Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Blog

  • Ana Maria Tomás Palomeras

    Ana Maria Tomás Palomeras

    En aquesta edició de Veus d’Aran volem recordar a Ana Maria Tomás Palomeras, remarcant la importància de la seva figura i de la seva tasca, que va aportar una mirada de gènere i interseccional indispensable en les polítiques públiques i administracions araneses, en una època on les dones no acostumaven a tenir càrrecs públics.

    En aquest sentit, volem donar a conèixer i donar visibilitat a la primera dona amb responsabilitat política de la història recent aranesa que, ja abans de l’arribada de la democràcia, va ser designada alcaldessa del municipi d’Es Bòrdes el 22 de juliol de 1974. Responsabilitat que va assumir novament a partir de les primeres eleccions democràtiques al 1979 on va ser escollida alcaldessa, i que va obrir les portes a canviar el panorama social i històric en el què vivíem.

    Ana Maria, en el seu càrrec d’alcaldessa d’Es Bòrdes, desitjava aumentar el nivell de vida del seu municipi, promovent el turisme a la vegada que persistia en la continuïtat del sector primari. Va fomentar la col·laboració tots els veïns i veïnes, a qui reunia tot sovint per informar-los, i poder aconseguir així els seus objectius com servidora pública.

    Va ostentar el càrrec d’alcaldessa d’Es Bòrdes durant les dues primeres legislatures democràtiques fins al 1987, en les què es va presentar pel partit d’Unitat d’Aran. Al llarg d’aquestes dues legislatures va treballar per millorar la vida dels seus veïns i veïnes. Entre les seves tasques podem trobar-hi la construcció del clavegueram municipal i la portada d’aigües potables, la instal·lació d’un telèfon públic als pobles de Begós i Benós, i la reparació i adequació de camins veïnals, comades i cabanes, i de carreteres com la de l’Artiga de Lin. També es van instal·lar contenidors escombraries a tots els pobles del municipi.

    A més del treball i dedicació en i pel seu municipi, Tomás va ser una persona compromesa amb Aran i els seus drets històrics. Impulsora de la reinstauració del Conselh Generau d’Aran participant activament en les trobades que es duien a terme, ha través dels Terçons històrics, sobretot del Terçó d’Irissa, del què demanava el seu reconeixement com entitat jurídica-administrativa.

    Des d’Unitat d’Aran volem tancar aquestes línies remarcant la seva gran humanitat i la seva alegria contagiosa, però sobretot, la seva dedicació i participació en aconseguir i consolidar una societat aranesa més progressista i social.

  • OVIHUEC.DAT PER AVANÇAR

    OVIHUEC.DAT PER AVANÇAR

    El principal objectiu del projecte Ovihuec és construir un tallafocs natural al voltant del poble de Vilamòs, adaptant les tasques que desenvolupaven els nostres avis sobre el treball de la terra, dels prats i dels horts, als avenços mecànics dels nostres temps. Ara bé, sense deixar de banda aquell esperit de comunitat de la societat aranesa del segle passat.

    Vista l’evolució que han experimentat els nostres boscos en aquestes últimes dècades a causa del canvi del sistema socioeconòmic que va conduir a un abandonament progressiu dels béns comunals i particulars, neix avui la necessitat imperiosa de tornar a aquell paisatge que la nostra gent gran van modelar al voltant dels pobles. Malauradament, aquest paisatge no existeix, segues, maleses i matolls se n’han apoderat, cosa que comporta un alt risc d’incendis que poden posar en perill la vida dels pobles. Tot això fa que l’administració hagi de prendre les mesures adequades per a la preservació d’aquest paisatge i dels seus pobles, vetllant pel bé comú.

    A més, gràcies als treballs forestals iniciats aquesta darrera tardor, podem apreciar ja un nou paisatge que recorda el de molts anys enrere on s’hi reconeixen els nostres veïns i veïnes de més edat. És un plaer veure aquelles terres sembrades de patates, orment o blat, i aquells prats ben desbrossats, sense una guinça i ben pentinats, que ara intentem recuperar.

    El que més mereix el territori és que el cuidem, el treballem i no l’abandonem. A aquest efecte, crec que aquest projecte que comença a Vilamòs com una prova pilot, podria ser utilitzat per molts altres municipis aranesos.

    Els treballs de desforestació que s’han dut a terme han estat executats en propietats privades. Amb l’objectiu de no deixar créixer una altra vegada la vegetació, s’ha implantat el ramat de 130 caps entre ovelles i cabres, per a què pastin i així mantenir-lo sense espines.

    El meu desig és poder veure un ramat comunitari socialment i econòmicament viable, un poble on el seu entorn sigui conservat i que aquest mai oblidi el Vilamòs que ens van deixar aquells que avui ja no hi són.

    Ovihuec, no fa cap mena de competència amb el món de la pagesia i la ramaderia, sinó que, aquest projecte també vol demostrar la importància de la ramaderia extensiva. Per això cal obtenir una sèrie de dades i investigadors que ens puguin donar els instruments per rebatre qualsevol controvèrsia que puguin argumentar aquells que defensen la terra sense fer-ne cap tipus de gestió ni ser coneixedors del territori ni la seva realitat i necessitats.

    Hem de ser capaços d’innovar amb aquest tipus de projectes que permeten diversificar l’economia, anar cap a un model territorial sostenible i poder ser més resilients al canvi climàtic. Ovihuec és una realitat arrelada, que s’hauria de convertir en un bonic verger, ple d’esperança, futur i convicció de treball de la terra.

  • Mientras dure la guerra

    Mientras dure la guerra

    Mientras dure la guerra d’Alejandro Amenabar. Un film que ens retorna a un dels moments més marcats de la història recent de España, l’estiu de 1936.

    A través del punt de vista del cèlebre escriptor Miguel de Unamuno, la pel·lícula explora la difícil cruïlla moral d’un home enfrontat a la violència i al fanatisme. Aquest, veu com les seves idees i conviccions es posen a prova, quan el caos polític amenaça amb tergiversar al país i restringir la seva llibertat.

    Una reflexió profunda sobre el compromís, el dubte i la responsabilitat en temps de guerra, que convida a repensar com les decisions individuals poden marcar el curs de la història col·lectiva.

  • Joan Nart Garcia

    Joan Nart Garcia

    Joan Nart Garcia, nascut a Vielha el 21 de gener de 1950, va estudiar el batxillerat a l’Escola dels Frares de Vielha i va cursar la carrera de ciències químiques a Madrid, exercint de mestre a l’Escola Joan March de Vielha en els anys 70.

    En l’etapa predemocràtica va ser escollit pel aclamació President de l’Associació de Veïns Es Terçons el 22 de setembre de 1978. Amb quasi totes les cases de la Val d’Aran presents, Es Terçons va néixer amb la voluntat i ideari bàsic de recuperar la identitat com poble i l’autonomia aranesa, instant a l’Assemblea de Parlamentaris de Catalunya, que redactava en aquella època el nou Estatut, d’incluir-ni el fet diferencial aranès. En aquest sentit, entre les funcions que va dur a terme l’associació en destaquen el treball en la inclusió en l’Estatut de Catalunya del fet diferencial aranès per recuperar les institucions pròpies de govern, en arreglar el dèficit històric sanitària d’Aran, en la planificació urbanística i en aturar el ben desenal forestal. També van acordar participar en les primeres eleccions democràtiques sota el nom d’Unitat d’Aran, que va recollir en el seu programa electoral el ideari i l’esperit de “Es Terçons”. És necessari remarcar el paper i el treball que Nart, i d’altres figures araneses, van realitzar.

    Joan Nart, dotat d’una gran conciéncia social i d’una preocupació pel desenvolupament ordenat del país, també va promoure molt especialment la redacció de les Normes Subsidiàries de Planejament de la Val d’Aran, ha través del seu càrrec com regidor de l’Ajuntament de Vielha i Mijaran les dues primeres legislatures democràtiques.

    Aquest fet va dotar al territori d’un Pla Director que regula els afers urbanístics amb la participació real i efectiva de tots els sectors i agents socials.

    Membre fundador del partit Unitat d’Aran, va ser escollit President del mateix en el 1er Congrés de la formació política el 17 de novembre de 1991 i ratificat una vegada més com President en el 2on Congrés el 11 de desembre de 1999, càrrec que va ostentar fins al 10 d’abril de 2004.

    La seva trajectòria política a Unitat d’Aran es va concretar ostentant el càrrec de 1er Tinent d’Alcalde a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran de 1979 a 1987. També va ser President del Consell Comarcal de Muntanya de la Val d’Aran, sent qui va promoure el projecte de potenciació i protecció de la llengua aranesa.

    Com President del Consell Comarcal de Muntanya, a l’octubre de 1983 i durant la visita del President de la Generalitat de Catalunya, va manifestar “Porqué, Sr. President, y este hecho aún no ha sido comprendido por las altas instancias de su Gobierno, la Junta de Alcaldes y los Consistorios araneses únicos representantes democráticos en esos momentos, tenían sobre sus conciencias la sagrada obligación de dejar claro ante la historia, una vez más, la inquebrantable voluntad de los araneses de recuperar sus derechos libertades e Instituciones de Gobierno, como expresión de su propia existencia y dignidad en clara similitud con la actitud de los parlamentarios catalanes que promovieron la reinstauración de la Generalitat Provisional, aun antes de que fuera aprobada la propia Constitución Española, que debía de amparar sus derechos”.

  • Aran impulsa un model energètic sostenible amb recursos propis

    Aran impulsa un model energètic sostenible amb recursos propis

    El món canvia de direcció. Els combustibles fòssils, protagonistes de la història energètica de l’últim segle, tenen data de caducitat. Europa marca el pas cap a una transició energètica que prioritza la sostenibilitat, la independència i la justícia climàtica. En aquest context, el govern d’Unitat d’Aran en el Conselh Generau d’Aran acaba d’aprovar una normativa que regula la instal·lació de captadors solars per autoconsum arreu del territori.

    Com resposta a la crisi climàtica global, les polítiques europees i nacionals s’alinien per reduir dràsticament l’ús de combustibles fòssils i accelerar la transició a fonts d’energia renovable. L’objectiu és clar: aconseguir la neutralitat climàtica en el 2050 i reduir, des d’ara fins al 2030, almenys un 55 % de les emissions de gasos d’efecte d’ivernacle respecte als nivells de 1990.

    La Unió Europea ha establert un full de ruta ambiciós que reforça el pacte per una energia neta, accessible i segura. Aquestes estratègies no només busquen mitigar el canvi climàtic, si no també augmentar la independència energètica de l’Estat membre i fomentar una economia però sostenible i competitiva.

    España, per la seva part, també ha iniciat el camí cap a un model energètic més net. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2023-2030 (PNIEC) estableix objectius ambiciosos: un 81 % d’energia renovable en la generació elèctrica per 2030, una reducció del 32 % en les emissions de gasos d’efecte d’ivernacle respecte a 1990 i una disminució del 50 % en la dependència energètica exterior. Els recursos renovables tenen un especial potencial al país, especialment l’energia solar i la eòlica. Aquests, converteixen aquesta transició en una oportunitat real de creixement econòmic, cohesió territorial i generació de llocs de treball de qualitat.

    En aquest sentit, el Conselh Generau d’Aran ha aprovat una modificació normativa que permetrà als ajuntaments concedir llicències per la instal·lació de plaques solars en els municipis que encara no comptaven amb aquest marc regulador. Aquesta mesura no només respon a una necessitat energètica urgent, si no que també garanteix el respecte pel paisatge tradicional aranès, un valor patrimonial que es preserva amb criteris tècnics i estètics ben definits.

    Així i com va assenyalar la Síndica d’Aran i Secretària General d’Unitat d’Aran, Maria Vergés, aquesta actualització urbanística representa una aposta ferma pel dret de la ciutadania per accedir a energies renovables en el seu propi territori. Amb aquesta norma es vol facilitar la incorporació d’aquestes energies, com el autoconsum solar, sense renunciar a la protecció del paisatge aranès ni al respecte pel nostre patrimoni arquitectònic.

    Més enllà d’aquesta nova regulació, el projecte BOSCARAN, impulsat pel govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, amb la implicació de la major part d’ajuntaments del territori i en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), és un exemple clar de com el territori pot contribuir activament a la transició energètica.

    Cal remarcar que aquest projecte, finançat amb una ajuda del Ministeri per la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, promou l’ús de la biomassa com alternativa al gas i al gasoli, fomenta la gestió forestal sostenible i activa una economia circular basada en els recursos locals. A mig termini, la biomassa forestal es presenta com una solució eficaç per cobrir les necessitats energètiques de la Vall, reduint la seva dependència de combustibles fòssils i importacions.

    La transició energètica a Aran no es limita només a l’aprofitament de la biomassa i l’energia solar, si no que també planteja nous sistemes energètics innovadors com la geotèrmia i district heatings.

    Concretament, a la capital d’Aran, Vielha, es treballe en la implantació d’aguest sistema de district heating and cooling que és capdavanter en el territori i representa un model a seguir. Redueix la petjada de carboni i la dependència d’energies fòssils i també millora l’eficiència energètica i contribueix a una economia local més autònoma. Es tracti d’una xarxa urbana de fred i calor que combina la geotèrmia amb alts recursos renovables per climatitzar equipaments públics.

    La Val d’Aran demostra que la transició energètica és una realitat local, tangible, que es construeix pas a pas des del territori. La desconnexió del gas fòssil, mercat per la Unió Europea, és una oportunitat per redefinir el nostre model de desenvolupament territorial, econòmic i social i enfortir els nostres recursos energètics i avançar cap a un futur més net, just i resilient.

  • Salut i benestar al centre de les polítiques

    Salut i benestar al centre de les polítiques

    El govern del Conselh Generau d’Aran avança en el seu compromís amb el benestar de les persones en l’àmbit social i sanitari. Un esforç que va més enllà de noves infraestructures i que prioritza millorar els serveis i la seva oferta, agilitzar processos i assegurar l’accés a drets fonamentals com la salut i l’atenció a la dependència.

    El nostre sistema de salut i serveis socials es consolida amb projectes com la remodelació i ampliació de l’Hospital Vall d’Aran, amb les fases 0 i 1 del projecte executiu activades, i la implantació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAeD) o l’espai d’atenció comunitària especialitzada En Familha.

    Pel que fa al projecte de remodelació de l’Hospital Val d’Aran, no només es contempla el nou edifici, si no també la renovació integral de l’actual. Així mateix és necessari aplicar polítiques per fidelitzar professionals sanitaris en el territori i millorar el finançament en aquesta àrea, reconeixent les especificitats i necessitats del territori.

    Així mateix, s’ha iniciat el procés per ampliar les competències en serveis socials, el que ens permetrà gestionar directament, entre altes coses, les declaracions de discapacitat i dependència. Fet que representa un gran pas per reduir els temps d’espera i oferir una atenció més pròxima, àgil i adaptada a les necessitats de la nostra població posant a les persones en el centre de les polítiques.

    En definitiva, s’aposta per un Aran que avanci amb una visió de futur: un territori on viure no sigui un privilegi, si no un dret, i la salut i el benestar siguin garantits a tots els ciutadans i ciutadanes.

  • Manifest del Conselh Generau Provisional de la Val d’Aran

    Manifest del Conselh Generau Provisional de la Val d’Aran

    El «Manifèst del Conselh Generau Provisionau de la Val d’Aran» és un document històric que simbolitza el desig de recuperació de l’autogovern i de la identitat pròpia d’Aran.

    El Conselh Generau d’Aran, recuperat al 1991 amb la Llei 16/1990, representa la institució d’autogovern d’Aran. Aquesta institució és formada per 13 conselhèrs elegits cada quatre anys en les sis circumscripcions tradicionals, els terçons.

    El Manifest del Conselh Generau Provisional està considerat un document polític i institucional clau en la història recent de la Val d’Aran, ja que representa la voluntat col·lectiva de recuperar i consolidar un autogovern propi.

    Tot seguit teniu el document original:

  • A. Arturo Calbetó Calbetó

    A. Arturo Calbetó Calbetó

    Arturo Calbetó, ja en la seva infantesa va destacar pel seu amor a la terra aranesa. Tant en l’àmbit històric i cultural, i, en general, de defensa i protecció al país.

    Membre fundador de la Fundació Museu Etnològic Val d’Aran. Membre fundador de l’associació de veïns Els Terçons, un conjunt de veïns d’Aran que van acordar presentar-se a les primeres eleccions democràtiques amb la tasca de recobrar l’autonomia aranesa constituint una agrupació d’electors i presentant-se en tots i cadascun dels municipis aranesos sota el nom d’Unitat d’Aran, que va prendre l’ideari de l’Associació Els Terçons treballant per la inclusió en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del fet diferencial aranès per recuperar les institucions pròpies d’Aran.

    Doncs va ser regidor electe de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran en les primeres eleccions democràtiques de 1979. I al desembre del mateix any va ser elegit Secretari General del Conselh Generau Provisional.

    Durant aquest mandat es va dur a terme un gran treball que va permetre:

    • Aconseguir una nova planificació urbanística aprovant les normes subsidàries d’Aran.
    • Arreglar l’històric dèficit sanitari d’Aran que va portar a la construcció del nou Hospital de la Val d’Aran en els anys 80.
    • Impulsar la creació de la comissió ortogràfica de l’aranès.

    Al llarg de la seva tasca dins d’Unitat d’Aran, Arturo Calbetó ha desenvolupat diferents funcions a més de ser membre fundador del partit aranès, arribant a ser President d’UA en el 4rt Congrés a l’abril del 2004, càrrec que va ostentar fins a 2021, estant President d’Honor del partit des d’aleshores.

    El seu treball i dedicació desinteressada al país i a la gent d’Aran, és quelcom que Unitat d’Aran valora i agraeix profundament. És per tots nosaltres un exemple a seguir.

  • Aran es consolida com destí turístic.

    Aran es consolida com destí turístic.

    La Val d’Aran s’ha consolidat com una de les destinacions més valorades a nivell nacional i internacional, gràcies a la seva riquesa natural, la seva identitat lingüística i cultural i la qualitat del seu teixit socioeconòmic, però també al treball del govern del Conselh Generau d’Aran en matèria de promoció i gestió turística. Així ho reafirmen els diferents distintius aconseguits, com és el reconeixement de la Val d’Aran com Millor Destinació Natural d’Espanya, entregat aquesta mateix mes d’abril en els Premis Viatges National Geographic.

    Aran reafirma el seu compromís amb un model turístic que diversifica la seva oferta més enllà de la neu, posa en valor el nostre patrimoni natural i cultural, fent servir criteris de sostenibilitat i singularitat.

    El Plan de Sostenibilitat Turística de la Val d’Aran, impulsat pel govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, treballa per implementar polítiques que afavoreixin un turisme sostenible amb accions respectuoses amb l’entorn. Aquest pla promou mesures concretes per reduir la petjada ecològica, fomentar la mobilitat sostenible i preservar el patrimoni natural i cultural de la Vall d’Aran.

    Des d’Unitat d’Aran, apostem per un model turístic de qualitat que combini la sostenibilitat, el desenvolupament territorial i el benestar i progrés econòmic i social per garantir un futur prospèr per Aran i la seva ciutadania.