Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Eth Tractat de Lies e Patzeries: patz, comèrç e cooperacion enes Pirenèus

    Eth Tractat de Lies e Patzeries: patz, comèrç e cooperacion enes Pirenèus

    Eth Tractat de Lies e Patzeries, signat eth 22 d’abriu de 1513 en Plan d’Arrem, (un plan de nauta montanha situat ena vertent francesa apròp deth pòrt de Portilhon, e qu’auie dejà ua longa foncion coma lòc neutre, a on se trapauen es representants des vals des dus costats des Pirenèus entà apariar e tractar ahèrs compartidi) ei un des acòrds pirenènc mès singulars e longèus que se trapen en vigor en Euròpa.

    Eth sòn nòm proven de dus tèrmes occitans: ligues (acòrds o aliances) e patzeries (pactes de patz), que rebàten er esperit deth document: garentir era conviuença e era cooperacion entre vals franceses e espanhòles en andús costats des Pirenèus.

    Impulsat pes monarquies de Fernando II eth Catolic e Luis XII de França, en un moment istoric en qu’es dues corones consolidauen eth sòn poder en Mediterrani e en sud de França, e auien de besonh estabilizar es sòns limits pirenencs, eth Tractat amassèc a nombrosi territòris de montanha (especiauments era Val d’Aran, Benasque e Palhars dera part espanhòla, e es parçans gascons de Loron, San Béat o Coserans dera francesa) que compartien peishèus, rotes de pas e economies prigondaments interdependents. Toti eri estructuradi ath torn d’ua economia de montanha basada ena ramaderia, era husta, era lan, eth vin e eth petit comèrç de proximitat.

    A traués der acòrd, totes aguestes vals se comprometèren a mantier era patz, assegurar era contunhitat deth comèrç e establir normes comunes entar emplec des peishèus, eth transit de bestiar e er escambi de mercaderies, en tèmpsi de conflicte entre andús reiaumes.

    Mès qu’un pacte diplomatic, Lies e Patzeries siguec un acòrd practic de collaboracion quotidiana entre comunautats vesies que, a despièch d’apertier a dus Estats diferents, compartien un madeish territòri de montanha e uns madeishi besonhs. Gràcies ad aguest tractat, s’assolic un marc estable de relacions transfrontierères, que garantic pendent sègles era vida economica, sociau e culturau d’aguestes vals. Eth Tractat non se mantenguec inamobible ath long deth temps: siguec confirmat o ajustat en diuèrsi moments pera Val d’Aran e pes territòris vesins, en foncion des cambis politics e administratius.

    Un acòrd que previege mecanismes entà resòler conflictes entre vesins (comissions mixtes, jutges de patz locaus), definie concèptes coma era restitucion de bestiar perdut en territòri vesin e establie normes entà esvitar pilhatges e represalhes, autant quan Espanha e França se trobauen oficiauments en guèrra.

    En parallèl, es principis de Lies e Patzeries inspirèren d’auti acòrds locaus de ligues e patzeries ath long dera cadia des Pirenèus, damb era madeisha logica: protegir eth comèrç, garantir es drets tradicionaus d’emplec sus era tèrra e es ressorces, e esvitar es grani conflictes internacionaus.

    Cinc sègles dempús, er esperit deth Tractat contunhe coma un referent istoric de cooperacion pirenènca. Eth sòn legat rebrembe qu’era conviuença, eth dialòg e era gestion compartida deth territòri an estat, de hè mès de 500 ans ençà, ua part essenciau dera identitat dera Val d’Aran. A traués deth Tractat de Lies e Patzeries, era Val d’Aran non se mòstre pas coma un parçan isolat, senon coma un punt a on se crotzen itineraris, interèssi e relacions istoriques damb es vals vesies franceses e espanhòles, çò que refortilhe ua identitat pròpria basada ena dubertura, ena negociacion e ena cooperacion de montanha.

  • Pepita Caubet Delseny

    Pepita Caubet Delseny

    Pepita Caubet Delseny, aranesa neishuda en Vielha, qu’auec ua grana estima pera sua tèrra, Aran, e pera sua gent. Ua estima que se ve reflexada ena sua vida e ena sua grana òbra literària, autant en narracion coma en poesia.

    Enter es sues àmplies òbres, en destaque “Era darrèra hèira de Vielha”, pera qu’obtiec eth prumèr prèmi deth prumèr concors literari en aranés organizat en aquera epòca pera Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran, en 1976. Atau madeish, en 1978, artenhec eth prumèr prèmi de poesia damb eth poèma “Baricauba”, ena dusau edicion deth certament.

    Ans dempús, en 1996, tanben siguec galardonada damb eth tresau prèmi deth Concors Literari Occitans a vòsta pluma, celebrat ena ciutat de Gironda (França) damb eth poèma “Bric-brac”.

    Se retirèc dera vida literària en 2006 damb era sua darrèra obra “Jacinta, casa e país”, un relat intens dera vida vidanta d’Aran, damb influéncia deth romanticisme e un tractament fòrça corós dera psicologia des personatges.

    Pepita Caubet, siguec militanta actiua dera vida culturau dera Val d’Aran, en tot èster vicepresidenta dera Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran d’ençà de 1998 enquiar an 2005, e en tot colaborar tanben en diuèrses publicacions coma “Tèrra aranesa” e damb associacions coma Caritas.

    Militanta d’Unitat d’Aran e assessora deth partit en ahèrs restacadi ara cultura, siguec tanben conselhèra de Cultura en Conselh Generau d’Aran ena legislatura de 1994-1997, a on desvolopèc un gran prètzhèt pera cultura e pera lengua aranesa.

    En 2002, eth collectiu Lengua Viua, reconeishéc eth sòn prètzhèt ena normalizacion der aranés, en tot autrejar-li eth prèmi aqueth madeish an. Dempús dera sua mòrt, en 2007, siguec condecorada a títol pòstum, damb eth títol d’Aranesa Illustre peth Conselh Generau d’Aran.

    Pepita Caubet auec ua vida dedicada ara familia, ath trabalh, ara cultura e ath país, hèts que meriten tot eth nòste reconeishement e arregraïment.

  • Aran auance cap a un autogovèrn efectiu

    Aran auance cap a un autogovèrn efectiu

    Aran contunhe auançant damb pas ferm entà assolidar un autogovèrn efectiu. Era compareishença dera Sindica d’Aran en Plen deth Parlament de Catalunya amiada a tèrme aguest 19 de noveme, a representat un moment determinant entà hèr sénter era votz d’Aran e hèr a arribar as membres dera cambra es sòns besonhs, en tot rebrembar, un viatge mès, eth papèr deth nòste territòri coma país damb identitat, lengua e competéncies pròpries.

    Gràcies ara negociacion entre eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran e era Generalitat de Catalunya, s’a artenhut un nau acòrd clau entath futur deth sistèma de financiacion dera maxima institucion aranesa: era participacion d’Aran enes ingrèssi dera taxa toristica requectada en territòri, en tot passar deth 20% ath 50%. Aguest increment evidentaments supause mès recorsi pròpris entà impulsar projèctes locaus e mielhorar es servicis publics. Mès sustot, ei un punt d’inflexion entara consollidacion d’un modèu de finançament especific e singular, en tot auançar cap a un modèu de finançament adaptat ara realitat aranesa.

    Per un aute costat, s’a impulsat ua iniciatiua en Parlament, traballada amassa entre eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran e diuersi grops politics deth Parlament de Catalunya, entà qu’eth Conselh Generau d’Aran dèishe d’èster considerat coma ua administracion locau e sigue reconeishut, fin finau, coma ua institucion pròpria. Ei a díder, entath sòn reconeishement efectiu, autant juridicaments coma administratiuaments, damb un reng que correspón ara dimension des competéncies que dejà gestione: salut, emergéncies, cultura, lengua, eca.).

    Tanben se remarquèc que, s’an hèt auanci importanti ena aprovacion deth nau sistèma de financiacion singular e especific d’Aran. Per prumèr viatge, dempús dera aprovacion dera Lei d’Aran de 2015, Aran comptarà damb era participacion en tributs d’ua auta administracion coma era Generalitat de Catalunya.

    Aguesti auanci (era participacion ena taxa toristica, eth reconeishement institucionau e eth progrès en sistèma de finançament pròpri e especific), confirmen qu’Aran a era capacitat de gerir damb eficàcia es sòns recorsi, protegir eth territòri e garantir uns servicis publics de qualitat.

  • Adolescéncia

    Adolescéncia

    Era sèrie vire ath torn de Jamie Miller, un mainatge de 13 ans ath qué acusen e arrèsten per assassinat d’ua companha de classa d’ua manèra premeditada. Mès, era sua familha, era sua terapèuta e er inspector ath cap, se demanen qué passèc reauments.

    Se tracte de molt mès qu’ua investigacion d’un crim. En realitat ei ua crua representacion des rèptes que hè tèsta era joenessa actuauments. Daurís un important debat en encastres coma era salut mentau.

    Un retrat de lutes intèrnes e extèrnes a qué an de hèr tèsta es adolecents aué en dia, en tot abordar ahèrs tant essenciaus coma era recèrca dera identitat, era pression sociau, era influéncia des hilats sociaus (sustot ena adolescéncia) e era formacion de valors ena joenessa actuau. Fòrça realista, mòstre fidedignaments era complexitat d’aguesta etapa dera vida.

    Explòre eth bastiment dera masculinitat a traués deth personatge principau, en tot mostrar es conseqüéncies negatiues que pòden campar dera internalizacion d’ideaus missogèns e dera manca de referents positius. Tanben ne destaque eth urgent besonh de promòir ua educacion digitau critica e eth desvolopament d’abilitats sociaus solides enter es adolescents. 

  • Impulsam er emplec der aranés damb era naua campanha: “Ací ne didem”

    Impulsam er emplec der aranés damb era naua campanha: “Ací ne didem”

    Er aranés, lengua pròpria d’Aran, ei part essenciau dera identitat, dera cultura e rason d’èster der autogovèrn aranés. A traués d’era, s’articule eth modèu institucionau, era expression politica e era sua comunautat lingüistica.

    Totun, es cambis sociaus, demografics e economics des darrèri ans an provocat un descens important der emplec sociau dera lengua, especiauments entre es joeni e en encastres coma eth comèrç, eth trabalh e era vida vidanta. Aguesta realitat supause un gran rèpte. Eth hilat comunitari se debilite, era transmission intergeneracionau se met en risc, e er autogovèrn en patís es conseqüéncies.

    Entà Unitat d’Aran, era defensa e promocion der aranés an estat tostemp ua prioritat estrategica, ua part essenciau deth sòn projècte politic. UA a impulsat ath long des ans politiques lingüistiques ambicioses, campanhes de sensibilizacion, alliances institucionaus e accions de normalizacion entà assegurar qu’eth aranés contunhe viu, present e útil ena vida deth país.

    En aguest contèxte de besonh urgent de revertir era tendéncia e de consolidar un modèl de foment lingüistic estable, er equip de govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, a impulsat  ua naua campanha de foment der aranés jós eth nòm “Ací ne didem”. Ua iniciatiua que daurís ua naua estapa enes politiques de promocion lingüística deth país. Era campanha forme part d’un plan de comunicacion a dètz ans vista, que s’articularà jós era naua mèrca institucionau “En aranés, òc”, creada entà unificar e dar coeréncia a totes es accions destinades a refortilhar er emplec sociau dera lengua.

    Era mèrca En aranés, òc, preten establir ua linha de trabalh contunhat, damb accions periodiques orientades tant ara populacion residenta coma as persones que visiten eth territòri. Aguesta planificacion a long termini mèrque un cambi respècte a iniciatiues anteriores e cèrque assolir ua estrategia mès establa e visibla entara ciutadania.

    Era campanha “Ací ne didem” se base ena difusion de vocabulari basic en aranés acompanhat deth sòn equivalent en d’autes lengües coma eth catalan e eth castelhan, mès tanben er anglès, er italian o eth francés. Mots coma audèth, huec, hièstra, hemna o nhèu se presènten a traués de disparièrs supòrts damb er objectiu d’apropar era lengua a qui non la coneish e de facilitar eth sòn emplec quotidian. Es pèces se difonen en hilats sociaus, emissores de ràdio e espacis publics, en tot inclodir transpòrt, equipaments municipaus e punts informatius repartidi en duèrsi municipis

    Eth govèrn d’UA destaque qu’aguesta campanha amplie erth punt d’enguarda respècte a iniciatiues anteriores, com era de 2023 (“L’as ena punta dera lengua”), qu’ère dirigida principauments ara joenessa. En aguesta escadença, era accion s’orientaue a totes es edats, damb era intencion de refortilhar era preséncia der aranés en diuèrsi entorns dera vida vidanta e promòir eth sòn emplec enter perfils lingüistics diuèrsi, en tot inclodir persones nauvengudes e visitaires.

    Tà Unitat d’Aran, era implementacion d’aguesta naua mèrca e campanha respon ath besonh de seguir desvolopant politiques que contribusisquen a revertir era grèu situacion que patís er emplec sociau der aranés e garantir era sua contunhitat. Eth Conselh Generau d’Aran manten, d’aguesta manèra, ua linha de trabalh estable centrat ena normalizacion lingüistica coma part essenciau des servicis publics deth territòri.

    Damb er inici dera campanha “Ací ne didem” e era consolidacion dera mèrca “En aranés, òc”, s’intègren totes es iniciatiues de promocion lingüistica en un marc comun e planificat, qu’an de perméter desvolopar projèctes mès coordinadi e sostengudi en temps. Aguesta estrategia preten visibilizar er aranés, mielhorar era sua preséncia enes espacis quotidians e refortilhar era sua transmission entre generacions.

  • Saucèr de letres, crotzament de mots, maunòms e arrepervèris – Noveme 2025

    Saucèr de letres, crotzament de mots, maunòms e arrepervèris – Noveme 2025

    Saucèr de letres

    Crotzament de mots

    Arrepervèris

    • Nhèu ardona, ua auta ne ven de bona.
    • Tà Sant Andreu se non i sò, i serè lèu, se ditz era nhèu.
    Nhèu ardona, ua auta ne ven de bona.

    Era lengua

    Tà Sant Andreu se non i sò, i serè lèu, se ditz era nhèu.

    Era lengua

    Maunòms aranesi – Quate Lòcs

    Es de Bausen: cernalhèrs
    Es de Canejan: matuquets
    Es de Bossòst: anditos (ua sòrta de langoïssa)
    Es de Les: corbilhuèrs (un paèr)

  • Era atencion as persones, ua prioritat

    Era atencion as persones, ua prioritat

    En 2025 es rèptes qu’afronte era Val d’Aran son similars as de d’auti territòris: er increment de poblacion, er envelhiment dera societat, era manca d’abitage, era migracion, era solitutd non desirada, …. Ei per aquerò qu’apostam per ua atencion integrada, sociau e sanitària, entà garantir plaçar as persones en centre des politiques, de manèra mès eficienta, coerenta e personalizada, e damb açò poder milhorar tant era qualitat dera atencion com era experiéncia des persones usatgères.

    Pendent aguesti dus ans de legislatura, des deth govèrn d’Aran auem creat eth Servici de Drets des Persones, qu’englòble servicis d’igualtat de genre, tath collectiu LGTBIQ+, eca…que contemple acompanhament psicologic, trabalhs de prevencion e sensibilizacion sus es drets des hemnes e persones lgtbiq+ e un trebalh comunitari en aument. Volem aufrir un espaci segur entà era defensa des drets umans e redusir er impacte des vulneracions d’aguesti. 

    An estat mès de 600 es atencions realizades per aguest Servici pendent 2024, des quaus eth 25% an entrada a trauès des Servicis d’Atencion Sociaus. Donades qu’evidéncien eth besonh de seguir trebalhant , sustot a nivèu comunitari. Deth Conselh Generau d’Aran ençà contunham trebalhant talhèrs enes escoles, entà fomentar era igualtat, eth respècte e era conviuença, en léser nocturn damb es punts segurs, eth renauiment des plans d’igualtat des diferentes institucions, ena conmemoración de die internacionaus com eth 8 de Març, eth 28 de junh o eth 25 de Noveme.

    Ua des hites importantes artenhudes pendent aguest temps a estat era actualizacion deth Protocòl e Planificación deth tractament integrau des violéncies masclistes e lgtbiqfobiques en Aran (2024). 

    Aguest protocòl e era sua planificacion integrau entath tractament des violéncies masclistes e LGTBIQfobiques en Aran non vò èster solaments ua guida estatica, tanben vò èster un instrument viu que s’adapte as besonhs cambiants dera nòsta comunitat. Ei un compromís contunh damb era equitat e era justicia, un compromís fèrm e coordinat damb toti es agents, tant des institucions deth territòri coma dera comunitat.

    Ei un procès de trabalh de collaboracion entre toti es agents clau dera Val d’Aran. Un espaci a on auem pogut exposar es singularitats des nòsti encastres de trabalh e es besonhs des collectius representadi.

    Era Joenessa d’Aran tanben a un papèr fonamentau, ei per aquerò que des deth Departament de Joenessa, Igualtat e COesion Sociau deth Conselh Generau d’Aran, qu’auem metut en marcha deth programa “Conexion Joena”, entà crear conexions entà trabalhar era participación des joeni, co-construint damb eri propostes d’acord damb es sons interesi e generant un espai a on poder remassar era sua votz entà futurs projèctes en Aran.

    Era nòsta apòsta ei clara, desvolopar tot er airau d’igualtat, joenessa e cohesion sociau, trebalhant de manera conjunta e transversau, ena atencion as hemnes, as persones lgtiq+, es joeni, es nosti pairs-sénhers, en definitiva, ara ciutadania d’Aran. En tot dar-les votz a totes, escotant es sues demanes e en priorizar es besonhs dera nòsta tèrra. 

    Es que i èm, es qu’an vengut e es que vieràn en un futur, qu’era Val sigue ua tèrra plia d’oportunitats, de respècte e de bona conviuença entà toti.

  • Cenizas bajo la nieve

    Cenizas bajo la nieve

    Eth libre “Cenizas bajo la nieve”, de Renée Seillé-Aubac, revirat ath castelhan per Antonio Arturo Calbetó Calbetó, ei ua novèla ambientada enes ans cinquanta deth sègle XX.

    Aguesta novèla mos transpòrte tàs “cases deth Dossau”, en Montgarri, un cornèr dera Val d’Aran que siguec abandonat pes sòns abitants enquia desaparéisher lèu per complèt. A trauès dera votz de María de las Nieves, ua des darrères vesies que viuec en aqueth lòc, era autora mos aufrís un relat intim e plen de sensibilitat sus era duressa e era beresa dera vida en un entorn isolat.

    Era protagonista rebrembe damb fòrça melancolia —mès tanben damb ua cèrta sensacion de libertat— es motieus pes qué es vesins e vesies de Montgarri abandonèren aguest petit nuclèu, en tot descríuer ua forma de vida ancorada as tradicions, era autosuficiéncia e era prigonda relacion damb era natura.

    Era recenta revirada ar aranés d’Antonio Arturo Calbetó Calbetó retorne aguesta istòria ath sòn paisatge originau, en tot perméter redescorbir ua part essenciau dera memòria collectiva d’Aran: era des comunautats que, entre nhèu e silènci, arraitzèren era sua identitat ena montanha.

  • Saucèr de letres, crotzament de mots e endonvietes – Octobre 2025

    Saucèr de letres, crotzament de mots e endonvietes – Octobre 2025

    Saucèr de letres

    Crotzament de mots

    Endonvietes

    Ua damaisèla embarrada laguens d’un convent que non coneish ne ploja ne vent, mès qu’ei mòja tostemp.

    Era lengua

    Maunòms aranesi – Castièro

    Es de Casarilh es pòches plees de milh.
    Es d’Escunhau piquen damb eth punhau.
    Es de Betren, mortièrs e espatlacaperans.
    Es de Vielha, gorrèros. Que diden:
    – As dinat?
    – Òc
    – Se non t’auéssem convidat.
    – Non.
    – Ebé que ja ei ora.
    Es de Casau, cargòlhs.
    Es de Gausac, malhoquets o arroquets.

  • Santiago Vidal Ordoñez

    Santiago Vidal Ordoñez

    Un puntau dera presencia d’Unitat d’Aran enes institucions deth país

    Santiago a estat e ei un òme damb fòrta personalitat, que se caracterise sustot e entre d’autes causes en sentit comun, en senh e ena onradesa.

    Deishèc patenti toti aguesti valors e caracteristiques en sòn pas politic pera pedania d’Aubèrt, Betlan, Mont e Montcorbau, dera qué siguec alcalde pedani e a on damb eth sòn prètzhèt hec possible que s’amièssen a tèrme diuèrses e plan importantes mielhores enes servicis e installacions publiques en toti e dadun des nuclèus dera pedania, sustot en çò que tanh ath suministrament d’aigua potabla tanben en terçon de Marcatosa.

    Atau madeish, tanben, enes ans qu’amièc a tèrme es sues foncions damb vocacion de servici coma còsso der Ajuntament de Vielha e Mijaran e en sòn prètzhèt coma responsable des airaus d’òbres e servicis, creèc e impulsèc eth projècte de Bèusa, e qu’ara ei eth centre de recuelhuda de dèishes que non sonque da servici as ciutadans deth municipi de Vielha e Mijaran se non de tota era Val d’Aran.

    Tanben siguec Conselhèr deth Conselh Generau d’Aran en diuèrses legislatures peth terçon de Marcatosa, a on trabalhèc peth desenvolupament d’Aran en tot lutar tanben pes drets e reivindicacions des aranesi e araneses d’ençà de 1991, damb era reinstauracion dera maxima institucion aranesa, eth Conselh Generau.

    Tota ua vida ath servici deth país, damb fidelitat as principis d’Unitat d’Aran.