Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Blog

  • Fomentem la llengua a través de la creativitat i la participació

    Fomentem la llengua a través de la creativitat i la participació

    L’aranès és un dels pilars fonamentals de la identitat col·lectiva del nostre territori, i garantir-ne el futur implica també trobar noves formes de mantenir-lo viu i present en la vida quotidiana de les noves generacions.

    En aquest sentit, des del govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran continuem impulsant iniciatives que converteixen l’ús de l’aranès en un espai de creativitat, participació i expressió cultural.

    Aquest compromís es concreta en un conjunt de convocatòries i concursos culturals que tenen un objectiu comú: fomentar l’ús de la llengua pròpia d’Aran des d’àmbits diversos i adaptats a diferents públics. Des de la literatura fins a la música, passant pels formats audiovisuals i les xarxes socials, aquestes iniciatives volen demostrar que l’aranès és una llengua viva, útil i plenament connectada amb el present.

    Entre elles destaca una nova edició d’Aranvision, el concurs musical que impulsa la creació i adaptació de cançons en aranès i que ofereix un espai perquè joves i adults puguin expressar-se a través de la música utilitzant la llengua pròpia del territori. Una proposta que apropa l’aranès a nous formats culturals i que contribueix a fer-lo visible entre les generacions més joves.

    A aquest concurs s’hi sumen també els Premis Aran de Literatura, els premis escolars Mn. Condò Sambeat, el concurs de TikTok en aranès i el concurs de curtmetratges, iniciatives que obren nous espais de creació per a estudiants, joves i adults. A través de l’escriptura, del contingut digital o del llenguatge audiovisual, aquests concursos impulsen el talent local i reforcen la presència de la llengua en entorns cada vegada més diversos.

    Més enllà dels premis o de les convocatòries concretes, aquestes iniciatives tenen un objectiu clar: protegir i projectar la llengua des d’una mirada actual, participativa i adaptada a les noves formes de comunicació. Perquè garantir el futur de l’aranès no depèn únicament del seu ensenyament o de la seva presència en àmbits institucionals, sinó també que existeixi una oferta cultural i d’oci que permeti viure la llengua amb naturalitat.

    La música, la literatura, les xarxes socials o la creació audiovisual contribueixen a generar nous continguts en aranès i a ampliar els espais on la llengua és present. En un context en què l’oferta cultural disponible per als joves arriba majoritàriament en altres llengües, iniciatives com Aranvision o el concurs de TikTok ajuden a crear referents propis i a apropar l’aranès a les noves generacions. Una manera de mantenir viva la llengua no només conservant-la, sinó també utilitzant-la i compartint-la.

  • Feria

    Feria

    La nostra recomanació d’aquest mes és «Feria» (Fira), d’Ana Iris Simón. Una obra que combina memòria personal, reflexió generacional i una mirada crítica sobre els canvis socials de les darreres dècades. A través de records familiars, vivències quotidianes i referències culturals compartides, l’autora posa en valor les arrels, el sentiment de pertinença i el valor dels llocs d’on venim, situant al centre realitats que sovint queden fora dels grans relats.

    La novel·la aborda qüestions com la identitat, la vida als petits territoris, la pèrdua de certs vincles comunitaris i les dificultats que moltes persones joves troben avui per construir un projecte de vida estable. Sense caure en una nostàlgia idealitzada, «Feria» ens convida a reflexionar sobre què hem guanyat i què hem deixat enrere com a societat.

    Una lectura propera i honesta que posa en valor la memòria, la família i la importància de preservar allò que ens connecta amb els nostres orígens i les nostres comunitats.

  • Vielha, capital d’Aran i motor de futur

    Vielha, capital d’Aran i motor de futur

    Hi ha llocs que, per la seva història, per la seva posició i pel que representen, estan cridats a exercir un paper especial dins del seu territori. Vielha e Mijaran és un d’ells.

    No només per la seva condició de capital d’Aran, sinó perquè des d’aquí s’articula una part molt important de la vida de la Vall. A Vielha conflueixen serveis, activitat econòmica, feina, relacions i vida quotidiana. Per a molta gent, és un punt de referència, un lloc que forma part del seu dia a dia i que, precisament per això, té una responsabilitat que va més enllà del que és purament institucional. I no n’hi ha prou amb ser la capital. Cal exercir aquesta capitalitat amb sentit, amb responsabilitat i amb una mirada de futur.

    Durant molt de temps hem estat centrats en allò immediat, en resoldre les urgències i en tirar endavant el dia a dia. I allò també forma part de la política útil. Però governar, pensar i defensar un municipi exigeix alguna cosa més que atendre allò que premia en cada moment. Exigeix també aturar-se, aixecar la mirada i fer-se una pregunta de fons: quina Vielha volem d’aquí a uns anys.

    Pot semblar una pregunta senzilla, però en realitat conté alguns dels debats més importants que tenim al davant. Perquè quan parlem del futur de Vielha e Mijaran no parlem d’idees abstractes. Parlem de si la gent jove podrà quedar-se, de si les famílies podran trobar estabilitat, de si hi haurà habitatge, oportunitats, serveis i qualitat de vida. Parlem també de si els nostres pobles se sentiran part d’un projecte comú i de si serem capaços de reforçar tot allò que fa d’aquest municipi un lloc singular d’Aran.

    Parlar del futur de Vielha és parlar, en primer lloc, d’un municipi on es pugui viure de veritat. No només venir, no només treballar per temporades, no només passar-hi. Viure. Fer projecte de vida. Quedar-se. Formar una família. Envellir amb dignitat. Sentir que aquí hi ha present, però també horitzó.

    Però parlar de futur és també parlar d’oportunitats. D’una economia que continuï sent forta, però que al mateix temps sigui més diversa, més estable i més connectada a les necessitats reals del territori. De donar suport a qui emprèn, a qui treballa, a qui vol obrir una activitat i a qui aposta per quedar-se aquí tot l’any. El futur de Vielha no pot descansar únicament en la inèrcia. Ha de recolzar-se en una voluntat clara de construir un municipi amb més opcions, més fortalesa i més capacitat per generar estabilitat.

    Aquest futur també es juga en allò quotidià. En l’estat de l’espai públic, en els equipaments, en la mobilitat, en el manteniment i en l’atenció a les persones. En definitiva, en aquells petits i grans detalls que fan que un municipi funcioni bé o funcioni a mitges. A vegades pensem que el futur es decideix amb grans projectes, i moltes vegades no és així. Moltes vegades es decideix en com cuidem allò que és comú i en com responem a allò que la gent necessita cada dia.

    Pensar en Vielha e Mijaran obliga, a més, a fer-ho amb una mirada àmplia. Perquè Vielha e Mijaran no és només Vielha. És també BBetren, Gausac, Vilac, Mont, Aubèrt, Betlan, Montcorbau, Casau, Escunhau, Casarilh, Arròs, Vila, el conjunt de pobles que formen aquest municipi. Per això, parlar del futur exigeix una visió cohesionada i generosa, una visió que entengui que la capitalitat no consisteix només a concentrar activitat, sinó també a connectar realitats, equilibrar el territori i fer que tothom se senti part d’un mateix camí.

    Tot això s’ha d’abordar des d’una idea molt clara: el futur de Vielha e Mijaran no es pot construir d’esquena a la seva pròpia realitat. Aquest municipi té una manera pròpia de viure, una relació molt concreta amb el territori i una funció central dins d’Aran que obliga a pensar bé cada pas. Mirar cap al futur no significa assemblar-se als altres, sinó trobar una manera pròpia d’avançar, millorar i donar resposta als reptes que tenim al davant.

    En el fons, del que estem parlant és de fixar un rumb. De decidir com volem que evolucioni Vielha en els pròxims anys i quines prioritats han de marcar aquest camí. Habitatge, serveis, activitat econòmica, manteniment, cohesió entre els pobles, atenció a les persones i qualitat de vida. No com una suma de temes aïllats, sinó com a part d’una mateixa manera d’entendre el municipi.

    Vielha e Mijaran té les condicions per continuar sent un referent d’Aran, però això no passa per inèrcia. És necessari treball, constància i una visió clara. Cal saber què volem reforçar, què hem de corregir i en quina direcció volem créixer.

    Perquè, al final, la qüestió no és només que Vielha sigui la capital. La qüestió és quin tipus de capital vol ser: una que es limiti a ocupar aquest lloc o una que l’exerceixi amb iniciativa, criteri i una idea clara de futur.

  • José Paba Jordana

    José Paba Jordana

    José Paba Jordana, fuster de professió i militant històric d’Unitat d’Aran.

    Mitjançant el Decret 68/1999, de 23 de març de la Generalitat de Catalunya, Unha es va constituir oficialment com a Entitat Municipal Descentralitzada, i en les eleccions de maig de 2003, José Paba es presenta a aquestes com a candidat d’Unitat d’Aran i es converteix en president pedani d’Unha, iniciant així el seu camí dins de la política local aranesa.

    José va ser pedani durant 20 anys, finalitzant la seva etapa a les darreres eleccions municipals de l’any 2023.

    També va formar part de l’Ajuntament de Naut Aran com a regidor del mateix, centrant la seva activitat en la defensa dels interessos de les pedanies de Naut Aran.

    Durant tots aquests anys és necessari destacar la seva excel·lent gestió de l’economia de l’EMD d’Unha que, quan va iniciar la seva labor com a pedani, es va trobar amb unes arques deficitàries i, gràcies al seu treball durant tots els anys de mandat, va deixar una economia sanejada i amb superàvit. Així mateix, entre els seus principals objectius, cal posar de manifest la seva preocupació per les muntanyes del poble, així com per les cabanes, ponts i camins.

    Durant els seus successius mandats com a president de l’EMD, va desenvolupar tota mena de millores al poble. Entre aquestes s’inclouen la pavimentació de carrers, la creació de l’aparcament de çò de Brastet i inversions en ornamentació floral.

    Des de la pedania, va impulsar àmbits com la cultura i la cohesió social i cívica del poble, creant el Musèu dera Nhèu i construint la primera sala social d’Unha a les antigues bordes deth Baile.

    José Paba és una persona d’acció i fortes conviccions que, amb voluntat i dedicació, va treballar durant molts anys pel futur del seu poble, Unha.

    Des d’Unitat d’Aran volem agrair-li tots aquests anys de dedicació al poble d’Unha i la seva lleialtat al partit.

  • Oració i paraula amagada, endevinalles i refranys – Maig 2026

    Oració i paraula amagada, endevinalles i refranys – Maig 2026

    Oració amagada

    Pista: Mès que desesperant… (Més que desesperant…)

    Paraula amagada

    Refranys

    Quan un se maride que i a horment e haria,
    un viatge maridat, ne horment ne hariat
    (Quan un es casa hi ha blat i farina,
    una vegada casat, ni blat ni farinat)

    Sig: Se ditz de quauquarrés tamb plan nauta bona-estança, mès no’n hè pas vantardissa d’aguesta riquessa, mès lèu ei quauquarrés umiu, qu’amie ua vida simpla. (Es diu de algú amb molta alta ben-estança, però no presumeix d’aquesta riquesa, més bé és algú humil, amb una vida senzilla)

  • L’obertura de les comunicacions a Aran a través de la Bonaigua i el túnel de Vielha

    L’obertura de les comunicacions a Aran a través de la Bonaigua i el túnel de Vielha

    Durant segles, viure a Aran significava conviure amb l’aïllament. La particular ubicació geogràfica de la Vall a la vessant nord dels Pirineus i envoltada de muntanyes de difícil accés, feia que la connexió amb la resta de Catalunya i d’Espanya fos especialment complexa, sobretot durant l’hivern, quan la neu podia deixar la Vall incomunicada durant setmanes o fins i tot mesos. Tot i això, encara que la relació amb França resultava històricament més natural per proximitat geogràfica, arribar a Catalunya o Espanya suposava trajectes llargs, complexos i, en moltes ocasions, impossibles de transitar a causa de la neu.

    Un dels principals accessos era el Port de la Bonaigua, situat a més de 2.000 metres d’altitud i durant molt de temps convertit en una via essencial per connectar Aran amb el Pallars. Malgrat això, les condicions meteorològiques extremes feien que aquest pas romangués tancat durant llargs períodes de l’any. Abans de la construcció de la carretera moderna, eren els mateixos habitants qui obrien camí entre la neu per mantenir una connexió mínima. La inauguració oficial de la carretera de la Bonaigua el 1924 va suposar un avenç important i va marcar un dels primers grans passos per revertir l’aïllament històric del territori.

    Tot i això, les dificultats continuaven marcant la vida a Aran. Durant l’hivern, les nevades seguien deixant Aran incomunicat amb freqüència. Per aquest motiu, durant dècades, la construcció d’un túnel sota la muntanya va ser vista com una necessitat estratègica per al futur d’Aran.

    La reivindicació va agafar força al 1924, quan durant una visita d’Alfons XIII els propis veïns van sol·licitar formalment una infraestructura que posés fi a aquest aïllament històric. Les obres van començar poc després, tot i que van estar marcades per múltiples dificultats tècniques, interrupcions polítiques i l’impacte de la Guerra Civil. Finalment, al 1948 es va inaugurar el primer túnel de Vielha, una obra d’enginyeria de més de cinc quilòmetres que va transformar per sempre la vida a Aran.

    Per primera vegada, la Vall comptava amb una connexió estable durant tot l’any amb el territori. El túnel de Vielha va facilitar el transport de mercaderies, va millorar l’accés a serveis bàsics i va obrir noves oportunitats econòmiques per a un territori que, fins aleshores, havia viscut marcat per la manca d’accessibilitat.

    Dècades després, el creixement del turisme, l’augment del trànsit i les noves exigències de seguretat van posar de manifest la necessitat d’una nova infraestructura. El 2007 es va inaugurar el nou túnel de Vielha, més modern i adaptat a les necessitats actuals, consolidant definitivament la connexió d’Aran amb la resta del país.

    L’obertura de la Bonaigua i del túnel no només van transformar la mobilitat: van canviar profundament el present i el futur d’Aran. Van facilitar el desenvolupament econòmic, van impulsar el turisme, van millorar la qualitat de vida dels seus habitants i van permetre que Aran continués creixent sense perdre la seva identitat.

  • Consolidem un model turístic propi, sostenible i estratègic per a Aran

    Consolidem un model turístic propi, sostenible i estratègic per a Aran

    El tancament de la temporada turística torna a posar de manifest la solidesa del model turístic d’Aran. Un eix vertebrador del desenvolupament econòmic i territorial en el qual el govern d’Unitat d’Aran en el Conselh Generau d’Aran ha treballat amb força per a consolidar-lo de forma sostinguda en els últims anys. Més enllà d’accions puntuals i concretes, l’objectiu general ha estat construir tot un model equilibrat i adaptat a les singularitats del territori, capaç de generar activitat econòmica, fixar població i garantir la convivència entre desenvolupament i preservació de l’entorn.

    En aquest sentit, s’han continuat fent passos ferms a la consolidació d’aquest model. La millora del finançament relacionat al turisme amb l’avanç cap a una major participació del Conselh Generau d’Aran en la gestió de la taxa turística, suposa un punt d’inflexió sobre els recursos generats en el territori.

    Paral·lelament, continuem avançant en la millora d’infraestructures clau, com la nova oficina de Foment Torisme Val d’Aran a Salardú, actualment en construcció. Aquest equipament, fruit de la col·laboració institucional, permetrà reforçar l’atenció al visitant i fer més visible l’oferta turística del territori, consolidant una xarxa de serveis moderna, accessible i alineada amb les necessitats actuals del sector.

    A nivell estratègic, Aran continua situant-se com a destinació de referència tant a nivell estatal com internacional. La presència en fires com FITUR, una de les principals vidrieres del sector turístic a nivell mundial, permet projectar la marca Val d’Aran, establir sinergies amb altres destins i empreses, i continuar avançant en àrees clau com la innovació i la digitalització. En aquesta línia, la renovació del certificat com a Destinació Turística Intel·ligent (DTI) avala el treball dut a terme en matèria de sostenibilitat, accessibilitat, gestió basada en dades i modernització dels canals de comunicació.

    Tot això es complementa amb les accions impulsades des de Foment Torisme Val d’Aran, que continua desenvolupant estratègies de promoció, dinamització digital i generació de continguts que reforcen el posicionament del destí durant tot l’any. Iniciatives que, més enllà del seu impacte immediat, formen part d’una visió a llarg termini orientada per a consolidar un model turístic competitiu, diversificat i resilient.

    Amb aquests avanços apostem per un turisme que no sols generi riquesa, sinó que contribueixi a estructurar el territori, protegeixi la seva identitat i garanteixi un futur sostenible per a Aran.

  • Ciudad sin sueño

    Ciudad sin sueño

    Ciudad sin sueño (Ciutat sense somni) és una pel·lícula que ens acosta a una realitat tan pròxima com desconeguda a través d’un punt de vista íntim i profundament humà.

    La història gira entorn al Toni, un adolescent gitano que viu a la Cañada Real, l’assentament irregular més gran d’Europa. Aquest, es troba als afores de Madrid, on, entre nits sense electricitat, acompanya al seu avi alhora que les demolicions amenacen amb destruir casa seva. La pel·lícula construeix així un relat sobre la pertinença, la identitat, i el difícil equilibri entre resistir i esperar o marxar quan tot allò que coneixes està en risc.

    Dirigit per Guillermo Galoe, el film va ser originalment un curtmetratge que va veure la llum sota el títol «Aunque es de noche» (Malgrat que és de nit). Aquest, manté el compromís de representar aquesta realitat des de dins, comptant amb veïns reals com a protagonistes i allunyant visions estigmatitzades per a oferir una percepció lleial i propera.

    Aquest reconeixement s’ha vist reflectit també en el seu pas pels Premis Goya 2026, on Ciudad sin sueño va obtenir cinc nominacions i va aconseguir el premi a Millor Actor Revelació per a Antonio “Toni” Fernández Gabarre, consolidant-se com una de les propostes més destacades del cinema recent.

    Una pel·lícula que parla de les persones i la comunitat, recordant-nos la importància de mirar el territori des del punt de vista de qui l’habita. Ciudad sin sueño convida a reflexionar a l’espectador sobre la dignitat, les arrels i la necessitat de construir societats més justes, cohesionades i amb oportunitats per a tots, sense deixar a ningú enrere.

  • Paraules amagades, endevinalles i refranys – Abril 2026

    Paraules amagades, endevinalles i refranys – Abril 2026

    Paraules amagades

    Refranys

    Pesquèr: depòsit entà amassar aigua (diposit per a recollir aigua).

    Sòus en çò deth praube e amor en uelhs joeni, lèu se coneish (Sous a casa del pobre i amor en ulls de joves, aviat es coneix)

    Endevinalles

    Era miugrana (La magrana)

    Eth relòtge (El rellotge)

  • Frederic Vergés Bartau

    Frederic Vergés Bartau

    Frederic Vergés Bartau, va néixer a Betren l’any 1947. Figura clau en la defensa i promoció de la llengua i cultura aranesa. De formació mestre i professor d’aranès, va dedicar bona part de la seva vida professional a l’ensenyament i a la formació del professorat. En aquest àmbit, va ser responsable del reciclatge del professorat de les escoles araneses per a consolidar l’ús de l’aranès a les aules.

    Al llarg de la seva trajectòria, ha participat activament en les institucions i organismes que s’ocupen de la normalització lingüística. Com a membre de la Comissió de l’estudi de la Normalització Lingüística de l’Aranès i, més endavant, com a director del Centre de Normalització de l’Aranès del Conselh Generau d’Aran, va contribuir a establir les bases per a la protecció i promoció de la llengua.

    També va tenir un rol destacat en el món acadèmic i de la recerca, convertint-se en president de la secció de lingüística del IEA fins a l’any 2011, i com a actual President del Centre d’Estudis Aranesi, des d’on ha impulsat estudis i projectes per a la millora del coneixement i difusió de la realitat lingüística i cultural d’Aran.

    Autor i coautor d’una vintena de publicacions en aranès i de diverses publicacions didàctiques per a l’escola. Entre les seves obres més destacades trobem el Petit diccionari d’aranès i el Diccionari castelhan-aranès, Inventari dels mots i de les expressions de la llengua pròpia d’Aran amb 45.000 entrades.

    La seva comesa va ser reconeguda amb diversos premis, com el Prèmi Lengua Viua al 2004, atorgat per Lengua Viua, secció de la Fundacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran, o el Premi Robert Lafont de la Generalitat de Catalunya, que reconeixia la seva trajectòria com a referent per a moltes generacions en l’ensenyament, impuls i promoció de la llengua i cultura del país.

    En l’ambit social i polític, va ser Secretari de la Associacion de Vesins “Es Terçons”, des d’on va reivindicar i va promoure el reconeixement del fet diferencial de l’aranès davant les institucions catalanes, sent reconegut en l’Estatut de 1979. Més endavant, al 1980, va ser membre fundador d’Unitat d’Aran, amb militància activa i participativa.

    A més a més, va formar part del primer Ajuntament democràtic de Vielha i Mijaran en les primeres eleccions de 1979, on va ser regidor, fet que li va permetre participar en la creació de les noves institucions democràtiques d’Aran.

    La seva entrega i les seves aportacions han estat fonamentals per al redreçament cultural, social i democràtic d’Aran durant els últims 50 anys. Des d’Unitat d’Aran, volem donar les gràcies a en Fico per haver-s’hi mantingut durant tant de temps i recordar que com diu el refrany «Eth bò vielh, se non tire, empenh» (El bou vell, si no tira, empeny). Un exemple de compromís amb el territori i amb la llengua.