Blog

Eth barrament dera sason toristica torne a méter de manifèst era solidesa deth modèl toristic d’Aran. Un èish vertebrador deth desvolopament economic e territoriau en eth qu’eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a trabalhat damb fòrça entà assolir-lo de forma sostenguda enes darrèri ans. Mès enlà d’accions puntuaus e concretes, er objectiu generau a estat bastir tot un  modèl equilibrat e adaptat as singularitats deth territòri, capaç de generar activitat economica, fixar poblacion e garantir era convivéncia entre desvolopament e preservacion der entorn.

En aguest sens, s’a contunhat dant passes fèrmes en assolidament d’aguest modèl. Era mielhora deth finançament restacat ath torisme damb er auanç cap a ua màger participacion deth Conselh Generau d’Aran ena gestion dera taxa toristica, supause un punt d’inflexion entà refortilhar era autonomia e era capacitat de decision sus es recorsi generadi en territòri. 

Parallèlaments, contunham auançant ena mielhora d’infrastructures clau, coma eth nau burèu de Foment Torisme Val d’Aran en Salardú, actuauments en bastiment. Aguest equipament, frut dera collaboracion institucionau, permeterà refortilhar era atencion ath visitant e hèr mès visibla era aufèrta toristica deth territòri, en tot assolir un hilat de servicis modèrn, accessible e alinhat damb es besonhs actuaus deth sector.

A nivèu estrategic, Aran seguís plaçant-se coma destinacion de referéncia autant a nivèu estatau coma internacionau. Era preséncia en hèires coma FITUR, ua des principaus veirines deth sector toristic a nivèu mondiau, permet projectar era mèrca Val d’Aran, establir sinergies damb d’autes destinacions e enterpreses, e contunhar auançant en airaus claus coma era innovacion e era digitalizacion. En aguesta linha, eth renauiment deth certificat coma Destinacion Toristica Intelligenta (DTI) avale eth trabalh amiat a tèrme en matèria de sostenibilitat, accessibilitat, gestion basada en donades e modernizacion des canaus de comunicacion.

Tot açò se complemente damb es accions impulsades d’ençà de Foment Torisme Val d’Aran, que contunhe desvolopant estrategies de promocion, dinamizacion digitau e generacion de contenguts que refortilhen eth posicionament dera destinacion pendent tot er an. Iniciatives que, mès enlà deth sòn impacte immediat, hèn part d’ua vision a long termini orientada a assolidar un modèl toristic competitiu, diversificat e resilient.

Damb aguesti auanci apostam per un torisme que non sonque genère riquesa, senon que contribusisque a estructurar eth territòri, protegisque era sua identitat e garantisque un futur sostenible entà Aran.

D’ençà deth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, contunham impulsant un modèl d’accion politica basada ena escota activa e ena participacion reau dera ciutadania. En aguesta linha, aguest mes s’a iniciat un nau procès dirigit especiuaments ara joenessa aranesa, damb er objectiu de daurir espacis a on poguen expressar es sues inquietuds, compartir idèes e formar part activa des decisions qu’afècten ath sòn present e ath sòn futur en territòri.

Jos aguest propòsit nèish Forum Joenessa, ua iniciativa que reflectís ua manèra de compréner es politiques publiques centrada enes persones. Mès enlà dera creacion d’un nau organ de participacion, se tracte de generar un espaci util e accessible a on es joeni e joenes poguen implicar-se, aportar era sua vision e senter-se part des procèssi de cambis que viu Aran. Aguest procès cerque, ath delà, passar des idèes ara accion, en tot promòir dinamiques que permeten convertir es prepauses en realitats concrètes.

Aguest prumèr impuls s’a arrevirat dejà en amassades iniciaus damb joeni deth territòri, a on s’a començat a compartir qué signifique participar, quin papèr pòden auer en sòn entorn e com pòden contribusir a bastir un Aran mès dinamic, inclussiu e damb oportunitats. Uns prumèrs passi que refortilhen era volontat de daurir canaus de comunicacion dirècta, pròplèu e contunhadi en temps.

A trauès d’aguest procès, mos centram en acompanhar ara joenessa, compréner es sòns besonhs e detectar aqueri entorns a on requerissen un màger supòrt, autant en tèrmes d’oportunitats, arraïtzament o desvolopament personau e professionau. 

Damb iniciatives coma aguesta, d’Unitat d’Aran estant, reafirmam eth nòste compromís damb ua forma de governar que place as persones en centre, en tot impulsar espacis a on era votz dera joenessa non sonque sigue escotada, se non qu’age un impacte reau en bastiment der Aran de deman.

Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a iniciat aguest mes de març ua naua ronda de visites as pòbles aranesi jós eth nòm “Parlam d’Aran. Parlam de tu”, ua iniciativa que refortilhe un des principis fonamentaus dera accion de govèrn deth Conselh Generau d’Aran: era proximitat, era transparéncia e era escota activa ara ciutadania.

A trauès d’aguestes amassades, era sindica d’Aran, Maria Vergés, amassa damb es conselhèrs e conselheres deth govèrn, recorren cadun des pòbles d’Aran entà presentar de manèra dirècta eth trabalh realizat e es desparièrs projèctes que s’amien a tèrme en airaus clau entath futur deth territòri coma son era gestion ambientau, era organizacion territoriau o es servicis publics. Mès enlà de rénder compdes, aguesta ronda a un objectiu centrau: escotar ara ciutadania. Escotar es preocupacions, prepauses e besonhs reaus des vesins e vesies d’Aran en tot seguir bastint politiques utiles, adaptades e arraisades ath territòri.

Aguesta iniciativa represente un pas ferm en favor dera transparéncia e dera participacion ciutadana, en tot hèr accessible ara ciutadania eth trabalh deth govèrn e en tot daurir espacis reaus de dialòg. A trauès d’aguestes amassades, non sonque se rendissen compdes dera accion de govèrn, senon que se fomente un escambi dirècte damb es vesins e vesies, que pòden expresar es sues inquietuds, besonhs e prepauses. D’aguesta manèra, se consolide un modèl de governança mès dubèrt, participatiu e arraïtzat ath territòri, a on era ciutadania a un papèr actiu ena definicion des politiques publiques.

Damb aguesta naua ronda de visites, eth govèrn d’Unitat d’Aran da contunhitat ad aguest compromís, en tot refortilhar es canaus de participacion dirècta e en tot plaçar ara ciutadania en centre des politiques.

Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran contunhe impulsant politiques que meten en centre era proteccion deth territòri e era gestion responsabla des nòsti recorsi naturaus. En aguest encastre, eth Plan Estrategic de gestion sostenible deth regim de huec ena Val d’Aran s’assolís coma un estrument clau entà adaptar es nòstes montanhes as naui rèptes climatics e garantir era sua preservacion a long termini.

Aguest plan, aprovat per unanimitat, a coma objectiu principau regenerar es peisheus, hèr eth contraròtle dera proliferacion d’arbilhons e esvitar era omogenisacion deth païsatge, factors qu’incrementen eth risc d’incendis. A trauès d’ua metodologia referent en Euròpa, se prepause ua naua manèra de compréner er emplec deth huec: non pas coma ua menaça, senon coma un estrument de gestion planificada, susvelhada e ath servici deth plan comun. Se tracte d’un modèl trabalhat de forma transversau damb es diuèrsi actors deth territòri, que permet actuar de forma preventiva e mielhorar era capacitat de responsa deuant de possibles incendis.

Damb era arribada dera primauera, aguest plan se hè visible sus eth terren, damb accions concretes coma es cremes controlades que s’amien a tèrme en desparières zònes dera Val d’Aran, coma es darrères cremes amiades a tèrme enes entorns d’Arties e Gessa o en d’auti airaus dejà gestionadi anterioraments. Aguestes accions, tostemp supervisades peth còs de Pompièrs e Emergéncies dera Val d’Aran, e per equipes tecniques especializades, se realizen sus estrictes critèris de seguretat e respècte ambientau, en tot garantir que non afècten a espècies protegides e que contribusissen a mielhorar era biodiversitat e era salut des ecosistèmes.

Luenh d’èster intervencions agressives, aguestes cremes formen part d’ua estrategia dessenhada damb suenh entà redusir era carga de combustible enes bòsqui, previer grani incendis e incendis de sisau generacion e favorir un païsatge mès diuers e resilient. Aguest plan se complète damb d’autes iniciatives impulsades per Unitat d’Aran, coma era gestion forestau o es projèctes restacadi ara sostenibilitat e era transicion energetica, en tot refortilhar un modèl de territòri qu’apòste per equilibri entre activitat umana e entorn naturau.

Eth Plan Estrategic de gestion deth huec protegís eth present e eth futur d’Aran, en tot assolir un modèl de gestion reconeishuda e estudiada a nivèu europèu. Un compromís clar damb eth territòri que demòstre que, deth coneishement ençà, era planificacion e era accion publica, ei possible suenhar es nòstes montanhes e garantir era sua preservacion entàs pròplèu generacions.