Blog

Er espòrt e era joenessa son dus pilars fòrça importants entà compréner era vida vidanta de Vielha e Mijaran. Per èster eth caplòc d’Aran, pes equipaments que concentre e peth gran numèro d’activitats qu’acuelh ath long der an, Vielha a esdevengut un des principaus punts de trobada dera vida esportiva dera Val d’Aran.

En Vielha, ua activitat balhe pas ara que seguís. Tan lèu acabe un eveniment esportiu, dejà premanim e organizam eth que vierà ara seguida; e i a setmanes en qu’era entrèga des dorsaus da pas ath confèti, sense guaire temps entà “cambiar-mos es sabates”.

Aguest ritme se pòt veir pendent tot er an enes installacions municipaus. Autant eth Palai d’Espòrts coma eth Palai de Gèu, o era Sala Polivalenta, era pista de pàdel, era pista poliesportiva exteriora, eth fronton e er skate park, acuelhen persones de totes es edats entà entrenar, competir, apréner, cuedar-se o simplaments, passar ua bona estona.

Ua installacion non ei sonque ua basissa o ua pista. Ei era vida que i a e i passe laguens: es nèrvis abans d’un partit, es arridolets dempús d’ua activitat, es amistats que se creen, es persones que se trapen cada setmana entà compartir estones e hèr comunitat e era passion per espòrt.

Un des exèmples mès clars d’aguesta activitat ei era aufèrta esportiva adreçada a persones de totes es edats. Damb iniciatives coma er Espòrt Popular, que se desvolope de deluns a dijaus en Palai d’Espòrts e que compde damb ua participacion fòrça nauta e permet compartir era pista en tot practicar vòlei, fotbòl sala, tennis de taula, basquet o badminton. Ad aguesta prepausa, se i somen es gessudes de marcha nordica ath long de tot er an e es activitats dirigides deth Palai de Gèu, que contribusissen a promòir er exercici fisic, era salut e era convivéncia, un tot desvolopar valors de pertiença e de comunitat e qu’ajuden a manitier ua vida activa.

Tot açò demòstre qu’er espòrt municipau non ei sonque competicion. Tanben ei benèster, constància, relacions damb d’auti membres dera madeisha societat e temps compartit. Veir es installacions plies de vida ei ua des mielhors notícies que podem auer e, ath viatge, ua responsabilitat que mos obligue a contunhar cuedant-les, adaptant-les e mielhorant-les.

Aguesti equipaments municipaus e publics non sonque balhen servici as vesins e vesies de Vielha e Mijaran. Era sua activitat, era sua ubicacion e era capacitat d’acuélher entrenaments, competicions e trobades, les convertissen tanben en espacis de referéncia entath conjunt dera Val d’Aran.

Damb era arribada der ostiu, aguest papèr que desvolope Vielha coma epicentre esportiu, se hè encara mès evident. En pògues setmanes, es installacions, es carrèrs e es montanhes se convertissen en un gran scenari esportiu. Pròves de montanha, ciclisme, fotbòl sala, corses populares e eveniments de dimension internacionau, conformen un calendari fòrça complèt, a on conviuen autant es granes cites coma iniciatives locaus e participatives.

Cadua a era sua identitat. Ues pròves s’amien a tèrme pera montanha, d’autes amplissen es carrèrs o es installacions publiques; ues amassen un gran nombre de participants e d’autes mantien un caractèr mès popular. Mès totes contribusissen a generar activitat, ambient e vida en municipi, ath viatge que projècten era Val d’Aran coma un territòri estretaments restacat damb er espòrt.

Darrèr de cada dorsal, de cada partit e de cada recorrut, i a ores de trabalh e esfòrç e de coordinacion enter es disparières entitats organizadores e collaboradores. Era brigada municipau, era Guàrdia Municipau, es trabalhadors der Ajuntament de Vielha e Mijaran, es organizadors, es volontaris e totes aqueres persones que collaboren en cadua d’aguestes activitats, hèn possible que tot foncione.

A viatges semble qu’era mitat des vesins e vesies de Vielha se trapen en tot córrer, pedalar, jogar o pujar montanhes, e qu’era auta mieja se trape en tot plaçar barrères, montar taules o premanir espacis. E de ben segur, bèth un que hè es dues causes ath viatge. Toti formam part de bèra manèra d’aguesta orgranizacion.

Tot aguest calendari mos permet mostrar e dar a conéisher eth nòste territòri autant laguens coma dehòra d’Aran, tanben hèr possible dinamizar sociau e economicaments eth municipi, e çò de mès important, apropar era practica der espòrt a fòrça gent. Ath delà, tanben mos permet valorar eth talent qu’auem en país.

En aguest sens, Vielha e era Val d’Aran compden damb esportistes que competissen ath mès naut nivèu en disciplines fòrça disparières. Darrèr des sòns resultats i a ores e ores d’entrenament, d’esfòrç e de trabalh, de desplaçaments, sacrificis e ua grana constància. Es sòns èxits son motieu d’orgulh, atau coma era manèra coma representen eth nòste territòri: damb trabalh, umilitat e un fòrt ligam damb era nòsta tèrra.

Personauments, ei ua grana alegria veir com aguesti esportistes, ath delà des sòns resultats, s’an convertit en referents entàs mainatges e mainades de Vielha. Se pòt veir ena sua cara d’admiracion quan, en tot passejar peth pòble, se trapen damb eri.

Aguest ligam a fòrça valor, pr’amor qu’apròpe er espòrt de naut nivèu as naues generacions e les demòstre que, damb trabalh, constància e umilitat, se pòt arribar fòrça luenh sense pèrder eth ligam damb eth país e damb era realitat. Son exèmples de persones que competissen ath mès naut nivèu, mès que contunhen estant part dera vida vidanta e dera comunitat de Vielha e d’Aran.

Era joenessa non ei ena banqueta: competís, inspire e balhe exèmple as qui vien darrèr.

Mès ei de besonh remercar qu’era importància dera joenessa aranesa non se limite sonque ar espòrt. Tanben se tròbe ena sua participacion ena vida sociau, enes espacis que compartís e enes iniciatives qu’ajude a impulsar.

En aguest sens, eth centre de joenessa Antara a un papèr fòrça important. Ei un espaci de referéncia entara gent joena de Vielha e Mijaran, a on pòden trapar-se, compartir, participar en activitats e compdar damb informacion, orientacion e acompanhament.

Eth sòn creishement demòstre qu’era joenessa a de besonh espacis pròpris, a on senter-se comòda, escotada e acompanhada. Antara non ei sonque un lòc de léser, senon que tanben ei un espaci de relacion, participacion e coesion sociau.

Aguesta volontat de participar tanben se pòt veir ena Comission de Hèstes de Vielha. Es persones que ne formen part dediquen temps, idèes e paciéncia a premanir es hèstes, fòrça viatges en tot compatibiliza’c damb es estudis, eth trabalh, es entrenaments o es competicions.

Darrèr des concèrts, dera decoracion e des activitats i a amassades, prepauses, cambis de darrèra ora e fòrça decisions a préner e a desvolopar. Organizar ua hèsta ei divertit, mès tanben requerís trabalh, dedicacion e en cèrta forma, sacrifici. Organizar ua hèsta vò díder tanben cercar sollucions a problèmes, quadrar oraris e sajar que toti e totes gaudisquen dera hèsta.

Era Comission de hèstes permet qu’aguestes contunhen evolucionant, damb idèes naues e, ath madeish temps, damb respècte pes tradicions. Eth sòn trabalh hè possible que mainatges e mainades, joeni, adults e gent grana, poguen compartir espacis, temps, activitats e moments que formen part dera identitat de Vielha.

Er espòrt e era joenessa an un papèr fonamentau ena vida comunitària dera Val d’Aran. Generen relacions enter persones e pòbles, creen referents entàs naues generacions e hèn possible que compartim espacis, projèctes e experiéncies.

En aguest encastre, Vielha a era responsabilitat de contunhar aufrint equipaments de qualitat, oportunitats e activitats ath servici deth conjunt deth territòri e dera sua gent. Encara auem causes entà melhorar, espacis entà adaptar e naui rèptes per deuant. Mès tanben auem talent, responsabilitat, iniciativa e persones damb fòrça talents de contribusir ara vida esportiva e sociau d’Aran.

E quan es joeni se botgen, Vielha non pare.

Governar un municipi ei, deuant de tot, un exercici de proximitat. Signifique escotar, enténer e actuar damb responsabilitat sus aquerò que influís directaments ena vida vidanta des nòsti vesins e vesies. Pendent aguest mandat auem assumit aguest compromís damb determinacion, en tot impulsar ua accion de govèrn centrada en mielhorar es servicis publics, modernizar es nòstes infraestructures e refortilhar eth teishut economic e sociau que balhe vida ara nòsta comunitat.

Auem auançat de manèra significatiua en projèctes estructoraus que mercaràn eth futur deth nòste municipi. Auem trabalhat ena mielhora de carrèrs e collectors, ena optimizacion deth servici d’aigua e en renauiment der enlumenat public. Actuacions essenciaus que, a despièch que fòrça viatges passen desapercebudes, resulten imprescindibles entà garantir qualitat de vida e sostenibilitat.

Ath madeish temps, auem reforçat servicis fonamentaus coma eth dispensari medic, era escòla e era escòla mairau, pilars essenciaus entath benèster des nòstes familhes. Entenem qu’eth bastiment d’ua comunitat fòrta se base en atier es besonhs quotidians des persones.

En tot guardar entath futur, auem prenut decisions orientades a generar oportunitats: atreir inversion, balhar supòrt ath teishut locau e as emprenedors, impulsar eth nau centre tecnologic e mielhorar es installacions esportives, non sonque entàs nòstes entitats locaus, senon tanben coma esturment de dinamizacion e projeccion exterior. Tanben auem impulsat era gestion forestau des nòstes montanhes e era ampliacion de naues zònes de promocion económica, autant industriau coma comerciau.

Ua des granes claus deth present e, sustot, deth futur, ei era planificacion der abitatge. Aufrir oportunitats reaus entà qu’es persones poguen desvolopar eth sòn projècte de vida en nòste municipi ei ua prioritat. Per aquerò, auem abordat er accès ar abitatge non coma ua qüestion isolada, senon vinvulada as servicis, as oportunitats laboraus e ara qualitat der entorn. Facilitar er accès a ua viuenda signifique garantir que qui decidís demorar-se o vier tròbe un lòc a on víuer, trabalhar e bastir eth sòn futur.

Bastir sollucions requerís temps. Per aquerò, ua des nòstes prioritats ei premanir eth contèxte entà poder balhar responsa a un desprincipaus besonhs actuaus: er accès ar abitatge, element clau entà desvolopar un projècte de vida en nòste municipi.

Non existissen sollucions magiques ne responses inmediates e efectives entad aguesta problematica, Mès òc auem un compromís prigrond e ua volontat de contunhar trabalhant, en tot cercar recorsi e premanint sollucions abitacionaus viables en nòste municipi.

Dera madeisha forma, auem apostat per méter en valor eth nòste patrimòni culturau coma ua autentica airina de desvolopament economic. Era recuperacion, conservacion e dinamizacion des nòsti espacis e tradicions non sonque refortilhen era nòsta identitat coma comunitat, senon que tanben genere activitat, atrè visitaires e daurís naues oportunitats entath teishit locau e eth sector servicis. Invertir en patrimòni ei, donc, invertir en futur.

Un des grani actius deth nòste municipi ei, sense dobte, eth sòn teishit sociau. Associacions, entitats e collectius formen un hilat viu e participatiu qu’auem volut acompanhar e refortilhar. Per aquerò, auem impulsat era reabilitacion d’espacis entà emplec sociau, en tot crear lòcs de trobada, activitat e convivéncia. Pr´amor que credem fermaments qu’invertir en comunitat genère coesion e refortilhe eth municipi.

Eth nòste municipi non ei sonque un lòc a on víuer, senon un projècte compartit que bastim amassa cada dia.

Totes aguestes accions an un hieu comun: un municipalisme actiu e propèr, que non s’enten d’ença dera distància, senon d’ençà dera realitat quotidiana des persones. Un municipalisme capable d’adaptar-se a cada etapa, de compréner es rèptes de cada moment e de préner decisions adecuades en foncion dera realitat e deth temps en qué vieuem.

Governar un municipi ei, en esséncia, un exercici de responsabilitat que sonque se compren d’ençà dera proximitat. Era prenuda de decisions publiques non ei un procès abstracte ne distant. Exigís conéisher de prumèra man era realitat quotidiana des vesins e vesines, enténer es sòns besonhs e actuar damb critèri, equilibri e sens d’oportunitat.

En un contèxte cambiant coma er actuau, a on es prioritats evolucionen damb rapidesa, es ajuntaments auem era obligacion d’interpretar ben cada etapa. Decidir a temps e decidir ben, implique interpretar es besonhs de cada moment e aufrir responses concrètes, utiles e sostenibles. Aquera a estat era basa dera nòsta accion de govèrn pendent aguesti ans.

Tot açò respon a ua conviccion: era proximitat non ei sonque ua actitud, ei ua airina de bon govèrn. Mos permet encertar en diagnòstic, ajustar es decisions e actuar damb eficàcia en cada moment.

Afrontam ua naua etapa damb era volontat de contunhar trabalhant d’ençà aquera madeisha proximitat, en tot enténer es exigéncies des rèptes futurs e en tot préner decisions responsables, ben orientades e connectades damb era realitat des nòsti vesins e vesies.