«La sociedad de la desconfianza», de Victoria Camps, és un assaig imprescindible per comprendre un dels grans reptes que pateix la societat el nostre temps: la pèrdua de la confiança.
En un món marcat per l’individualisme, la precarietat i les desil·lusions, Camps reflexiona amb serenitat sobre el que arriba quan deixem de creure en allò comú i proposa tornar a construir un valor compartit que permeti conviure, cooperar i sostenir-nos els uns als altres.
Però el llibre no només fa un simple diagnòstic, si no que sotmet un horitzó d’esperança, amb la proposta de construir novament un valor compartit que ens permeti sostenir-nos, confiar i conviure. Amb un estil clar i reflexiu, ens recorda que la llibertat (per ser aquesta digna del seu nom) necessita dels altres, i que només una vegada es recuperi la confiança perduda (i malmesa) podrem aspirar a una societat més justa i cohesionada.
Una lectura imprescindible per aquells que busquen comprendre i transformar la nostra vida en comú, sobretot en uns temps molt convulsos, on el crispament i el enfrontament i el pessimisme prenen força en la nostra comunitat.
El programa «Campus Rural» impulsat per la Secretaria General per al Repte Demogràfic del MITECO, ha estat reconegut com la millor iniciativa de Desenvolupament Local a Europa, guardó que atorga cada any «The Innovation in Politics Institute», en col·laboració amb «The European Capital of Democracy».
El jurat popular (compost per 1.086 persones de 25 països) ha considerat que els treballs que està desenvolupant «Campus Rural» per promoure pràctiques que connectin estudiants amb comunitats rurals per impulsar el desenvolupament rural i combatre la despoblació, mereixen ser reconeguts com «el millor programa europeu en desenvolupament local a Europa el 2025».
Per la seva banda, el Secretari General per al Repte Demogràfic, Francesc Boya, va expressar«l’orgull que suposa veure que es reconeix el valor de «Campus Rural», un programa que demostra que els nostres pobles són territoris d’oportunitats. Seguirem treballant perquè, mitjançant la innovació i la creativitat, el medi rural tingui un horitzó de futur» .
Aquest reconeixement valora el propòsit fonamental del programa «Campus Rural» a l’hora d’apropar els joves al territori i afavorir el paper de la universitat en la dinamització social i econòmica dels petits municipis.
En concret, aquest any «Campus Rural» ha possibilitat que 750 estudiants de 44 universitats públiques hagin pogut desenvolupar les seves pràctiques en municipis espanyols de menys de 5.000 habitants. D’aquests, i des del 2023, un total de 8 estudiants han treballat també a diverses administracions públiques i empreses privades de la Val d’Aran.
El programa ha estat impulsat pel MITECO, amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles.
Carlos Llobet Roviras, arquitecte de professió i militant d’Unitat d’Aran des de la seva formació. També va ser membre molt actiu de l’Associació de Veïns “Es Terçons”, de la que va ser dissenyador de tota la seva cartelleria i pòsters, labor que també va portar a terme posteriorment, creant diferents cartells electorals.
Va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Naut Aran per Unitat d’Aran en les primeres eleccions democràtiques, a l’abril del 79.
El seu amor al país i la seva fidelitat al partit, han estat un exemple per a tots i totes els que formem part del mateix. Les seves aportacions, sempre plenes de prudència, respecte i saviesa, formen part del patrimoni polític del nostre partit.
Al 2016 va dipositar una bona part del seu arxiu particular, que estava format per diversos projectes de restauració d’alguns dels edificis més emblemàtics i importants que formen part del patrimoni arquitectònic aranès.
En aquest sentit, cal remarcar els projectes de restauració i conservació de l’església de Sant Andreu de Salardú, l’església de Sant Pere d’Escunhau, l’església de Sant Joan d’Arties, i molts altres edificis més com la Casa de Joan Chiquet de Vilamòs (ara ecomuseu).
Així mateix, va ser l’autor del projecte de restauració de la Casa deth Senhor d’Arròs, seu institucional del Conselh Generau d’Aran i emplaçament de l’Archiu Generau d’Aran. Edificació d’estil neoclàssic datada del 1820, i declarada Bé Cultural d’Interès Local.
Per una altra banda, al 1998, Carlos Llobet i la seva dona Enriqueta Barés, van atorgar i depositar a l’Archiu Generau d’Aran, el fons familiar de Çò de Ramon Sans i de Solèr, de Garòs. Un fons format per tota mena de documentació datada del 1566 al 1957, que compta amb 9 llibres impresos i pergamins, i documents antics com contractes, escriptures, etc.
Aquest mes us recomanem Alcarràs, una pel·lícula dirigida per Carla Simón i guanyadora de l’Os d’Or a Berlín.
Basada en aquest petit poble català, narra la història d’una família de pagesos que lluita per mantenir la seva forma de vida davant dels canvis econòmics i socials.
La història gira al voltant de la seva possible última collita de préssecs, després d’haver estat informats de que els terrenys que han fet servir durant generacions es convertiran en una plantació de plaques solars. Els panells solars substitueixen als arbres.
Un retrat sensible, realista i profundament humà sobre les relacions, la memòria i la pèrdua. Una mirada al camp i a la família amb una visió humanista de la terra, l’agricultura, la família i les tradicions. Un film amb un argument ben actual i realista.
De prumèr a quate pautes, quan ei gran n’a dues, mès quan ei vielh n’a tres. Qui ei?
Er òme
Qué ei aquerò que va e ven, mès jamès càmbie de plaça
Era pòrta
Mès ne trèm, mès gran ven
Eth horat o trauc
Mair maishanta, pair gran, pelha nera, mainatge blanc. Qui sò?
Era castanha
Pòrti corona e non sò pas rei, è cent hemnes e non sò pas maridat, è esperons e non sò pas cavalièr. Sabatz vosati se qui sò?
Eth poth
Qué ei aquerò, qué ei aquerò, qu’a eth còs de husta e eth cap de hèr e eth sòn mèstièr qu’ei tustar husta e hèr
Eth martèth
Ua vielha tamb sonque un dent, qu’amasse tota era gent
Era campana
Refranys
Veir a hèr, saber hèr, voler hèr e non poder hèr, qu’ei un fotut ahèr. (A viatges mos trapam ath deuant de barrères, d’empediments, eca. entà poder desvolopar es nòstes aptituds).
Era costorièra de Jan Bartau, quan a era agulha que li manque eth didau. (Se ditz d’aqueth personatge que cerque tostemp desencuses entà non auer de trabalhar).
Se non hètz quan poiratz, non poiratz hèr quan voleratz. (Es causes s’an d’amiar entà deuant en sòn moment, senon dilhèu dempús ja serà tard).
Vè-te’n d’ora entath lhet, lhèua-te de bon maitin, e veiràs es tòns ahèrs e es deth vesin. (Cau èster dreçat ena nòsta vida vidanta).
Unitat d’Aran és un partit polític progressista i compromès amb els valors de la democràcia, la llibertat, la pau, la tolerància, la convivència, la justícia social i el respecte als drets humans fonamentals. És per això que, com part d’aquest compromís que els homes i dones d’UA mantenim amb la nostra societat, davant de la terrible catàstrofe humanitària que es pateix a Gaza, aquest partit declara que:
Es posiciona, sense ambigüitats, en contra de tot acte de violència i guerra, condemnant les violacions dels drets humans fonamentals que pateix la població civil de Gaza.
Seguint allò que preveu la Convenció per la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, reclama l’adopció urgent de totes les accions necessàries per la prevenció i càstig de la incitació directa i pública a cometre genocidi i que s’impulsin de manera immediata les accions efectives que permetin l’ajuda humanitària a Gaza.
Exigeix un alto-el-foc a Gaza, immediat i permanent.
Reclamem l’alliberament immediat i sense condicions de les persones ostatges, i reafirmem la importància d’un accés humanitari urgent i efectiu per ajudar a la població civil de Gaza, que pateix de forma dramàtica les conseqüències del conflicte. Aquest suport ha d’estar garantit sense cap manipulació per part de grups terroristes o governs.
Afirmem la nostra determinació en buscar una pau que perduri basada en la solució de dos Estats, revitalitzant un procés de pau que respecti la dignitat, la seguretat i el dret a viure amb llibertat tant del poble israelià com del poble palestí.
Cridem al diàleg, al respecte d’ambdós pobles i a la cooperació amb les autoritats palestines legítimes, i amb els socis de la comunitat internacional que puguin jugar un rol positiu per a evitar una escalada que encara agreugi més el conflicte.
El compromís d’Unitat d’Aran davant de la barbàrie i la deshumanització és clar: humanitat, respecte, solidaritat i principis. I, sobretot, ara i sempre: pau, democràcia i justícia amb els pobles i amb les persones.
Aquest film, de Dani de la Orden del 2024, és un viatge intim cap a la resiliència i la recerca de la felicitat a través de la complexitat familiar i personal.
Montse, una dona divorciada i amb dos fills que l’han ignorat durant anys, es prepara per a un cap de setmana de reunió familiar a la casa de la Costa Brava. Amb tota la seva energia i cura, enfronta les ferides del passat i la distància emocional que la vida adulta ha imposat entre ella i la seva família. Amb l’únic objectiu de gaudir del cap de setmana en família, encara que hagi de cremar tota la casa.
El Conselh Generau d’Aran ha aprovat per unanimitat una modificació de les Normes Subsidiàries de planejament (NNSS), en vigor en sis municipis del territori, per tal de regular els usos i edificacions admissibles en sòl no urbanitzable. Aquesta actualització normativa no només respon a problemàtiques detectades en els darrers anys, si no que suposa un pas endavant en el model d’organització territorial que Aran vol liderar: net, ordenat, respectuós amb el medi natural i alineat amb les estratègies europees en matèria de sostenibilitat.
La modificació, permetrà compatibilitzar el respecte pel paisatge amb la necessitat d’adaptar els espais rurals als reptes actuals. Entre els principals avanços, destaca la possibilitat de regular noves construccions relacionades a l’activitat agropecuària en parcel·les de més de 2.000 m², una mesura especialment important per a ajudar al sector pagès i facilitar el relleu generacional en aquest ofici. També s’introdueixen nous criteris per a evitar la proliferació de construccions improvisades i sense integració paisatgística, fomentant en el seu lloc intervencions coherents, harmonitzades i respectuoses amb l’entorn.
Aquesta iniciativa forma part d’un full de ruta més ampli: construir un model de desenvolupament territorial basat en la sostenibilitat, la eficiència i el compromís amb les generacions futures. En aquest sentit, la norma també contempla aspectes claus com la gestió de moviments de terres, la implantació ordenada d’energies renovables (com panels solars), i la creació d’una fixa tècnica orientativa que facilitarà tant la tramitació administrativa com el control i seguiment de les actuacions.
En aquest marc, la recent declaració de la Val d’Aran com Reserva de la Biosfera per la UNESCO, obtinguda al 2024, constitueix un reconeixement internacional a l’esforç col·lectiu del territori per preservar el eu entorn natural, la seva cultura i les seves formes de vida tradicionals. Aquesta nova norma consolida aquest compromís, dotant als ajuntaments aranesos d’instruments jurídics clars per a gestionar el territori de forma eficaç i sostenible.
Aquesta regulació representa un canvi de paradigma en la forma en què cuidem i planifiquem el territori. Es tracta de mirar al futur amb responsabilitat, respectant allò que som i apostant per un model de desenvolupament que fica la vida en el centre: les persones, el paisatge i la sostenibilitat.
Amb aquesta mesura, Aran avança en la consolidació d’un model propi de gestió territorial, que posa en valor la seva singularitat, enforteix el mon rural i respon als reptes globals amb solucions locals, sostenibles i inclusives.
La sostenibilitat ha de ser un dels eixos centrals en el desenvolupament del nostre territori. Apostar per un Aran verd, resilient i compromès amb el medi ambient és també apostar pel futur dels nostres joves. Gràcies a l’impuls del govern d’UA al Conselh Generau d’Aran i al finançament europeu obtingut a través dels fons Next Generation EU, aquesta visió es materialitza amb projectes concrets com la instal·lació de compostadors comunitaris a les escoles Sant Ròc de Bossòst i Garona de Vielha.
El compostatge escolar no només millora la gestió de residus orgànics als centres educatius; també representa una eina pedagògica fonamental per a transmetre valors de respecte a l’entorn i cultura de sostenibilitat entre els més joves. Aquesta acció, introdueix un nou model d’aprendissatge on el alumnat participa activament en el procès de separació, transformació i aprofitament dels residus. Amb aquesta acció, es reafirma el compromís amb la sostenibilitat i la transició ecològica, treballant conjuntament amb la Escòla Aranesa en la transmissió dels valors ambientals.
Els compostadors ubicats són adaptats a l’entorn escolar i permeten obtenir compost d’alta qualitat en pocs dies, tancant el cicle de la matèria orgànica dins del propi centre. A Vielha, inclús s’incorporen les restes generades al menjador escolar, mostrant una aposta clara per la economia circular.
És necessari remarcar que els residus orgànics mal gestionats suposen un dels principals reptes climàtics del present. Segons la ONU, representen entre el 8% i el 10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. A través del compostatge, reduïm aquestes emissions, evitem l’ús de fertilitzants químics i recuperem nutrients d’alt valor per al sòl.
Comprenem que construir un model de desenvolupament respectuós amb l’entorn comença per l’educació, i que només amb una ciutadania formada i conscient podrem enfrontar els reptes climàtics del present i del futur. Apostem per polítiques ambientals ambicioses que integren innovació, pedagogia i compromís institucional.
Treballem per a que Aran sigui un exemple de territori sostenible, on el paisatge es cuidi des de les aules, on cada acció compta en la lluita contra el canvi climàtic. Aran, un territori sostenible ambiental, econòmica i socialment.
La Hèsta d’Aran és la festa nacional de la Vall d’Aran. Aquesta és celebrada anualment el 17 de juny des del 1991. Aquesta data marca el restabliment, després d’un segle i mig d’abolició, de la màxima institució aranesa i del seu autogovern, arrels què venen per la concessió dels drets històrics de la Querimònia en l’any 1313, otorgats pel rei Jaume II d’Aragó.
En les properes línies viatjarem des de llavors fins a dia d’avui per entendre la importància d’aquesta commemoració i posar en valor el treball dut a terme pels ciutadans i ciutadanes d’Aran per recuperar el Conselh Generau d’Aran.
La Querimònia (1313), la carta magna d’Aran
La Vall d’Aran va tenir durant l’Edat Mitjana un paper important per la seva posició geogràfica singular. Una singularitat donada per la seva llengua pròpia, l’aranès, per la posició geogràfica com zona de frontera i posició estratègica, així com per l’orografia del seu territori.
A l’any 1313 la Vall d’Aran s’incorporava definitivament a la Corona d’Aragó sota el reinat de Jaume II d’Aragó. El rei va atorgar als aranesos i araneses aleshores el conjunt de privilegis i drets coneguts com “Era Querimònia”, considerada la veritable Carta Magna d’Aran. Aquest document va ser concedit el 23 d’agost de 1313 i va permetre importants excempcions econòmiques i total autonomia en la gestió local aranesa.
Des d’aleshores, els aranesos es governarien a través del Conselh Generau d’Aran medieval. El Conselh era integrat per representants de les subdivisions històriques d’Aran, els terçons. Aquests representants eren escollits per les comunitats locals. Al capdavant de l’autogovern aranès es trobava la figura del Síndic d’Aran. Aquest sistema atorgava a Aran una notable autonomia local en l’administració de justícia, en la gestió de béns comunals entre d’alta àrees, i tot sota la sobirania de la Corona d’Aragó.
Els drets adquerits al 1313 van ser confirmats i ratificats pels succesius monarques aragonesos i espanyols, incloent els Reis Catòlics i els Austries. La Querimònia va ser ratificada per tots els reis fins a Fernando VII al segle XIX. Aquest compromís per l’autonomia aranesa va permetre que els seus habitants gaudissin dels drets i privilegis durant més de cinc segles.
Segle XIX: l’abolició del Conselh Generau d’Aran
A començament del segle XIX van romandre suprimides les velles institucions araneses. L’històric Conselh Generau d’Aran va ser abolit oficialment al 1834 sota la regència de Maria Cristina, perdent els privilegis otorgats en el 1313.
Aquesta mesura va fer que la Vall d’Aran fos integrada administrativament a la província de Lleida, dissolent la organització territorial pròpia d’Aran, els terçons, i remplaçant-la per una divisió municipal ordinària. Des d’aleshores, el govern de la Vall d’Aran va quedar en mans de les autoritats provicinals i estatals.
Sense autogovern reconegut els alcaldes aranesos van seguir la seva labor de forma voluntària en la Junta d’Alcaldes, treballant en la defensa de la identitat aranesa i els interesos dels aranesos i araneses. Les actes d’aquestes trobades daten del 1838.
Segle XX: la recuperació de l’autogovern aranès
La restauració de la democràcia a l’Estat al 1975 va obrir la porta a la recuperació de l’autogovern. Durant la transició, al1978, es va crear l’associació «Es Terçons» per a promoure i recuperar la identitat com a poble i la autonomia aranesa.
Els treballs duts a terme per “Es Terçons” va permetre que a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 s’incorporessi una disposició específica per a Aran.
«En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització administrativa interna de la Vall d’Aran.»
Disposició addicional primera de la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
Aquest mandat estatutari va assentar la base legal que perimetria més endavant que el Parlament de Catalunya promulgués una llei especifica per la Vall d’Aran.
Aquesta llei va veure la llum l’any 1990. El parlament català aprovava la Llei 16/1990, de règim especial de la Vall d’Aran, que va restaurar formalment les institucions d’autogovern aranès abolides al segle XIX i va retornarpart dels drets i privilegis adquirits al1313 amb “Era Querimònia”.
El Conselh Generau d’Aran es va restablir juntament amb la figura del Sindic d’Aran com a màxima autoritat aranesa. La llei a més, va definir les competències pròpies d’Aran en matèries com la cultura, la llengua, la sanitat, el territori etc. Així com el finançament i relacions amb la Generalitat de Catalunya.
A principis de 1991 es varen constituir els òrgans provisionals i es va organitzar el procès electoral que el 17 de juny de 1991 culminaria amb la celebració de les primeres eleccions democràtiques al Conselh Generau d’Aran, marcant la recuperació efectiva de la màxima institució aranesa 157 anys després de la seva abolició.
Les eleccions al Conselh Generau d’Aran recuperaven la divisió administrativa històrica dels antics terçons que van esdevenir en les circumscripcions electorals per a aquest procès electoral. En total s’elegissen 13 consellers.
Seu del Conselh Generau d’Aran a la actualitat.
Amb el Conselh Generau d’Aran restablit, es reprenia l’autogovern que datava del 1313. Els anys posteriors, els diferents governs treballarien per a reforçar aquest autogovern. En destaquen fites com: la elevació del reconeixement d’Aran com a “entitat territorial singular” dins de Catalunya en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 o la llei 1/2015, que actualitzava el règim especial d’Aran.
Aquestes labors van ser possibles gràcies al neixement de la Associació “Es Terçons” que tenia la voluntat de recuperar la identitat com a poble i la autonomia aranesa, i d’Unitat d’Aran, que durant dècades, s’ha mantingut fidel al ideari dels Terçons per a la consolidació de l’autogovern aranès i el desenvolupament de les seves institucions.
