Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Blog

  • Bajo el mismo cielo

    Bajo el mismo cielo

    Aquest mes us recomanem Bajo ell mismo cielo (Sota el mateix cel), una novel·la de Paco Boya que ens convida a posar el punt de vista en el nostre passat recent amb una sensibilitat profundament humana. Ambientada a la Vall d’Aran, la història segueix a diverses generacions d’una família que intenta mantenir-se unida durant la Guerra Civil i la llarga postguerra. A través de Luis, Pepita i els seus descendents, Boya construeix un relat íntim sobre la fortalesa quotidiana, la pèrdua, el silenci i la necessitat de recordar per poder seguir endavant.

    El que fes especial aquesta obra és la seva capacitat de lligar història i paisatge. L’autor converteix a la mateixa Vall en un personatge més: un refugi dur però generós, escenari de dolor, resistència i vida. Amb una prosa propera i lleial, la nova retrata com les ferides del conflicte van marcar no només a aquells que el van viure, sinó també a aquells que van créixer després, hereus de memòries fràgils però imprescindibles.

    És una lectura que ens fa reflexionar tant per la seva qualitat literària com per la seva càrrega emocional: un recordatori de que preservar la memòria és preservar també la nostra identitat. Un llibre que ens parla de la importància de les arrels, de les històries que ens sostenen i del lligam profund amb la terra que compartim, sota aquest mateix cel que ajunta generacions senceres.Ei ua lectura que mos susprén autant pera sua qualitat literària coma pera sua carga emocionau: un recordatòri de çò que signifique preservar era memòria, que non ei sonque que tanben preservar era nòsta identitat. Un libre que mos parle dera importància des arraïtz, des istòries que mos sostien e deth ligam prigond damb era tèrra que compartim, jós aguest madeish cèu qu’amasse generacions senceres.

  • Història del Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovern i singularitat

    Història del Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovern i singularitat

    ​El Conselh Generau d’Aran és la institució de govern propia de la Vall d’Aran, un òrgan que encarna segles de tradició, identitat i autonomia en el nostre territori. Tot i que avui en dia el coneixem com una institució moderna, les seves arrels es remunten a una llarga història d’autogovern que ha travessat èpoques de reconeixement, supressió i restitució i de lluita incansable.

    Les primeres formes d’autogovern aranès es van consolidar ja en l’Edat mitja. Al 1313, el rei Jaume II d’Aragó va reconèixer els drets i privilegis de la Vall d’Aran mitjançant la Querimònia, document que establia les normes pròpies de convivència i organització territorial i que situava a Aran com una entitat amb facultats de decisió pròpia dins de la Corona d’Aragó. El reconeixement de la seva singularitat institucional va perdurar durant segles fins que, al 1834, amb la reorganització administrativa espanyola i la implantació de les províncies, l’autogovern tradicional va ser suprimit i Aran va romandre dins de l’administració de la nova província de Lleida.

    Després de dècades sense les seves institucions pròpies i en un context de recuperació d’identitats regionals i lingüístiques, el segle XX va marcar el retorn de l’autogovern aranès. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 va reconèixer per primera vegada la singularitat d’Aran i la seva llengua (l’aranès), fet que va obrir el camí per la recuperació institucional. A partir de 1990, amb la Llei 16/1990 del règim especial de la Val d’Aran aprovada pel Parlament de Catalunya, es va restablir formalment el Conselh Generau d’Aran com institució amb competències pròpies, marcant el seu reconeixement polític i administratiu.

    D’ençà de la seva restitució al 1991, el Conselh Generau d’Aran ha estat l’òrgan encarregat de gestionar àrees centrals per la vida a Aran: des de la cultura i l’educació, fins a la promoció de l’aranès com llengua oficial, la protecció del patrimoni, l’organització territorial i els serveis públics de proximitat. La institució ha evolucionat amb el temps i, amb la Llei 1/2015 del règim especial de la Val d’Aran, el seu marc competencial es va ampliar i consolidar, reforçant la seva capacitat per decidir de forma autònoma sobre afers cabdals pel territori.

    Al llarg de les últimes dècades, el Conselh Generau ha estat un pilar per la preservació de la identitat aranesa, construint polítiques públiques que responen a les necessitats d’un territori únic a Europa. Des de la promoció de la seva llengua i cultura, fins a la defensa de la seva singularitat institucional, aquesta institució representa la continuïtat d’una llarga tradició d’autogovern que no només mira el passat, si no que avanci amb fermesa de cap al futur.

  • No a la guerra, sí a la pau i a la protecció social

    No a la guerra, sí a la pau i a la protecció social

    Espanya ha estat el primer país en dir no a la guerra d’Estats Units i Israel en contra d’Iran, perquè aquest atac és injust, il·legal i unilateral. Contradiu l’ordre internacional basat en regles i qualsevol mandat de l’ONU. Una guerra que, com tota guerra, provoca patiment en la regió i nefastes conseqüències econòmiques pel món. Perquè el motiu de la guerra encara no és clar, i mai s’ha centrat en democratitzar un règim teocràtic i injust, com d’altres que n’hi ha en la regió, però aliats aquesta d’Occident.

    El president Pedro Sánchez ha encapçalat una oposició digna i moral, seguida després pels països europeus, que veuen que aquesta guerra pot afectar la seva economia de forma greu. Espanya és així al capdavant de la defensa de la pau i el dret internacional. A més, el govern central ha preparat una bateria de vuitanta mesures, valorades en més de 5.000 milions d’euros, per protegir a les empreses i famílies del país davant de les conseqüències d’aquesta guerra. D’aquesta forma, Espanya es vas convertir en un dels països de la UE amb l’escut social més fort i potent.

    Per contra, l’oposició de PP i Vox segueix obsessionada amb fer caure al govern del president Sánchez, mentre fa seguidisme de les polítiques extremes de Trump i la dreta autoritària mundial. Una oposició perduda, desorientada, sense projecte polític ni programa social ni econòmic.

    Malgrat la dreta espanyola, el govern de coalició progressista s’esforça en oferir certeses, amb una política que garanteix l’autonomia energètica que disminueix els efectes de l’escalada de preus i protegeix a les famílies més vulnerables. Per això, aquest govern és més necessari que mai: a favor de la pau, de la protecció social i d’una prosperitat justa i compartida.

  • Sopa de lletres, mots encreuats i refranys – Febrer 2026

    Sopa de lletres, mots encreuats i refranys – Febrer 2026

    Sopa de lletres: insectes

    Mots encreuats

    Refranys

    • Hereuèr nau cares hèr, e de bona cap non ne hè. (Febrer nou cares té, i de bona cap no en fa)
    • Es vaques deth bon vaquèr se coneishen en mès de hereuèr. (Les vaques del bon vaquer es coneixen el mes de febrer)

  • Aconseguim el reconeixement de la singularitat d’Aran

    Aconseguim el reconeixement de la singularitat d’Aran

    El govern de Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha impulsat de manera ferma i constant el reconeixement efectiu de la singularitat institucional de la Val d’Aran. Aquest treball ha culminat amb un fet històric: el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Proposició de Llei sobre el reconeixement de la singularitat d’Aran, presentada pels grups PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP i Comuns a proposta del govern aranès.

    Durant els últims anys, el Govern d’Aran ha defensat la necessitat de que el Conselh Generau d’Aran deixi de ser tractat com una administració local i passi a ocupar el lloc que li correspon dins de l’ordenament jurídic català: el d’institució pròpia amb un rang concorde a les competències que exerceix. La llei aprovada estableix que la legislació de règim local s’aplicarà a Aran únicament en absència de regulació específica i respectant la seva posició singular.

    Aquesta reivindicació no és només simbòlica, sinó que és profundament estructural. Després de més de trenta anys d’autogovern, aquest reconeixement assegura per primera vegada una aplicació explícita i pràctica de la singularitat aranesa a nivell jurídic i administratiu.

    El Conselh Generau d’Aran assumeix competències de caràcter autonòmic (com sanitat, serveis socials, emergències, cultura o llengua) que van molt més allà de les funcions habituals dels governs locals. L’aplicació automàtica de la normativa municipal genere dificultats en matèria d’organització interna, règim pressupostari i gestió econòmica, condicionant serveis bàsics com la salut i l’atenció social.

    Mantenir la seva consideració com a administració local no sols resulta incoherent amb la realitat competencial del territori, sinó que contradiu el mandat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de la Llei del règim especial d’Aran.

    Fruit d’aquest treball polític, els grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP han recollit aquesta demanda i han registrat al Parlament de Catalunya una iniciativa per al reconeixement efectiu, a nivell jurídic i administratiu, de la singularitat de la Val d’Aran. Es tracta d’un pas històric que permetrà avançar cap a l’adequació institucional del Conselh Generau d’Aran, complint així els mandats estatutaris i legals.

    Aquest reconeixement és clau perquè les decisions adoptades des d’Aran no siguin merament formals, sinó que tinguin efectes reals i duradors. Suposa reforçar l’autogovern amb una major autonomia en la gestió i capacitat efectiva per a desplegar polítiques adaptades a les necessitats dels aranesos i araneses. En aquest sentit, des del govern d’UA a la màxima institució aranesa, s’ha fet una crida a la responsabilitat dels grups polítics catalans per a aprovar els pressupostos, dels quals també depenen els pressupostos d’Aran i la garantia dels serveis públics.

    En definitiva, aquesta aprovació significa dotar al territori d’estabilitat jurídica, instruments concrets i capacitat real de gestió per a garantir un futur basat en el respecte a la seva singularitat institucional. El 25 de febrer de 2026 queda així com una data clau en la història institucional d’Aran, consolidant la naturalesa política de l’autogovern aranès.

  • Les persones al centre de l’acció pública amb el Pla d’Acció Comunitària.

    Les persones al centre de l’acció pública amb el Pla d’Acció Comunitària.

    El govern d’UA al Conselh Generau d’Aran ha impulsat el Pla d’Acció Comunitària com a instrument estratègic per enfortir la salut i el benestar de les persones a l’Aran. Aquest s’emmarca dins d’una acció política que té com un dels seus eixos fonamentals l’atenció a les persones. El benestar de les persones va molt més enllà de la dimensió física: significa acompanyament, cohesió social, prevenció, xarxes de suport i comunitat.

    El Pla s’articula a través d’un procés participatiu i obert, amb la realització de diferents sessions de treball en què es va convidar a participar la ciutadania, entitats i professionals de la Val d’Aran, amb l’objectiu de compartir necessitats, fortaleses i reptes col·lectius. A les reunions (com la sessió que es va celebrar a la sala social de Betren) hi van participar al voltant de 40 persones, validant el diagnòstic comunitari i prioritzant els assumptes sobre els quals començar a actuar.

    D’aquest procés d’escolta activa en van sorgir unes prioritats clares: la salut mental, l’aïllament social i la necessitat de generar més espais d’oci i de trobada. Per al govern d’Unitat d’Aran, aquest exercici de participació no és simbòlic, sinó que és una manera de governar: escoltar primer per poder actuar després.

    A través dels serveis socials i del treball coordinat amb l’equip d’acció comunitària, aquestes necessitats s’han transformat en respostes concretes. Així doncs, programes com “En família” donen suport a les famílies i faciliten la conciliació laboral, oferint acompanyament a infants en horari laboral. Iniciatives com “Suenha-te” reforcen el benestar emocional i el suport comunitari, donant resposta a problemàtiques com la salut mental o l’aïllament, especialment entre persones grans i col·lectius vulnerables.

    A més, durant el primer trimestre de 2026 es constitueixen grups de treball específics (oberts a tota la comunitat) per a desenvolupar accions concretes, garantint continuïtat, seguiment i resultats reals.

    Des d’Unitat d’Aran, creiem en una acció pública que no es limita a gestionar, sinó que acompanya, escolta i construeix comunitat. El Pla d’Acció Comunitària és una mostra clara d’aquesta manera de governar: posa les persones al centre de les polítiques treballant conjuntament per avançar cap a un Aran més saludable, més cohesionat i amb una major qualitat de vida per a la seva ciutadania.

  • Lourdes Santacruz Alís

    Lourdes Santacruz Alís

    Lourdes Santacruz Alís va néixer a la Seu d’Urgell a l’any 1949. Mestra de professió i vocació, escriptora destacada amb una àmplia obra en aranès i activista cultural.

    Va arribar a la Val d’Aran al 1970 per exercir com a mestra a l’escola pública d’Arres i, més tard, al Col·legi Juan March, reincorporant-se anys després a l’escola pública en el poble d’Aubèrt, període en què va ser directora de la ZER Val d’Aran (Zona Escolar Rural).

    Aranesa convençuda, defensora de la personalitat i identitat pròpies d’Aran i de la seva llengua, tant a l’escola —elaborant materials didàctics i educatius per a l’ensenyament— com essent membre del Collectiu Lengua Viua i de la Fundacion Musèu Etnològic dera Val d’Aran. Va obtenir el Premi Aran de literatura els anys 2017 i 2018.

    Dona de gran inquietud cultural i social. Els drets i llibertats que van arribar amb la democràcia la van portar a integrar-se al projecte polític d’Unitat d’Aran, canalitzant aquelles inquietuds i treballant per una societat més justa i igualitària, posant de relleu la importància del paper de la dona i la defensa dels seus drets.

    Durant més de 20 anys va ser presidenta i vocal de l’EMD d’Arròs i Vila, on va desenvolupar una gran tasca.

    El seu pensament es pot resumir amb les seves pròpies paraules: “cal obrir la ment cap l’univers”.

  • La figura que va consolidar la literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat

    La figura que va consolidar la literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat

    Hi ha noms que no pertanyen únicament als llibres, sinó a la memòria col·lectiva d’un poble. Figures que, més enllà del seu temps, ajuden a explicar qui som i d’on venim. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) és una d’elles. Considerat el gran poeta d’Aran, la seva obra no sols va marcar una fita literària, sinó que va contribuir decisivament a donar forma i dignitat a l’expressió escrita en aranès en un moment clau per a la nostra història cultural. Recordar-ho és, en certa manera, tornar als orígens de la literatura aranesa moderna.

    Nascut el 29 de març de 1867 a Montcorbau, a Casa Puig del carrer Sant Estèue, va mostrar des de molt jove una profunda inclinació religiosa. Després de formar-se en el Seminari Conciliar de la Seu d’Urgell, va ser ordenat sacerdot en 1891. La seva trajectòria pastoral el va portar per parròquies catalanes i aragoneses abans de tornar definitivament a Aran, on va exercir la seva professió a Gessa, Salardú i Bossòst. En aquesta última localitat va morir el 5 d’agost de 1919, als 52 anys, deixant una obra que amb el temps seria reconeguda com a fundacional.

    En la seva vida, fe i territori no van ser realitats separades. El seu compromís religiós es va expressar tant en l’exercici pastoral com en l’escritura. Va traduir a l’aranès el catecisme de l’època i va publicar al 1914 Escola de perfecció espiritual, dirigida a altres sacerdots. No obstant això, la seva aportació més llarga va ser literària. En una època de mancança d’una tradició escrita consolidada aranesa, Condò va demostrar que podia ser llengua d’alta expressió poètica i reflexió cultural.

    Durant la seva etapa formativa va coincidir amb altres aranesos amb inquietuds literàries, en un context marcat per la revitalització cultural que vivien tant Catalunya com Occitània. Va establir contacte amb els felibres occitans i va defensar la unitat de la llengua i la literatura occitanes, encara que la seva obra romangués profundament arrelada en la realitat aranesa. Va participar així mateix en certàmens literaris catalans i va publicar en revistes culturals de l’època, convertint-se en una figura que encarnava la posició històrica d’Aran com a territori i enllaç entre mons culturals.

    També va destacar com a estudiós de la llengua. Les seves reflexions van influir en investigadors posteriors com Joan Coromines, i van deixar empremta en treballs lexicogràfics del segle XX que van contribuir a sistematitzar l’estudi de les llengües romàniques. Aquesta dimensió intel·lectual reforça la idea que Condò no va ser únicament un poeta inspirat, sinó un home conscient del valor cultural i polític de la llengua.

    De caràcter introvertit i vida austera, coherent amb la seva condició sacerdotal, mai va buscar protagonisme públic. No obstant això, el seu llegat va acabar situant-lo en el centre de la nostra història cultural. Al 1982 va ser reconegut com a “Persona il·lustre del Bisbat” pel Bisbat d’Urgell, i anys més tard el Conselh Generau d’Aran va crear el certamen literari que porta el seu nom, contribuint a mantenir viva la creació en aranès.

    La importància de Mn. Josèp Condò Sambeat no radica únicament en la qualitat de la seva poesia, sinó en el que aquesta va significar per a Aran. Amb ell, la llengua va deixar de ser només vehicle quotidià per a convertir-se també en instrument literari i afirmació cultural. En la seva figura resulta difícil —si no impossible— separar a l’escriptor del país. La seva obra va ser, i continua sent, una forma d’arrelament compartit.

  • Sis dies corrents

    Sis dies corrents

    Dirigida per Neus Ballús, «Sis dies corrents» és una petita joia del cinema català recent que converteix la vida corrent en quelcom extraordinari. La pel·lícula transcorreix durant sis dies on se segueix la vida corrent de tres fontaners que treballen a Barcelona, barrejant ficció i realitat amb actors no professionals que interpretin versions d’ells mateixos.

    Lluny de grans discursos, la pel·lícula retrata amb sensibilitat i humor la convivència, els prejudicis i les tensions que emergeixen en els espais de treball. A través de situacions aparentment simples, s’aborden temes profunds com la immigració, la identitat, la masculinitat, la precarietat laboral i la integració.

    Premiada al Festival de Locarno, “Sis dies corrents” és una proposta molt propera que ens recorda que les grans transformacions (tant personals com col·lectives) sovint comencen en fets molt quotidians.

  • Infraestructures per a emprendre a Aran: coworkings i vivers

    Infraestructures per a emprendre a Aran: coworkings i vivers

    Reafirmem el nostre compromís amb les noves formes de treball consolidant una xarxa d’espais que donen suport a la emprenedoria i d’altres professionals. Aquest model ofereix infraestructures adaptades al teletreball, a l’emprenedoria i a la innovació, generant sinèrgies professionals i noves oportunitats laborals. Una iniciativa que té com a objectiu atreure activitat econòmica, reforçar el teixit emprenedor local, retenir el talent jove i avançar cap a un model econòmic més divers i sostenible.

    Actualment, aquesta xarxa s’articula en dos espais clau: el coworking HèPic Hub a Vielha, i el CEI de Casau. Amb realitats i dimensions diferents, tots dos comparteixen un mateix objectiu: oferir infraestructures adequades per a treballar, generar noves relacions professionals, i facilitar noves oportunitats laborals a Aran.

    El coworking HèPic Hub, situat a Vielha, s’ha consolidat com el principal espai de referència. Compta amb llocs de treball compartit, sales de reunió i serveis adaptats al teletreball, i ofereix modalitats d’ús tant per a l’usuari temporal com el de llarga durada. Al llarg dels últims anys, ha acollit a professionals residents i visitants, així com a persones relacionades amb projectes d’innovació i programes pilot, demostrant la creixent demanda d’aquesta mena d’espais al territori.

    D’altra banda, el Centre d’Empreses i Innovació (CEI) de Casau complementa aquesta xarxa oferint un entorn de treball orientat al suport a iniciatives emprenedores i al desenvolupament de projectes empresarials, convertint-se en un instrument d’acompanyament i creixement professional.

    La consolidació d’aquests espais respon a una visió compartida de futur: facilitar que Aran sigui un lloc on també es pugui treballar, emprendre i innovar, més enllà dels models laborals tradicionals. El coworking es configura així com una eina clau per a enfortir el territori, donar suport a les persones treballadores i avançar cap a un model econòmics més sostenible i actualitzat.