Notícies
-
Recuperam e conservam es camins tradicionaus d’Aran
Eth hilat de camins tradicionaus dera Val d’Aran ei ua part importanta deth patrimòni e deth païsatge deth territòri. Ath long des ans, aguesti camins an connectat pòbles e espacis deth país. Pr’amor d’açò, auem de mantier-les en bones condicions entà garantir-ne era sua conservacion e eth bon emplec. En aguest sens, eth govèrn d’Unitat…
-
Acompanham es familhes, invertim en futur: nau espaci de supòrt e acompanhament deth CDIAP Val d’Aran
Ua des prioritats que guiden era accion politica d’Unitat d’Aran ei era de bastir un país a on es persones e es sòns besonhs siguen en centre des decisions publiques. Entenem qu’era qualitat de vida dera nòsta ciutadania non depen sonque des granes infraestructures o des projèctes estrategics, senon tanben dera capacitat des institucions d’aufrir…
Es nòstes recomanacions
Er article
-
Mobilitat e educacion entà un Aran damb mès oportunitats
Víuer en un territòri de montanha coma era Val d’Aran non aurie de significar auer mens oportunitats. Totun, era realitat geografica condicione er accès as estudis, ara formacion e as servicis basics, essenciaus entath desvolopament personau e academic. Per açò, quan parlam d’igualtat d’oportunitats tanben ac hèm de d’autes qüestions coma era mobilitat, es connexions…
-
Tres hemnes ath capdeuant d’Unha
En Unha, era politica a cara e nòm pròpri. Ei a tocar dera vida vidanta e se hè a escala de carrèr, de plaça e de vesinatge. E a tanben un clar protagonisme femenin: tres hemnes lideren era EMD d’Unha. En un pòble de sonque 125 abitants, es decisions publiques non demoren darrèr d’ua pòrta…
-
Quan es joeni se botgen, Vielha non pare
Er espòrt e era joenessa son dus pilars fòrça importants entà compréner era vida vidanta de Vielha e Mijaran. Per èster eth caplòc d’Aran, pes equipaments que concentre e peth gran numèro d’activitats qu’acuelh ath long der an, Vielha a esdevengut un des principaus punts de trobada dera vida esportiva dera Val d’Aran. En Vielha,…
-
Transformar eth present, premanir eth futur: municipalisme actiu
Governar un municipi ei, deuant de tot, un exercici de proximitat. Signifique escotar, enténer e actuar damb responsabilitat sus aquerò que influís directaments ena vida vidanta des nòsti vesins e vesies. Pendent aguest mandat auem assumit aguest compromís damb determinacion, en tot impulsar ua accion de govèrn centrada en mielhorar es servicis publics, modernizar es…
-
Vielha, caplòc d’Aran e motor de futur
I a lòcs que, pera sua istòria, pera sua posicion e per çò que representen, son cridadi a exercir un papèr especiau en sòn territòri. Vielha e Mijaran ei un d’eri. Non sonque pera sua condicion de caplòc d’Aran, se non pr’amor que d’aciu estant s’articule ua part fòrça importanta dera vida dera Val. En…
-
Governar d’ençà dera proximitat: era valor dera politica municipau
I a decisions que non neishen dera ambicion, senon deth compromís. En mèn cas, dar eth pas cap ara politica locau non siguec tant ua eleccion professionau coma ua consequéncia naturau de víuer, sénter e estimar ath mèn pòble. Créisher en un entorn coma Es Bòrdes, petit en nombre mès enorme en identitat, te hè…
-
Non ara guèrra, òc ara patz e ara proteccion sociau
Espanha a vengut eth prumèr país en díder non ara guèrra d’Estats Units e Israèu en contra d’Iran, pr’amor qu’aguest atac ei injust, illegau e unilaterau. Contraven er orde internacionau basat en règles e quinsevolh mandat dera ONU. Ua guèrra que, coma tota guèrra, provòque patiment ena region e nefastes conseqüéncies economiques entath món. Pr’amor…
-
Bòsqui gestionadi, territòri protegit: ua apòsta estrategica entara transicion energetica ena Val d’Aran
Era gestion forestau constitusís un des èishi estrategics fonamentaus entath present e eth futur dera Val d’Aran. D’ençà deth govèrn d’UA ena maxima institucion aranesa, eth Conselh Generau d’Aran a assumit, de forma clara e decidida, eth besonh d’auançar de cap a un modèl de gestion activa, sostenibla e responsabla des bòsqui, que permete protegir er auviatge naturau, previer…
-
Es persones en centre
Eth sistèma sanitari e sociau ei ua des expressions mès visibles deth nòste autogovèrn. Un modèu creat entà garantir qu’era ciutadania aranesa auesse accès a uns servicis de qualitat, adaptadi ara realitat de montanha e basadi en ua vision fòrça clara: plaçar es persones en centre. Ua vision que tostemps a guidat era accion d’Unitat…
-
Era atencion as persones, ua prioritat
En 2025 es rèptes qu’afronte era Val d’Aran son similars as de d’auti territòris: er increment de poblacion, er envelhiment dera societat, era manca d’abitage, era migracion, era solitutd non desirada, …. Ei per aquerò qu’apostam per ua atencion integrada, sociau e sanitària, entà garantir plaçar as persones en centre des politiques, de manèra mès…
Votzes d’Aran
-
Amador Marqués Atés
Amador Marqués Atés, aranés neishut en Vielha de 42 ans. A viuut era màger part dera sua vida en Bossòst, eth sòn pòble, a on tostemp s’a implicat activaments ena sua vida sociau e politica deth pòble e a on a desvolopat ua part importanta dera sua trajectòria publica. Periodista de formacion damb estudis de…
-
José Tarrau Caseny
Aué vos volem parlar d’un militant istoric d’Unitat d’Aran, José Tarrau Caseny. Tarrau neishec en pòble de Bagergue hè 82 ans, un lòc que marcarie entà tostemp eth sòn caractèr, era sua manèra d’enténer era vida e eth sòn compromís damb era comunitat. Era sua vida laborau se desvolupèc en mon dera pagesia, en tot…
-
José Paba Jordana
Jose Paba Jordana, hustèr de profesion e militant istoric d’Unitat d’Aran. Mejançant eth Decret 68/1999, de 23 de març dera Generalitat de Catalunya, Unha se consitusie oficiauments coma Entitat Municipau Descentralizada, e enes eleccions de mai deth 2003, José Paba se presente ad aguestes coma candidat d’Unitat d’Aran e se convertís en president pedani d’Unha,…
-
Frederic Vergés Bartau
Frederic Vergés Bartau, neishec en Betren en an 1947. Fegura clau ena defensa e promocion dera lengua e cultura aranesa. De formacion mèstre e profesor d’aranés, dediquèc bona part dera sua vida professionau ara ensenhança e ara formacion deth professorat. En aguest encastre, siguec responsable deth reciclatge deth profesorat des escòles araneses entà consolidar er…
Istòria e memòria
-
Es hèires ramadères d’Aran: sègles d’istòria e tradicion
Es hèires ramadères formen part dera istòria e dera vida vidanta des pòbles d’Aran de fòrça temps ençà. Pendent generacions, aguesti mercats sigueren un punt de trobada fondamentau entà ramadèrs, pagesi e comerciants de tot eth territòri, que s’amassauen entà crompar e véner bestiar, escambiar productes e mantier es relacions comerciaus damb es territòris vesins. Era sua celebracion ère estretaments…
-
Es dances araneses, memòria viua d’Aran
Es dances tradicionaus formen part d’aquera memòria collectiva que, sense èster escrita en libres, a sabut arribar enquiàs nòsti dies. En Aran, es balhs e es dances an acompanhat era vida des pòbles pendent generacions e an estat restacadi autant ara vida vidanta e as trabalhs dera tèrra com as hèstes majors e as moments…
-
Era bandèra d’Aran: origens e evollucion d’un simbèu
Era bandèra d’Aran ei un des principaus simbèus institucionaus d’Aran e represente era sua identitat istorica. Eth sòn dessenh actuau ei eth resultat d’un long procès d’evollucion, mercat pera influéncia dera istòria d’Occitània, dera eraldica (disciplina qu’estúdie, descriu e interprète es escuts de armes) e des pròpries institucions araneses. Er element mès caracteristic dera bandèra…
-
Era Hèsta d’Aran: istòria d’un país e des sues institucions
Eth 17 de junh, Aran celebre era sua hèsta nacionau. Ua jornada mercada pes actes institucionaus, era processon enquia Mijaran, es tradicionaus pendons des terçons formen part dera memòria collectiva deth país. Enes darrèri ans era celebracion s’a dubèrt tanben a naui espacis culturaus e participatius, damb activitats coma er hestau TerSon, “Eth son dera…
-
Era dubertura des comunicacions en Aran a trauès dera Bonaigua e eth tunèl de Vielha
Pendent sègles, víuer en Aran significaue convíuer damb er isolament. Era particulara ubicacion geografica dera Val en vessant nòrd des Pirenèus, e entornejada per montanhes de dificil accès, hège qu’era connexion damb era rèsta de Catalunya e d’España siguesse especiuaments complèxa, sustot pendent er iuèrn, quan era nhèu podie deishar era Val incomunicada pendent setmanes…
-
Es origines deth sistèma electorau en Aran
Pendent sègles, Aran desvolopèc un sistèma pròpri e singular entara eleccion des sòns representants que refermèc era prigondor dera sua tradicion d’autogovèrn: era insaculacion. Aguest metòde, emplegat enquia ben entrat eth sègle XIX, consistie en introdusir es nòms des candidats en bosses o urnes barrades e sagerades, d’on se n’extrègen ar azard es cargues publics.…
-
Istòria deth Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovèrn e singularitat
Eth Conselh Generau d’Aran ei era institucion de govèrn pròpria dera Val d’Aran, un organ qu’encarne sègles de tradicion, identitat e autonomia en nòste territòri. A despièch de qu’aué en dia lo coneishem coma ua institucion modèrna, es sues arraïtz se remonten a ua longa istòria d’autogovèrn qu’a trauessat epòques de reconeishement, supression e restitucion…
-
Era fegura qu’assolic era literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat
I a nòms que non apartien unicaments as libres, se non ara memòria collectiva d’un pòble. Fegures que, mès enlà deth sòn temps, ajuden a explicar qui èm e d’a on viem. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) ei ua d’eres. Considerat eth gran poèta d’Aran, era sua òbra non sonque merquèc ua hita literària, se…
-
Eth Galin Reiau: un tribut que reconeishec er autogovèrn d’Aran
Ath long dera sua istòria, era Val d’Aran a sabut preservar ua identitat politica e sociau pròpria laguens contèxtes cambiants. Un des simbèus mès clars d’aguesta singularitat ei eth Galin Reiau, un tribut que pendent sègles representèc fòrça mès qu’ua obligacion fiscau: siguec era basa d’un pacte d’emparament, autonomia e reconeishença institucionau. Era origina deth…
-
Eth Tractat de Lies e Patzeries: patz, comèrç e cooperacion enes Pirenèus
Eth Tractat de Lies e Patzeries, signat eth 22 d’abriu de 1513 en Plan d’Arrem, (un plan de nauta montanha situat ena vertent francesa apròp deth pòrt de Portilhon, e qu’auie dejà ua longa foncion coma lòc neutre, a on se trapauen es representants des vals des dus costats des Pirenèus entà apariar e tractar…
