Era sèrie vire ath torn de Jamie Miller, un mainatge de 13 ans ath qué acusen e arrèsten per assassinat d’ua companha de classa d’ua manèra premeditada. Mès, era sua familha, era sua terapèuta e er inspector ath cap, se demanen qué passèc reauments.
Se tracte de molt mès qu’ua investigacion d’un crim. En realitat ei ua crua representacion des rèptes que hè tèsta era joenessa actuauments. Daurís un important debat en encastres coma era salut mentau.
Un retrat de lutes intèrnes e extèrnes a qué an de hèr tèsta es adolecents aué en dia, en tot abordar ahèrs tant essenciaus coma era recèrca dera identitat, era pression sociau, era influéncia des hilats sociaus (sustot ena adolescéncia) e era formacion de valors ena joenessa actuau. Fòrça realista, mòstre fidedignaments era complexitat d’aguesta etapa dera vida.
Explòre eth bastiment dera masculinitat a traués deth personatge principau, en tot mostrar es conseqüéncies negatiues que pòden campar dera internalizacion d’ideaus missogèns e dera manca de referents positius. Tanben ne destaque eth urgent besonh de promòir ua educacion digitau critica e eth desvolopament d’abilitats sociaus solides enter es adolescents.
Er aranés, lengua pròpria d’Aran, ei part essenciau dera identitat, dera cultura e rason d’èster der autogovèrn aranés. A traués d’era, s’articule eth modèu institucionau, era expression politica e era sua comunautat lingüistica.
Totun, es cambis sociaus, demografics e economics des darrèri ans an provocat un descens important der emplec sociau dera lengua, especiauments entre es joeni e en encastres coma eth comèrç, eth trabalh e era vida vidanta. Aguesta realitat supause un gran rèpte. Eth hilat comunitari se debilite, era transmission intergeneracionau se met en risc, e er autogovèrn en patís es conseqüéncies.
Entà Unitat d’Aran, era defensa e promocion der aranés an estat tostemp ua prioritat estrategica, ua part essenciau deth sòn projècte politic. UA a impulsat ath long des ans politiques lingüistiques ambicioses, campanhes de sensibilizacion, alliances institucionaus e accions de normalizacion entà assegurar qu’eth aranés contunhe viu, present e útil ena vida deth país.
En aguest contèxte de besonh urgent de revertir era tendéncia e de consolidar un modèl de foment lingüistic estable, er equip de govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, a impulsat ua naua campanha de foment der aranés jós eth nòm “Ací ne didem”. Ua iniciatiua que daurís ua naua estapa enes politiques de promocion lingüística deth país. Era campanha forme part d’un plan de comunicacion a dètz ans vista, que s’articularà jós era naua mèrca institucionau “En aranés, òc”, creada entà unificar e dar coeréncia a totes es accions destinades a refortilhar er emplec sociau dera lengua.
Era mèrca En aranés, òc, preten establir ua linha de trabalh contunhat, damb accions periodiques orientades tant ara populacion residenta coma as persones que visiten eth territòri. Aguesta planificacion a long termini mèrque un cambi respècte a iniciatiues anteriores e cèrque assolir ua estrategia mès establa e visibla entara ciutadania.
Era campanha “Ací ne didem” se base ena difusion de vocabulari basic en aranés acompanhat deth sòn equivalent en d’autes lengües coma eth catalan e eth castelhan, mès tanben er anglès, er italian o eth francés. Mots coma audèth, huec, hièstra, hemna o nhèu se presènten a traués de disparièrs supòrts damb er objectiu d’apropar era lengua a qui non la coneish e de facilitar eth sòn emplec quotidian. Es pèces se difonen en hilats sociaus, emissores de ràdio e espacis publics, en tot inclodir transpòrt, equipaments municipaus e punts informatius repartidi en duèrsi municipis
Eth govèrn d’UA destaque qu’aguesta campanha amplie erth punt d’enguarda respècte a iniciatiues anteriores, com era de 2023 (“L’as ena punta dera lengua”), qu’ère dirigida principauments ara joenessa. En aguesta escadença, era accion s’orientaue a totes es edats, damb era intencion de refortilhar era preséncia der aranés en diuèrsi entorns dera vida vidanta e promòir eth sòn emplec enter perfils lingüistics diuèrsi, en tot inclodir persones nauvengudes e visitaires.
Tà Unitat d’Aran, era implementacion d’aguesta naua mèrca e campanha respon ath besonh de seguir desvolopant politiques que contribusisquen a revertir era grèu situacion que patís er emplec sociau der aranés e garantir era sua contunhitat. Eth Conselh Generau d’Aran manten, d’aguesta manèra, ua linha de trabalh estable centrat ena normalizacion lingüistica coma part essenciau des servicis publics deth territòri.
Damb er inici dera campanha “Ací ne didem” e era consolidacion dera mèrca “En aranés, òc”, s’intègren totes es iniciatiues de promocion lingüistica en un marc comun e planificat, qu’an de perméter desvolopar projèctes mès coordinadi e sostengudi en temps. Aguesta estrategia preten visibilizar er aranés, mielhorar era sua preséncia enes espacis quotidians e refortilhar era sua transmission entre generacions.
En 2025 es rèptes qu’afronte era Val d’Aran son similars as de d’auti territòris: er increment de poblacion, er envelhiment dera societat, era manca d’abitage, era migracion, era solitutd non desirada, …. Ei per aquerò qu’apostam per ua atencion integrada, sociau e sanitària, entà garantir plaçar as persones en centre des politiques, de manèra mès eficienta, coerenta e personalizada, e damb açò poder milhorar tant era qualitat dera atencion com era experiéncia des persones usatgères.
Pendent aguesti dus ans de legislatura, des deth govèrn d’Aran auem creat eth Servici de Drets des Persones, qu’englòble servicis d’igualtat de genre, tath collectiu LGTBIQ+, eca…que contemple acompanhament psicologic, trabalhs de prevencion e sensibilizacion sus es drets des hemnes e persones lgtbiq+ e un trebalh comunitari en aument. Volem aufrir un espaci segur entà era defensa des drets umans e redusir er impacte des vulneracions d’aguesti.
An estat mès de 600 es atencions realizades per aguest Servici pendent 2024, des quaus eth 25% an entrada a trauès des Servicis d’Atencion Sociaus. Donades qu’evidéncien eth besonh de seguir trebalhant , sustot a nivèu comunitari. Deth Conselh Generau d’Aran ençà contunham trebalhant talhèrs enes escoles, entà fomentar era igualtat, eth respècte e era conviuença, en léser nocturn damb es punts segurs, eth renauiment des plans d’igualtat des diferentes institucions, ena conmemoración de die internacionaus com eth 8 de Març, eth 28 de junh o eth 25 de Noveme.
Ua des hites importantes artenhudes pendent aguest temps a estat era actualizacion deth Protocòl e Planificación deth tractament integrau des violéncies masclistes e lgtbiqfobiques en Aran (2024).
Aguest protocòl e era sua planificacion integrau entath tractament des violéncies masclistes e LGTBIQfobiques en Aran non vò èster solaments ua guida estatica, tanben vò èster un instrument viu que s’adapte as besonhs cambiants dera nòsta comunitat. Ei un compromís contunh damb era equitat e era justicia, un compromís fèrm e coordinat damb toti es agents, tant des institucions deth territòri coma dera comunitat.
Ei un procès de trabalh de collaboracion entre toti es agents clau dera Val d’Aran. Un espaci a on auem pogut exposar es singularitats des nòsti encastres de trabalh e es besonhs des collectius representadi.
Era Joenessa d’Aran tanben a un papèr fonamentau, ei per aquerò que des deth Departament de Joenessa, Igualtat e COesion Sociau deth Conselh Generau d’Aran, qu’auem metut en marcha deth programa “Conexion Joena”, entà crear conexions entà trabalhar era participación des joeni, co-construint damb eri propostes d’acord damb es sons interesi e generant un espai a on poder remassar era sua votz entà futurs projèctes en Aran.
Era nòsta apòsta ei clara, desvolopar tot er airau d’igualtat, joenessa e cohesion sociau, trebalhant de manera conjunta e transversau, ena atencion as hemnes, as persones lgtiq+, es joeni, es nosti pairs-sénhers, en definitiva, ara ciutadania d’Aran. En tot dar-les votz a totes, escotant es sues demanes e en priorizar es besonhs dera nòsta tèrra.
Es que i èm, es qu’an vengut e es que vieràn en un futur, qu’era Val sigue ua tèrra plia d’oportunitats, de respècte e de bona conviuença entà toti.
Eth libre “Cenizas bajo la nieve”, de Renée Seillé-Aubac, revirat ath castelhan per Antonio Arturo Calbetó Calbetó, ei ua novèla ambientada enes ans cinquanta deth sègle XX.
Aguesta novèla mos transpòrte tàs “cases deth Dossau”, en Montgarri, un cornèr dera Val d’Aran que siguec abandonat pes sòns abitants enquia desaparéisher lèu per complèt. A trauès dera votz de María de las Nieves, ua des darrères vesies que viuec en aqueth lòc, era autora mos aufrís un relat intim e plen de sensibilitat sus era duressa e era beresa dera vida en un entorn isolat.
Era protagonista rebrembe damb fòrça melancolia —mès tanben damb ua cèrta sensacion de libertat— es motieus pes qué es vesins e vesies de Montgarri abandonèren aguest petit nuclèu, en tot descríuer ua forma de vida ancorada as tradicions, era autosuficiéncia e era prigonda relacion damb era natura.
Era recenta revirada ar aranés d’Antonio Arturo Calbetó Calbetó retorne aguesta istòria ath sòn paisatge originau, en tot perméter redescorbir ua part essenciau dera memòria collectiva d’Aran: era des comunautats que, entre nhèu e silènci, arraitzèren era sua identitat ena montanha.
Ua damaisèla embarrada laguens d’un convent que non coneish ne ploja ne vent, mès qu’ei mòja tostemp.
Era lengua
Maunòms aranesi – Castièro
Es de Casarilh es pòches plees de milh. Es d’Escunhau piquen damb eth punhau. Es de Betren, mortièrs e espatlacaperans. Es de Vielha, gorrèros. Que diden: – As dinat? – Òc – Se non t’auéssem convidat. – Non. – Ebé que ja ei ora. Es de Casau, cargòlhs. Es de Gausac, malhoquets o arroquets.
Un puntau dera presencia d’Unitat d’Aran enes institucions deth país
Santiago a estat e ei un òme damb fòrta personalitat, que se caracterise sustot e entre d’autes causes en sentit comun, en senh e ena onradesa.
Deishèc patenti toti aguesti valors e caracteristiques en sòn pas politic pera pedania d’Aubèrt, Betlan, Mont e Montcorbau, dera qué siguec alcalde pedani e a on damb eth sòn prètzhèt hec possible que s’amièssen a tèrme diuèrses e plan importantes mielhores enes servicis e installacions publiques en toti e dadun des nuclèus dera pedania, sustot en çò que tanh ath suministrament d’aigua potabla tanben en terçon de Marcatosa.
Atau madeish, tanben, enes ans qu’amièc a tèrme es sues foncions damb vocacion de servici coma còsso der Ajuntament de Vielha e Mijaran e en sòn prètzhèt coma responsable des airaus d’òbres e servicis, creèc e impulsèc eth projècte de Bèusa, e qu’ara ei eth centre de recuelhuda de dèishes que non sonque da servici as ciutadans deth municipi de Vielha e Mijaran se non de tota era Val d’Aran.
Tanben siguec Conselhèr deth Conselh Generau d’Aran en diuèrses legislatures peth terçon de Marcatosa, a on trabalhèc peth desenvolupament d’Aran en tot lutar tanben pes drets e reivindicacions des aranesi e araneses d’ençà de 1991, damb era reinstauracion dera maxima institucion aranesa, eth Conselh Generau.
Tota ua vida ath servici deth país, damb fidelitat as principis d’Unitat d’Aran.
Unitat d’Aran en Ajuntament de Vielha e Mijaran contunhe auançant en sòn projècte de futur entara capitau aranesa, en tot mielhorar es servicis publics d’ua manèra globau. Er enlumenat public, eth hilat d’aigua e era dignificacion e modernizacion des entorns e es carrèrs dera vila de Vielha, son quauques des punts mès fòrts enes qué se centre aguest projècte, entà bastir e aufrir uns servicis publics de qualitat e esdevier ua vila mès amabla, mès modèrna, mès sostenible e damb mielhor accessibilitat e mobilitat.
En aguest sens, era equipa de govèrn d’UA a lançat era campanha “Carrèr a Carrèr”. Ua campanha qu’a coma principau objectiu transformar progressivaments es espacis publics, en tot cuedar era accessibilitat, era foncionalitat, eth benèster des ciutadans e ciutadanes e era estetica urbana. En definitiva, crear espacis publics entà hèr de Vielha ua ciutat mès comòda, accessibla e pensada entàs persones.
Pendent es darrèri mesi, “Carrèr a Carrèr”, a encetat eth sòn camin damb accions mès concretes, coma era mielhora e connexion deth passeg fluviau ath torn dera Garona, mielhores en hilats d’aigües e depòsits, eth renauiment de trepadèrs, era substitucion e renauiment der enlumenat public a tecnologia Led de Vielha, era installacion de mobiliari urban coma naues pobèles en tot eth casc urban, eca.
Ara, era campanha contunhe eth sòn pretzhèt en tot transformar eth pòble damb ua inversion totau de mès de 2 milions d’euròs. Aguesti, se destinen ara reforma integrau de disparièri punts e endrets, coma era plaça Còto Março, era plaça des Comets, e eth Camin de Casau. Ath delà de mielhores en trepadèrs, asfaltat e senhalizacion en diuèrsi carrèrs e places.
Aguestes òbres an començat a finaus d’enguan e contunharan en primauera de 2026 entà minimizar er imacte e es molèsties de vesins e vesies en plea tempsada d’hiuèrn. Er Ajuntament arregraís era collaboracion des vesins e vesies pendent aguest procès, especiuaments enes zònes afectades per restriccions de trafic e parcatge temporau.
Eth projècte non sonque cerque renauir er asfalt, senon que tanben vò revitalizar eth teishit sociau e economic de Vielha, en tot connectar mielhor es disparières zònes deth pòble e crear espacis pensadi entara integracion sociau, er òci, e era conviuéncia. Per aquerò, dera man d’aguest projècte vedem naues iniciatiues sociaus coma eth centre juvenil Antara, qu’amplie es oportunitats d’òci, d’aprenedissatge e de participacion entàs joeni deth municipi, en tot refortilhar atau era idia d’ua Vielha mès coesionada e viua. Era naua plaça de Còto Março, plaçada ath costat dera glèisa de Sant Miquèu, refortilhe eth caractèr istoric deth centre, ath viatge qu’era plaça des Comets ena Solana s’a dessenhat coma un punt de referéncia entad òci e es activitats culturaus e familhars.
Ath delà,ei prevista era creacion de naues zònes verdes, airaus de lèsser e parcs infantils, damb era intencion d’integrar pleaments totes es parts dera vila en ua estructura urbana mès coesionada e sostenibla.
Damb aguesta iniciatiua, Vielha se vò assolidar coma centre de vida e activitat en Aran, en tot auançar pas a pas -carrèr a carrèr- de cap a un futur urban mès amable, modèrn e sostenible.
Entre es fòrça simbèus dera istòria aranesa, pògui son tan significatius coma er Armari des Sies Claus, protector des documents mès valuosi der autogovèrn d’Aran.
Des deth sègle XIII, era Val d’Aran a compdat damb institucions pròpries que li autrejauen autonomia ena gestion des sòns ahèrs e ena defensa des sòns privilègis politics. Aguesta autonomia se basaue ena Querimònia, concedida peth rei Jaime II en 1313, un documentque recopilaue e recuelhie es costums, libertats e emplecs dera Val d’Aran e des aranesi e araneses.
Damb eth pas deth temps, aguesti tèxtes -amassa damb d’auti elements coma sagèts, saquets de velors (velhut), estruments e irines d’eleccion e vestits des membres deth Conselh Generau- sigueren sauvadi damb fòrça soenh en un mòble de husta coneishut coma er Armari des Sies Claus, plaçat istoricaments ena sacristia dera glèisa de Sant Miquèu de Vielha.
Aguest nòm siguec balhat pr’amor ath sòn sistèma de custòdia: se daurie unicaments quan èren presents es sies claus, cadua enes mans des representants des disparièrs terçons dera Val d’Aran. Aguest rituau garantie atau era transparéncia e era confidança entre es comunautats araneses, en tot rebàter er esperit collectiu que caracterizaue eth sòn sistèma politic.
Ua des claus apartiege ath governador, representant dera autoritat reiau, ath viatge qu’es autes cinc èren distribusides entre es conselhèrs de Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa e Quate Lòcs. Aguesta distribucion asseguraue que cap decision podesse prener-se sense era participacion conjunta de totes es parts deth territòri, en tot rebàter un prigond sens d’equilibri e corresponsabilitat.
En sòn interior se sauvauen documents coma es Ordenances de 1616, elaborades per Juan Francisco de Gràcia jós eth mandat de Felipe III, e que regulauen era administracion locau e es normes entara eleccion de cargues publics. Aqueres eleccions s’amiauen a tèrme per miei d’un sistèma de insaculacion (méter es nòms des candidats en petiti cilindres de husta nomentadi redolins), e se celebrauen damb solemnitat cada prumèr dimenge de seteme.
Er Armari des Sies Claus non sonque siguec un simple archiu: siguec un simbèu dera responsabilitat compartida e deth compromís des aranesi damb eth sòn autogovèrn. Aué ei un testimòni materiau d’ua tradicion politica e ua voluntat d’èster des aranesi e aranes unics. Un rebrembe dera volontat istorica deth pòble aranés tà conservar era sua identitat, es sòns drets e era sua memòria.
Ena actualitat se trape expausat en Musèu dera Val d’Aran plaçat ena Tor deth Generau Martinhon de Vielha, e a on traparatz mès informacion sus aguest e d’auti elements deth patrimòni e auviatge aranés.
Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a començat un plan integrau de gestion deth paisatge e de proteccion der entorn des pòbles aranesi. Ua iniciativa que neish en responsa as naui rèptes qu’afronte era Val d’Aran pr’amor deth cambi climatic e des transformacions deth modèu socioeconomic deth territòri entà regular er emplec des terrens rustics deth parçan.
Era pèrta de gestion tradicionau des bòsqui, er abandonament de determinades zònes agricòles e pageses, e er aument deth risc d’incendis exigissen ua naua estratègia que combine proteccion ambientau, desvolopament economic e coesion territoriau.
Aguest plan a coma objectiu diversificar e mielhorar era gestion deth paisatge e protegir es pòbles dera Val d’Aran deth risc d’incendis de siesau generacion. Entad açò, s’impulse ua accion coordinada entre es departaments de Miei ambient, Ramaderia, Innovacion, Emergéncies e Promocion Economica deth Conselh Generau d’Aran, en tot garantir ua vision transversau e sostenible deth territòri.
Ath delà, eth Conselh Generau d’Aran impulsarà era collaboracion damb es ajuntaments entà desvolopar plans locaus de gestion forestau e paisatgistica, en tot aufrir supòrt tecnic e ajuda especifica entad aqueri municipis que desiren aderir-se ara iniciatiua. Aguesta cooperacion entre administracions cèrque garantir ua aplicacion reau e eficaça des mesures sus eth terren, adaptades as besonhs de cada pòble.
Damb aguesta accion, Unitat d’Aran reafirme eth sòn compromís damb un modèu de territòri viu, resilient e sostenible, a on er emparament deth paisatge se compren non sonque coma ua mesura ambientau, se non tanben coma un compromís peth futur economic e sociau dera Val d’Aran. Eth plan s’enmèrque ena estrategia de gestion deth territòri impulsat peth govèrn deth Conselh Generau d’Aran, qu’includís tanben era actualizacion des normes de planificacion e er acòrd gestion forestau damb es ajuntaments aranesi.
