Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Connexion Joena: un espaci de participacion, escota e oportunitats entàs joeni d’Aran

    Connexion Joena: un espaci de participacion, escota e oportunitats entàs joeni d’Aran

    Garantir qu’es joeni deth territòri poguen compdar damb espacis pròpris a on trapar-se, compartir e gaudir d’un temps de léser salutós ei tanben ua forma de bastir un Aran mès coesionat e damb mès oportunitats. Per aguest motieu, eth Conselh Generau d’Aran, a tornat a impulsar aguest ostieu eth programa “Connexion Joena”, ua iniciativa pensada entà aufrir activitats e espacis de participacion entàs joeni e joenes deth país.

    Eth programa, que ja s’a desvolopat enes darrèri ans damb fòrça bona acuelhuda, nèish dera volontat d’escotar es besonhs e es inquietuds dera joenessa aranesa a trauès d’activitats de lésser. Pr’amor que conéisher era realitat des joeni, es sues preocupacions e es sues aspiracions, ei fondamentau entà poder crear prepauses adaptades ara vida vidanta d’Aran.

    “Connexion Joena” aufrís activitats adaptades a disparières edats e interèssi, damb prepauses que van d’ençà der espòrt, era cultura e eth descorbiment der entorn naturau, enquia talhèrs creatius, activitats participatives e espacis entà compartir idèes. Enter es iniciatives i trapam Ostieu Actiu, adreçat a joeni de 12 a 18 ans; Joenessa +, damb activitats orientades ath desvolopament personau, era autonomia e era connexion damb d’auti joeni; e Fòrum Joenessa, un espaci d’escota activa a on poder compartir inquietuts e aportar prepauses entath futur deth territòri.

    Mès enlà dera aufèrta d’activitats, aguest programa respon tanben a ua realitat que fòrça families coneishen pendent es mesi d’ostiu: eth besonh de dispausar d’espacis segurs, accessibles e de qualitat entàs sòns joeni. En fòrça escadences, es joeni passen fòrça ores solets o damb pògues alternatives de léser, e non totes es families pòden accedir a campaments o activitats privades pendent es vacances. Crear prepauses publiques e adaptades ei tanben ua forma de garantir igualtat d’oportunitats e de fomentar un léser mès actiu e compartit.

    Damb “Connexion Joena”, eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran contunhe trabalhant entà qu’es joeni non siguen sonque receptors des politiques publiques, senon protagonistes deth present e deth futur deth territòri. Generar espacis de trobada, participacion e convivéncia ei tanben invertir en un Aran damb mès ligams, mès implicacion e mès oportunitats.

  • Quan es joeni se botgen, Vielha non pare

    Quan es joeni se botgen, Vielha non pare

    Er espòrt e era joenessa son dus pilars fòrça importants entà compréner era vida vidanta de Vielha e Mijaran. Per èster eth caplòc d’Aran, pes equipaments que concentre e peth gran numèro d’activitats qu’acuelh ath long der an, Vielha a esdevengut un des principaus punts de trobada dera vida esportiva dera Val d’Aran.

    En Vielha, ua activitat balhe pas ara que seguís. Tan lèu acabe un eveniment esportiu, dejà premanim e organizam eth que vierà ara seguida; e i a setmanes en qu’era entrèga des dorsaus da pas ath confèti, sense guaire temps entà “cambiar-mos es sabates”.

    Aguest ritme se pòt veir pendent tot er an enes installacions municipaus. Autant eth Palai d’Espòrts coma eth Palai de Gèu, o era Sala Polivalenta, era pista de pàdel, era pista poliesportiva exteriora, eth fronton e er skate park, acuelhen persones de totes es edats entà entrenar, competir, apréner, cuedar-se o simplaments, passar ua bona estona.

    Ua installacion non ei sonque ua basissa o ua pista. Ei era vida que i a e i passe laguens: es nèrvis abans d’un partit, es arridolets dempús d’ua activitat, es amistats que se creen, es persones que se trapen cada setmana entà compartir estones e hèr comunitat e era passion per espòrt.

    Un des exèmples mès clars d’aguesta activitat ei era aufèrta esportiva adreçada a persones de totes es edats. Damb iniciatives coma er Espòrt Popular, que se desvolope de deluns a dijaus en Palai d’Espòrts e que compde damb ua participacion fòrça nauta e permet compartir era pista en tot practicar vòlei, fotbòl sala, tennis de taula, basquet o badminton. Ad aguesta prepausa, se i somen es gessudes de marcha nordica ath long de tot er an e es activitats dirigides deth Palai de Gèu, que contribusissen a promòir er exercici fisic, era salut e era convivéncia, un tot desvolopar valors de pertiença e de comunitat e qu’ajuden a manitier ua vida activa.

    Tot açò demòstre qu’er espòrt municipau non ei sonque competicion. Tanben ei benèster, constància, relacions damb d’auti membres dera madeisha societat e temps compartit. Veir es installacions plies de vida ei ua des mielhors notícies que podem auer e, ath viatge, ua responsabilitat que mos obligue a contunhar cuedant-les, adaptant-les e mielhorant-les.

    Aguesti equipaments municipaus e publics non sonque balhen servici as vesins e vesies de Vielha e Mijaran. Era sua activitat, era sua ubicacion e era capacitat d’acuélher entrenaments, competicions e trobades, les convertissen tanben en espacis de referéncia entath conjunt dera Val d’Aran.

    Damb era arribada der ostiu, aguest papèr que desvolope Vielha coma epicentre esportiu, se hè encara mès evident. En pògues setmanes, es installacions, es carrèrs e es montanhes se convertissen en un gran scenari esportiu. Pròves de montanha, ciclisme, fotbòl sala, corses populares e eveniments de dimension internacionau, conformen un calendari fòrça complèt, a on conviuen autant es granes cites coma iniciatives locaus e participatives.

    Cadua a era sua identitat. Ues pròves s’amien a tèrme pera montanha, d’autes amplissen es carrèrs o es installacions publiques; ues amassen un gran nombre de participants e d’autes mantien un caractèr mès popular. Mès totes contribusissen a generar activitat, ambient e vida en municipi, ath viatge que projècten era Val d’Aran coma un territòri estretaments restacat damb er espòrt.

    Darrèr de cada dorsal, de cada partit e de cada recorrut, i a ores de trabalh e esfòrç e de coordinacion enter es disparières entitats organizadores e collaboradores. Era brigada municipau, era Guàrdia Municipau, es trabalhadors der Ajuntament de Vielha e Mijaran, es organizadors, es volontaris e totes aqueres persones que collaboren en cadua d’aguestes activitats, hèn possible que tot foncione.

    A viatges semble qu’era mitat des vesins e vesies de Vielha se trapen en tot córrer, pedalar, jogar o pujar montanhes, e qu’era auta mieja se trape en tot plaçar barrères, montar taules o premanir espacis. E de ben segur, bèth un que hè es dues causes ath viatge. Toti formam part de bèra manèra d’aguesta orgranizacion.

    Tot aguest calendari mos permet mostrar e dar a conéisher eth nòste territòri autant laguens coma dehòra d’Aran, tanben hèr possible dinamizar sociau e economicaments eth municipi, e çò de mès important, apropar era practica der espòrt a fòrça gent. Ath delà, tanben mos permet valorar eth talent qu’auem en país.

    En aguest sens, Vielha e era Val d’Aran compden damb esportistes que competissen ath mès naut nivèu en disciplines fòrça disparières. Darrèr des sòns resultats i a ores e ores d’entrenament, d’esfòrç e de trabalh, de desplaçaments, sacrificis e ua grana constància. Es sòns èxits son motieu d’orgulh, atau coma era manèra coma representen eth nòste territòri: damb trabalh, umilitat e un fòrt ligam damb era nòsta tèrra.

    Personauments, ei ua grana alegria veir com aguesti esportistes, ath delà des sòns resultats, s’an convertit en referents entàs mainatges e mainades de Vielha. Se pòt veir ena sua cara d’admiracion quan, en tot passejar peth pòble, se trapen damb eri.

    Aguest ligam a fòrça valor, pr’amor qu’apròpe er espòrt de naut nivèu as naues generacions e les demòstre que, damb trabalh, constància e umilitat, se pòt arribar fòrça luenh sense pèrder eth ligam damb eth país e damb era realitat. Son exèmples de persones que competissen ath mès naut nivèu, mès que contunhen estant part dera vida vidanta e dera comunitat de Vielha e d’Aran.

    Era joenessa non ei ena banqueta: competís, inspire e balhe exèmple as qui vien darrèr.

    Mès ei de besonh remercar qu’era importància dera joenessa aranesa non se limite sonque ar espòrt. Tanben se tròbe ena sua participacion ena vida sociau, enes espacis que compartís e enes iniciatives qu’ajude a impulsar.

    En aguest sens, eth centre de joenessa Antara a un papèr fòrça important. Ei un espaci de referéncia entara gent joena de Vielha e Mijaran, a on pòden trapar-se, compartir, participar en activitats e compdar damb informacion, orientacion e acompanhament.

    Eth sòn creishement demòstre qu’era joenessa a de besonh espacis pròpris, a on senter-se comòda, escotada e acompanhada. Antara non ei sonque un lòc de léser, senon que tanben ei un espaci de relacion, participacion e coesion sociau.

    Aguesta volontat de participar tanben se pòt veir ena Comission de Hèstes de Vielha. Es persones que ne formen part dediquen temps, idèes e paciéncia a premanir es hèstes, fòrça viatges en tot compatibiliza’c damb es estudis, eth trabalh, es entrenaments o es competicions.

    Darrèr des concèrts, dera decoracion e des activitats i a amassades, prepauses, cambis de darrèra ora e fòrça decisions a préner e a desvolopar. Organizar ua hèsta ei divertit, mès tanben requerís trabalh, dedicacion e en cèrta forma, sacrifici. Organizar ua hèsta vò díder tanben cercar sollucions a problèmes, quadrar oraris e sajar que toti e totes gaudisquen dera hèsta.

    Era Comission de hèstes permet qu’aguestes contunhen evolucionant, damb idèes naues e, ath madeish temps, damb respècte pes tradicions. Eth sòn trabalh hè possible que mainatges e mainades, joeni, adults e gent grana, poguen compartir espacis, temps, activitats e moments que formen part dera identitat de Vielha.

    Er espòrt e era joenessa an un papèr fonamentau ena vida comunitària dera Val d’Aran. Generen relacions enter persones e pòbles, creen referents entàs naues generacions e hèn possible que compartim espacis, projèctes e experiéncies.

    En aguest encastre, Vielha a era responsabilitat de contunhar aufrint equipaments de qualitat, oportunitats e activitats ath servici deth conjunt deth territòri e dera sua gent. Encara auem causes entà melhorar, espacis entà adaptar e naui rèptes per deuant. Mès tanben auem talent, responsabilitat, iniciativa e persones damb fòrça talents de contribusir ara vida esportiva e sociau d’Aran.

    E quan es joeni se botgen, Vielha non pare.

  • Aran Salut incorpòre un nau programa d’acompanhament quirurgic entà ua atencion sanitària mès proxima

    Aran Salut incorpòre un nau programa d’acompanhament quirurgic entà ua atencion sanitària mès proxima

    Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, a trauès d’Aran Salut, a metut en foncionament un nau programa d’acompanhament quirurgic que permet era preséncia d’un progenitor o familiar en determinades intervencions pediatriques e enes cessàries programades. Aguesta iniciativa forme part deth projècte d’umanizacion dera atencion sanitària que s’impulse enes darrèri ans entà aufrir un servici cada viatge mès pròplèu e centrat enes persones.

    En cas des pacients pediatrics, eth programa permet qu’un progenitor o familiar acompanhe ath mainatge enquiar inici dera anestèsia, en tot ajudar a redusir era ansietat e era pòur deth mainatge que pogue generar era entrada en quiròfan. Enes cessàries programades, era persona acompanhanta pòt demorar damb era mair pendent tota era intervencion, en tot poder víuer amassa eth neishement e es prumèrs moments de vida deth nenon.

    Eth projècte includís tanben era mielhora dera sala de dilatacion deth blòc obstetric, damb er objectiu de crear un espaci mès acuelhedor e confortable entàs mairs e es sues familhes. Petites actuacions coma aguestes contribusissen a mielhorar era experiéncia des pacients e a reforçar ua atencion sanitària que non sonque respon as besonhs assistenciaus, senon tanben as besonhs emocionaus e d’acompanhament des pacients.

    D’Unitat d’Aran estant, contunham trabalhant entà reforçar es servicis publics deth territòri e impulsar iniciatives que meten es persones en centre. Pr’amor que mielhorar era sanitat e es sòns servicis ei tanben mielhorar era forma coma acompanham as persones en moments tant importants coma un part o ua intervencion quirurgica.

  • Saucèr de letres e endonvietes – Junhsèga 2026

    Saucèr de letres e endonvietes – Junhsèga 2026

    Endonvietes

    Qué ei aquerò que ven der aigua e morís en aigua?

    Era sau

    M’escriuen damb tres letres. Remèrqui claror. Se me trèn ua letra, ua ne demore e arren mès.

    Era lua

    Arrepervèris

    En junh era dalha en punh (manilhon)

    Amasaire de bren, esbarricaire de haria

    Estauviar en causes non importantes, mès, en cambi, non hèr-se’n damb causes mès importantes.

    Saucèr de letres

    Flors de paraules

  • Era bandèra d’Aran: origens e evolucion d’un simbèu

    Era bandèra d’Aran: origens e evolucion d’un simbèu

    Era bandèra d’Aran ei un des principaus simbèus institucionaus d’Aran e represente era sua identitat istorica. Eth sòn dessenh actuau ei eth resultat d’un long procès d’evolucion, mercat pera influéncia dera istòria d’Occitània, dera eraldica (disciplina qu’estúdie, descriu e interprète es escuts de armes) e des pròpries institucions araneses.

    Er element mès caracteristic dera bandèra ei era crotz de Tolosa, tanben coneishuda coma crotz occitana. Aguest simbèu apareish associat as comtes de Tolosa a compdar deth sègle XII e, damb era expansion deth comtat, s’estenec progressivaments per grana part deth territòri occitan. Damb eth temps, esdeviec un des principaus emblèmes d’Occitània e dera sua identitat istorica.

    Era crotz se caracterize pes sòns quate braci parièrs, acabadi en dotze pomes, e tradicionauments se represente d’aur sus un hons vermelh. Era sua preséncia ena bandèra d’Aran ei rebrembe es ligams istorics dera Val d’Aran damb Occitània e era cultura occitana.

    Ath centre dera crotz se trape er escut d’Aran, format pera clau e es quate astes. Era clau simbolize era jurisdiccion episcopau, en tot qu’es quate astes representen es ligams dera Val d’Aran damb era Corona d’Aragon. Aguesta combinacion amasse dus des elements mès representatius dera istòria institucionau aranesa.

    Era configuracion dera bandèra non a estat tostemp era madeisha. Ath long deth sègle XX coexistiren diuèrses representacions, damb diferéncies ena forma dera crotz, es proporcions o era incorporacion der escut. Entà unificar-ne era representacion, eth Conselh Generau d’Aran aprovèc eth sòn modèl en 1993, en tot iniciar eth procès entara sua oficializacion.

    Aguest procès culminèc damb era Lei 1/2015, deth regim especiau d’Aran, que fixèc era descripcion oficiau dera bandèra aranesa. Era normativa establís un hons bordèu tradicionau, era crotz de Tolosa d’aur e er escut d’Aran plaçat en centre, damb es braci dera crotz qu’acaben en punta sense tocar er escut.

    Aué, era bandèra d’Aran ei fòrça mès qu’un simbèu institucionau. Eth sòn dessenh sintetize sègles d’istòria e reflectís era vinculacion d’Aran damb Occitània, atau coma era evolucion des sòns pròpris simbèus de govèrn e representacion.

  • La península de las casas vacías

    La península de las casas vacías

    Era nòsta recomanacion d’aguest mes ei “La península de las casas vacías” (Era peninsula des cases uedes), de David Uclés. Un roman que reinterprète era Guèrra Civila espanhòla a trauès d’un univèrs a on era realitat e eth realisme magic s’entreliguen entà explicar era istòria d’ua familia e d’un pòble mercadi pera violéncia, era pèrta e era esperança.

    Damb ua estructura corau e ua escritura fòrça imaginatiua, er autor met en centre es conseqüéncies umanes dera guèrra, ues conseqüéncies que van fòrça mès enlà dera linha de combat: era vida vidanta, era familia, era infància, era fòrça dera memòria e era forma coma es grani eveniments istorics transformen as persones e as comunitats. Eth resultat ei ua òbra que recupère fòrça petites istòries entà bastir un gran retrat dera memòria collectiva d’un país.

    Publicada en 2024, era novèla siguec fòrça destacada pera critica, en tot èster considerat un des libres mès significatius der an, e formant part dera listra des finalistes deth Premio de la Crítica. Ua lectura intensa e fòrça evocadora que convide a reflexionar sus era identitat, es arraïtz e era importància de preservar era memòria des pòbles e des persones que, fòrça viatges, demoren dehòra des grani relats.

  • TerSon arribe ara sua tresau edicion coma aparador dera creacion culturau aranesa

    TerSon arribe ara sua tresau edicion coma aparador dera creacion culturau aranesa

    Eth hestau TerSon, eth son dera tèrra, a celebrat aguest mes de junh era sua tresau edicion, en tot consolidar-se coma ua des iniciatiues culturaus mès destacades deth calendari aranés. Eth hestau, que neishec damb era volontat de balhar visibilitat ara lengua, ara musica e ara creacion vinculada ath territòri, a anat incorporant naues activitats culturaus e participatives ath torn dera Hèsta d’Aran, en tot méter en valor aguesta commemoracion e apropar-la ara ciutadania.

    Pendent es sues tres edicions, eth projècte a vist créisher de forma progressiua eth sòn format e era sua programacion, en tot combinar concèrts, activitats familiars e iniciatives culturaus diuèrses, enquia convertir-se en un punt de trobada entàs ciutadans, entitats, artistes e creadors deth país.

    Dempús des dues prumères edicions, que combinèren activitats musicaus, literàries, teatraus e divulgatives, TerSon a demostrat era existéncia d’un interés creishent per part dera ciutadania entà participar en iniciatives que meten en valor era identitat culturau d’Aran e deth conjunt des Pirenèus. Er hestau a permetut tanben crear naui espacis d’expression entara lengua aranesa e facilitar eth contacte entre creadors de diferents territòris occitans e pirenencs.

    Eth nòm der hestau, qu’amasse era referéncia as antics terçons d’Aran damb era paraula «son», simbolize era volontat de hèr ressonar era cultura pròpria a trauès de disciplines fòrça diuèrses. Ath long d’aguesti ans, era programacion a includit concèrts, representacions teatraus, exposicions, presentacions de libres, activitats familiares e iniciatives destinades a apropar eth patrimòni culturau aranés a publics de totes es edats.

    Era tresau edicion a arribat damb er objectiu de contunhar ampliant aguesta dinamica e de consolidar un espaci dedicat ara promocion dera cultura en aranés e dera produccion artistica vinculada ath territòri. Ath delà dera programacion concreta de cada an, TerSon s’a convertit en ua oportunitat entà reivindicar era fòrça creativa d’Aran e era importància de mantier viues es expressions culturaus que definissen era personalitat deth país.

    En un contèxte a on fòrça lengües e cultures minoritàries tien rèptes importants de futur, iniciatives coma TerSon contribusissen a generar naui espacis de participacion e transmisson culturau. Era implicacion d’entitats, associacions e creadors locaus a estat ua des claus deth sòn succès e explique era bona acuelhuda qu’eth hestivau a recebut enes sues prumères edicions.

  • Transformar eth present, premanir eth futur: municipalisme actiu

    Transformar eth present, premanir eth futur: municipalisme actiu

    Governar un municipi ei, deuant de tot, un exercici de proximitat. Signifique escotar, enténer e actuar damb responsabilitat sus aquerò que influís directaments ena vida vidanta des nòsti vesins e vesies. Pendent aguest mandat auem assumit aguest compromís damb determinacion, en tot impulsar ua accion de govèrn centrada en mielhorar es servicis publics, modernizar es nòstes infraestructures e refortilhar eth teishut economic e sociau que balhe vida ara nòsta comunitat.

    Auem auançat de manèra significatiua en projèctes estructoraus que mercaràn eth futur deth nòste municipi. Auem trabalhat ena mielhora de carrèrs e collectors, ena optimizacion deth servici d’aigua e en renauiment der enlumenat public. Actuacions essenciaus que, a despièch que fòrça viatges passen desapercebudes, resulten imprescindibles entà garantir qualitat de vida e sostenibilitat.

    Ath madeish temps, auem reforçat servicis fonamentaus coma eth dispensari medic, era escòla e era escòla mairau, pilars essenciaus entath benèster des nòstes familhes. Entenem qu’eth bastiment d’ua comunitat fòrta se base en atier es besonhs quotidians des persones.

    En tot guardar entath futur, auem prenut decisions orientades a generar oportunitats: atreir inversion, balhar supòrt ath teishut locau e as emprenedors, impulsar eth nau centre tecnologic e mielhorar es installacions esportives, non sonque entàs nòstes entitats locaus, senon tanben coma esturment de dinamizacion e projeccion exterior. Tanben auem impulsat era gestion forestau des nòstes montanhes e era ampliacion de naues zònes de promocion económica, autant industriau coma comerciau.

    Ua des granes claus deth present e, sustot, deth futur, ei era planificacion der abitatge. Aufrir oportunitats reaus entà qu’es persones poguen desvolopar eth sòn projècte de vida en nòste municipi ei ua prioritat. Per aquerò, auem abordat er accès ar abitatge non coma ua qüestion isolada, senon vinvulada as servicis, as oportunitats laboraus e ara qualitat der entorn. Facilitar er accès a ua viuenda signifique garantir que qui decidís demorar-se o vier tròbe un lòc a on víuer, trabalhar e bastir eth sòn futur.

    Bastir sollucions requerís temps. Per aquerò, ua des nòstes prioritats ei premanir eth contèxte entà poder balhar responsa a un desprincipaus besonhs actuaus: er accès ar abitatge, element clau entà desvolopar un projècte de vida en nòste municipi.

    Non existissen sollucions magiques ne responses inmediates e efectives entad aguesta problematica, Mès òc auem un compromís prigrond e ua volontat de contunhar trabalhant, en tot cercar recorsi e premanint sollucions abitacionaus viables en nòste municipi.

    Dera madeisha forma, auem apostat per méter en valor eth nòste patrimòni culturau coma ua autentica airina de desvolopament economic. Era recuperacion, conservacion e dinamizacion des nòsti espacis e tradicions non sonque refortilhen era nòsta identitat coma comunitat, senon que tanben genere activitat, atrè visitaires e daurís naues oportunitats entath teishit locau e eth sector servicis. Invertir en patrimòni ei, donc, invertir en futur.

    Un des grani actius deth nòste municipi ei, sense dobte, eth sòn teishit sociau. Associacions, entitats e collectius formen un hilat viu e participatiu qu’auem volut acompanhar e refortilhar. Per aquerò, auem impulsat era reabilitacion d’espacis entà emplec sociau, en tot crear lòcs de trobada, activitat e convivéncia. Pr´amor que credem fermaments qu’invertir en comunitat genère coesion e refortilhe eth municipi.

    Eth nòste municipi non ei sonque un lòc a on víuer, senon un projècte compartit que bastim amassa cada dia.

    Totes aguestes accions an un hieu comun: un municipalisme actiu e propèr, que non s’enten d’ença dera distància, senon d’ençà dera realitat quotidiana des persones. Un municipalisme capable d’adaptar-se a cada etapa, de compréner es rèptes de cada moment e de préner decisions adecuades en foncion dera realitat e deth temps en qué vieuem.

    Governar un municipi ei, en esséncia, un exercici de responsabilitat que sonque se compren d’ençà dera proximitat. Era prenuda de decisions publiques non ei un procès abstracte ne distant. Exigís conéisher de prumèra man era realitat quotidiana des vesins e vesines, enténer es sòns besonhs e actuar damb critèri, equilibri e sens d’oportunitat.

    En un contèxte cambiant coma er actuau, a on es prioritats evolucionen damb rapidesa, es ajuntaments auem era obligacion d’interpretar ben cada etapa. Decidir a temps e decidir ben, implique interpretar es besonhs de cada moment e aufrir responses concrètes, utiles e sostenibles. Aquera a estat era basa dera nòsta accion de govèrn pendent aguesti ans.

    Tot açò respon a ua conviccion: era proximitat non ei sonque ua actitud, ei ua airina de bon govèrn. Mos permet encertar en diagnòstic, ajustar es decisions e actuar damb eficàcia en cada moment.

    Afrontam ua naua etapa damb era volontat de contunhar trabalhant d’ençà aquera madeisha proximitat, en tot enténer es exigéncies des rèptes futurs e en tot préner decisions responsables, ben orientades e connectades damb era realitat des nòsti vesins e vesies.

  • José Tarrau Caseny

    José Tarrau Caseny

    Aué vos volem parlar d’un militant istoric d’Unitat d’Aran, José Tarrau Caseny. Tarrau neishec en pòble de Bagergue hè 82 ans, un lòc que marcarie entà tostemp eth sòn caractèr, era sua manèra d’enténer era vida e eth sòn compromís damb era comunitat.

    Era sua vida laborau se desvolupèc en mon dera pagesia, en tot amiar ara sua pròpria explotacion tà deuant. Dejà de joen, aprenec qu’eth trabalh, era constància e er esfòrç de cada jornada èren era mielhor escòla entà créisher. Compaginèc aguesta dedicacion damb eth sòn trabalh en servici de telesères en Baqueira.

    Se formèc tanben coma professor dera Escòla Espanhòla d’Esquí, sense abandonar jamès eth sòn ofici de ramadèr, en tot encuedar-se de vaques, dempús de shivaus e ara fin d’oelhes (encara ara). Era sua vida a estat tostemp ligada ath ritme des estacions, ara montanha e ara cultura pastorau, un patrimòni viu que fòrça aranesi an contribusit a mantier damb sacrifici e dedicacion. Finauments, eth sòn esperit emprenedor e lutador l’amièc a daurir un restaurant en sòn pòble, Bagergue, en tot convertir era sua experiéncia e era sua estima peth territòri en un nau servici entara gent.

    Ath delà, implicat ena politica locau entath benèster deth sòn pòble, Tarrau siguec President dera EMD de Bagergue pendent 12 ans, enter es legislatures 2003 e 2015. Assumic aguest cargue damb vocacion de servici public e damb era conviccion qu’eth progrès d’un pòble se bastís d’ençà dera proximitat e era gestion responsabla. Pendent aguest periòde, prebotgèc era mielhora des captacions d’aigua potabla e eth renauiment e mielhora des carrèrs dera vila, atau coma ua zòna de parcatge, fòrça de besonh entà Bagergue pr’amor que non en dispausaue enquiath moment.

    Atau madeish, s’encuedèc deth rebastiment des cabanes publiques autant de Bagergue coma d’Unha, e dera restauracion integrau dera Glèisa de Sant Fèlix, conscient que preservar eth patrimòni arquitectonic e culturau ei tanben preservar era memòria collectiva d’un pòble.

    Impulsèc era neteja pròpia dera nhèu en Bagergue, en tot dotar eth pòble d’un servici pròpri que permetie actuar de forma immediata, sense depéner dera disponibilitat dera maquinària der Ajuntament de Naut Aran que, fòrça viatges, demoraue plan temps en arribà’i. Ua mesura aparentaments senzilla, mès que representèc ua mielhora fòrça concreta ena vida vidanta des vesins e vesies deth pòble.

    Tanben siguec còsso der Ajuntament de Naut Aran d’ençà deth començament dera democràcia en diuerses legislatures, en tot erigir-se en defensor des interèssi de Bagergue e es drets des sues montanhes. Ath long d’aguesti ans participèc ena vida publica damb era madeisha determinacion damb què auie trabalhat tostemp era sua tèrra: damb responsabilitat, proximitat e coneishement dera realitat deth país.

    Aguesta longa e intensa trajectòria publica ei frut deth sòn amor ara tèrra e as sòns òmes e hemnes e as drets istorics d’Aran, d’un compromís constant damb eth ben comun e d’ua forma d’enténer era politica coma servici ara comunitat. Tot açò, en perfècta consonança damb er ideari e es plantejaments politics e sociaus d’Unitat d’Aran, qu’an defensat tostemp er aranesisme, era dignitat deth nòste autogovèrn e eth besonh de preservar era identitat, era lengua e es drets istorics deth nòste país.

  • Saucèr de letres, endonvietes e arrepervèris – Junh 2026

    Saucèr de letres, endonvietes e arrepervèris – Junh 2026

    Saucèr de letres

    Endonvietes

    A aurelhes, e non ei saumet.
    A coa, e non ei saumet.
    A pautes, e non ei saumet.
    A peu, e non ei saumet.
    Qué ei?

    Saumeta

    Arrepervèris

    En junh era dalha en punh (manilhon)

    Qu’ei era sason de començar a dalhar es prats