Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Ací mos coneishem, ací mos cuedam: bastim un òci nocturn liure de violéncies en Aran

    Ací mos coneishem, ací mos cuedam: bastim un òci nocturn liure de violéncies en Aran

    Garantir espacis d’òci segur tanben forme part de bastir un territòri mès just, igualitari e coesionat. Jos aguesta premissa, eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a començat era campanha “Ací mos coneishem, ací mos cuedam”, ua iniciativa de sensibilizacion e prevencion contra quinsevolh tipe de violéncia enes espacis d’òci nocturn.

    Era campanha, que dejà s’a iniciat se desplegarà progressivaments pendent es hèstes majors des pòbles dera Val d’Aran, nèish damb un objectiu clar: refortilhar era prevencion, generar consciéncia collectiva e deishar clar que quinsevolh comportament violent o quinsevolh tipe de sètge non an cabuda enes nòsti espacis de conviuéncia.

    Mès enlà des accions concretes impulsades peth govèrn deth Conselh Generau d’Aran (coma era installacion de bandères, pannèus informatius, pegasolets o samarretes), atau coma era implicacion dera màger part des ajuntaments aranesi, aguesta iniciatiua, cerque balhar un messatge clar: era violéncia non pòt normalizar-se ne justificar-se en contèxtes de lésser.

    En aguest sens, era campanha met un especiau enfasis en desmontar conductes que pendent massa temps s’an normalizat laguens der òci nocturn, especiuaments d’aqueres restacades ath sètge sexuau o a comportaments invasius. Messatges coma “Non ei normau tocar sense permís”, o “Se dobte, ei non”, cerquen interpelar dirèctaments as possibles agresors e promòir ua cultura basada en respècte.

    Eth prumèr municipi en començar aguesta iniciativa a estat Salardú, en tot coincidir damb era celebracion dera Hèsta major de Santa Creu, e pendent es pròplèu mesi, era campanha arribarà ath conjunt de hèstes majors deth territòri.

    D’Unitat d’Aran ençà defenem qu’aguesta labor ei especiuaments importanta en territòris coma eth nòste. Era proximitat entre vesins e vesies pòt èster ua punt hòrt entà detectar comportaments inadequadi e actuar damb màger celeritat, mès tanben ei imprescindible contunhar aguest prètzhèt e generar estruments de prevencion, sensibilizacion e acompanhament entà garantir que totes es persones poguen gaudir d’aguesti espacis damb libertat e seguretat.

    Aguesta campanha, que compde damb era participacion dera màger part des ajuntaments d’Aran, se some a d’autes mesures impulsades enes darrèri ans, coma era installacion de Punts Lila pendent es hèstes, qu’an contribusit a redusir situacions de risc e a mielhorar era responsa deuant de possibles agressions.

    Pr’amor que suenhar eth territòri tanben signifique suenhar as persones que i viuen. E pr’amor que gaudir dera hèsta en libertat, respècte e igualtat a d’èster ua garantia entà toti.

  • Fomentam era lengua a trauès dera creativitat e era participacion  

    Fomentam era lengua a trauès dera creativitat e era participacion  

    Er aranés ei un des pilars fonamentaus dera identitat collectiva deth nòste territòri, e garantir eth sòn futur implique tanben trapar naues formes de mantier-lo vieu e present ena vida vidanta des naues generacions.

    En aguest sens, deth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran estant, contunham impulsant iniciatives que convertissen er emplec der aranés en un espaci de creativitat, participacion e expression culturau.

    Aguest compromís se concrète damb un conjunt de convocatòries e concorsi culturaus qu’an un objectiu comun: fomentar er emplec dera lengua pròpria d’Aran d’ençà d’airaus diuèrsi e adaptadi a diferents publics. D’ençà dera literatura enquiara musica, en tot passar pes formats audiovisuaus e es hilats sociaus, aguestes iniciatives cerquen demostrar qu’er aranés ei ua lengua viua, utila e plenaments connectada damb eth present.

    Entre eres en destaque ua naua edicion der espectacle d’Aranvision, eth concors musicau qu’impulse era creacion e adaptacion de cançons en aranés e qu’aufrís un espaci entà que joeni e adults poguen expresar-se a trauès dera musica, en tot emplegar era lengua pròpria deth territòri. Ua prepausa qu’apròpe er aranés a naui formats culturaus e que contribusís a hèr-lo visible enter es generacions mès joenes.

    Ad aguest concors se i somen tanben es Prèmis Aran de Literatura, es prèmis escolars Mn. Condò Sambeat, eth concors de TikTok en aranés e eth concors de cuertmetratges, iniciatives que daurissen naui espacis de creacion entà estudiants, joeni e adults. A trauès dera escritura, deth contengut digitau o deth lenguatge audiovisuau, aguesti concorsi prebotgen eth talent locau e refortilhen era preséncia dera lengua en entorns cada viatge mès diuèrsi.

    Mès enlà des prèmis o des convocatòries concrètes, aguestes iniciatives an un objectiu clar: protegir e projectar era lengua des d’un punt d’enguarda actuau, participatiu e adaptat as naues formes de comunicacion. Pr’amor que garantir eth futur der aranés non depen deth sòn ensenhament o dera sua preséncia en airaus institucionaus, senon que ei de besonh que i age ua aufèrta culturau e de lésser que permete víuer era lengua damb naturalitat.

    Era musica, era literatura, es hilats sociaus o era creacion audiovisuau contribusissen a generar naui contenguts en aranés e a ampliar es espacis a on era lengua ei presenta. En un contèxte a on era aufèrta culturau disponibla entàs joeni arribe majoritàriament en d’autes lengües, iniciatives coma Aranvision o eth concors de TikTok ajuden a crear referents pròpris e a apropar er aranés as naues generacions. Ua forma de mantier viua era lengua e non sonque en tot conservar-la, senon tanben en tot hèr-la a servir e compartir-la.

  • Feria

    Feria

    Era nòsta recomanacion d’aguest mes ei “Feria” (Hèira), d’Ana Iris Simón. Ua òbra que combine memòria personau, reflexion generacionau e un guardar critic sus es cambis sociaus des darrèri decènnis. A trauès d’arrebrembes familiars, viuéncies quotidianes e referéncies culturaus compartides, era autora met en valor es arraitzes, era pertenença e eth valor des lòcs d’a on viem, en tot méter en centre realitats que soent demoren dehòra des grani relats.

    Era novèla abòrde ahèrs coma era identitat, era vida enes petiti territòris, era pèrta de cèrti ligams comunitaris e es dificultats que fòrça persones joenes tròben aué entà bastir un projècte de vida estable. Sense quèir ena nostalgia idealizada, “Feria” mos convide a pensar qué ei çò qu’auem guanhat e qué ei çò qu’auem deishat darrèr coma societat.

    Ua lectura pròplèu e leiau que met en valor era memòria, era familia e era importància de preservar aquerò que mos connècte damb era nòstes origines e damb es nòstes comunitats.

  • Vielha, caplòc d’Aran e motor de futur

    Vielha, caplòc d’Aran e motor de futur

    I a lòcs que, pera sua istòria, pera sua posicion e per çò que representen, son cridadi a exercir un papèr especiau en sòn territòri. Vielha e Mijaran ei un d’eri.

    Non sonque pera sua condicion de caplòc d’Aran, se non pr’amor que d’aciu estant s’articule ua part fòrça importanta dera vida dera Val. En Vielha concurrissen servicis, activitat economica, trabalh, relacions e vida vidanta. Entà fòrça gent, ei un punt de referéncia, un lòc que forme part deth sòn dia a dia e que, justaments per açò, a ua responsabilitat que va mès enlà de çò puraments institucionau. E non ei sufisent damb èster eth caplòc. Se non que cau exercir aquera capitalitat damb sens, damb responsabilitat e damb un guardar de futur.

    Pendent longtemps auem estat centradi en çò d’immediat, en resòler çò d’urgent e en tirar tà deuant eth dia a dia. E aquerò tanben forme part dera politica utila. Mès governar, pensar e deféner un municipi exigís quauquarren mès qu’atier çò que prèsse en cada moment. Exigís tanben detier-se, lheuar era guardada e hèr-se ua qüestion de hons: quina Vielha volem laguens uns ans.

    Pòt semblar ua qüestion simpla, mès en realitat abarque quauqui des debats mès importants qu’auem per deuant. Pr’amor que quan parlam deth futur de Vielha e Mijaran non parlam d’idèes abstractes. Parlam de se era gent joena poderà quedar-se, de se es familhes poderàn trapar estabilitat, de se i aurà viuenda, oportunitats, servicis e qualitat de vida. Parlam tanben de se es nòsti pòbles se senteràn part d’un projècte comun e de se seram capaci de refortilhar tot aquerò que hè d’aguest municipi un lòc singular d’Aran.

    Parlar deth futur de Vielha ei parlar, en prumèr lòc, d’un municipi en qué se pogue víuer de vertat. Non sonque vier, non sonque trabalhar per sasons, non sonque passar. Víuer. Hèr projècte de vida. Quedar-se. Formar ua familha. Envielhir damb dignitat. Sénter qu’ací i a present, mès tanben orizon.

    Mès parlar de futur ei tanben parlar d’oportunitats. D’ua economia que contunhe estant fòrta, mès qu’ath madeish temps sigue mès diuèrsa, mès establa e mès connectada as besonhs reaus deth territòri. D’emparar a qui empren, a qui trabalhe, a qui vò daurir ua activitat e a qui apòste per quedarar-se ací pendent tot er an. Eth futur de Vielha non pòt alendar unicaments ena inércia. A d’emparar-se en ua volontat clara de bastir un municipi damb mès opcions, mès fortalesa e mès capacitat entà generar estabilitat.

    Aqueth futur tanben se jògue en çò de quotidian. En estat der espaci public, enes equipaments, ena mobilitat, en mantenement e ena atencion as persones. En definitiva, en aguesti petiti e grani detalhs que hènt qu’un municipi foncione ben o foncione a mieges. A viatges pensam qu’eth futur se decidís damb grani projèctes, e fòrça còps non ei atau. Fòrça còps se decidís en com suenham çò de comun e en com responem a çò qu’era gent a de besonh cada dia.

    Pensar en Vielha e Mijaran obligue, ath delà, a he’c damb ua guardada ampl. Pr’amor que Vielha e Mijaran non ei solet Vielha. Ei tanben Betren, Gausac, Vilac, Mont, Aubèrt, Betlan, Montcorbau, Casau, Escunhau, Casarilh, Arròs, Vila, eth conjunt de pòbles que formen aguest municipi. Per açò, parlar deth futur exigís ua vision coesionada e generosa, ua vision que comprene qu’era capitalitat non consistís sonque en concentrar activitat, se non tanben en connectar realitats, equilibrar eth territòri e hèr que toti se senten part d’un madeish camin.

    Tot açò a d’abordar-se des d’ua idèa fòrça clara: eth futur de Vielha e Mijaran non pòt bastir-se d’esquies ara sua pròpria realitat. Aguest municipi a ua forma pròpria de víuer, ua relacion fòrça concrèta damb eth territòri e ua foncion centrau laguens d’Aran qu’obligue a pensar ben cada pas. Guardar ath futur non signifique semblar-se a d’auti, se non trobar ua manèra d’auançar, mielhorar e balhar responsa as rèptes qu’auem per deuant.

    En hons, de çò que parlam ei de fixar un rumb. De decidir com volem qu’evolucione Vielha enes pròplèu ans e quines prioritats an de mercar aqueth camin. Viuenda, servicis, activitat economica, mantenement, coesion entre es pòbles, atencion as persones e qualitat de vida. Non com ua soma d’ahèrs isolats, se non coma part d’ua madeisha manèra de compréner eth municipi.

    Vielha e Mijaran a es condicions entà contunhar estant un referent d’Aran, mès aquerò non passe per inércia. Ei de besonh trabalh, constància e ua vision clara. Cau saber qué volem refortilhar, qué auem de corregir e en quina direccion volem créisher.

    Pr’amor que, ara fin, era qüestion non ei sonque que Vielha sigue eth caplòc. Eth hèt ei quin tipe de caplòc vò èster: un que se limite a aucupar aqueth lòc o un que lo exercisque damb iniciativa, damb critèri e damb ua idia clara de futur.

  • José Paba Jordana

    José Paba Jordana

    Jose Paba Jordana, hustèr de profesion e militant istoric d’Unitat d’Aran.

    Mejançant eth Decret 68/1999, de 23 de març dera Generalitat de Catalunya, Unha se consitusie oficiauments coma Entitat Municipau Descentralizada, e enes eleccions de mai deth 1999, José Paba se presente ad aguestes coma candidat d’Unitat d’Aran e se convertís en prumèr president pedani d’Unha, en tot encetar atau eth sòn camin laguens dera politica locau aranesa.

    José siguec pedani pendent 24 ans, en tot finalizar eth sòn prètzhèt enes darrères eleccions municipaus der an 2023.

    Tanben formèc part der Ajuntament de Naut Aran coma còsso deth madeish, en tot centrar era sua activitat ena defensa des interèssi des pedanies de Naut Aran.

    Pendent toti aguesti ans ei de besonh remercar era sua excelenta gestion dera economia dera EMD de Unha que, quan inicièc eth sòn prètzhèt coma pedani, se trapèc ues arques deficitàries, e damb eth sòn trabalh pendent toti es ans de mandat, deishèc ua economia deth pòble sanejada e damb superavit. Atau madeish, entre es sòn principaus objectius, cau méter de manifèst era sua preocupacion pes montanhes deth pòble atau coma de cabanes, pònts e camins.

    Pendent es sòns consecutius mandats coma president dera EMD, desvolupèc tota sòrta de mielhores en pòble. Entre aguestes s’inclodís era pavimentacion de carrèrs, era creacion deth parcatge de çò de Brastet e inversions ena ornamentacion florau.

    Dera pedania estant, impulsèc airaus com era cultura e dera coesion sociau e civica deth pòble, en tot crear eth Musèu dera Nhèu e bastir era prumèra sala sociau d’Unha enes bòrdes des deth Baile.

    José Paba ei un persona d’accion e fòrtes conviccions que, damb voluntat e dedicacion trabalhèc pendent fòrça ans peth futur deth sòn pòble, Unha.

    D’Unitat d’Aran estant, li volem arregraïr toti es ans de dedicacion ath pòble d’Unha e era leiautat ath partit.

  • Frasa e paraula amagada, endonvietes e arrepervèris – Mai 2026

    Frasa e paraula amagada, endonvietes e arrepervèris – Mai 2026

    Frasa amagada

    Pista: Mès que desesperant…

    Paraula amagada

    Arrepervèris

    Quan un se maride que i a horment e haria,
    un viatge maridat, ne horment ne hariat

    Sig: Se ditz de quauquarrés tamb plan nauta bona-estança, mès no’n hè pas vantardissa d’aguesta riquessa, mès lèu ei quauquarrés umiu, qu’amie ua vida simpla.

  • Era dubertura des comunicacions en Aran a trauès dera Bonaigua e eth tunèl de Vielha

    Era dubertura des comunicacions en Aran a trauès dera Bonaigua e eth tunèl de Vielha

    Pendent sègles, víuer en Aran significaue convíuer damb er isolament. Era particulara ubicacion geografica dera Val en vessant nòrd des Pirenèus, e entornejada per montanhes de dificil accès, hège qu’era connexion damb era rèsta de Catalunya e d’España siguesse especiuaments complèxa, sustot pendent er iuèrn, quan era nhèu podie deishar era Val incomunicada pendent setmanes o inclós mesi. Totun, encara qu’era relacion damb França resultaue istoricaments mès naturau per proximitat geografica, arribar a Catalunya o España supausaue trajèctes longui, complèxes, e en fòrça escadences, impossibles de transitar pr’amor dera nhèu.

    Un des principaus accèssi ère eth Pòrt dera Bonaigua, plaçat a mès de 2.000 mètres d’altitud e pendent longtemps convertit en ua via essenciau entà connectar Aran damb eth Palhars. Maugrat açò, es condicions meteorologiques extrèmes hègen qu’aguest pas demorèsse barrat pendent longui periòdes der an. Abans deth bastiment dera carretèra modèrna, sigueren es pròpris abitants qui daurien camin entre era nhèu entà mantier ua connexion minima. Era inauguracion oficiau dera carretèra dera Bonaigua en 1924 supausèc un auanç important e merquèc un des prumèri grani passi entà revertir er isolament istoric deth territòri.

    Totun, es dificultats contunhauen en tot mercar era vida en Aran. Pendent er iuèrn, es nheuades contunhauen, en tot deishar Aran incomunicat damb frequéncia. Pr’amor d’açò, pendent decènnis, eth bastiment d’un tunèl jos era montanha siguec vist coma un besonh estrategic entath futur d’Aran.

    Era revindicacion prenec fòrça en 1924, quan pendent ua visita d’Alfonso XIII es pròpris vesins sollicitèren formauments ua infrastructura que metesse fin ad aguest isolament istoric. Es òbres comencèren pòc dempús, encara que sigueren mercades per multiples dificultats tecniques, interrupcions politiques e er impacte dera Guèrra Civila. Fin finau, en 1948 s’inaugurèc eth prumèr tunèl de Vielha, ua òbra d’engenharia de mès de cinc quilomètres que transformèc entà tostemp era vida en Aran.

    Per prumèr còp, era Val compdaue damb ua connexion establa pendent tot er an damb eth territòri. Eth tunèl de Vielha facilitèc eth transpòrt de mercaderies, mielhorèc er accès a servicis basics e dauric naues oportunitats economiques entà un territòri que, enquia alavetz, auie viscut mercat pera manca d’accessibilitat.

    Decènnis dempús, eth creishement deth torisme, er aument deth trafic e es naues exigéncies de seguretat meteren de manifèst eth besonh d’ua naua infrastructura. En 2007 s’inaugurèc eth nau tunèl de Vielha, mès modèrn e adaptat as besonhs actuaus, en tot assolir definitiuaments era connexion d’Aran damb era rèsta deth país.

    Era dubertura dera Bonaigua e deth tunèl non sonque transformèc era mobilitat: cambièren prigondaments eth present e eth futur d’Aran. Facilitèren eth desvolopament economic, impulsèren eth torisme, mielhorèren era qualitat de vida des sòns abitants e permeteren qu’Aran contunhèsse creishent sense pèrder era sua identitat.

  • Assolim un modèl toristic pròpri, sostenible e estrategic entà Aran

    Assolim un modèl toristic pròpri, sostenible e estrategic entà Aran

    Eth barrament dera sason toristica torne a méter de manifèst era solidesa deth modèl toristic d’Aran. Un èish vertebrador deth desvolopament economic e territoriau en eth qu’eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a trabalhat damb fòrça entà assolir-lo de forma sostenguda enes darrèri ans. Mès enlà d’accions puntuaus e concretes, er objectiu generau a estat bastir tot un  modèl equilibrat e adaptat as singularitats deth territòri, capaç de generar activitat economica, fixar poblacion e garantir era convivéncia entre desvolopament e preservacion der entorn.

    En aguest sens, s’a contunhat dant passes fèrmes en assolidament d’aguest modèl. Era mielhora deth finançament restacat ath torisme damb er auanç cap a ua màger participacion deth Conselh Generau d’Aran ena gestion dera taxa toristica, supause un punt d’inflexion entà refortilhar era autonomia e era capacitat de decision sus es recorsi generadi en territòri. 

    Parallèlaments, contunham auançant ena mielhora d’infrastructures clau, coma eth nau burèu de Foment Torisme Val d’Aran en Salardú, actuauments en bastiment. Aguest equipament, frut dera collaboracion institucionau, permeterà refortilhar era atencion ath visitant e hèr mès visibla era aufèrta toristica deth territòri, en tot assolir un hilat de servicis modèrn, accessible e alinhat damb es besonhs actuaus deth sector.

    A nivèu estrategic, Aran seguís plaçant-se coma destinacion de referéncia autant a nivèu estatau coma internacionau. Era preséncia en hèires coma FITUR, ua des principaus veirines deth sector toristic a nivèu mondiau, permet projectar era mèrca Val d’Aran, establir sinergies damb d’autes destinacions e enterpreses, e contunhar auançant en airaus claus coma era innovacion e era digitalizacion. En aguesta linha, eth renauiment deth certificat coma Destinacion Toristica Intelligenta (DTI) avale eth trabalh amiat a tèrme en matèria de sostenibilitat, accessibilitat, gestion basada en donades e modernizacion des canaus de comunicacion.

    Tot açò se complemente damb es accions impulsades d’ençà de Foment Torisme Val d’Aran, que contunhe desvolopant estrategies de promocion, dinamizacion digitau e generacion de contenguts que refortilhen eth posicionament dera destinacion pendent tot er an. Iniciatives que, mès enlà deth sòn impacte immediat, hèn part d’ua vision a long termini orientada a assolidar un modèl toristic competitiu, diversificat e resilient.

    Damb aguesti auanci apostam per un torisme que non sonque genère riquesa, senon que contribusisque a estructurar eth territòri, protegisque era sua identitat e garantisque un futur sostenible entà Aran.

  • Ciudad sin sueño

    Ciudad sin sueño

    Ciudad sin sueño (Ciutat sense sòn), ei ua pellicula que mos apròpe a ua realitat autant pròplèu coma desconeishuda a trauès d’un punt d’enguarda intim e prigondaments uman.

    Era istòria vire ath torn de Toni, un adolescent gitan que viu ena Cañada Real, er assentament irregular mès gran d’Euròpa. Aguest, se trape enes entorns de Madrid, a on, entre nets sense electricitat, acompanhe ath sòn pair-sénher ath viatge qu’es demolicions menacen damb destruïr eth sòn larèr. Era pellicula bastís atau un relat sus era apertenença, era identitat e eth malaisit equilibri entre resistir e demorar o partir quan tot çò que coneishes ei en risc.

    Dirigida per Guillermo Galoe, eth film siguec originauments un cuert que vedec era lum jós eth títol “Aunque es de noche” (Maugrat qu’ei de net). Aguest, manten eth compromís de representar aguesta realitat de laguens ençà, en tot compdar damb vesins reaus coma protagonistes e aluenhant visions estigmatizades entà aufrir un guardar leiau e pròplèu.

    Aguest reconeishement s’a vist rebatut tanben en sòn pas pes Prèmis Goya 2026, a on Ciudad sin sueño obtenguec cinc nominacions e artenhec eth prèmi a Mielhor Actor Revelacion entà Antonio “Toni” Fernández Gabarre, en tot assolir-se coma ua des prepauses mès destacades deth cinèma recent.

    Ua pellicula que parle des persones e ara comunautat, en tot rebrembar-mos era importància de guardar eth territòri deth punt d’enguarda de qui lo abite. Ciudad sin sueño hè a reflexionar ar espectador sus era dignitat, es arraïtz e eth besonh de bastir societats mès justes, coesionades e damb oportunitats entà toti, sense deishar ad arrés darrèr.

  • Paraules amagades, endonvietes e arrepervèris – Abriu 2026

    Paraules amagades, endonvietes e arrepervèris – Abriu 2026

    Paraules amagades

    Arrepervèris

    Pesquèr: depòsit entà amassar aigua.

    Sòus en çò deth praube e amor en uelhs joeni, lèu se coneish

    Endonvietes

    Era miugrana

    Eth relòtge