Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Renauim completaments era codina der Espitau Val d’Aran tà mielhorar era seguretat, era eficiéncia e era qualitat deth servici

    Renauim completaments era codina der Espitau Val d’Aran tà mielhorar era seguretat, era eficiéncia e era qualitat deth servici

    Er Espitau Val d’Aran ei en procès de renovacion des sues installacions damb ua actuacion de grana importància: era reforma integrau dera sua codina. Es òbres, que comencèren aguest mes d’agost, permeteràn actualizar un des espacis fondamentaus entath bon foncionament der espitau e adaptar-lo as requisits actuaus en matèria d’alimentacion, seguretat e igièna.

    Era actuacion a un pressupòst de 603.277,70 èuros, subvencionat ena sua màger part pera Deputacion de Lleida, e ei previst qu’age ua durada de quate mesi. Eth projècte contemple ua renovacion integrau dera codina entà convertir-la en un espaci mès modèrn e eficient, d’acòrd damb es naui estandards de qualitat e damb es exigéncies dera normativa sanitària actuau.

    Eth projècte prevé tanben eth renauiment der equipament dera codina, qu’actuauments presente un naut grad d’obsolescéncia e un baish rendiment energetic. Es naui equipaments permeteràn incorporar tecnologies de coccion mès modernes e multifuncionaus, en tot optimizar eth consum, mielhorar era qualitat des ellaboracions e facilitar es trabalhs de neteja e mantenement.

    Ath delà, s’actualizaràn es installacions d’electricitat, climatizacion, ventilacion e sanejament, atau coma d’auti sistèmes de supòrt de besonh entath foncionament dera codina. Era actuacion includís tanben era adaptacion dera installacion ara normativa actuau de proteccion contra incendis, damb naui sistèmes automatics d’extincion e mesures de sectorizacion.

    Un des aspèctes mès destacadi deth projècte ei tanben era mielhora dera seguretat energetica e era continuitat deth servici. Era reforma prevé era substitucion parciau deth sistèma de coccion electric per equipaments alimentadi damb gas propan, damb er objectiu de redusir era dependéncia deth provediment electric e garantir era operativitat dera codina en cas de manca de subministrament.

    Pendent aguesta etapa, era activitat dera codina non se poderà mantier enes condicions d’abituda. Pr’amor d’açò, s’a abilitat un sistèma de linha heireda que permet garantir eth servici de codina e era produccion de minjar pendent era execucion des òbres. D’aguesta forma, es trabalhs se poderàn executar sense afectar era produccion dera alimentacion entàs persones ingressades, en tot mantier es condicions de qualitat e seguretat alimentària.

    Era reforma represente, atau, ua actuacion de renovacion integrau d’un espaci essenciau entath foncionament der Espitau Val d’Aran e permeterà dispausar d’ua codina mès modèrna, eficienta e adaptada as besonhs actuaus deth centre, damb mielhors condicions de trabalh entàs professionaus, damb er objectiu de garantir un servici d’alimentacion segur e de qualitat entàs pacients, residents e usatgèrs.

  • Tres hemnes ath capdeuant d’Unha

    Tres hemnes ath capdeuant d’Unha

    En Unha, era politica a cara e nòm pròpri. Ei a tocar dera vida vidanta e se hè a escala de carrèr, de plaça e de vesinatge. E a tanben un clar protagonisme femenin: tres hemnes lideren era EMD d’Unha.

    En un pòble de sonque 125 abitants, es decisions publiques non demoren darrèr d’ua pòrta de despach. Arriben lèu as carrèrs, as cases e as convèrses enter vesins. Ací, toti mos coneishem. E açò hè qu’era politica sigue mès pròplèu, mès dirècta e, ath madeish temps, fòrça mès personau.

    Ath capdeuant dera EMD d’Unha i a tres hemnes. Tres persones qu’auem decidit dar eth pas, implicar-se ena gestion e assomir ua part dera responsabilitat sus eth present e eth futur deth pòble.

    Era sua preséncia a un doble significat. Per un costat, mòstre qu’era politica locau tanben pòt auer un protagonisme femenin. Per un aute, parle dera realitat des comunitats petites, a on era vida publica non se pòt separar dera vida deth dia a dia.

    En Unha, coma en fòrça pòbles de montanha, es hemnes an estat tostemp ua pèça fondamentau dera vida collectiva. An estat presentes ena familha, ena organizacion des hèstes, ena vida associativa e en trabalh de cada dia que hè possible qu’eth pòble contunhe viu. Ara, aguesta implicacion tanben a arribat ath lòc a on se prenen es decisions.

    Hèr politica a on toti mos coneishem

    Hèr politica en un pòble petit non ei madeish que hèr-la en ua grana vila. Es problèmes an ua dimension mès concreta e es relacions enter es persones, tanben. Eth marge enter èster cargue public e èster vesin ei fòrça prim.

    Es tres hemnes dera EMD coneishem aguesta realitat de ben apròp. Es decisions non son anonimes: se prenen en un entorn a on, londeman, te trapes damb es madeishi vesins en carrèr, ena botiga o en ua hèsta.

    Per açò, aguesta proximitat obligue a escotar e a dialogar. E, ath viatge, pòt esdevier ua fòrça, mès tanben ua grana responsabilitat. En un pòble petit, cada decision a un impacte dirècte e, soent, pòt generar opinions, debats e discussions enter persones que se veiràn e compartiràn tot seguit.

    Era EMD neish, en bona part, d’aguesta volontat de participar e de balhar votz ath pòble. Eth sòn prètzhèt non ei sonque gestionar eth dia a dia, senon tanben pensar en quin Unha se vò entàs ans que vien e tàs futures generacions.

    Èster hemna en politica locau

    Que siguen tres hemnes es que pòrten era union vesiau en Unha non ei un detalh menor. Enes darrèri ans, era preséncia des hemnes ena politica locau a guanhat espaci. Totun, enes pòbles petiti, aguesta qüestion a ua dimension particulara.

    Aciu, es responsabilitats publiques se barrejen fòrça mès damb era vida personau e professionau. Eth temps ei limitat, es persones que participen son pòques e fòrça prètzhèts requèn sus es madeishes persones. Per açò, era participacion politica des hemnes parle tanben de conciliacion, de reconeishement e de visibilitat.

    Mès era istòria des tres hemnes dera EMD non ei sonque ua istòria de hemnes: ei era istòria d’un pòble a on es persones que prenen decisions son es madeishes que viuen eth dia a dia dera comunitat, coneishen es sòns problèmes e formen part des sues relacions.

    Eth futur d’Unha

    Darrèr dera politica e des decisions que se i prenen en un pòble coma Unha i a, fin finau, ua qüestion mès grana: quin futur vò auer eth pòble? Com mantier ua comunitat viua? Com hèr qu’es joeni poguen demorar en pòble? Com conservar era identitat d’Unha sense convertir-lo en un lòc sonque destinat as visitants? Com garantir servicis e, ath viatge, respectar era realitat d’ua petita comunitat de montanha?

    Non i a responses faciles, mès i a ua certesa: en Unha, es decisions an d’èster prenudes per persones que coneishen de prumèra man eth pòble e que viuen e saben quina ei era sua realitat. Tres hemnes an decidit èster ena prumèra linha d’aguesta responsabilitat. Non coma ua excepcion, senon coma ua part dera evolucion naturau dera vida publica deth pòble.

    Pr’amor qu’en un lòc de 125 abitants, era politica non se hè enes urnes: se hè cada dia, en tot escotar, discutir, dialogar, arribar a acòrds e, sustot, en decidir quin futur se vò bastir entà Unha.

    E ei acieu, benlèu, a on se compren era vertadèra dimension dera EMD: en balhar ath pòble ua forma dirècta de participar ena sua vida publica e en hèr qu’es sòns abitants agen ua votz sus çò que vòlen qu’Unha sigue deman.

  • Saucèr de letres, paraules amagades e arrapervèris – Seteme 2026

    Saucèr de letres, paraules amagades e arrapervèris – Seteme 2026

    Saucèr de letres

    Paraules amagades

    Arrepervèris

    Octobre bromós, iuèrn ruinós

    Un mau auguri, se en mes d’octobre no plò, i aurà un iuèrn damb pòga nhèu

    Endonvietes

    Damb es mies huelhes ben amassades
    que non me les pòrte eth vent
    non dongui ombra ne larèr,
    mès ensenhi e distreigui.
    Qué sò?

    Eth libre

  • Connexion Joena: un espaci de participacion, escota e oportunitats entàs joeni d’Aran

    Connexion Joena: un espaci de participacion, escota e oportunitats entàs joeni d’Aran

    Garantir qu’es joeni deth territòri poguen compdar damb espacis pròpris a on trapar-se, compartir e gaudir d’un temps de léser salutós ei tanben ua forma de bastir un Aran mès coesionat e damb mès oportunitats. Per aguest motieu, eth Conselh Generau d’Aran, a tornat a impulsar aguest ostieu eth programa “Connexion Joena”, ua iniciativa pensada entà aufrir activitats e espacis de participacion entàs joeni e joenes deth país.

    Eth programa, que ja s’a desvolopat enes darrèri ans damb fòrça bona acuelhuda, nèish dera volontat d’escotar es besonhs e es inquietuds dera joenessa aranesa a trauès d’activitats de lésser. Pr’amor que conéisher era realitat des joeni, es sues preocupacions e es sues aspiracions, ei fondamentau entà poder crear prepauses adaptades ara vida vidanta d’Aran.

    “Connexion Joena” aufrís activitats adaptades a disparières edats e interèssi, damb prepauses que van d’ençà der espòrt, era cultura e eth descorbiment der entorn naturau, enquia talhèrs creatius, activitats participatives e espacis entà compartir idèes. Enter es iniciatives i trapam Ostieu Actiu, adreçat a joeni de 12 a 18 ans; Joenessa +, damb activitats orientades ath desvolopament personau, era autonomia e era connexion damb d’auti joeni; e Fòrum Joenessa, un espaci d’escota activa a on poder compartir inquietuts e aportar prepauses entath futur deth territòri.

    Mès enlà dera aufèrta d’activitats, aguest programa respon tanben a ua realitat que fòrça families coneishen pendent es mesi d’ostiu: eth besonh de dispausar d’espacis segurs, accessibles e de qualitat entàs sòns joeni. En fòrça escadences, es joeni passen fòrça ores solets o damb pògues alternatives de léser, e non totes es families pòden accedir a campaments o activitats privades pendent es vacances. Crear prepauses publiques e adaptades ei tanben ua forma de garantir igualtat d’oportunitats e de fomentar un léser mès actiu e compartit.

    Damb “Connexion Joena”, eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran contunhe trabalhant entà qu’es joeni non siguen sonque receptors des politiques publiques, senon protagonistes deth present e deth futur deth territòri. Generar espacis de trobada, participacion e convivéncia ei tanben invertir en un Aran damb mès ligams, mès implicacion e mès oportunitats.

  • Quan es joeni se botgen, Vielha non pare

    Quan es joeni se botgen, Vielha non pare

    Er espòrt e era joenessa son dus pilars fòrça importants entà compréner era vida vidanta de Vielha e Mijaran. Per èster eth caplòc d’Aran, pes equipaments que concentre e peth gran numèro d’activitats qu’acuelh ath long der an, Vielha a esdevengut un des principaus punts de trobada dera vida esportiva dera Val d’Aran.

    En Vielha, ua activitat balhe pas ara que seguís. Tan lèu acabe un eveniment esportiu, dejà premanim e organizam eth que vierà ara seguida; e i a setmanes en qu’era entrèga des dorsaus da pas ath confèti, sense guaire temps entà “cambiar-mos es sabates”.

    Aguest ritme se pòt veir pendent tot er an enes installacions municipaus. Autant eth Palai d’Espòrts coma eth Palai de Gèu, o era Sala Polivalenta, era pista de pàdel, era pista poliesportiva exteriora, eth fronton e er skate park, acuelhen persones de totes es edats entà entrenar, competir, apréner, cuedar-se o simplaments, passar ua bona estona.

    Ua installacion non ei sonque ua basissa o ua pista. Ei era vida que i a e i passe laguens: es nèrvis abans d’un partit, es arridolets dempús d’ua activitat, es amistats que se creen, es persones que se trapen cada setmana entà compartir estones e hèr comunitat e era passion per espòrt.

    Un des exèmples mès clars d’aguesta activitat ei era aufèrta esportiva adreçada a persones de totes es edats. Damb iniciatives coma er Espòrt Popular, que se desvolope de deluns a dijaus en Palai d’Espòrts e que compde damb ua participacion fòrça nauta e permet compartir era pista en tot practicar vòlei, fotbòl sala, tennis de taula, basquet o badminton. Ad aguesta prepausa, se i somen es gessudes de marcha nordica ath long de tot er an e es activitats dirigides deth Palai de Gèu, que contribusissen a promòir er exercici fisic, era salut e era convivéncia, un tot desvolopar valors de pertiença e de comunitat e qu’ajuden a manitier ua vida activa.

    Tot açò demòstre qu’er espòrt municipau non ei sonque competicion. Tanben ei benèster, constància, relacions damb d’auti membres dera madeisha societat e temps compartit. Veir es installacions plies de vida ei ua des mielhors notícies que podem auer e, ath viatge, ua responsabilitat que mos obligue a contunhar cuedant-les, adaptant-les e mielhorant-les.

    Aguesti equipaments municipaus e publics non sonque balhen servici as vesins e vesies de Vielha e Mijaran. Era sua activitat, era sua ubicacion e era capacitat d’acuélher entrenaments, competicions e trobades, les convertissen tanben en espacis de referéncia entath conjunt dera Val d’Aran.

    Damb era arribada der ostiu, aguest papèr que desvolope Vielha coma epicentre esportiu, se hè encara mès evident. En pògues setmanes, es installacions, es carrèrs e es montanhes se convertissen en un gran scenari esportiu. Pròves de montanha, ciclisme, fotbòl sala, corses populares e eveniments de dimension internacionau, conformen un calendari fòrça complèt, a on conviuen autant es granes cites coma iniciatives locaus e participatives.

    Cadua a era sua identitat. Ues pròves s’amien a tèrme pera montanha, d’autes amplissen es carrèrs o es installacions publiques; ues amassen un gran nombre de participants e d’autes mantien un caractèr mès popular. Mès totes contribusissen a generar activitat, ambient e vida en municipi, ath viatge que projècten era Val d’Aran coma un territòri estretaments restacat damb er espòrt.

    Darrèr de cada dorsal, de cada partit e de cada recorrut, i a ores de trabalh e esfòrç e de coordinacion enter es disparières entitats organizadores e collaboradores. Era brigada municipau, era Guàrdia Municipau, es trabalhadors der Ajuntament de Vielha e Mijaran, es organizadors, es volontaris e totes aqueres persones que collaboren en cadua d’aguestes activitats, hèn possible que tot foncione.

    A viatges semble qu’era mitat des vesins e vesies de Vielha se trapen en tot córrer, pedalar, jogar o pujar montanhes, e qu’era auta mieja se trape en tot plaçar barrères, montar taules o premanir espacis. E de ben segur, bèth un que hè es dues causes ath viatge. Toti formam part de bèra manèra d’aguesta orgranizacion.

    Tot aguest calendari mos permet mostrar e dar a conéisher eth nòste territòri autant laguens coma dehòra d’Aran, tanben hèr possible dinamizar sociau e economicaments eth municipi, e çò de mès important, apropar era practica der espòrt a fòrça gent. Ath delà, tanben mos permet valorar eth talent qu’auem en país.

    En aguest sens, Vielha e era Val d’Aran compden damb esportistes que competissen ath mès naut nivèu en disciplines fòrça disparières. Darrèr des sòns resultats i a ores e ores d’entrenament, d’esfòrç e de trabalh, de desplaçaments, sacrificis e ua grana constància. Es sòns èxits son motieu d’orgulh, atau coma era manèra coma representen eth nòste territòri: damb trabalh, umilitat e un fòrt ligam damb era nòsta tèrra.

    Personauments, ei ua grana alegria veir com aguesti esportistes, ath delà des sòns resultats, s’an convertit en referents entàs mainatges e mainades de Vielha. Se pòt veir ena sua cara d’admiracion quan, en tot passejar peth pòble, se trapen damb eri.

    Aguest ligam a fòrça valor, pr’amor qu’apròpe er espòrt de naut nivèu as naues generacions e les demòstre que, damb trabalh, constància e umilitat, se pòt arribar fòrça luenh sense pèrder eth ligam damb eth país e damb era realitat. Son exèmples de persones que competissen ath mès naut nivèu, mès que contunhen estant part dera vida vidanta e dera comunitat de Vielha e d’Aran.

    Era joenessa non ei ena banqueta: competís, inspire e balhe exèmple as qui vien darrèr.

    Mès ei de besonh remercar qu’era importància dera joenessa aranesa non se limite sonque ar espòrt. Tanben se tròbe ena sua participacion ena vida sociau, enes espacis que compartís e enes iniciatives qu’ajude a impulsar.

    En aguest sens, eth centre de joenessa Antara a un papèr fòrça important. Ei un espaci de referéncia entara gent joena de Vielha e Mijaran, a on pòden trapar-se, compartir, participar en activitats e compdar damb informacion, orientacion e acompanhament.

    Eth sòn creishement demòstre qu’era joenessa a de besonh espacis pròpris, a on senter-se comòda, escotada e acompanhada. Antara non ei sonque un lòc de léser, senon que tanben ei un espaci de relacion, participacion e coesion sociau.

    Aguesta volontat de participar tanben se pòt veir ena Comission de Hèstes de Vielha. Es persones que ne formen part dediquen temps, idèes e paciéncia a premanir es hèstes, fòrça viatges en tot compatibiliza’c damb es estudis, eth trabalh, es entrenaments o es competicions.

    Darrèr des concèrts, dera decoracion e des activitats i a amassades, prepauses, cambis de darrèra ora e fòrça decisions a préner e a desvolopar. Organizar ua hèsta ei divertit, mès tanben requerís trabalh, dedicacion e en cèrta forma, sacrifici. Organizar ua hèsta vò díder tanben cercar sollucions a problèmes, quadrar oraris e sajar que toti e totes gaudisquen dera hèsta.

    Era Comission de hèstes permet qu’aguestes contunhen evolucionant, damb idèes naues e, ath madeish temps, damb respècte pes tradicions. Eth sòn trabalh hè possible que mainatges e mainades, joeni, adults e gent grana, poguen compartir espacis, temps, activitats e moments que formen part dera identitat de Vielha.

    Er espòrt e era joenessa an un papèr fonamentau ena vida comunitària dera Val d’Aran. Generen relacions enter persones e pòbles, creen referents entàs naues generacions e hèn possible que compartim espacis, projèctes e experiéncies.

    En aguest encastre, Vielha a era responsabilitat de contunhar aufrint equipaments de qualitat, oportunitats e activitats ath servici deth conjunt deth territòri e dera sua gent. Encara auem causes entà melhorar, espacis entà adaptar e naui rèptes per deuant. Mès tanben auem talent, responsabilitat, iniciativa e persones damb fòrça talents de contribusir ara vida esportiva e sociau d’Aran.

    E quan es joeni se botgen, Vielha non pare.

  • Aran Salut incorpòre un nau programa d’acompanhament quirurgic entà ua atencion sanitària mès proxima

    Aran Salut incorpòre un nau programa d’acompanhament quirurgic entà ua atencion sanitària mès proxima

    Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, a trauès d’Aran Salut, a metut en foncionament un nau programa d’acompanhament quirurgic que permet era preséncia d’un progenitor o familiar en determinades intervencions pediatriques e enes cessàries programades. Aguesta iniciativa forme part deth projècte d’umanizacion dera atencion sanitària que s’impulse enes darrèri ans entà aufrir un servici cada viatge mès pròplèu e centrat enes persones.

    En cas des pacients pediatrics, eth programa permet qu’un progenitor o familiar acompanhe ath mainatge enquiar inici dera anestèsia, en tot ajudar a redusir era ansietat e era pòur deth mainatge que pogue generar era entrada en quiròfan. Enes cessàries programades, era persona acompanhanta pòt demorar damb era mair pendent tota era intervencion, en tot poder víuer amassa eth neishement e es prumèrs moments de vida deth nenon.

    Eth projècte includís tanben era mielhora dera sala de dilatacion deth blòc obstetric, damb er objectiu de crear un espaci mès acuelhedor e confortable entàs mairs e es sues familhes. Petites actuacions coma aguestes contribusissen a mielhorar era experiéncia des pacients e a reforçar ua atencion sanitària que non sonque respon as besonhs assistenciaus, senon tanben as besonhs emocionaus e d’acompanhament des pacients.

    D’Unitat d’Aran estant, contunham trabalhant entà reforçar es servicis publics deth territòri e impulsar iniciatives que meten es persones en centre. Pr’amor que mielhorar era sanitat e es sòns servicis ei tanben mielhorar era forma coma acompanham as persones en moments tant importants coma un part o ua intervencion quirurgica.

  • Saucèr de letres e endonvietes – Junhsèga 2026

    Saucèr de letres e endonvietes – Junhsèga 2026

    Endonvietes

    Qué ei aquerò que ven der aigua e morís en aigua?

    Era sau

    M’escriuen damb tres letres. Remèrqui claror. Se me trèn ua letra, ua ne demore e arren mès.

    Era lua

    Arrepervèris

    En junh era dalha en punh (manilhon)

    Amasaire de bren, esbarricaire de haria

    Estauviar en causes non importantes, mès, en cambi, non hèr-se’n damb causes mès importantes.

    Saucèr de letres

    Flors de paraules

  • Era bandèra d’Aran: origens e evollucion d’un simbèu

    Era bandèra d’Aran: origens e evollucion d’un simbèu

    Era bandèra d’Aran ei un des principaus simbèus institucionaus d’Aran e represente era sua identitat istorica. Eth sòn dessenh actuau ei eth resultat d’un long procès d’evollucion, mercat pera influéncia dera istòria d’Occitània, dera eraldica (disciplina qu’estúdie, descriu e interprète es escuts de armes) e des pròpries institucions araneses.

    Er element mès caracteristic dera bandèra ei era crotz de Tolosa, tanben coneishuda coma crotz occitana. Aguest simbèu apareish associat as comtes de Tolosa a compdar deth sègle XII e, damb era expansion deth comtat, s’estenec progressivaments per grana part deth territòri occitan. Damb eth temps, esdeviec un des principaus emblèmes d’Occitània e dera sua identitat istorica.

    Era crotz se caracterize pes sòns quate braci parièrs, acabadi en dotze pomes, e tradicionauments se represente d’aur sus un hons vermelh. Era sua preséncia ena bandèra d’Aran ei rebrembe es ligams istorics dera Val d’Aran damb Occitània e era cultura occitana.

    Ath centre dera crotz se trape er escut d’Aran, format pera clau e es quate astes. Era clau simbolize era jurisdiccion episcopau, en tot qu’es quate astes representen es ligams dera Val d’Aran damb era Corona d’Aragon. Aguesta combinacion amasse dus des elements mès representatius dera istòria institucionau aranesa.

    Era configuracion dera bandèra non a estat tostemp era madeisha. Ath long deth sègle XX coexistiren diuèrses representacions, damb diferéncies ena forma dera crotz, es proporcions o era incorporacion der escut. Entà unificar-ne era representacion, eth Conselh Generau d’Aran aprovèc eth sòn modèl en 1993, en tot iniciar eth procès entara sua oficializacion.

    Aguest procès culminèc damb era Lei 1/2015, deth regim especiau d’Aran, que fixèc era descripcion oficiau dera bandèra aranesa. Era normativa establís un hons bordèu tradicionau, era crotz de Tolosa d’aur e er escut d’Aran plaçat en centre, damb es braci dera crotz qu’acaben en punta sense tocar er escut.

    Aué, era bandèra d’Aran ei fòrça mès qu’un simbèu institucionau. Eth sòn dessenh sintetize sègles d’istòria e reflectís era vinculacion d’Aran damb Occitània, atau coma era evolucion des sòns pròpris simbèus de govèrn e representacion.

  • La península de las casas vacías

    La península de las casas vacías

    Era nòsta recomanacion d’aguest mes ei “La península de las casas vacías” (Era peninsula des cases uedes), de David Uclés. Un roman que reinterprète era Guèrra Civila espanhòla a trauès d’un univèrs a on era realitat e eth realisme magic s’entreliguen entà explicar era istòria d’ua familia e d’un pòble mercadi pera violéncia, era pèrta e era esperança.

    Damb ua estructura corau e ua escritura fòrça imaginatiua, er autor met en centre es conseqüéncies umanes dera guèrra, ues conseqüéncies que van fòrça mès enlà dera linha de combat: era vida vidanta, era familia, era infància, era fòrça dera memòria e era forma coma es grani eveniments istorics transformen as persones e as comunitats. Eth resultat ei ua òbra que recupère fòrça petites istòries entà bastir un gran retrat dera memòria collectiva d’un país.

    Publicada en 2024, era novèla siguec fòrça destacada pera critica, en tot èster considerat un des libres mès significatius der an, e formant part dera listra des finalistes deth Premio de la Crítica. Ua lectura intensa e fòrça evocadora que convide a reflexionar sus era identitat, es arraïtz e era importància de preservar era memòria des pòbles e des persones que, fòrça viatges, demoren dehòra des grani relats.

  • TerSon arribe ara sua tresau edicion coma aparador dera creacion culturau aranesa

    TerSon arribe ara sua tresau edicion coma aparador dera creacion culturau aranesa

    Eth hestau TerSon, eth son dera tèrra, a celebrat aguest mes de junh era sua tresau edicion, en tot consolidar-se coma ua des iniciatiues culturaus mès destacades deth calendari aranés. Eth hestau, que neishec damb era volontat de balhar visibilitat ara lengua, ara musica e ara creacion vinculada ath territòri, a anat incorporant naues activitats culturaus e participatives ath torn dera Hèsta d’Aran, en tot méter en valor aguesta commemoracion e apropar-la ara ciutadania.

    Pendent es sues tres edicions, eth projècte a vist créisher de forma progressiua eth sòn format e era sua programacion, en tot combinar concèrts, activitats familiars e iniciatives culturaus diuèrses, enquia convertir-se en un punt de trobada entàs ciutadans, entitats, artistes e creadors deth país.

    Dempús des dues prumères edicions, que combinèren activitats musicaus, literàries, teatraus e divulgatives, TerSon a demostrat era existéncia d’un interés creishent per part dera ciutadania entà participar en iniciatives que meten en valor era identitat culturau d’Aran e deth conjunt des Pirenèus. Er hestau a permetut tanben crear naui espacis d’expression entara lengua aranesa e facilitar eth contacte entre creadors de diferents territòris occitans e pirenencs.

    Eth nòm der hestau, qu’amasse era referéncia as antics terçons d’Aran damb era paraula «son», simbolize era volontat de hèr ressonar era cultura pròpria a trauès de disciplines fòrça diuèrses. Ath long d’aguesti ans, era programacion a includit concèrts, representacions teatraus, exposicions, presentacions de libres, activitats familiares e iniciatives destinades a apropar eth patrimòni culturau aranés a publics de totes es edats.

    Era tresau edicion a arribat damb er objectiu de contunhar ampliant aguesta dinamica e de consolidar un espaci dedicat ara promocion dera cultura en aranés e dera produccion artistica vinculada ath territòri. Ath delà dera programacion concreta de cada an, TerSon s’a convertit en ua oportunitat entà reivindicar era fòrça creativa d’Aran e era importància de mantier viues es expressions culturaus que definissen era personalitat deth país.

    En un contèxte a on fòrça lengües e cultures minoritàries tien rèptes importants de futur, iniciatives coma TerSon contribusissen a generar naui espacis de participacion e transmisson culturau. Era implicacion d’entitats, associacions e creadors locaus a estat ua des claus deth sòn succès e explique era bona acuelhuda qu’eth hestivau a recebut enes sues prumères edicions.