Blog

Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a iniciat aguest mes de març ua naua ronda de visites as pòbles aranesi jós eth nòm “Parlam d’Aran. Parlam de tu”, ua iniciativa que refortilhe un des principis fonamentaus dera accion de govèrn deth Conselh Generau d’Aran: era proximitat, era transparéncia e era escota activa ara ciutadania.

A trauès d’aguestes amassades, era sindica d’Aran, Maria Vergés, amassa damb es conselhèrs e conselheres deth govèrn, recorren cadun des pòbles d’Aran entà presentar de manèra dirècta eth trabalh realizat e es desparièrs projèctes que s’amien a tèrme en airaus clau entath futur deth territòri coma son era gestion ambientau, era organizacion territoriau o es servicis publics. Mès enlà de rénder compdes, aguesta ronda a un objectiu centrau: escotar ara ciutadania. Escotar es preocupacions, prepauses e besonhs reaus des vesins e vesies d’Aran en tot seguir bastint politiques utiles, adaptades e arraisades ath territòri.

Aguesta iniciativa represente un pas ferm en favor dera transparéncia e dera participacion ciutadana, en tot hèr accessible ara ciutadania eth trabalh deth govèrn e en tot daurir espacis reaus de dialòg. A trauès d’aguestes amassades, non sonque se rendissen compdes dera accion de govèrn, senon que se fomente un escambi dirècte damb es vesins e vesies, que pòden expresar es sues inquietuds, besonhs e prepauses. D’aguesta manèra, se consolide un modèl de governança mès dubèrt, participatiu e arraïtzat ath territòri, a on era ciutadania a un papèr actiu ena definicion des politiques publiques.

Damb aguesta naua ronda de visites, eth govèrn d’Unitat d’Aran da contunhitat ad aguest compromís, en tot refortilhar es canaus de participacion dirècta e en tot plaçar ara ciutadania en centre des politiques.

Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran contunhe impulsant politiques que meten en centre era proteccion deth territòri e era gestion responsabla des nòsti recorsi naturaus. En aguest encastre, eth Plan Estrategic de gestion sostenible deth regim de huec ena Val d’Aran s’assolís coma un estrument clau entà adaptar es nòstes montanhes as naui rèptes climatics e garantir era sua preservacion a long termini.

Aguest plan, aprovat per unanimitat, a coma objectiu principau regenerar es peisheus, hèr eth contraròtle dera proliferacion d’arbilhons e esvitar era omogenisacion deth païsatge, factors qu’incrementen eth risc d’incendis. A trauès d’ua metodologia referent en Euròpa, se prepause ua naua manèra de compréner er emplec deth huec: non pas coma ua menaça, senon coma un estrument de gestion planificada, susvelhada e ath servici deth plan comun. Se tracte d’un modèl trabalhat de forma transversau damb es diuèrsi actors deth territòri, que permet actuar de forma preventiva e mielhorar era capacitat de responsa deuant de possibles incendis.

Damb era arribada dera primauera, aguest plan se hè visible sus eth terren, damb accions concretes coma es cremes controlades que s’amien a tèrme en desparières zònes dera Val d’Aran, coma es darrères cremes amiades a tèrme enes entorns d’Arties e Gessa o en d’auti airaus dejà gestionadi anterioraments. Aguestes accions, tostemp supervisades peth còs de Pompièrs e Emergéncies dera Val d’Aran, e per equipes tecniques especializades, se realizen sus estrictes critèris de seguretat e respècte ambientau, en tot garantir que non afècten a espècies protegides e que contribusissen a mielhorar era biodiversitat e era salut des ecosistèmes.

Luenh d’èster intervencions agressives, aguestes cremes formen part d’ua estrategia dessenhada damb suenh entà redusir era carga de combustible enes bòsqui, previer grani incendis e incendis de sisau generacion e favorir un païsatge mès diuers e resilient. Aguest plan se complète damb d’autes iniciatives impulsades per Unitat d’Aran, coma era gestion forestau o es projèctes restacadi ara sostenibilitat e era transicion energetica, en tot refortilhar un modèl de territòri qu’apòste per equilibri entre activitat umana e entorn naturau.

Eth Plan Estrategic de gestion deth huec protegís eth present e eth futur d’Aran, en tot assolir un modèl de gestion reconeishuda e estudiada a nivèu europèu. Un compromís clar damb eth territòri que demòstre que, deth coneishement ençà, era planificacion e era accion publica, ei possible suenhar es nòstes montanhes e garantir era sua preservacion entàs pròplèu generacions.

Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a impulsat de forma fèrma e constanta eth reconeishement efectiu dera singularitat institucionau dera Val d’Aran. Aguest trabalh a culminat damb un hèt istoric: eth plen deth Parlament de Catalunya a aprovat era Proposicion de Lei sus eth reconeishement dera singularitat d’Aran, presentada pes grops PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP e Comuns a prepausa deth govèrn aranés.

Pendent es darrèri ans, eth Govèrn d’Aran a defenut eth besonh qu’eth Conselh Generau d’Aran dèishe d’èster tractat coma ua administracion locau e passe a aucupar eth lòc que li correspon laguens er ordenament juridic catalan: eth d’institucion pròpria damb un reng avient as competéncies qu’exercís. Era lei aprovada establís qu’era legislacion de regim locau s’aplicarà en Aran sonque en abséncia de regulacion especifica e en tot respectar era sua posicion singulara.

Aguesta revindicacion non ei sonque simbolica, senon qu’ei prigondaments estructurau. Dempús de mès de trenta ans d’autogovèrn, aguest reconeishement assegure per prumèr còp ua aplicacion explicita e practica dera singularitat aranesa a nivèu juridic e administratiu.

Eth Conselh Generau d’Aran assumís competéncies de caractèr autonomic (coma sanitat, servicis sociaus, emergéncies, cultura o lengua) que van fòrça mès enlà des foncions abituaus des govèrns locaus. Era aplicacion automatica dera normativa municipau genère dificultats en matèria d’organizacion intèrna, regim pressupostari e gestion economica, en tot condicionar servicis basics coma era salut e era atencion sociau.

Mantier era sua consideracion coma administracion locau non sonque resulte incoerent damb era realitat competenciau deth territòri, se non que contraditz eth mandat der Estatut d’Autonomia de Catalunya e dera Lei deth regim especiau de Aran.

Frut d’aguest trabalh politic, es grops parlamentaris deth PSC, Junts, ERC, Comuns e CUP an recebut aguesta demanda e an registrat en Parlament de Catalunya ua iniciativa entath reconeishement efectiu, a nivèu juridic e administratiu, dera singularitat dera Val d’Aran. Se tracte d’un pas istoric que permeterà auançar entara adequacion institucionau deth Conselh Generau d’Aran, en tot complir atau es mandats estatutaris e legaus.

Aguest reconeishement ei clau entà qu’es decisions adoptades d’Aran estant, non siguen meraments formaus, senon qu’agen efèctes reaus e perdurables. Supause refortilhar er autogovèrn damb ua màger autonomia ena gestion e capacitat efectiva entà desplegar politiques adaptades as besonhs des aranesi e araneses. En aguest sens, d’ençà deth govèrn d’UA ena maxima institucion aranesa, s’a hèt ua crida ara responsabilitat des grops politics catalans entà aprovar es pressupòsti, des quau tanben ne depenen es pressupòsti d’Aran e era garantia des servicis publics.

En definitiva, aguesta aprovacion signifique dotar ath territòri d’estabilitat juridica, estruments concrets e capacitat reau de gestion entà garantir un futur basat en respècte ara sua singularitat institucionau. Eth 25 de hereuèr de 2026 demore atau coma ua data clau ena istòria institucionau dera Val d’Aran, en tot assolidar era natura politica der autogovèrn aranés.

Eth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran ven d’impulsar eth Plan d’Accion Comunitària coma estrument estrategic entà refortilhar era salut e eth benèster des persones en Aran. Aguest s’emmarque laguens d’ua accion politica qu’a coma un des sòns èishi fonamentaus era atencion as persones. Eth benèster des persones va fòrça mès enlà dera dimension fisica: signifique acompanhament, coesion sociau, prevencion, hilats de supòrt e comunautat.

Eth Plan s’articule a traués d’un procès participatiu e dubèrt, damb era realizacion de disparières sessions de trabalh enes qué se i convidèc a participar ara ciutadania, entitats e professionaus dera Val d’Aran, damb er objectiu de compartir besonhs, fortaleses e rèptes collectius. Enes amassades (coma era session que se celebrèc ena sala sociau de Betren) i participèren ath torn de 40 persones, en tot validar eth diagnostic comunautari e priorizar es ahèrs sus es que començar a actuar.

D’aguest procès d’escota activa gesseren ues prioritats plan clares: era salut mentau, er isolament sociau e eth besonh de generar mès espacis de lèsser e amassada. Entath govèrn d’Unitat d’Aran, aguest exercici de participacion non ei simbolic, se non qu’ei ua forma de governar: escotar prumèr entà poder actuar dempús.

A traués des servicis sociaus e deth trabalh coordinat damb era equipa d’accion comunautària, aguesti besonhs s’an transformat en responses concretes. Atau donc, programes coma “En familia” balhen supòrt as familhes e faciliten era conciliacion laborau, en tot aufrir acompanhament a mainatges e mainades en oraris laboraus. Iniciatives coma “Suenha-te” refortilhen eth benèster emocionau e eth supòrt comunautari, en tot balhar responsa a problematiques com era salut mentau o er isolament, especiuaments entre persones granes e collectius vulnerables.

Ath delà, pendent eth prumèr trimèstre de 2026 se constitusisen grops de trabalh especific (dubèrti a tota era comunautat) entà desvolopar accions concretes, en tot garantir contunhitat, seguiment e resultats reaus.

D’Unitat d’Aran estant, credem en ua accion publica que non se limite a gestionar, senon qu’acompanhe, escote e bastís comunautat. Eth Plan d’Accion Comunitària ei ua mòstra clara d’aguesta forma de governar: met as persones en centre des politiques en tot trabalhar amassa entà auançar cap a un Aran mès saludable, mès coesionat e damb màger qualitat de vida entàs sòns ciutadans.