Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Bajo el mismo cielo

    Bajo el mismo cielo

    Aguest mes vos recomanam Bajo el mismo cielo (Jós eth madeish cèu), ua novèla de Francés Boya, que mos convide a guardar damb sensibilitat eth passat recent des aranesi e araneses damb ua sensibilitat prigondaments umana. Ambientada ena Val d’Aran, era istòria seguís a diuèrses generacions d’ua familha que sage de mantier-se amassa pendent era Guèrra Civil e era longa postguèrra. A trauès de Luis, Pepita e es sòns descendents, Boya bastís un relat intim sus era fòrça dera vida vidanta, era pèrta, eth silenci e eth besonh de rebrembar entà poder contunhar entà deuant.

    Çò que hè especiau aguesta òbra ei era sua capacitat d’estacar istòria e païsatge. Er autor convertís ara madeisha Val d’Aran en un personatge mès dera òbra: un refugi sever mès tanben generós, scenari de dolor e patiment, e ath viatge de resisténcia e vida. Damb ua pròsa pròplèu e leiau, era novèla retrate com es herides deth conflicte merquèren non sonque ad aqueri qu’ac viueren, senon tanben as qui vengueren dempús, erèus de memòries fragiles mès imprescindibles.

    Ei ua lectura que mos susprén autant pera sua qualitat literària coma pera sua carga emocionau: un recordatòri de çò que signifique preservar era memòria, que non ei sonque que tanben preservar era nòsta identitat. Un libre que mos parle dera importància des arraïtz, des istòries que mos sostien e deth ligam prigond damb era tèrra que compartim, jós aguest madeish cèu qu’amasse generacions senceres.

  • Istòria deth Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovèrn e singularitat

    Istòria deth Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovèrn e singularitat

    Eth Conselh Generau d’Aran ei era institucion de govèrn pròpria dera Val d’Aran, un organ qu’encarne sègles de tradicion, identitat e autonomia en nòste territòri. A despièch de qu’aué en dia lo coneishem coma ua institucion modèrna, es sues arraïtz se remonten a ua longa istòria d’autogovèrn qu’a trauessat epòques de reconeishement, supression e restitucion e de luta incansabla.

    Es prumères formes d’autogovèrn aranés s’assolidèren ja ena Edat mieja. En 1313, eth rei Jaume II d’Aragon reconeishec es drets e privilègis dera Val d’Aran mejançant era Querimònia, document qu’establie es normes pròpries de convivéncia e organizacion territoriau e que plaçaue a Aran coma ua entitat damb facultats de decision pròpria laguens dera Corona d’Aragon. Eth reconeishement dera sua singularitat institucionau perdurèc pendent sègles enquia que, en 1834, damb era reorganizacion administrativa espanhòla e era implantacion des províncies, er autogovèrn tradicionau siguec suprimit e Aran demorèc laguens dera administracion dera naua província de Lleida.

    Dempús de decènnis sense es sues institucions pròpries e en un contèxte de recuperacion d’identitats regionaus e lingüistiques, eth sègle XX merquèc eth retorn der autogovèrn aranés. Er Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 reconeishec per prumèr viatge era singularitat d’Aran e era sua lengua (er aranés), çò que dauric eth camin entara recuperacion institucionau. A compdar de 1990, damb era Lei 16/1990 deth regim especiau dera Val d’Aran aprovada peth Parlament de Catalunya, se restablic formauments eth Conselh Generau d’Aran coma institucion damb competéncies pròpries, en tot mercar eth sòn reconeishement politic e administratiu.

    D’ençà dera sua restitucion en 1991, eth Conselh Generau d’Aran a estat er organ encargat de gestionar airaus centraus entara vida en Aran: dera cultura e era educacion ençà, enquiara promocion der aranés coma lengua oficiau, era proteccion der auviatge, era organizacion territoriau e es servicis publics de proximitat. Era institucion a evolucionat damb eth temps e, damb era Lei 1/2015 deth regim especiau dera Val d’Aran, eth sòn marc competenciau s’amplièc e assolidèc, en tot refortilhar era sua capacitat entà decidir de forma autonòma sus ahèrs capdaus entath territòri.

    Ath long des darrèri decènnis, eth Conselh Generau a estat un pilar entara preservacion dera identitat aranesa, en tot bastir politiques publiques que responen as besonhs d’un territòri unic en Euròpa. D’ençà dera promocion dera sua lengua e cultura, enquiara defensa dera sua singularitat institucionau, aguesta institucion represente era contunhitat d’ua longa tradicion d’autogovèrn que non sonque guarde ath passat, senon qu’auance damb fermetat de cap ath futur.

  • Non ara guèrra, òc ara patz e ara proteccion sociau

    Non ara guèrra, òc ara patz e ara proteccion sociau

    Espanha a vengut eth prumèr país en díder non ara guèrra d’Estats Units e Israèu en contra d’Iran, pr’amor qu’aguest atac ei injust, illegau e unilaterau. Contraven er orde internacionau basat en règles e quinsevolh mandat dera ONU. Ua guèrra que, coma tota guèrra, provòque patiment ena region e nefastes conseqüéncies economiques entath món. Pr’amor qu’eth motiu dera guèrra encara non ei clar, e jamès s’a centrat en democratizar un regim teocratic e injust, coma d’auti que n’i a ena region, mès aliadi aguesti d’Occident.

    Eth president Pedro Sánchez a entestat ua oposicion digna e morau, seguida dempús pes païsi europèus, que ven qu’aguesta guèrra pòt afectar era sua economia de forma grèu. Espanha ei atau ath capdauant dera defensa dera patz e eth dret internacionau. Ath delà, eth govèrn centrau a premanit ua bateria de ueitanta mesures, avalorades en mès de 5.000 milions d’èuros, entà protegir as enterpreses e famílies deth país dauant des conseqüéncies d’aguesta guèrra. D’aguesta forma, Espanha se convertís en un des païsi dera UE damb er escut sociau mès fòrt e potent.

    Per contra, era oposicion de PP e Vox seguís obsessionada damb hèr quèir ath govèrn deth president Sánchez, mentre hè seguidisme des politiques extrèmes de Trump e era dreta autoritària mondiau. Ua oposicion perduda, desorientada, sense projècte politic ne programa sociau ne economic.

    Maugrat era dreta espanhòla, eth govèrn de coalicion progressista se prède en aufrir certeses, damb ua politica que garantís era autonomia energetica qu’amendrís es efèctes dera escalada de prètzi e protegís as famílies mès vulnerables. Pr’amor d’açò, aguest govèrn ei mès de besonh que jamès: a favor dera patz, dera proteccion sociau e d’ua prosperitat justa e compartida.

  • Saucèr de letres, crotzament de mots e arrepervèris – Hereuèr 2026

    Saucèr de letres, crotzament de mots e arrepervèris – Hereuèr 2026

    Saucèr de letres: insèctes

    Crotzament de mots

    Arrepervèris

    • Hereuèr nau cares hèr, e de bona cap non ne hè.
    • Es vaques deth bon vaquèr se coneishen en mès de hereuèr.

  • Artenhem eth reconeishement dera singularitat d’Aran

    Artenhem eth reconeishement dera singularitat d’Aran

    Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a impulsat de forma fèrma e constanta eth reconeishement efectiu dera singularitat institucionau dera Val d’Aran. Aguest trabalh a culminat damb un hèt istoric: eth plen deth Parlament de Catalunya a aprovat era Proposicion de Lei sus eth reconeishement dera singularitat d’Aran, presentada pes grops PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP e Comuns a prepausa deth govèrn aranés.

    Pendent es darrèri ans, eth Govèrn d’Aran a defenut eth besonh qu’eth Conselh Generau d’Aran dèishe d’èster tractat coma ua administracion locau e passe a aucupar eth lòc que li correspon laguens er ordenament juridic catalan: eth d’institucion pròpria damb un reng avient as competéncies qu’exercís. Era lei aprovada establís qu’era legislacion de regim locau s’aplicarà en Aran sonque en abséncia de regulacion especifica e en tot respectar era sua posicion singulara.

    Aguesta revindicacion non ei sonque simbolica, senon qu’ei prigondaments estructurau. Dempús de mès de trenta ans d’autogovèrn, aguest reconeishement assegure per prumèr còp ua aplicacion explicita e practica dera singularitat aranesa a nivèu juridic e administratiu.

    Eth Conselh Generau d’Aran assumís competéncies de caractèr autonomic (coma sanitat, servicis sociaus, emergéncies, cultura o lengua) que van fòrça mès enlà des foncions abituaus des govèrns locaus. Era aplicacion automatica dera normativa municipau genère dificultats en matèria d’organizacion intèrna, regim pressupostari e gestion economica, en tot condicionar servicis basics coma era salut e era atencion sociau.

    Mantier era sua consideracion coma administracion locau non sonque resulte incoerent damb era realitat competenciau deth territòri, se non que contraditz eth mandat der Estatut d’Autonomia de Catalunya e dera Lei deth regim especiau de Aran.

    Frut d’aguest trabalh politic, es grops parlamentaris deth PSC, Junts, ERC, Comuns e CUP an recebut aguesta demanda e an registrat en Parlament de Catalunya ua iniciativa entath reconeishement efectiu, a nivèu juridic e administratiu, dera singularitat dera Val d’Aran. Se tracte d’un pas istoric que permeterà auançar entara adequacion institucionau deth Conselh Generau d’Aran, en tot complir atau es mandats estatutaris e legaus.

    Aguest reconeishement ei clau entà qu’es decisions adoptades d’Aran estant, non siguen meraments formaus, senon qu’agen efèctes reaus e perdurables. Supause refortilhar er autogovèrn damb ua màger autonomia ena gestion e capacitat efectiva entà desplegar politiques adaptades as besonhs des aranesi e araneses. En aguest sens, d’ençà deth govèrn d’UA ena maxima institucion aranesa, s’a hèt ua crida ara responsabilitat des grops politics catalans entà aprovar es pressupòsti, des quau tanben ne depenen es pressupòsti d’Aran e era garantia des servicis publics.

    En definitiva, aguesta aprovacion signifique dotar ath territòri d’estabilitat juridica, estruments concrets e capacitat reau de gestion entà garantir un futur basat en respècte ara sua singularitat institucionau. Eth 25 de hereuèr de 2026 demore atau coma ua data clau ena istòria institucionau dera Val d’Aran, en tot assolidar era natura politica der autogovèrn aranés.

  • Es persones en centre dera accion publica damb eth Plan d’Accion Comunitària

    Es persones en centre dera accion publica damb eth Plan d’Accion Comunitària

    Eth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran ven d’impulsar eth Plan d’Accion Comunitària coma estrument estrategic entà refortilhar era salut e eth benèster des persones en Aran. Aguest s’emmarque laguens d’ua accion politica qu’a coma un des sòns èishi fonamentaus era atencion as persones. Eth benèster des persones va fòrça mès enlà dera dimension fisica: signifique acompanhament, coesion sociau, prevencion, hilats de supòrt e comunautat.

    Eth Plan s’articule a traués d’un procès participatiu e dubèrt, damb era realizacion de disparières sessions de trabalh enes qué se i convidèc a participar ara ciutadania, entitats e professionaus dera Val d’Aran, damb er objectiu de compartir besonhs, fortaleses e rèptes collectius. Enes amassades (coma era session que se celebrèc ena sala sociau de Betren) i participèren ath torn de 40 persones, en tot validar eth diagnostic comunautari e priorizar es ahèrs sus es que començar a actuar.

    D’aguest procès d’escota activa gesseren ues prioritats plan clares: era salut mentau, er isolament sociau e eth besonh de generar mès espacis de lèsser e amassada. Entath govèrn d’Unitat d’Aran, aguest exercici de participacion non ei simbolic, se non qu’ei ua forma de governar: escotar prumèr entà poder actuar dempús.

    A traués des servicis sociaus e deth trabalh coordinat damb era equipa d’accion comunautària, aguesti besonhs s’an transformat en responses concretes. Atau donc, programes coma “En familia” balhen supòrt as familhes e faciliten era conciliacion laborau, en tot aufrir acompanhament a mainatges e mainades en oraris laboraus. Iniciatives coma “Suenha-te” refortilhen eth benèster emocionau e eth supòrt comunautari, en tot balhar responsa a problematiques com era salut mentau o er isolament, especiuaments entre persones granes e collectius vulnerables.

    Ath delà, pendent eth prumèr trimèstre de 2026 se constitusisen grops de trabalh especific (dubèrti a tota era comunautat) entà desvolopar accions concretes, en tot garantir contunhitat, seguiment e resultats reaus.

    D’Unitat d’Aran estant, credem en ua accion publica que non se limite a gestionar, senon qu’acompanhe, escote e bastís comunautat. Eth Plan d’Accion Comunitària ei ua mòstra clara d’aguesta forma de governar: met as persones en centre des politiques en tot trabalhar amassa entà auançar cap a un Aran mès saludable, mès coesionat e damb màger qualitat de vida entàs sòns ciutadans.

  • Lourdes Santacruz Alís

    Lourdes Santacruz Alís

    Lourdes Santacruz Alís neish ena Seu d’Urgell en an 1949. Mèstra de profession e de vocacion, escrivana remercable damb ua grana sòrta d’òbres en aranés e activista culturau.

    Arribèc ena Val d’Aran en 1970 entà exercir coma mèstra ena escòla publica d’Arres e, mès tard en Col·legi Juan March, en tot reincorporar-se ans dempús ara escòla publica en pòble d’Aubèrt, periòde en que siguec directora dera ZER Val d’Aran (Zòna Escolara Rurau).

    Aranesista convençuda, defensora dera personalitat e identitat pròpria d’Aran e dera sua lengua, autant ena escòla en tot elaborar materiaus didactics e educatius entara ensenhança, coma en tot èster membre deth Collectiu Lengua Viua e dera Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran. Artenhec eth prèmi Aran de literatura en 2017 e 2018.

    Hemna de grana inquietut culturau e sociau. Es drets e libertats qu’arribèren damb era democràcia, la portèren a integrar-se ath projècte politic d’Unitat d’Aran, en tot canalisar aqueres inquietuts e trabalhar per ua societat mès justa e igualitària, en tot méter de relhèu era importància deth papèr dera hemna e era defensa des sòns drets.

    Pendent mès de 20 ans siguec presidenta e vocau dera EMD d’Arròs e Vila, ena qué desvolopèc un gran prètzhèt.

    Eth sòn pensament se pòt resumir damb es sues pròpries paraules: “cal obrir la ment cap l’univers”.

  • Era fegura qu’assolic era literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat

    Era fegura qu’assolic era literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat

    I a nòms que non apartien unicaments as libres, se non ara memòria collectiva d’un pòble. Fegures que, mès enlà deth sòn temps, ajuden a explicar qui èm e d’a on viem. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) ei ua d’eres. Considerat eth gran poèta d’Aran, era sua òbra non sonque merquèc ua hita literària, se non que contribusic decisivaments a balhar forma e dignitat ara expression escrita en aranés en un moment clau entara nòsta istòria culturau. Rebrembà’c ei, en cèrta manèra, tornar as origines dera literatura aranesa modèrna.

    Neishut eth 29 de març de 1867 en Montcorbau, ena Casa Puig deth carrèr Sant Estèue, mostrèc de fòrça joen ua prigonda inclinacion religiosa. Dempús de formar-se en Seminari Conciliar dera Seu d’Urgell, siguec ordenat sacerdòt en 1891. Era sua trajectòria pastorala lo portèc per parròquies catalanes e aragoneses abans de tornar definitiuaments a Aran, a on exercic eth sòn mestièr enes pòbles de Gessa, Salardú e Bossòst. En aguesta darrèra localitat moric eth 5 d’agost de 1919, as 52 ans, en tot deishar ua òbra que damb eth temps serie reconeishuda coma fondacionau.

    Ena sua vida, fe e territòri non sigueren realitats separades. Eth sòn compromís religiós se evidencièc autant en exercici pastorau coma ena escritura. Arrevirèc ar aranés eth catecisme dera epòca e publiquèc en 1914 Escòla de perfeccion espirituau, dirigida a d’auti sacerdòts. A despièch d’açò, era sua aportacion mès longa siguec literària. En ua epòca de manca d’ua tradicion escrita assolida aranesa, Condò demostrèc que podie èster lengua de nauta expression poetica e reflexion culturau.

    Pendent era sua etapa formativa coincidic damb d’auti aranesi damb inquietuds literàries, en un contèxte mercat pera revitalizacion culturau que viuien autant Catalunya coma Occitània. Establic contacte damb es felibres occitans e defenec era unitat dera lengua e era literatura occitana, encara qu’era sua òbra demorèsse prigondaments arraïtzada ena realitat aranesa. Participèc atau madeish en concorsi literaris catalans e publiquèc en revistes culturaus dera epòca, en tot convertir-se en ua fegura que encarnaue era posicion istorica d’Aran coma territòri e ligam entre mons culturaus.

    Tanben destaquèc coma estudiós dera lengua. Es sues reflexions influiren en investigadors posteriors com Joan Coromines, e deishèren peada en trabalhs lexicografics deth sègle XX que contribusiren a sistematizar er estudi des lengües romaniques. Aguesta dimension intellectuau refortilhe era idia que Condò non siguec unicaments un poèta inspirat, se non un òme conscient deth valor culturau e politic dera lengua.

    De caractèr introvertit e vida simpla, coerenta damb era sua condicion sacerdotau, jamès cerquèc protagonisme public. Tot e atau, eth sòn legat acabèc plaçat en centre dera nòsta istòria culturau. En 1982 siguec reconeishut coma “Persona illustra deth Bisbat” peth Bisbat d’Urgell, e ans mès tard eth Conselh Generau d’Aran creèc eth concors literari qu’amie eth sòn nòm, en tot contribusir a mantier viua era creacion literària en aranés.

    Era importància de Mn. Josèp Condò Sambeat non demore sonque ena qualitat dera sua poesia, se non tanben en çò qu’aguesta signifiquèc entà Aran. Damb eth, era lengua deishèc d’èster sonque veicul quotidian entà convertir-se tanben en estrument literari e d’afirmacion culturau. Ena sua fegura resulte dificil —se non impossible— separar ar escrivan deth país. Era sua òbra siguec, e ei, ua forma d’arraitzament compartit.

  • Sis dies corrents

    Sis dies corrents

    Dirigida per Neus Ballús, “Sis dies corrents”(Sies dies correnti) ei ua petita jòia deth cinèma catalan recent que convertís era vida vidanta en quauquarren extraordinari. Era pellicula transcurrís pendent sies dies a on se seguís era vida vidanta de tres plombaires que trabalhen en Barcelona, en tot barrejar ficcion e realitat damb actors non professionaus qu’interpreten versions d’eri madeishi.

    Luenh de grani discorsi, era pellicula retrate damb sensibilitat e umor, era convivéncia, es prejudicis e es tensions que emergissen enes espacis de trabalh. A traués de situacions aparentaments simples, s’abòrden ahèrs prigonds coma era immigracion, era identitat, era masculinitat, era precarietat laborau e era integracion.

    Premiada en Hestivau de Locarno, “Sis dies corrents” ei ua prepausa fòrça pròplèu que mos rebrembe qu’es granes transformacions (autant personaus coma collectives) fòrça còps, comencen en hèts fòrça quotidians.

  • Infrastructures entà empréner en Aran: coworkings e viuers

    Infrastructures entà empréner en Aran: coworkings e viuers

    Refermam eth nòste compromís damb es naues formes de trabalh en tot assolidar un hilat d’espacis que balhen supòrt ar emprenedissatge e d’auti professionaus. Aguest modèl aufrís infrastructures adaptades ath teletrabalh, ar emprenedissatge e ara innovacion, en tot generar sinergies professionaus e naues oportunitats laboraus. Ua iniciativa qu’a coma objectiu atrèir activitat economica, reforçar eth teishut emprenedor locau, retièr eth talent joen e auançar cap a un modèl economic mès diuèrs e sostenible.

    Actuauments, aguest hilat s’articule en dus espacis claus: eth coworking HèPic Hub en Vielha, e eth CEI de Casau. Damb realitats e dimensions disparières, toti dus compartissen un madeish objectiu: aufrir infrastructures avientes entà trabalhar, generar naues relacions professionaus, e facilitar naues oportunitats laboraus en Aran.

    Eth coworking HèPic Hub, plaçat en Vielha, s’a assolit com eth principau espaci de referéncia. Compde damb lòcs de trabalh compartit, sales d’amassades e servicis adaptadi ath teletrabalh, e aufrís modalitats d’emplec autant tar usatgèr temporau coma eth de longa durada. Ath long des darrèri ans, a acuelhut a professionaus residents e visitants, atau coma a persones restacades a projèctes d’innovacion e programes pilòt, en tot demostrar era creishenta demanda d’aguest tipe d’espacis en territòri.

    D’un aute debais, eth Centre d’Enterpreses e Innovacion (CEI) de Casau complemente aguest hilat en tot aufrir un entorn de trabalh orientat ath supòrt a iniciatives emprendedores e ath desvolopament de projèctes empresariaus, en tot esdevier un estrument d’acompanhament e creishement professionau.

    Era assolidacion d’aguesti espacis respon a ua vision compartida de futur: facilitar qu’Aran sigue un lòc a on tanben se pogue trabalhar, empréner e innovar, mès enlà des modèls laboraus tradicionaus. Eth coworking se configure atau coma ua irina clau entà refortilhar eth territòri, balhar supòrt as persones trabalhadores e auançar entà un modèl economic mès sostenible e actualizat.