Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Era fegura qu’assolic era literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat

    Era fegura qu’assolic era literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat

    I a nòms que non apartien unicaments as libres, se non ara memòria collectiva d’un pòble. Fegures que, mès enlà deth sòn temps, ajuden a explicar qui èm e d’a on viem. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) ei ua d’eres. Considerat eth gran poèta d’Aran, era sua òbra non sonque merquèc ua hita literària, se non que contribusic decisivaments a balhar forma e dignitat ara expression escrita en aranés en un moment clau entara nòsta istòria culturau. Rebrembà’c ei, en cèrta manèra, tornar as origines dera literatura aranesa modèrna.

    Neishut eth 29 de març de 1867 en Montcorbau, ena Casa Puig deth carrèr Sant Estèue, mostrèc de fòrça joen ua prigonda inclinacion religiosa. Dempús de formar-se en Seminari Conciliar dera Seu d’Urgell, siguec ordenat sacerdòt en 1891. Era sua trajectòria pastorala lo portèc per parròquies catalanes e aragoneses abans de tornar definitiuaments a Aran, a on exercic eth sòn mestièr enes pòbles de Gessa, Salardú e Bossòst. En aguesta darrèra localitat moric eth 5 d’agost de 1919, as 52 ans, en tot deishar ua òbra que damb eth temps serie reconeishuda coma fondacionau.

    Ena sua vida, fe e territòri non sigueren realitats separades. Eth sòn compromís religiós se evidencièc autant en exercici pastorau coma ena escritura. Arrevirèc ar aranés eth catecisme dera epòca e publiquèc en 1914 Escòla de perfeccion espirituau, dirigida a d’auti sacerdòts. A despièch d’açò, era sua aportacion mès longa siguec literària. En ua epòca de manca d’ua tradicion escrita assolida aranesa, Condò demostrèc que podie èster lengua de nauta expression poetica e reflexion culturau.

    Pendent era sua etapa formativa coincidic damb d’auti aranesi damb inquietuds literàries, en un contèxte mercat pera revitalizacion culturau que viuien autant Catalunya coma Occitània. Establic contacte damb es felibres occitans e defenec era unitat dera lengua e era literatura occitana, encara qu’era sua òbra demorèsse prigondaments arraïtzada ena realitat aranesa. Participèc atau madeish en concorsi literaris catalans e publiquèc en revistes culturaus dera epòca, en tot convertir-se en ua fegura que encarnaue era posicion istorica d’Aran coma territòri e ligam entre mons culturaus.

    Tanben destaquèc coma estudiós dera lengua. Es sues reflexions influiren en investigadors posteriors com Joan Coromines, e deishèren peada en trabalhs lexicografics deth sègle XX que contribusiren a sistematizar er estudi des lengües romaniques. Aguesta dimension intellectuau refortilhe era idia que Condò non siguec unicaments un poèta inspirat, se non un òme conscient deth valor culturau e politic dera lengua.

    De caractèr introvertit e vida simpla, coerenta damb era sua condicion sacerdotau, jamès cerquèc protagonisme public. Tot e atau, eth sòn legat acabèc plaçat en centre dera nòsta istòria culturau. En 1982 siguec reconeishut coma “Persona illustra deth Bisbat” peth Bisbat d’Urgell, e ans mès tard eth Conselh Generau d’Aran creèc eth concors literari qu’amie eth sòn nòm, en tot contribusir a mantier viua era creacion literària en aranés.

    Era importància de Mn. Josèp Condò Sambeat non demore sonque ena qualitat dera sua poesia, se non tanben en çò qu’aguesta signifiquèc entà Aran. Damb eth, era lengua deishèc d’èster sonque veicul quotidian entà convertir-se tanben en estrument literari e d’afirmacion culturau. Ena sua fegura resulte dificil —se non impossible— separar ar escrivan deth país. Era sua òbra siguec, e ei, ua forma d’arraitzament compartit.

  • Sis dies corrents

    Sis dies corrents

    Dirigida per Neus Ballús, “Sis dies corrents”(Sies dies correnti) ei ua petita jòia deth cinèma catalan recent que convertís era vida vidanta en quauquarren extraordinari. Era pellicula transcurrís pendent sies dies a on se seguís era vida vidanta de tres plombaires que trabalhen en Barcelona, en tot barrejar ficcion e realitat damb actors non professionaus qu’interpreten versions d’eri madeishi.

    Luenh de grani discorsi, era pellicula retrate damb sensibilitat e umor, era convivéncia, es prejudicis e es tensions que emergissen enes espacis de trabalh. A traués de situacions aparentaments simples, s’abòrden ahèrs prigonds coma era immigracion, era identitat, era masculinitat, era precarietat laborau e era integracion.

    Premiada en Hestivau de Locarno, “Sis dies corrents” ei ua prepausa fòrça pròplèu que mos rebrembe qu’es granes transformacions (autant personaus coma collectives) fòrça còps, comencen en hèts fòrça quotidians.

  • Infrastructures entà empréner en Aran: coworkings e viuers

    Infrastructures entà empréner en Aran: coworkings e viuers

    Refermam eth nòste compromís damb es naues formes de trabalh en tot assolidar un hilat d’espacis que balhen supòrt ar emprenedissatge e d’auti professionaus. Aguest modèl aufrís infrastructures adaptades ath teletrabalh, ar emprenedissatge e ara innovacion, en tot generar sinergies professionaus e naues oportunitats laboraus. Ua iniciativa qu’a coma objectiu atrèir activitat economica, reforçar eth teishut emprenedor locau, retièr eth talent joen e auançar cap a un modèl economic mès diuèrs e sostenible.

    Actuauments, aguest hilat s’articule en dus espacis claus: eth coworking HèPic Hub en Vielha, e eth CEI de Casau. Damb realitats e dimensions disparières, toti dus compartissen un madeish objectiu: aufrir infrastructures avientes entà trabalhar, generar naues relacions professionaus, e facilitar naues oportunitats laboraus en Aran.

    Eth coworking HèPic Hub, plaçat en Vielha, s’a assolit com eth principau espaci de referéncia. Compde damb lòcs de trabalh compartit, sales d’amassades e servicis adaptadi ath teletrabalh, e aufrís modalitats d’emplec autant tar usatgèr temporau coma eth de longa durada. Ath long des darrèri ans, a acuelhut a professionaus residents e visitants, atau coma a persones restacades a projèctes d’innovacion e programes pilòt, en tot demostrar era creishenta demanda d’aguest tipe d’espacis en territòri.

    D’un aute debais, eth Centre d’Enterpreses e Innovacion (CEI) de Casau complemente aguest hilat en tot aufrir un entorn de trabalh orientat ath supòrt a iniciatives emprendedores e ath desvolopament de projèctes empresariaus, en tot esdevier un estrument d’acompanhament e creishement professionau.

    Era assolidacion d’aguesti espacis respon a ua vision compartida de futur: facilitar qu’Aran sigue un lòc a on tanben se pogue trabalhar, empréner e innovar, mès enlà des modèls laboraus tradicionaus. Eth coworking se configure atau coma ua irina clau entà refortilhar eth territòri, balhar supòrt as persones trabalhadores e auançar entà un modèl economic mès sostenible e actualizat.

  • Pubertat

    Pubertat

    Aguest mes vos recomanam Pubertat, ua seria de sies episòdis qu’explòre damb sensibilitat e rigor coma ua comunautat se ve batsacada per ua denóncia d’agression sexuau enes hilats sociaus. Tot apunte que tres gojats adolescents son es autors deth hèt. A traués des familhes implicades —autant des supausadi agressors coma dera victima—, era ficcion abòrde era complexitat emocionau e sociau deth cas, e reflèxe coma es prejudicis, es silencis e es traumes se pòden transméter de generacion en generacion.

    Era seria, dirigida e protagonizada per Leticia Dolera, a estat recentaments premiada damb eth Prèmi Ondes 2025 a Melhor Seria Dramatica, destacada peth jurat pera sua capacitat d’aportar naui punts d’enguarda a un ahèr tant complèxe coma ei ua agression sexuau adolescent.

    Ua prepausa fòrça de besonh, que mos convide a reflexionar sus era educacion afectiva, era responsabilitat comunautària e eth papèr qu’amiam a tèrme coma societat en bastiment d’espacis segurs entara nòsta joenessa.

  • Refortilham era inversion en patrimòni culturau 

    Refortilham era inversion en patrimòni culturau 

    Era Val d’Aran a estat un des territòris mès beneficiadi des recentes ajudes en encastre culturau dera Deputacion de Lleida. A trauès der Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), eth grop d’Unitat d’Aran ena Deputacion de Lleida a artenhut mès de 120.000 euròs que se destinen ara conservacion e restauracion der auviatge culturau aranés. Aguestes ajudes priorizen accions de conservacion, assolidacion e mielhora de bens culturaus immòbles de naut valor istoric, e supausen un estrument clau entà garantizar era preservacion deth legat patrimoniau aranés.

    Era inversion permeterà que diuèrsi pòbles poguen amiar a tèrme projèctes de restauracion fòrça de besonh, en tot contribusïr ara proteccion d’elements que hèn part dera identitat e era memòria collectiva d’Aran. Enter es accions previstes s’inclodissen era restauracion dera ermita de Sant Miquèu de Vila, era conservacion des pentures muraus dera glèisa de Sant Julian de Garòs, era reabilitacion dera sacristia e es escales dera glèisa de Sant Fèlix de Bagergue, autant coma era restauracion des lauadèrs tradicionaus de Bossòst e Vilamòs, o era mielhora der interior dera tor deth campanau dera glèisa de Sant Joan Baptista en Les e dera glèisa de Sant Sernilh en Canejan.

    Aguestes accions non sonque permeten conservar bastisses e elements singulars, se non que tanben refortilhen eth papèr der auviatge coma recors culturau, sociau, toristic, e territoriau, especiuaments en un entorn de montanha e rurau coma Aran. Era recuperacion e mantenement d’aguesti espacis contribusís a dinamizar era vida locau, refortilhe eth sentiment d’apertenença e garantís qu’es generacions futures poguen contunhar gaudint d’un patrimòni viu e accessible.

    Ad aguesta linha d’inversion se hig eth Plan Economic de Cultura 2025 deth IEI, aprovat peth grop d’Unitat d’Aran ena Deputacion de Lleida, que destine mès de 160.000 euròs enes ajuntaments e EMDs dera Val d’Aran, en tot assolidar un des supòrts culturaus mès importanti des darrèri ans. Aguestes ajudes permeten impulsar activitats culturaus, projèctes comunitaris e era mielhora d’equipaments municipaus, en tot arribar ara totalitat des municipis e en tot refortilhar de manèra notabla eth papèr des Entitats Municipaus Descentralizades coma pèça clau deth modèl institucionau aranés.

    En conjunt, aguestes inversions hèn evident era importància dera cooperacion institucionau e dera preséncia activa d’Aran enes institucions supramunicipaus entà garantir er accès as recorsi que li corresponen. Apostar per auviatge culturau ei apostar pera coesion territoriau, era identitat pròpria e un modèl de desvolopament que place era cultura coma èish centrau deth futur deth país. 

  • Bòsqui gestionadi, territòri protegit: ua apòsta estrategica entara transicion energetica ena Val d’Aran

    Bòsqui gestionadi, territòri protegit: ua apòsta estrategica entara transicion energetica ena Val d’Aran

    Era gestion forestau constitusís un des èishi estrategics fonamentaus entath present e eth futur dera Val d’Aran. D’ençà deth govèrn d’UA ena maxima institucion aranesa, eth Conselh Generau d’Aran a assumit, de forma clara e decidida, eth besonh d’auançar de cap a un modèl de gestion activa, sostenibla e responsabla des bòsqui, que permete protegir er auviatge naturau, previer risqui ambientaus e, ath viatge, generar oportunitats economiques e sociaus entath territòri. 

    En aguest contèxte, s’enquadre eth projècte Bòsc-Aran, ua iniciativa clau que finalizèc eth 31 de deseme de 2025 e qu’a auut coma objectiu principau eth profitament de husta d’auet procedenta des  zònes de mès dificil accès des bòsqui dera Val d’Aran. Aguest projècte a supausat un cambi de paradigma ena manèra de compréner era gestion forestau, en tot passar d’un modèl basat ena inaccion e er abandon a ua estrategia planificada, tecnica e alinhada damb es principis de sostenibilitat e luta contra eth cambi climatic. 

    Era experiéncia amassada damb Bòsc-Aran a demostrat qu’era gestion activa des bòsqui ei imprescindibla entà garentir eth sòn bon estat sanitari, redusir risqui associadi a incendis de siesau generacion, plagues o episòdis extrèms, e favorir era regeneracion naturau des masses forestaus. Ath delà, eth profitament ordenat dera husta a de contribusir a dinamizar eth sector forestau locau, en tot generar activitat economica, emplec e valor ahijut en territòri. 

    Eth balanç d’aguest projècte ei claraments positiu. Per aguest motieu, eth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran a considerat prioritari dar contunhitat ad aguesta linha de trabalh. En an 2026, Bòsc-Aran compdarà damb ua naua fasa dotada damb un pressupòst de 180.000 euròs, finançadi peth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic (MITECO). Aguesta aportacion non sonque garentís era contunhitat des actuacions, se non que supause tanben un reconeishment explicit per part der Estat ath modèl de gestion forestau que s’impulse en Aran. 

    Parallèlaments, eth Conselh Generau d’Aran trabalhe entà ordenar e refortilhar es profitaments forestaus mejançant era metuda en foncionament de ueit subastes forestaus, que permeteràn trèir ath mercat un volum de ath torn de 20.000 tones de husta en diuèrsi municipis dera val. Aguestes subastes son un estrument fonamentau entà garentir era transparéncia, era afluéncia e era corrècta valorizacion des recorsi forestaus publics, en tot assegurar qu’es beneficis economics retornen en pròpri territòri e en naues politiques de mielhora forestau. 

    Aguesta accion politica respon a ua volontat clara de convertir era gestion forestau en un estrument de coesion territoriau, d’activacion dera economia locau e de refortilhament deth mon rurau. Deuant der abandon e era manca de planificacion, eth govèrn d’UA en Conselh Generau apòste per ua politica forestau activa, damb vision de conjunt e damb capacitat de generar retorns ambientaus, economics e sociaus. 

    Era politica forestau deth Conselh Generau d’Aran se restaque de manèra dirècta damb era transicion energetica, un des grani rèptes estrategics des pròplèu ans. En aguest encastre, se trabalhe amassa damb eth Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en desvolopament de quate projèctes de hilats de calor basadi ena biomassa forestau. Amassa damb era finalizacion des òbres deth futur centre de biomassa enes antigues installacions de CAFISA en Les, aguesti projèctes permeteràn profitar era husta locau e es subproductes forestaus entara generacion d’energia termica renovabla, en tot redusir era dependéncia de combustibles fossils e es emissions de gasi d’efècte iuernadèr. 

    Es hilats de calor representen ua oportunitat estrategica entà barrar eth cicle deth profitament forestau, generar sobeiranetat energetica a escala locau e aufrir as municipis un modèl energetic mès estable, sostenible e economicaments eficient. Ath delà, refortilhen eth ligam entre era gestion deth territòri e eth benéster dera ciutadania, en tot plaçar as bòsqui coma un element centrau des politiques publiques dera Val d’Aran.

  • Eth Galin Reiau: un tribut que reconeishec er autogovèrn d’Aran

    Eth Galin Reiau: un tribut que reconeishec er autogovèrn d’Aran

    Ath long dera sua istòria, era Val d’Aran a sabut preservar ua identitat politica e sociau pròpria laguens contèxtes cambiants. Un des simbèus mès clars d’aguesta singularitat ei eth Galin Reiau, un tribut que pendent sègles representèc fòrça mès qu’ua obligacion fiscau: siguec era basa d’un pacte d’emparament, autonomia e reconeishença institucionau.

    Era origina deth Galin Reiau se remonte ath Tractat dera Emparança, signat en 1175, peth quau era Val d’Aran passèc a integrar-se jos er emparament dera Corona d’Aragon. A torn dera empara reiau, cada larèr aranés auie de pagar un tribut annau consistent en un galin: ua mesura de gran —ath torn de dètz litres de horment— corresponent ara produccion d’un terren concrèt. Aguest impòst (talha) dirècte, pagat per “huec” o casa, garantie er emparament deth monarca e eth respècte as particularitats deth territòri.

    Aguest acòrd s’assolidèc definitiuaments en 1313, damb era signatura dera Querimònia jos eth reinatge de Jaime II. Eth document reconeishie es drets istorics d’Aran e establie un ample grad d’autogovèrn: gestion de bòsqui e peisheus, regim economic pròpri, organizacion institucionau e exempcion d’impòsti extèrns. Era soleta obligacion permanenta entara Corona ère pagar eth Galin Reiau.

    Era fòrça d’aguest pacte siguec tau que, inclús dempús deth Decrèt de Naua Planta de 1717, que suprimic es poders catalans, era Val d’Aran mantenguec es sues institucions e privilègis. De nau, eth Galin Reiau actuèc coma garentida de contunhitat: eth tribut permetec era mantenença eth Conselh Generau, es nòrmes pròpies e eth sistèma de representacion territoriau.

    Pendent sègles, es documents d’aguesti privilègis demorarien sauvats en simbolic Armari de Sies Claus, er armari des sies claus, ua per cada representant deth Conselh. Aué se conserve en Musèu dera Val d’Aran coma testimòni materiau d’un modèl politic singular basat en acòrd e era corresponsabilitat.

    Mès enlà dera sua valor economica, eth Galin Reiau represente ua idia prigondaments arraïtzada ena istòria aranesa: era capacitat de decidir sus es pròpris ahèrs. Un principi que, sègles dempús, contunhe formant part der ADN politic e culturau d’Aran, e qu’embranque passat e present a trauès d’un gèst simbolic qu’encara aué se rebrembe de manèra ceremoniau.

  • Leopoldo Bonillo Granados

    Leopoldo Bonillo Granados

    Un exèmple d’integracion.

    Neishut en Arboleas (Almería), arribèc ena Val d’Aran en an 1971, damb era edat de 25 ans, entà exercir eth sòn mestièr de mèstre ena Escòla Juan March de Vielha, regentada alavetz pes “Hermanos de la Salle”. Ans dempús, s’integrèc ena escòla publica Garona, dera qué en siguec un gran defensor.

    Dotat d’ua nauta capacitat de relacion e d’ua simpatia innata e naturau, era sua integracion en país siguec totau d’ençà deth prumèr moment, en tot senter-se un aranés mès d’alavetz estant.

    Era sua inquietut sociau e eth sòn interés pera defensa e pera mielhora des servicis publics des pòbles d’Aubèrt, Betlan, Mont e Montcorbau, l’apropèren a Unitat d’Aran, en tot esdevier un militant actiu e comprometut damb eth país e es honaments politics e sociaus deth partit.

    Aguest Compromís lo portèc a aucupar eth cargue d’alcalde pedani dera EMD d’Aubèrt, Betlan, Mont e Montcorbau pendent quate legislatures, de 2003 a 2019.

    Leopoldo Bonillo, d’ençà deth sòn convenciment de servici public, autant coma cargue public coma de mèstre, destaquèc sustot pera sua defensa hèrrea e pera sua luta pera mielhora der ensenhament public coma element essenciau e primordiau entà arténher ua societat mès coesionada, justa e igualitària.

  • Saucèr de letres, crotzament de mots, condina e arrepervèris – Gèr 2026

    Saucèr de letres, crotzament de mots, condina e arrepervèris – Gèr 2026

    Saucèr de letres

    Crotzament de mots

    Condina – Jamès ara ora

    • Pèir des de Mondin que hè a vier entath sòn burèu de trabalh a Jandro, un des sòns obrèrs.
    • Escota alavetz, Jandro. Açò tòn non pòt pas durar guaire mès, as entenut!
    • E qué ei çò que i a, patron?
    • Qué ei açò que i a? Donc guarda-me tu: “Qu’arribes tostemp eth darrèr en trabalh e jamès i arribes ara ora mercada! Mès quan ei eth còp de deishar eth trabalh entà tornar-te’n tà casa, alavetz qu’ès eth prumèr. Perqué açò? M’ac pòs díder?
    • Guardatz, era causa non ei pas bric complicada, patron, avetz de saber que non pogui arribar en retard pertot!

    Endonvietes

    Qué ei aquerò que va e ven, sense cambiar de plaça.

    Era pòrta

    Qué ei aquerò (bis),
    qu’a eth còr de husta
    e eth cap de hèr,
    e eth sòn mestièr
    qu’ei tustar husta e hèr.

    Eth martèth

    Arrepervèris

    • Entà miei gèr, cau miei palhèr e eth porcèth sancer.
    • Aqueth que tà gèr vrespalhe, entà mai que badalhe.
    • Tà St. Vicenç pugen gèus e baishen vents, mès encara ne vien de mès pudents.
      En gèr celebram era setmana des “barbuts” que soent ven a èster dies de mau tamps (nhèu, torbeg, torrades potentes, eca). Es “Barbuts” hè referéncia ath santorau, que comence eth 13 tamb St Ilari; St Pau ermitan, eth dia 15; St Antòni Abat, eth 17, St Fructuós, eth 21; St Vicenç, eth 22.
    • Un plaser ei perdut, s’un porcèth* l’a recebut. (* Ingrat; còr d’irètge; desarregraït).
  • Es persones en centre

    Es persones en centre

    Eth sistèma sanitari e sociau ei ua des expressions mès visibles deth nòste autogovèrn. Un modèu creat entà garantir qu’era ciutadania aranesa auesse accès a uns servicis de qualitat, adaptadi ara realitat de montanha e basadi en ua vision fòrça clara: plaçar es persones en centre. Ua vision que tostemps a guidat era accion d’Unitat d’Aran e qu’a permetut transformar, modernizar e refortilhar es servicis publics en nòste territòri.

    Mès, aguest camin non comence ara. Eth prumèr gran pas siguec eth bastiment der Espitau de Vielha en 1985, un projècte en qué Unitat d’Aran auec un papèr determinant gràcies ath compromís des sòns bailes en aquera epòca. Aqueth espitau signifiquèc dotar eth país d’ua estructura sanitària pròpria e metec es bases deth modèu d’atencion qu’aué contunhe creishent. Sense aquera apòsta iniciau, cap des auanci actuaus aurie estat possible. Aguesta manèra de compréner era politica —pròplèu, utila e comprometuda— ei era qué descriuie Miguel Almansa Calzado quan afirmaue que “quan Unitat d’Aran govèrne, eth país auance”. E en encastre dera salut e era atencion as persones, aguesta frasa s’a revirat en hèts concrèts qu’aué formen part deth present e tanben deth futur d’Aran. Un aute des pilars d’aguest progrès a estat eth desplegament dera cartèra de servicis sociaus e d’atencion as persones pendent aguesti darrèri dus ans. A despièch qu’eth Conselh Generau auie aguestes competéncies de hège ans ençà, non a estat enquiara, damb eth govèrn d’Unitat d’Aran, que s’an creat e estructurat servicis essenciaus coma era atencion domiciliària, era atencion as familhes e d’auti recorsi especializats.

    Un des elements que mielhor explique aguest progrès son es aliances estrategiques impulsades pes govèrns d’Unitat d’Aran ena maxima institucion aranesa. Er acòrd damb er Espitau deth Mar, signat en 2010, jós eth mandat deth sindic Francés Boya damb er impuls des responsables deth sistèma sanitari aranés, e qu’enguan complís 15 ans, ei er exèmple mès paradigmatic. Gràcies ad aguesta collaboracion, Aran podec incorporar servicis de nauta especializacion —coma oncologia o dermatologia— en tot trabalhar code damb code damb es professionaus deth territòri e en tot esvitar fòrça desplaçaments sense besonh a pacients e familhes. Era vision dubèrta e cooperativa anèc mès delà deth país, damb era creacion d’un marc de collaboracion transfronterièr pionèr. Er acòrd damb eth sistèma sanitari francés, impulsat tanben per un govèrn d’Unitat d’Aran (2007–2011), balhèc seguretat juridica e operativa ara relacion enter es sistèmes d’emergéncies aranés e francés, en tot perméter derivacions entàs espitaus de Saint-Gaudens e Tolosa. Aguest pas —valent e estrategic— supausèc ua mielhora enòrma en tèrmes d’especializacion, contunhitat assistenciau e capacitat de responsa en moments critics. Tot açò non aurie estat possible sense eth compromís, era professionalitat e er esfòrç de generacions des professionaus deth sector sociau e sanitari aranés qu’an assolidat un sistèma sanitari capaç de créisher e evolucionar en tot mantier tostemps un naut nivèu de qualitat.

    Aguest camin de mielhora constanta culmine aué damb un projècte que simbolize ua guardada entath futur: era remodelacion e ampliacion der Espitau Val d’Aran, que celèbre 40 ans de vida. Eth govèrn d’Unitat d’Aran a impulsat aguesta accion coma ua inversion estrategica en equitat territoriau, coesion sociau e dignitat entà tot un pòble. Eth nau espitau respon as besonhs actuaus e futurs, damb espacis mès confortables, mielhors condicions laboraus entàs professionaus, circuits assistenciaus mès eficienti e capacitat entà integrar naues tecnologies e servicis. Pr’amor que víuer ena montanha non pòt significar renonciar a ua atencion sanitària de naut nivèu. E pr’amor qu’eth sistèma sanitari pròpri d’Aran non ei sonque un equipament: ei ua garentia de país, un pilar deth nòste autogovèrn e un compromís damb era qualitat de vida dera nòsta gent. Damb era naua estapa que se daurís, Unitat d’Aran reafirme aquerò qu’a tostemps guidat era sua accion politica: qu’eth progrès d’Aran sonque ei possible s’es persones son en centre. E que, efectivaments, quan Unitat d’Aran govèrne, Aran auance.