, en tot contribusir a bastir ua societat mès inclusiva, a on cada mainatge pogue desvolopar es sues capacitats e cada familha pogue compdar damb er acompanhament que requerís.

    Impulsam atau ua politica utila, pròplèu e comprometuda damb es persones, que se tradusís en servicis, en oportunitats e en responses concrètes as besonhs dera nòsta gent.

  • Amador Marqués Atés

    Amador Marqués Atés

    Amador Marqués Atés, aranés neishut en Vielha de 42 ans. A viuut era màger part dera sua vida en Bossòst, eth sòn pòble, a on tostemp s’a implicat activaments ena sua vida sociau e politica deth pòble e a on a desvolopat ua part importanta dera sua trajectòria publica.

    Periodista de formacion damb estudis de filosofia e teologia, implicat damb era politica e comprometut damb eth país, en tot desvolopar era sua trajectòria d’ençà qu’ère ben joen a trauès deth partit d’Unitat d’Aran.

    En 2011 encetèc eth sòn camin ena politica locau en tot esdevier còsso der Ajuntament de Bossòst, a on en 2015 siguec escuelhut alcalde deth madeish en tot revalidar era majoria e eth cargue en 2019. En aguesta etapa coma baile de Bossòst cau remercar eth sòn prètzhèt en impuls dera regeneracion urbana deth pòble, damb mielhores concrètes der espaci public e der estat der hilat urban, e dera zòna esportiva, atau coma dera projeccion toristica, comerciau e economica deth municipi.

    Ath delà d’aguesti auanci en servicis basics e enes infraestructures municipaus, amièc a tèrme diuèrses normatives urbanistiques entà definir naui emplecs e ampliar eth recinte d’Aran Parc, un des pòls d’atraccion toristica deth municipi. En encastre culturau, desvolopèc diuèrses actuacions de restauracion e recuperacion deth patrimòni, enter es que ne destaquen era restauracion deth Sant Monument e eth castèth dera Soala de Casteràs. Tanben prebotgèc accions de recuperacion e proteccion deth patrimòni naturau, en parçans coma Casteret e Còth de Baretja.

    Cau remercar qu’era sua preocupacion peth futur e esdevier deth pòble, e peth desvolopament deth pòble e era recèrca de finançament de d’autes administracions e institucions, he’c possible qu’er Ajuntament aquerisse er antic cinèma de Bossòst ath Bisbat d’Urgell, un des assoliments mès subergessents deth prètzhèt peth sòn pas pera alcaldia de Bossòst.

    Marqués, tanben siguec deputat provinciau dera Deputacion de Lleida en representacion d’Unitat d’Aran ena legislatura 2019-2023. E Conselhèr Generau deth Conselh Generau d’Aran, autant ena oposicion coma membre deth govèrn dera institucion en diuèrses legislatures, a on tanben obstentèc eth cargue de Vicesindic.

    En 2023, siguec escuelhut Deputat deth Congrès des Deputats, a on a auut diuèrses responsabilitats de relevancia nacionau, en tot èster membre de vàries comissions, coma era Comission d’Educacion, Formacion Professionau e Espòrt, dera qué n’a estat portavoz, o era Comission de Cultura, Agricultura, Transicion Ecologica e Rèpte Demografic, dera qué n’a estat vocau.

    Era sua trajectòria politica ei mercada peth compromís damb era identitat aranesa e pirenaica, era defensa der autogovèrn aranés, er impuls ena innovacion e dera diversitat autant culturau coma deth territòri.

    Amador Marqués ei aué ua des votzes mès representativa deth municipalisme e dera singularitat d’Aran e deth Pirenèu coma territòris de montanha laguens dera politica der estat.

    En toti e cadun des cargues damb responsabilitat qu’a obstentat, a regit era sua accion politica peth compromís, era proximitat e era volontat de servici ath país, en tot deféner tostemp es interèssi d’Aran e dera sua gent.

  • Saucèr de letres, paraules amagades e arrapervèris – Octobre 2026

    Saucèr de letres, paraules amagades e arrapervèris – Octobre 2026

    Saucèr de letres – Gent mès coneishuda

    Paraules amagades

    Arrepervèris

    Broma arroja, vent o ploja.

    Quan se ven es bromes vermelhoses, pòrte temps de ploja o de vent

    Tà Sant Luc, era nhèu que hè cluc.

    Eth dia dera sua onomastica, normauments dejà i a nhèu.

    Endonvietes

    Viatge de net, viatge de dia, s’engreishe s’era lua creish e se magrís s’era lua mèrme

    Era mar

  • As bestas

    As bestas

    As bestas, de Rodrigo Sorogoyen. Ambientada en un pòble isolat de Galicia, aguesta pellicula explique era istòria d’un matrimòni francés que decidís començar ua naua vida en un entorn rurau, en tot dedicar-se ara agricultura e sajar de víuer d’acòrd damb era sua vision dera vida. Totun, era sua arribada genere tensions damb bona part dera comunautat locau, a despièch d’èster un territòri mercat peth despoblament, es dificultats economiques e es diferentes visions sus eth futur dera zòna rurau.

    A trauès d’aguest conflicte, As bestas mòstre es tensions que pòden aparéisher entre es persones que vòlen mantier era forma de vida tradicionau e es naues oportunitats economiques que se presenten enes territòris ruraus. Era pellicula reflexione sus era pertenença, era identitat, eth ligam damb era tèrra e es relacions enter es persones, ath viatge que met en evidéncia es dificultats que viuen fòrça comunitats ruraus e es cambis que transformen es sòns territòris.

    Ua istòria intensa que mos convide a reflexionar sus eth futur des zònes ruraus e de montanha coma era Val d’Aran, autant coma sus es conflictes que pòden néisher ath torn dera manèra coma volem víuer e bastir aguest futur.

  • Es dances araneses, memòria viua d’Aran

    Es dances araneses, memòria viua d’Aran

    Es dances tradicionaus formen part d’aquera memòria collectiva que, sense èster escrita en libres, a sabut arribar enquiàs nòsti dies. En Aran, es balhs e es dances an acompanhat era vida des pòbles pendent generacions e an estat restacadi autant ara vida vidanta e as trabalhs dera tèrra com as hèstes majors e as moments mès solemnes dera vida comunitària.

    Es dances araneses son tanben eth resultat d’ua cultura tostemp en contacte damb d’auti territòris pirenencs. Eth sòn repertòri recuelh influéncies aragoneses, catalanes e gascones, en tot reflectir era posicion d’Aran entre diferentes realitats culturaus. Mès es dances non son sonque ua expression artistica: fòrça d’eres son restacades a moments dera vida des pòbles, as mestièrs tradicionaus, as celebracions religioses o as hèstes. A trauès des passi e dera musica, tanben se transmetien istòries e costums.

    Aguest patrimòni, totun, non a arribat enquia aué sense dificultats. Pendent eth sègle XX, fòrça dances tradicionaus deishèren d’interpretar-se e se perdec part d’aguesta memòria. En 1948 se formèc en Les eth prumèr grop de dances dera Val d’Aran, ligat ena sua origina ara Sección Femenina. Aguest prumèr trabalh dauric un camin que contunharie damb era fondacion, en 1979, d’Es Corbilhuèrs de Les.

    Dempús, diuèrses persones e grops an dedicat temps a recercar, recuperar e tornar a ensenhar es dances e es cançons tradicionaus. Enter eres ne destaque eth trabalh de Dolors Beso Atés e Angela Cases Andreu, que pendent es ans setanta participèren ena recèrca des darrèri vestigis des dances e cançons tradicionaus des pòbles d’Aran e fonderen en 1973 era Còlha de Santa Maria de Mijaran.

    Aguest trabalh de conservacion e transmission a auut continuitat tanben damb eth trabalh des diuèrsi grops de dança que, enes darrèri ans, an contribusit a mantier viu eth patrimòni coreografic e musicau d’Aran. Entre aguesti grops i a Es Sautarèths de Bossòst, que trabalhen ena recuperacion e difusion des dances e cançons tradicionaus deth sòn pòble e les hèn arribar as naues generacions; Es Fradins de Vielha, que mantien e transmeten eth repertòri tradicionau de Vielha damb era sua participacion constanta enes hèstes e actes dera Val; e Es Gripets de Naut Aran, que contribusissen a conservar e dar continuitat as dances pròpries des pòbles de Naut Aran. Eth trabalh de toti aguesti grops ei fondamentau entà que cada dança non demore sonque coma un testimòni deth passat, senon que contunhe auen ua preséncia viua enes pòbles e ena cultura d’Aran. Cadun d’eri expòrte, de bèra manèra, es dances e tradicions locaus ath long deth territòri.

    Aué, es dances se mantien viues gràcies ath trabalh d’aguestes còlhes dançaires e ara transmission des sòns coneishements as naues generacions. Se contunhe dançant enes places, enes hèstes majors e en diuèrsi actes ath long der an, en tot hèr que çò que formèc part dera vida des nòsti pair-sènhers contunhe aué ena vida des pòbles d’Aran.

    Pr’amor qu’ua dança tradicionau ei fòrça mès qu’ua coreografia. Darrèr des passi, dera musica e des vestits i a era memòria des persones que les an dançat abans, es hèstes e es costums que representauen e eth trabalh de toti aqueri que les an volut conservar. Cada còp que tornen a dançar-se, aguesta memòria torne tanben a víuer e passe, un viatge mès, de generacion en generacion.

  • Eth benèster des persones, en centre des actuacions der Espitau Val d’Aran

    Eth benèster des persones, en centre des actuacions der Espitau Val d’Aran

    Es nautes temperatures d’aguest ostieu an hèt de besonh adoptar mesures especifiques en diuèrsi espacis assistenciaus der Espitau Val d’Aran. En aguest sens, s’a metut en marcha ues sollucions inmediates entà mielhorar eth confòrt e benèster des pacients e des professionaus pendent es ores de mès calor, ath madeish temps que se trabalhe ena definicion e implantacion de sollucions mès generaus e definitives entara climatizacion des espacis sanitaris.

    Atau donc, s’an cercat alternatives que permeten balhar ua responsa immediata, damb mesures pensades en foncion des caracteristiques de cada espaci. Enes consultes s’an installat equipes portables d’aire condicionat, en tot priorizar es espacis a on aguesta sollucion ei mès efectiva pes sues dimensions, auntant qu’en Urgéncies era installacion d’un fancoil permet actuar sus eth corredèr centrau a on se trapen es bòxes, damb er objectiu de refortilhar era refrigeracion d’aguest espaci. E ena sala de demora s’an installat ventiladors de grana capacitat entà favorir era circulacion der aire pendent es ores de mès calor.

    Aguest conjunt de mesures permet balhar responsa inmediata as besonhs de climatizacion qu’an plantejat es nautes temperatures d’aguest ostieu, sense auer de demorar ara execucion des actuacions de caractèr estructurau.

    Ath delà, se trabalhe tanben en ua estrategia de climatizacion a miei e long tèrme entà balhar ua responsa integrau as besonhs des equipaments sanitaris d’Aran. En aguest sens, eth nau CAP de Vielha, qu’actuauments se trape en fasa de tramitacion e obtencion des permisi d’òbra, compdarà damb un sistèma integrau de climatizacion enes consultes.

    Per çò que tanh ar Espitau Val d’Aran, era sollucion a long tèrme dejà se trabalhe de manèra especifica en airau d’espitalizacion, que contunharà en edifici actuau. Eth projècte dotarà aguest airau d’un sistèma de climatizacion adaptat as besonhs assistenciaus e permeterà garantir ues condicions adequades autant entàs pacients coma entàs professionaus.

    Atau donc, era installacion des equipes d’aire condicionat e des auti sistèmes de refrigeracion aguest ostieu non constitusís ua actuacion isolada, senon ua mesura immediata pendent que s’auance eth trabalh entà executar ua sollucion mès generau e definitiva.

    Es diferentes actuacions partissen d’un madeish objectiu: mantier e actualizar uns equipaments e installacions sanitàries entà adaptar-les as besonhs actuaus. Er objectiu ei dispausar d’un espitau damb espacis adaptats, segurs e premanits.