La sèrie gira al voltant de Jamie Miller, un nen de 13 anys a qui acusen i arresten per l’assassinat premeditat d’una companya de classe. No obstant això, la seva família, el seu terapeuta i l’inspector en cap, es pregunten què va passar realment.
Es tracta de molt més que una investigació d’un crim. En realitat és una crua representació dels reptes que afronta la joventut actualment. Obre un important debat en àmbits com la salut mental.
Un retrat de lluites internes i externes a les quals han de fer front els adolescents avui dia, abordant assumptes tan essencials com la cerca de la identitat, la pressió social, la influència de les xarxes socials (sobretot en l’adolescència) i la formació de valors en la joventut actual. Molt realista, mostra fidedignament la complexitat d’aquesta etapa de la vida.
Explora la construcció de la masculinitat a través del personatge principal, mostrant les conseqüències negatives que poden observar de la internalització d’ideals misògins i de la falta de referents positius. També destaca la urgent necessitat de promoure una educació digital crítica i el desenvolupament de habilitats social sòlides entre els adolescents.
L’aranès, llengua pròpia d’Aran, és part essencial de la identitat, de la cultura i raó de ser de l’autogovern aranès. A través d’ella, s’articula el model institucional, l’expressió política i la seva comunitat lingüística.
En conjunt, els canvis socials, demogràfics i econòmics dels últims anys han provocat, un descens important de l’ús social de la llengua, especialment entre els joves i en els àmbits com el comerç, el treball i la vida quotidiana. Aquesta realitat suposa un gran repte. La xarxa comunitària s’afebleix, la transmissió intergeneracional es posa en risc, i l’autogovern en pateix les conseqüències.
Per a Unitat d’Aran, la defensa i promoció de l’aranès han estat sempre una prioritat estratègica, una part essencial del seu projecte polític. UA ha impulsat al llarg dels anys polítiques lingüístiques ambicioses, campanyes de sensibilització, aliances institucionals i accions de normalització per a assegurar que l’aranès es mantingui viu, present i útil a la vida del país.
En aquest context de necessitat urgent de revertir la tendència i de consolidar un model de foment lingüístic estable, l’equip de govern de Unitatd’Aran al Conselh Generau d’Aran, ha impulsat una nova campanya de foment de l’aranès sota el nom “Ací ne didem”. Una iniciativa que obre una nova etapa en les polítiques de promoció lingüística del país. La campanya forma part d’un pla de comunicació a deu anys vista que es articularà sota la nova marca institucional “En aranès, òc”, creada per a unificar i donar coherència a totes les accions destinades a reforçar l’ocupació social de la llengua.
La marca En aranès, òc, pretén establir una línia de treball continuat, amb accions periòdiques orientades tant a la població resident com a les persones que visiten el territori. Aquesta planificació a llarg termini marca un canvi respecte a iniciatives anteriors i cerca consolidar una estratègia més estable i visible per a la ciutadania.
La campanya “Ací ne didem” es basa en la difusió de vocabulari bàsic en aranès acompanyat del seu equivalent en altres llengües com el català o el castellà, fins i tot en anglès, italià o francès. Paraules com audèth (ocell), huec (foc), hièstra (finestra), hemna (dona) o nhèu (neu) es presenten a traves de diversos suports amb el objectiu d’atançar la llengua a qui no la coneix i de facilitar el seu ús quotidià. Les peces es difonen en xarxes socials, emissores de ràdio i espais públics, incloent-hi transport, equipaments municipals i punts informatius repartits en diversos municipis.
El govern d’UA destaca que aquesta campanya amplia el punt de vista respecte a iniciatives anteriors, com la de 2023 (“L’as ena punta dera llengua”), que estava dirigida principalment als joves. En aquesta ocasió, l’acció s’orienta a totes les edats, amb la intenció de reforçar la presència de l’aranès en diversos entorns de la vida quotidiana i promoure el seu ús entre perfils lingüístics diversos, incluien-t’hi persones nouvingudes i visitants.
Per a Unitat d’Aran, la implementació d’aquesta nova marca i campanya respon a la necessitat de continuar desenvolupant polítiques que contribueixin a revertir la greu situació que pateix l’ús social de l’aranès i garantir la seva continuïtat. El Conselh Generau d’Aran manté, d’aquesta manera, una línia de treball estable centrat en la normalització lingüística com a part essencial dels serveis públics de territori.
Amb l’inici de la campanya “Ací ne didem” i la consolidació de la marca “En aranès, òc”, s’integren totes la iniciatives de promoció lingüística en un marc comú i planificat, que ha de permetre desenvolupar projectes més coordinats i sostinguts en el temps. Aquesta estratègia pretén visibilitzar l’aranès, millorar la seva presència en els espais quotidians i reforçar la seva transmissió entre generacions.
En 2025, els reptes que enfronta Aran són similars als d’altres territoris: l’increment de població, l’envelliment de la societat, la falta d’habitatge, la migració, la solitud no desitjada… És per això que apostem per una atenció integrada, social i sanitària, per a garantir situar a les persones en el centre de les polítiques, de manera més eficient, coherent i personalitzada, i amb això poder millorar tant la qualitat de l’atenció com l’experiència de les persones usuàries.
Durant aquests dos anys de legislatura, des del govern d’Aran hem creat el Servei de Drets de les Persones, que engloba serveis d’igualtat de gènere, per al col·lectiu LGTBIQ+, etc… que contempla acompanyament psicològic, treballs de prevenció i sensibilització sobre els drets de les dones i persones lgtbiq+ i un treball comunitari en augment. Volem oferir un espai segur per a la defensa dels drets humans i reduir l’impacte de les vulneracions d’aquests.
Han estat més de 600 les atencions realitzades per aquest Servei durant 2024, de les quals el 25% han entrat a través dels Serveis d’Atenció Social. Dades que posen en evidència la necessitat de continuar treballant, sobretot a nivell comunitari. Des del Conselh Generau d’Aran continuem treballant tallers a les escoles, per a fomentar la igualtat, el respecte i la convivència, en l’oci nocturn amb els punts segurs, la renovació dels plans d’igualtat de les diferents institucions, en la commemoració de dies internacionals com el 8 de Març, el 28 de Juny o el 25 de Novembre.
Una de les fites més importants aconseguides durant aquest temps ha estat l’actualització del Protocol i Planificació del tractament integral de les violències masclistes lgtbiqfóbiques a Aran (2024).
Aquest protocol i la seva planificació integral per al tractament de les violències masclistes i lgtbiqfóbiques a Aran no vol ser només una guia estàtica, també vol ser un instrument viu que s’adapta a les necessitats canviants de la nostra comunitat. És un compromís continu amb l’equitat i la justícia, un compromís ferm i coordinat amb tots els agents, tant de les institucions del territori com de la comunitat.
És un procés de treball de col·laboració entre tots els agents clau de la Val d’Aran. Un espai on hem pogut exposar les singularitats dels nostres àmbits de treball i les necessitats dels col·lectius representats.
La Joventut d’Aran també té un paper fonamental, és per això que des del Departament de Joventut, Igualtat i Cohesió Social del Conselh Generau d’Aran, hem posat en marxa eth programa “Conexion Joena”, per a crear connexions que fomentin la participació dels joves, construint amb ells propostes d’acord amb els seus interessos i generant un espai on poder reunir la seva veu per a futurs projectes a Aran.
La nostra aposta és clara, desenvolupar tota l’àrea d’igualtat, joventut i cohesió social, treballant de manera conjunta i transversal, en l’atenció a les dones, a les persones lgtbiq+, els joves, els nostres aviis, en definitiva, a la ciutadania d’Aran. Donant-los veu a tots, escoltant les seves demandes i prioritzant les necessitats de la nostra terra.
Els que hi som, els que han vingut i els que vindran en un futur, que Aran sigui una terra plena d’oportunitats, de respecte i de bona convivència per a tots.
El llibre «Cenizas bajo la nieve», de Renée Seillé-Aubac, traduït al castellà per Antonio Arturo Calbetó Calbetó, és una novel·la ambientada en els anys cinquanta del segle XX.
Aquesta novel·la ens transporta a les «cases deth Dossau”, a Montgarri, un racó d’Aran que va ser abandonat pels seus habitants fins a desaparèixer gairebé per complet. A través de la veu de María de las Nieves, una de les últimes veïnes que va viure en aquell lloc, l’autora ens vas oferir un relat íntim i ple de sensibilitat sobre la duresa i la bellesa de la vida en un entorn aïllat.
La protagonista recorda amb molta melancolia —tot i que també amb una certa sensació de llibertat— els motius pels quals els veïns i veïnes de Montgarri van abandonar aquest petit nucli, descrivint una forma de vida ancorada a les tradicions, l’autosuficiència i la profunda relació amb la naturalesa.
La recent traducció a l’aranès d’Antonio Arturo Calbetó Calbetó retorna aquesta història al seu paisatge original, permetent redescobrir una part essencial de la memòria col·lectiva d’Aran: la de les comunitats que, entre neu i silenci, van forjar la seva identitat a la muntanya.
Ua damaisèla embarrada laguens d’un convent que non coneish ne ploja ne vent, mès qu’ei mòja tostemp.
La llengua
Gentlicis aranesos – Castièro
Els de Casarilh les buchaques plenes de blat. Els d’Escunhau piquen amb el punyal. Els de Betren, mortièrs i espatlacaperans. Els de Vielha, gorrèros. Diuen: – Has dinat? – Si – Si no t’haguessim convidat. – Non. – «Ebé» que ja és hora. Els de Casau, cargòlhs. Els de Gausac, malhoquets o arroquets.
Un puntal de la presència d’Unitat d’Aran a les institucions del país.
Santiago ha estat i és un home amb forta personalitat, que es caracteritza sobretot i entre altres coses pel sentit comú, pel seny i per l’honradesa.
Va deixar patents tots aquests valors i característiques en el seu pas polític per la pedania d’Aubèrt, Betlan, Mont i Montcorbau, de la què va ser alcalde pedani i on amb la seva labor va possibilitar que es duguessin a terme diverses i molt importants millores en els serveis i instal·lacions públiques en tots i cadascun dels nuclis de la pedania, sobretot pel que fa al subministrament d’aigua potable també al terçó de Marcatosa.
Així mateix, també, en els anys que va dur a terme les seves funcions amb vocació de servei com a regidor de l’Ajuntament de Vielha i Mijaran i en la seva tasca com a responsable de les àrees d’obres i serveis, va crear i va impulsar el projecte de Bèusa, que ara és el centre de recollida de deixalles que no sols dona servei als ciutadans del municipi de Vielha i Mijaran si no de tot Aran.
També va ser Conselhèr del Conselh Generau d’Aran en diverses legislatures pel terçó de Marcatosa, on va treballar pel desenvolupament d’Aran lluitant també pels drets i reivindicacions dels aranesos i araneses des de 1991, amb la reinstauració de la màxima institució aranesa, el Conselh Generau.
Tota una vida al servei del país, amb fidelitat als principis d’Unitat d’Aran.
Unitat d’Aran a l’Ajuntament de Vielha i Mijaran continua avançant en el seu projecte de futur per a la capital aranesa, millorant els serveis públics d’una manera global. L’enllumenat públic, la xarxa d’aigua i la dignificació i modernització dels entorns i els carrers de la vila de Vielha, són alguns dels punts més forts en els què se centra aquest projecte, per a construir i oferir uns serveis públics de qualitat i convertir-se en un poble més amable, més modern, més sostenible i amb millor accessibilitat i mobilitat.
En aquest sentit, l’equip de govern d’UA ha llançat la campanya “Carrèr a carrèr”. Una campanya que té com a principal objectiu transformar progressivament els espais públics, cuidant l’accessibilitat, la funcionalitat, el benestar dels ciutadans i ciutadanes i l’estètica urbana. En definitiva, crear espais públics per a fer de Vielha una ciutat més còmoda, accessible i pensada per a les persones.
Durant els últims mesos, “Carrèr a carrèr”, ha començat el seu camí amb accions més concretes, com la millora i connexió del passeig fluvial al voltant del Garona, millores en les xarxes d’aigües i dipòsits, la renovació de voreres, la substitució i renovació de l’il·luminat públic a tecnologia Led de Vielha, la instal·lació de mobiliari urbà com a noves papereres en tot el nucli urbà, etc.
Ara, la campanya continua la seva labor transformant el poble amb una inversió total de més de 2 milions d’euros. Aquests, es destinen a la reforma integral de diferents punts i llocs, com la plaça Còto Março, la plaça dels Comets, i el Camí de Casau. A més de millores en voreres, asfalt i senyalització en els diversos carrers i places.
Aquestes obres han començat a finals d’enguany i continuaran a la primavera de 2026 per a minimitzar l’impacte i les molèsties de veïns i veïnes en ple període d’hivern. L’Ajuntament agraeix la col·laboració els veïns i veïnes durant aquest procés, especialment en les zones afectades per restriccions de trànsit i aparcament temporal.
El projecte no sols busca renovar l’asfalt, si no que també vol revitalitzar el teixit social i econòmic de Vielha, connectant millor les diferents zones del poble i crear espais pensats per a la integració social, l’oci, i la convivència. Per aquestes raons, de la mà d’aquest projecte veiem noves iniciatives socials com el centre juvenil Antara, que àmplia les oportunitats d’oci, aprenentatge i participació per als joves del municipi, reforçant així la idea d’una Vielha més cohesionada i viva. La nova plaça de Còto Março, situada al costat de l’església de Sant Miquèu, reforça el caràcter històric del centre, alhora que, la plaça dels Comets en la Solana s’ha dissenyat com un punt de referència per a oci i les activitats culturals i familiars.
A més, està prevista la creació de noves zones verdes, àrees d’oci i parcs infantils, amb la intenció d’integrar plenament totes les parts de la vila en una estructura urbana més cohesionada i sostenible.
Amb aquesta iniciativa, Vielha es vol consolidar com a centre de vida i activitat a Aran, avançant pas a pas -Carrèr a carrèr-, cap a un futur urbà més amable, modern i sostenible.
Entre els molt símbols de la història aranesa, pocs són tan significatius com l’Armari des Sies Claus, protector dels documents més valuosos de l’autogovern d’Aran.
Des del segle XIII, Aran ha comptat amb institucions pròpies que li lliuraven autonomia en la gestió dels seus assumptes i en la defensa dels seus privilegis polítics. Aquesta autonomia es basava en la Querimònia, concedida pel rei Jaume II en 1313, un document que recopilava i recollia els costums, llibertats i usos d’Aran i dels aranesos i araneses.
Amb el pas del temps, aquests textos -juntament amb d’altres elements com a segells, petits sacs de vellut, instruments i eines d’elecció i vestimentes dels membres del Conselh Generau- van ser salvats amb molta cura en un moble de fusta conegut com l’ Armari des Sies Claus, situat històricament a la sagristia de l’església de Sant Miquèu de Vielha.
Aquest nom li va ser atorgat pel seu sistema de custòdia: s’obria únicament quan es trobaven presents les sis claus, cadascuna en les mans dels representants de les diferents parts d’Aran. Aquest ritual garantia així la transparència i la confiança entre les comunitats araneses, reflectint l’esperit col·lectiu que caracteritzava el seu sistema polític.
Una de les claus pertanyia al governador, representant l’autoritat reial, alhora que les altres cinc eren distribuïdes entre els conselhèrs de Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa i Quate Lòcs. Aquesta distribució assegurava que cap decisió pogués prendre’s sense la participació conjunta de totes les parts del territori, reflectint una profund sentit d’equilibri i corresponsabilitat.
En el seu interior es desaven documents com les Ordenances de 1616, elaborades per Juan Francisco de Gràcia sota el mandat de Felip III, i que regulaven l’administració local i les normes per a l’elecció de càrrecs públics. Aquelles eleccions es duien a terme per mitjà d’un sistema d’insaculació (posar els noms dels candidats en els petits cilindres de fusta denominats redolins), i es celebraven amb solemnitat cada primer diumenge de setembre.
L’Armari des Sies Claus no sols va ser un simple arxiu: va ser un símbol de la responsabilitat compartida i del compromís dels aranesos amb el seu autogovern. Avui és un testimoni material d’una tradició política i una voluntat de ser única dels aranesos i araneses. Un record de la voluntat històrica del poble aranès per a conservar la seva identitat, els seus drets i la seva memòria.
A l’actualitat es troba exposat al Museu de la Val d’Aran situat a la Torre del General Martinhon de Vielha, i on trobareu més informació sobre aquest i molts altres elements del patrimoni i la història d’Aran.
El govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha començat un pla integral de gestió del paisatge i de protecció de l’entorn dels pobles aranesos. Una iniciativa que neix en resposta als nous reptes que enfronta la Vall d’Aran a causa del canvi climàtic i les transformacions del model socioeconòmic del territori per a regular l’ús dels terrenys rústics de la zona.
La pèrdua de gestió tradicional dels boscos, l’abandonament de determinades zones agrícoles i pageses, i l’augment del risc d’incendis exigeixen una nova estratègia que combini protecció ambiental, desenvolupament econòmic i cohesió territorial.
Aquest pla té com a objectiu diversificar i millorar la gestió del paisatge i protegir els pobles de la Val d’Aran del risc d’incendis de sisena generació. Per a això, es proposa una acció coordinada entre els departaments de Medi ambient, Ramaderia, Innovació, Emergències i Promoció Econòmica del Conselh Generau d’Aran, garantint una visió transversal i sostenible del territori.
A més, el grup d’UA al Conselh Generau d’Aran impulsarà la col·laboració amb els ajuntaments per a desenvolupar plans locals de gestió forestal i paisatgística, oferint suport tècnic i línies d’ajuda específica per a aquells municipis que desitgin adherir-se a la iniciativa. Aquesta cooperació entre administracions busca garantir una aplicació real i eficaç de les mesures sobre el terreny, adaptades a les necessitats de cada poble.
Amb aquesta acció, Unitat d’Aran reafirma el seu compromís amb un model de territori viu, resilient i sostenible, on la protecció del paisatge s’entén no sols com una mesura ambiental, sinó també com un compromís pel futur econòmic i social d’Aran. El pla s’enquadra en l’estratègia de gestió del territori impulsat pel govern del Conselh Generau d’Aran, que inclou també l’actualització de les normes de planificació i l’acord de cessió de la gestió forestal amb els ajuntaments aranesos.
