Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Blog

  • Els orígens del sistema electoral a Aran

    Els orígens del sistema electoral a Aran

    Durant segles, Aran va desenvolupar un sistema propi i singular per a l’elecció dels seus representants que va reafirmar la profunditat de la seva tradició d’autogovern: la insaculació. Aquest mètode, utilitzat fins a ben entrat el segle XIX, consistia en introduir els noms dels candidats en bosses o urnes tancades i segellades, d’on s’extreien a l’atzar els càrrecs públics.

    Encara que pugui semblar un sistema simple, en realitat responia a una lògica política molt definida: garantir l’equilibri entre els diversos terçons i evitar la concentració de poder en unes poques famílies o grups.

    El procés es regulava amb cura i tenia un fort component ritual. Les bosses amb els noms es custodiaven en una arca amb diferents forrellats, les claus d’aquests estaven repartides entre diferents autoritats, la qual cosa assegurava la transparència i el control col·lectiu del sistema.

    Cada any, en una cerimònia celebrada tradicionalment a Vielha després de la missa, es procedia a l’extracció dels noms seguint un ordre establert entre els diversos terçons. Primer es triaven els conselhèrs i, posteriorment, el sindic, màxima autoritat d’Aran. Aquest sistema garantia la rotació dels càrrecs, la representació territorial i la participació de la comunitat en la vida política.
    Malgrat això, no totes les persones podien prendre part en aquest procés.

    Existien requisits definits per a determinar qui podia ser triat: calia complir unes certes condicions socials, econòmiques i personals, fet que mostra també com aquest sistema estava relacionat a les estructures socials dels seu temps. D’igual forma, la insaculació permetia limitar les lluites de poder directe i afavoria una certa estabilitat institucional en un territori amb característiques geogràfiques i socials molt particulars.

    Més enllà del seu funcionament tècnic, la insaculació és un reflex d’una manera d’entendre el govern basada en l’equilibri, la cooperació i el respecte entre territoris. Regulat ja en les Ordenances de 1616, aquest sistema va ser clau per a l’organització política d’Aran durant segles, permetent una gestió autònoma adaptada a la seva realitat.

    Avui, recordar aquest model no sols és un exercici de memòria històrica, si no també una manera de posar en valor les arrels de l’autogovern aranès i entendre millor com es van construir les seves actuals institucions.

  • La joventut al centre de les polítiques públiques

    La joventut al centre de les polítiques públiques

    Des del govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, continuem impulsant un model d’acció política basat en l’escolta activa i en la participació real de la ciutadania. En aquesta línia, aquest mes s’ha iniciat un nou procés dirigit especialment als joves d’Aran, amb l’objectiu d’obrir espais on puguin expressar les seves inquietuds, compartir idees i formar part activa de les decisions que afecten el seu present i el seu futur al territori.

    Sota aquest propòsit neix Forum Joenessa, una iniciativa que reflecteix una manera de comprendre les polítiques públiques centrada en les persones. Més enllà de la creació d’un nou òrgan de participació, es tracta de generar un espai útil i accessible on els i les joves puguin implicar-se, aportar la seva visió i sentir-se part dels processos de canvis que viu Aran. Aquest procés busca, a més, passar de les idees a l’acció, promovent dinàmiques que permetin convertir les propostes en realitats concretes.

    Aquest primer impuls s’ha traduït ja en reunions inicials amb joves de territori, on s’ha començat a compartir què significa participar, quin paper poden tenir en el seu entorn i com poden contribuir a construir un Aran més dinàmic, inclusiu i amb oportunitats. Uns primers passos que reforcen la voluntat d’obrir canals de comunicació directa, pròxims i continuats en el temps.

    A través d’aquest procés, ens centrem en acompanyar als joves, comprendre les seves necessitats i detectar aquests entorns on requereixen major suport, tant en termes d’oportunitats, arrelament, o desenvolupament personal i professional.

    Amb iniciatives com aquesta, des d’Unitat d’Aran reafirmem el nostre compromís amb una manera de governar que posa a les persones en el centre, impulsant espais on la veu dels joves no sols sigui escoltada, si no que tingui un impacte real en la construcció de l’Aran del demà.

  • Governar des de la proximitat: el valor de la política municipal

    Governar des de la proximitat: el valor de la política municipal

    Hi ha decisions que no neixen de l’ambició, si no del compromís. En el meu cas, fer el pas cap a la política local no va ser tant una elecció professional com una conseqüència natural de viure, sentir i voler al meu poble. Créixer en un entorn com Es Bòrdes, petit en número però enorme en identitat, et fa comprendre que allò que passa en el dia a dia no és casual: depèn de la implicació de les persones.

    Veure que hi havia coses que podien millorar, escoltar els meus veïns i veïnes, compartir inquietuds amb gent que, com jo, creia que el futur dels nostres pobles s’havia de construir des de dins, etc. Va ser en aquell moment quan vaig decidir formar part del projecte d’Unitat d’Aran, un espai polític que comprèn el territori, que el viu i que treballa per a ell, des de la proximitat i l’arrelament.

    Perquè fer política des d’un poble, i més d’un poble petit, no és no fàcil. Fer política municipalista és, abans de tot, estar-hi present. Hi ha urgències quotidianes i petites fites que, sumades, marquen la diferència en el dia a dia i benestar dels ciutadans. Des de garantir uns serveis bàsics de qualitat, fins a impulsar millores que permetin que la gent jove pugui viure o tornar als nostres pobles, tot passa per aquella mirada pròxima que només es pot tenir quan formes part del lloc i de la comunitat a la què serveixes. Aquesta és també la força que, per a mi, ha de guiar la política.

    La política municipalista requereix donar també resposta, assumir errors i continuar cap endavant. Vol dir defensar cada projecte, cada millora, cada oportunitat, amb determinació i amb coratge. Vol dir persistir i perseverar.

    Però és justament aquí on la política pren tot el seu sentit.

    Als pobles, la política no és teoria, si no que és vida. És cuidar a les persones i el seu benestar. Cuidar i invertir en infraestructures, als carrers, en serveis. És posar en el centre de les polítiques a les persones grans, als joves que volen viure al territori, a les famílies que volen construir el seu projecte de vida. És lluitar perquè els nostres pobles no es quedin enrere i que tinguin un futur, convertint-se en espais vius, dignes i plens d’oportunitats.

    I en aquest camí, les dones tenim molt a dir.

    Durant molts anys, la nostra presència ha estat discreta, moltes vegades invisible, però sempre imprescindible. Hem sostingut la vida dels pobles des de molts àmbits, i ara també som protagonistes en la presa de decisions. I ho fem amb una mirada que posa en el centre a les persones, a la cura, a la cohesió i el sentiment de comunitat.

    En aquest camí, també he pres consciència del nostre paper. No vàrem arribar a la política local del no-res. En el nostre cas, abans que jo, Es Bòrdes ja hi havia hagut una alcaldessa, Ana Maria Tomás Palomeras, la primera dona amb responsabilitat política de la història recent aranesa. I això diu molt d’un poble que ha sapigut reconèixer el lideratge femení. Però aquest fet no vol dir que el camí estigui fet. Ser dona en la política, especialment en entorns més rurals, implica responsabilitat, visibilitat i, moltes vegades, la necessitat d’obrir portes que encara ara no són del tot obertes.

    Avui, ser dona i governar en un municipi és també un acte de compromís i de responsabilitat. Amb el present, però també amb les generacions que vindran. Amb la voluntat de deixar pobles millors, més justos i més igualitaris.

    Així i tot, també és una oportunitat. L’oportunitat d’aportar una manera de fer que posa el focus en les persones, en la cura, en la cohesió i en la igualtat d’oportunitats. De demostrar que el lideratge no entén de gènere, si no de compromís, de capacitat de treball i de voluntat de servei.

    Durant aquests anys al capdavant de l’Ajuntament, hi ha hagut projectes que reflecteixen precisament aquesta manera d’entendre la política. La millora d’infraestructures municipals per a garantir serveis de qualitat, l’aposta per a mantenir i dinamitzar la vida social i cultural del poble, el treball per a fixar població i oferir oportunitats a les famílies i als joves, o l’atenció constant a les persones grans, assegurant que puguin continuar vivint amb dignitat en el seu entorn. Són avanços que, potser, no sempre apareixen en els titulars, però que tenen un impacte directe en la vida de la gent.

    Cadascun d’aquests èxits, per petit que sembli des de fora, representa molt. Representa hores de treball, diàleg, dificultats superades i, sobretot, l’orgull de veure com el teu poble avança sense perdre la seva essència.

    Perquè si hi ha alguna cosa que necessiten els nostres pobles és precisament això: implicació.

    Implicació de les dones, dels joves, dels que hi han estat sempre i dels que arriben. La vida comunitària no es sosté sola, requereix compromís, participació i una mirada compartida cap al futur.

    Crec profundament en una política pròxima, honesta i arrelada al territori. Una política que escolta abans d’actuar, que comprèn les particularitats de cada lloc i que treballa amb constància, encara que, a vegades, els avanços siguin lents. Perquè als pobles, cada petit pas compta, i molt.

    Tant jo i l’equip de govern, com el partit al qual represento, creiem en un Aran viu, cohesionat, amb identitat pròpia i amb futur. I això només s’aconsegueix escoltant la seva gent i treballant i actuant amb responsabilitat.

    No hi ha dreceres. Només hi ha camí. I aquest camí es construeix dia a dia, amb constància, amb perseverança i amb compromís.

  • Parlam d’Aran: proximitat i escota activa als pobles aranesos

    Parlam d’Aran: proximitat i escota activa als pobles aranesos

    El govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha iniciat aquest mes de març una nova ronda de visites als pobles aranesos sota el nom “Parlem d’Aran. Parlem de tu”, una iniciativa que reforça un dels principis fonamentals de la acció de govern del Conselh Generau d’Aran: la proximitat, la transparència i la escolta activa a la ciutadania.

    A través d’aquestes trobades, la síndica d’Aran, Maria Vergés, juntament amb els conselhèrs i conselhères del govern, recorren cadascun dels pobles d’Aran per a presentar de manera directa el treball realitzat i els diferents projectes que es duen a terme a àrees clau per al futur del territori com son la gestió ambiental, l’organització territorial o els serveis públics. Més enllà de rendir comptes, aquesta ronda té un objectiu central: escoltar a la ciutadania. Escoltar les preocupacions, propostes i necessitats reals dels veïns i veïnes d’Aran seguint construint polítiques útils, adaptades i arrelades al territori.

    ​Aquesta iniciativa representa un pas ferm en favor de la transparència i de la participació ciutadana, fent accessible a la ciutadania el treball del govern i obrint espais reals de diàleg. A través d’aquestes trobades, no només es rendeixen comptes de l’acció de govern, si no que es fomenta un intercanvi directe amb els veïns i veïnes, que poden expressar les seves inquietuds, necessitats i propostes. D’aquesta manera, es consolida un model de governança més obert, participatiu i arrelat al territori, on la ciutadania té un paper actiu en la definició de les polítiques públiques.

    Amb aquesta nova ronda de visites, el govern d’Unitat d’Aran dona continuïtat a aquest compromís, reforçant els canals de participació directa i situant a la ciutadania al centre de les polítiques

  • Avancem en la gestió sostenible del foc per protegir el territori

    Avancem en la gestió sostenible del foc per protegir el territori

    El govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran continua impulsant polítiques que posen en el centre la protecció del territori i la gestió responsable dels nostres recursos naturals. En aquest àmbit, el Pla Estratègic de gestió sostenible del règim de foc a la Vall d’Aran es consolida com un instrument clau per adaptar les nostres muntanyes als nous reptes climàtics i garantir la seva preservació a llarg termini.

    Aquest pla, aprovat per unanimitat, té com objectiu principal regenerar les pastures, fer el control de la proliferació d’arbustos i evitar la homogeneïtzació del paisatge, factors qu’incrementen el risc d’incendis. A través d’una metodologia referent a Europa, es proposa una nova manera de comprendre l’ús del foc: no com una amenaça, si no com un instrument de gestió planificada, vigilada i al servei del pla comú. Es tracta d’un model treballat de forma transversal amb els diversos actors del territori, que permet actuar de forma preventiva i millorar la capacitat de resposta davant de possibles incendis.

    Amb l’arribada de la primavera, aquest pla es fa visible sobre el terreny, amb accions concretes com els cremes controlades que es duen a terme a diferents zones de la Vall d’Aran, com les últimes cremes dutes a terme als entorns d’Arties i Gessa o a d’altres àrees ja gestionades anteriorment. Aquestes accions, sempre supervisades pel cos de Pompièrs e Emergéncies de la Vall d’Aran, i per equips tècnics especialitzats, es realitzen sobre estrictes criteris de seguretat i respecte ambiental, garantint que no afecten a espècies protegides i que contribueixen a millorar la biodiversitat i la salut dels ecosistemes.

    Lluny de ser intervencions agressives, aquestes cremes formen part d’una estratègia dissenyada amb cura per reduir la càrrega de combustible en els boscos, prevenir grans incendis i incendis de sisena generació i afavorir un paisatge mñes divers i resilient. Aquest pla es completa amb altes iniciatives impulsades per Unitat d’Aran, com la gestió forestal o els projectes relacionats a la sostenibilitat i la transició energètica, reforçant un model de territori qu’aposta per l’equilibri entre activitat humana i entorn natural.

    El Pla Estratègic de gestió del foc protegeix el present i el futur d’Aran, consolidant un model de gestió reconegut i estudiat a nivell europeu. Un compromís clar amb el territori que demostra que, des del coneixement, la planificació i l’acció pública, és possible tenir cura les nostres muntanyes i garantir la seva preservació per les properes generacions.

  • Paraules amagades, endevinalles i refranys – Març 2026

    Paraules amagades, endevinalles i refranys – Març 2026

    Paraules amagades

    Refranys

    Arribar algú en un lloc en un moment inoportú

    Les companyies que un escolleix, marquen el seu comportament

    Endevinalles

    El calçat

    El llit

  • Bajo el mismo cielo

    Bajo el mismo cielo

    Aquest mes us recomanem Bajo ell mismo cielo (Sota el mateix cel), una novel·la de Paco Boya que ens convida a posar el punt de vista en el nostre passat recent amb una sensibilitat profundament humana. Ambientada a la Vall d’Aran, la història segueix a diverses generacions d’una família que intenta mantenir-se unida durant la Guerra Civil i la llarga postguerra. A través de Luis, Pepita i els seus descendents, Boya construeix un relat íntim sobre la fortalesa quotidiana, la pèrdua, el silenci i la necessitat de recordar per poder seguir endavant.

    El que fes especial aquesta obra és la seva capacitat de lligar història i paisatge. L’autor converteix a la mateixa Vall en un personatge més: un refugi dur però generós, escenari de dolor, resistència i vida. Amb una prosa propera i lleial, la nova retrata com les ferides del conflicte van marcar no només a aquells que el van viure, sinó també a aquells que van créixer després, hereus de memòries fràgils però imprescindibles.

    És una lectura que ens fa reflexionar tant per la seva qualitat literària com per la seva càrrega emocional: un recordatori de que preservar la memòria és preservar també la nostra identitat. Un llibre que ens parla de la importància de les arrels, de les històries que ens sostenen i del lligam profund amb la terra que compartim, sota aquest mateix cel que ajunta generacions senceres.Ei ua lectura que mos susprén autant pera sua qualitat literària coma pera sua carga emocionau: un recordatòri de çò que signifique preservar era memòria, que non ei sonque que tanben preservar era nòsta identitat. Un libre que mos parle dera importància des arraïtz, des istòries que mos sostien e deth ligam prigond damb era tèrra que compartim, jós aguest madeish cèu qu’amasse generacions senceres.

  • Història del Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovern i singularitat

    Història del Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovern i singularitat

    ​El Conselh Generau d’Aran és la institució de govern propia de la Vall d’Aran, un òrgan que encarna segles de tradició, identitat i autonomia en el nostre territori. Tot i que avui en dia el coneixem com una institució moderna, les seves arrels es remunten a una llarga història d’autogovern que ha travessat èpoques de reconeixement, supressió i restitució i de lluita incansable.

    Les primeres formes d’autogovern aranès es van consolidar ja en l’Edat mitja. Al 1313, el rei Jaume II d’Aragó va reconèixer els drets i privilegis de la Vall d’Aran mitjançant la Querimònia, document que establia les normes pròpies de convivència i organització territorial i que situava a Aran com una entitat amb facultats de decisió pròpia dins de la Corona d’Aragó. El reconeixement de la seva singularitat institucional va perdurar durant segles fins que, al 1834, amb la reorganització administrativa espanyola i la implantació de les províncies, l’autogovern tradicional va ser suprimit i Aran va romandre dins de l’administració de la nova província de Lleida.

    Després de dècades sense les seves institucions pròpies i en un context de recuperació d’identitats regionals i lingüístiques, el segle XX va marcar el retorn de l’autogovern aranès. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 va reconèixer per primera vegada la singularitat d’Aran i la seva llengua (l’aranès), fet que va obrir el camí per la recuperació institucional. A partir de 1990, amb la Llei 16/1990 del règim especial de la Val d’Aran aprovada pel Parlament de Catalunya, es va restablir formalment el Conselh Generau d’Aran com institució amb competències pròpies, marcant el seu reconeixement polític i administratiu.

    D’ençà de la seva restitució al 1991, el Conselh Generau d’Aran ha estat l’òrgan encarregat de gestionar àrees centrals per la vida a Aran: des de la cultura i l’educació, fins a la promoció de l’aranès com llengua oficial, la protecció del patrimoni, l’organització territorial i els serveis públics de proximitat. La institució ha evolucionat amb el temps i, amb la Llei 1/2015 del règim especial de la Val d’Aran, el seu marc competencial es va ampliar i consolidar, reforçant la seva capacitat per decidir de forma autònoma sobre afers cabdals pel territori.

    Al llarg de les últimes dècades, el Conselh Generau ha estat un pilar per la preservació de la identitat aranesa, construint polítiques públiques que responen a les necessitats d’un territori únic a Europa. Des de la promoció de la seva llengua i cultura, fins a la defensa de la seva singularitat institucional, aquesta institució representa la continuïtat d’una llarga tradició d’autogovern que no només mira el passat, si no que avanci amb fermesa de cap al futur.

  • No a la guerra, sí a la pau i a la protecció social

    No a la guerra, sí a la pau i a la protecció social

    Espanya ha estat el primer país en dir no a la guerra d’Estats Units i Israel en contra d’Iran, perquè aquest atac és injust, il·legal i unilateral. Contradiu l’ordre internacional basat en regles i qualsevol mandat de l’ONU. Una guerra que, com tota guerra, provoca patiment en la regió i nefastes conseqüències econòmiques pel món. Perquè el motiu de la guerra encara no és clar, i mai s’ha centrat en democratitzar un règim teocràtic i injust, com d’altres que n’hi ha en la regió, però aliats aquesta d’Occident.

    El president Pedro Sánchez ha encapçalat una oposició digna i moral, seguida després pels països europeus, que veuen que aquesta guerra pot afectar la seva economia de forma greu. Espanya és així al capdavant de la defensa de la pau i el dret internacional. A més, el govern central ha preparat una bateria de vuitanta mesures, valorades en més de 5.000 milions d’euros, per protegir a les empreses i famílies del país davant de les conseqüències d’aquesta guerra. D’aquesta forma, Espanya es vas convertir en un dels països de la UE amb l’escut social més fort i potent.

    Per contra, l’oposició de PP i Vox segueix obsessionada amb fer caure al govern del president Sánchez, mentre fa seguidisme de les polítiques extremes de Trump i la dreta autoritària mundial. Una oposició perduda, desorientada, sense projecte polític ni programa social ni econòmic.

    Malgrat la dreta espanyola, el govern de coalició progressista s’esforça en oferir certeses, amb una política que garanteix l’autonomia energètica que disminueix els efectes de l’escalada de preus i protegeix a les famílies més vulnerables. Per això, aquest govern és més necessari que mai: a favor de la pau, de la protecció social i d’una prosperitat justa i compartida.

  • Sopa de lletres, mots encreuats i refranys – Febrer 2026

    Sopa de lletres, mots encreuats i refranys – Febrer 2026

    Sopa de lletres: insectes

    Mots encreuats

    Refranys

    • Hereuèr nau cares hèr, e de bona cap non ne hè. (Febrer nou cares té, i de bona cap no en fa)
    • Es vaques deth bon vaquèr se coneishen en mès de hereuèr. (Les vaques del bon vaquer es coneixen el mes de febrer)