Blog

Reforcem la capacitat diagnòstica de l’Espitau Val d’Aran

Garantir uns serveis sanitaris de qualitat en un territori de muntanya com Aran requereix, molt sovint, anar més enllà de l’atenció directa als pacients. Disposar d’infraestructures modernes i d’equipaments capaços d’oferir una resposta ràpida a les necessitats diagnòstiques és una peça clau per al bon funcionament del conjunt del sistema sanitari.

En aquest context, l’Espitau Val d’Aran ha completat la modernització del seu laboratori d’anàlisis clíniques. L’actuació ha permès reorganitzar els espais de treball per a adaptar-los a les necessitats actuals del servei, millorant la distribució dels equipaments i ampliar la zona destinada a preparar i gestionar les mostres.

La reforma ha comportat a més a més la incorporació d’un doble equip d’immunoquímica, que incrementa la capacitat operativa del laboratori, una mesura que permet mantenir l’activitat en cas d’incidència tècnica i reduir la dependència de centres externs. Aquest aspecte pren una importància especial a Aran, on la distància amb els grans centres de referència condiciona sovint la gestió dels serveis sanitaris.

La nova organització dels espais també permet millorar la feina quotidiana del personal tècnic, reduint els desplaçaments dins del laboratori i agilitzant la gestió de les proves. Això comporta un funcionament més eficient i en una capacitat més gran per donar resposta a les necessitats assistencials del dia a dia.

El laboratori de l’Espitau té un paper essencial en la pràctica mèdica quotidiana, facilitant la informació necessària per orientar diagnòstics i tractaments. Per això, millores com aquesta contribueixen a reduir els temps d’espera, augmentar l’eficàcia del servei i consolidar una atenció sanitària propera i adaptada a la realitat del territori.

Una actuació que forma part de l’aposta del Conselh Generau d’Aran i del govern d’Unitat d’Aran per modernitzar i reforçar el sistema sanitari aranès, adaptant-lo a les necessitats d’un territori, un territori amb característiques pròpies. En els darrers anys, el govern aranès ha impulsat diverses inversions per a la millora de les infraestructures i equipaments de l’Espitau Val d’Aran, així com projectes d’ampliació i remodelació del centre hospitalari. La voluntat és consolidar un model de sanitat de proximitat, amb capacitat de decisió i resposta des del mateix territori, per a garantir una atenció sanitària eficient, propera i adaptada a la realitat d’Aran.

14 de juny de 2026
Era Hèsta d’Aran: història d’un país i de les seves institucions

El 17 de juny, Aran celebra la seva festa nacional. Una jornada marcada pels actes institucionals, la processó fins a Mijaran i els tradicionals pendons dels terçons, que formen part de la memòria col·lectiva del país. En els darrers anys, la celebració s’ha obert també a nous espais culturals i participatius, amb activitats com el festival TerSon, Eth son dera tèrra, amb concerts, activitats per a tota la família, portes obertes de museu, etc apropant aquesta commemoració a tota la ciutadania.

Però aquesta celebració va molt més enllà dels actes i les activitats de la celebració actual: és també el record d’un llarg camí històric lligat a l’autogovern i a la defensa de les institucions pròpies d’Aran.

El seu origen va molt més enllà de la restitució del Conselh Generau d’Aran l’any 1991. Per comprendre el significat del 17 de juny cal retrocedir fins al segle XIV, quan el rei Jaume II va concedir a Aran la Querimònia al 1313. Aquest document, considerat com la carta magna d’Aran, atorgava privilegis als aranesos i araneses reconeixent els seus drets, llibertats i l’organització política pròpia de la Vall.

A partir d’aquell moment, Aran va mantenir durant segles un sistema de govern propi basat en els terçons i en el Conselh Generau d’Aran, institucions que permetien al territori administrar i gestionar bona part dels seus afers interns. La singularitat geogràfica, lingüística i històrica de la Vall d’Aran va ser reconeguda per diversos monarques al llarg del temps.

Aquest autogovern però, va arribar al seu final l’any 1834, amb la reorganització territorial de l’Estat espanyol i la creació de les províncies. Aquest procés va comportar la desaparició de les institucions tradicionals araneses, i Aran va romandre incorporat a la província de Lleida i el Conselh Generau va desapareixer, posant fi a més de cinc segles d’història.

Malgrat la pèrdua de les institucions, la consciència col·lectiva aranesa no va desaparèixer. Al llarg dels segles XIX i XX, moltes generacions van mantenir viu el record dels drets històrics del país i de la seva singularitat i identitat diferenciada.

Amb la recuperació de la democràcia, aquesta reivindicació històrica dels aranesos va prendre enacara més força. El 26 de juny de 1979, els representants municipals escollits en les primeres eleccions democràtiques van constituir a l’església de Cap d’Aran, la Comissió Gestora Intermunicipal, amb l’objectiu de conseguir la reinstauració de les institucions pròpies araneses. Poc després naixeria el Conselh Generau Provisional d’Aran, un pas decisiu cap a la recuperació de l’autogovern aranès.

El reconeixement de l’especificitat aranesa va començar amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, que reconeixia la realitat territorial diferenciada d’Aran i recollia, encara de manera incipient, les seves peculiaritats historicoadministratives. Aquest primer pas institucional es va concretar posteriorment amb un procés legislatiu que culminaria amb la restauració de l’autogovern aranès.

Finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Règim Especial de la Vall d’Aran el 28 de juny de 1990, restablint formalment les institucions pròpies del país i va reconeixer la singularitat política i cultural de la Val d’Aran. Al 1991 es van celebrar les primeres eleccions al nou Conselh Generau d’Aran, que van consolidar aquest nou marc d’autogovern.

Per aquest motiu, la Hèsta d’Aran no commemora únicament la recuperació d’una institució. Si no que és l’expressió d’una lluita i d’una identitat col·lectiva que, malgrat els canvis polítics i administratius, ha sabut resistir al llarg dels segles. El 17 de juny simbolitza aquest fil històric: el d’un país que va conservar viva la memòria de les seves institucions i que va ser capaç de recuperar-les.

Així doncs, la Hèsta d’Aran no és només una celebració institucional ni una data commemorativa, sinó un punt de trobada entre passat i present. És l’expressió visible d’una memòria col·lectiva que s’ha mantingut viva al llarg del temps.

13 de juny de 2026
Le Otto Montagne

“Le Otto Montagne” (Les vuit muntanyes), dirigida per Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch i basada en una novel·la de Paolo Cognetti, és una història sobre l’amistat, les muntanyes i la relació entre les persones i el territori on viuen.

Ambientada als Alps italians, la pel·lícula segueix la vida d’en Pietro i en Bruno al llarg de diverses dècades. A través dels seus camins, els seus retrobaments i els seus silencis, l’obra reflexiona sobre la importància de la família, la memòria i dels llocs que ens van veure créixer.

Més enllà de la seva extraordinària fotografia, aquesta pel·lícula destaca per la sensibilitat amb què retrata la vida a la muntanya. Els pobles petits, la transmissió de coneixements entre generacions i el vincle profund amb la natura es troben presents al llarg de tota la narració.

Una pel·lícula pausada i emotiva que convida a contemplar la muntanya no només com un paisatge, sinó com un espai on es construeixen identitats, relacions i memòries que perduren al llarg del temps.

13 de juny de 2026
«Ací mos coneishem, ací mos cuedam» (aquí ens coneixem, aquí ens cuidem): construïm un oci nocturn lliure de violències a Aran

Garantir espais d’oci segurs també forma part de construir un territori més just, igualitari i cohesionat. Sota aquesta premissa, el govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha posat en marxa la campanya “Ací mos coneishem, ací mos cuedam” (Aquí ens coneixem, aquí ens cuidem), una iniciativa de sensibilització i prevenció contra qualsevol tipus de violència en els espais d’oci nocturn.

La campanya, que ja s’ha iniciat i es desplegarà progressivament durant les festes majors dels pobles de la Val d’Aran, neix amb un objectiu clar: reforçar la prevenció, generar consciència col·lectiva i deixar clar que qualsevol comportament violent o qualsevol tipus d’assetjament no tenen cabuda en els nostres espais de convivència.

Més enllà de les accions concretes impulsades pel govern del Conselh Generau d’Aran (com la instal·lació de banderes, panells informatius, adhesius o samarretes), així com la implicació de la majoria dels ajuntaments aranesos, aquesta iniciativa busca transmetre un missatge clar: la violència no es pot normalitzar ni justificar en contextos d’oci.

En aquest sentit, la campanya posa un èmfasi especial a desmuntar conductes que durant massa temps s’han normalitzat dins l’oci nocturn, especialment aquelles relacionades amb l’assetjament sexual o amb comportaments invasius. Missatges com “No és normal tocar sense permís” o “Si dubta, és no” busquen interpel·lar directament els possibles agressors i promoure una cultura basada en el respecte.

El primer municipi a posar en marxa aquesta iniciativa ha estat Salardú, coincidint amb la celebració de la Festa Major de Santa Creu, i durant els pròxims mesos, la campanya arribarà al conjunt de festes majors del territori.

Des d’Unitat d’Aran defensem que aquesta tasca és especialment important en territoris com el nostre. La proximitat entre veïns i veïnes pot ser un punt fort per detectar comportaments inadequats i actuar amb més celeritat, però també és imprescindible continuar aquesta labor i generar eines de prevenció, sensibilització i acompanyament per garantir que totes les persones puguin gaudir d’aquests espais amb llibertat i seguretat.

Aquesta campanya, que compta amb la participació de la majoria dels ajuntaments d’Aran, se suma a altres mesures impulsades en els darrers anys, com la instal·lació de Punts Lila durant les festes, que han contribuït a reduir situacions de risc i a millorar la resposta davant possibles agressions.

Perquè cuidar el territori també vol dir cuidar les persones que hi viuen. I perquè gaudir de la festa en llibertat, respecte i igualtat ha de ser una garantia per a tothom.

29 de maig de 2026
Fomentem la llengua a través de la creativitat i la participació

L’aranès és un dels pilars fonamentals de la identitat col·lectiva del nostre territori, i garantir-ne el futur implica també trobar noves formes de mantenir-lo viu i present en la vida quotidiana de les noves generacions.

En aquest sentit, des del govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran continuem impulsant iniciatives que converteixen l’ús de l’aranès en un espai de creativitat, participació i expressió cultural.

Aquest compromís es concreta en un conjunt de convocatòries i concursos culturals que tenen un objectiu comú: fomentar l’ús de la llengua pròpia d’Aran des d’àmbits diversos i adaptats a diferents públics. Des de la literatura fins a la música, passant pels formats audiovisuals i les xarxes socials, aquestes iniciatives volen demostrar que l’aranès és una llengua viva, útil i plenament connectada amb el present.

Entre elles destaca una nova edició d’Aranvision, el concurs musical que impulsa la creació i adaptació de cançons en aranès i que ofereix un espai perquè joves i adults puguin expressar-se a través de la música utilitzant la llengua pròpia del territori. Una proposta que apropa l’aranès a nous formats culturals i que contribueix a fer-lo visible entre les generacions més joves.

A aquest concurs s’hi sumen també els Premis Aran de Literatura, els premis escolars Mn. Condò Sambeat, el concurs de TikTok en aranès i el concurs de curtmetratges, iniciatives que obren nous espais de creació per a estudiants, joves i adults. A través de l’escriptura, del contingut digital o del llenguatge audiovisual, aquests concursos impulsen el talent local i reforcen la presència de la llengua en entorns cada vegada més diversos.

Més enllà dels premis o de les convocatòries concretes, aquestes iniciatives tenen un objectiu clar: protegir i projectar la llengua des d’una mirada actual, participativa i adaptada a les noves formes de comunicació. Perquè garantir el futur de l’aranès no depèn únicament del seu ensenyament o de la seva presència en àmbits institucionals, sinó també que existeixi una oferta cultural i d’oci que permeti viure la llengua amb naturalitat.

La música, la literatura, les xarxes socials o la creació audiovisual contribueixen a generar nous continguts en aranès i a ampliar els espais on la llengua és present. En un context en què l’oferta cultural disponible per als joves arriba majoritàriament en altres llengües, iniciatives com Aranvision o el concurs de TikTok ajuden a crear referents propis i a apropar l’aranès a les noves generacions. Una manera de mantenir viva la llengua no només conservant-la, sinó també utilitzant-la i compartint-la.

29 de maig de 2026
Feria

La nostra recomanació d’aquest mes és «Feria» (Fira), d’Ana Iris Simón. Una obra que combina memòria personal, reflexió generacional i una mirada crítica sobre els canvis socials de les darreres dècades. A través de records familiars, vivències quotidianes i referències culturals compartides, l’autora posa en valor les arrels, el sentiment de pertinença i el valor dels llocs d’on venim, situant al centre realitats que sovint queden fora dels grans relats.

La novel·la aborda qüestions com la identitat, la vida als petits territoris, la pèrdua de certs vincles comunitaris i les dificultats que moltes persones joves troben avui per construir un projecte de vida estable. Sense caure en una nostàlgia idealitzada, «Feria» ens convida a reflexionar sobre què hem guanyat i què hem deixat enrere com a societat.

Una lectura propera i honesta que posa en valor la memòria, la família i la importància de preservar allò que ens connecta amb els nostres orígens i les nostres comunitats.

29 de maig de 2026
Vielha, capital d’Aran i motor de futur

Hi ha llocs que, per la seva història, per la seva posició i pel que representen, estan cridats a exercir un paper especial dins del seu territori. Vielha e Mijaran és un d’ells.

No només per la seva condició de capital d’Aran, sinó perquè des d’aquí s’articula una part molt important de la vida de la Vall. A Vielha conflueixen serveis, activitat econòmica, feina, relacions i vida quotidiana. Per a molta gent, és un punt de referència, un lloc que forma part del seu dia a dia i que, precisament per això, té una responsabilitat que va més enllà del que és purament institucional. I no n’hi ha prou amb ser la capital. Cal exercir aquesta capitalitat amb sentit, amb responsabilitat i amb una mirada de futur.

Durant molt de temps hem estat centrats en allò immediat, en resoldre les urgències i en tirar endavant el dia a dia. I allò també forma part de la política útil. Però governar, pensar i defensar un municipi exigeix alguna cosa més que atendre allò que premia en cada moment. Exigeix també aturar-se, aixecar la mirada i fer-se una pregunta de fons: quina Vielha volem d’aquí a uns anys.

Pot semblar una pregunta senzilla, però en realitat conté alguns dels debats més importants que tenim al davant. Perquè quan parlem del futur de Vielha e Mijaran no parlem d’idees abstractes. Parlem de si la gent jove podrà quedar-se, de si les famílies podran trobar estabilitat, de si hi haurà habitatge, oportunitats, serveis i qualitat de vida. Parlem també de si els nostres pobles se sentiran part d’un projecte comú i de si serem capaços de reforçar tot allò que fa d’aquest municipi un lloc singular d’Aran.

Parlar del futur de Vielha és parlar, en primer lloc, d’un municipi on es pugui viure de veritat. No només venir, no només treballar per temporades, no només passar-hi. Viure. Fer projecte de vida. Quedar-se. Formar una família. Envellir amb dignitat. Sentir que aquí hi ha present, però també horitzó.

Però parlar de futur és també parlar d’oportunitats. D’una economia que continuï sent forta, però que al mateix temps sigui més diversa, més estable i més connectada a les necessitats reals del territori. De donar suport a qui emprèn, a qui treballa, a qui vol obrir una activitat i a qui aposta per quedar-se aquí tot l’any. El futur de Vielha no pot descansar únicament en la inèrcia. Ha de recolzar-se en una voluntat clara de construir un municipi amb més opcions, més fortalesa i més capacitat per generar estabilitat.

Aquest futur també es juga en allò quotidià. En l’estat de l’espai públic, en els equipaments, en la mobilitat, en el manteniment i en l’atenció a les persones. En definitiva, en aquells petits i grans detalls que fan que un municipi funcioni bé o funcioni a mitges. A vegades pensem que el futur es decideix amb grans projectes, i moltes vegades no és així. Moltes vegades es decideix en com cuidem allò que és comú i en com responem a allò que la gent necessita cada dia.

Pensar en Vielha e Mijaran obliga, a més, a fer-ho amb una mirada àmplia. Perquè Vielha e Mijaran no és només Vielha. És també BBetren, Gausac, Vilac, Mont, Aubèrt, Betlan, Montcorbau, Casau, Escunhau, Casarilh, Arròs, Vila, el conjunt de pobles que formen aquest municipi. Per això, parlar del futur exigeix una visió cohesionada i generosa, una visió que entengui que la capitalitat no consisteix només a concentrar activitat, sinó també a connectar realitats, equilibrar el territori i fer que tothom se senti part d’un mateix camí.

Tot això s’ha d’abordar des d’una idea molt clara: el futur de Vielha e Mijaran no es pot construir d’esquena a la seva pròpia realitat. Aquest municipi té una manera pròpia de viure, una relació molt concreta amb el territori i una funció central dins d’Aran que obliga a pensar bé cada pas. Mirar cap al futur no significa assemblar-se als altres, sinó trobar una manera pròpia d’avançar, millorar i donar resposta als reptes que tenim al davant.

En el fons, del que estem parlant és de fixar un rumb. De decidir com volem que evolucioni Vielha en els pròxims anys i quines prioritats han de marcar aquest camí. Habitatge, serveis, activitat econòmica, manteniment, cohesió entre els pobles, atenció a les persones i qualitat de vida. No com una suma de temes aïllats, sinó com a part d’una mateixa manera d’entendre el municipi.

Vielha e Mijaran té les condicions per continuar sent un referent d’Aran, però això no passa per inèrcia. És necessari treball, constància i una visió clara. Cal saber què volem reforçar, què hem de corregir i en quina direcció volem créixer.

Perquè, al final, la qüestió no és només que Vielha sigui la capital. La qüestió és quin tipus de capital vol ser: una que es limiti a ocupar aquest lloc o una que l’exerceixi amb iniciativa, criteri i una idea clara de futur.

29 de maig de 2026
José Paba Jordana

José Paba Jordana, fuster de professió i militant històric d’Unitat d’Aran.

Mitjançant el Decret 68/1999, de 23 de març de la Generalitat de Catalunya, Unha es va constituir oficialment com a Entitat Municipal Descentralitzada, i en les eleccions de maig de 2003, José Paba es presenta a aquestes com a candidat d’Unitat d’Aran i es converteix en president pedani d’Unha, iniciant així el seu camí dins de la política local aranesa.

José va ser pedani durant 20 anys, finalitzant la seva etapa a les darreres eleccions municipals de l’any 2023.

També va formar part de l’Ajuntament de Naut Aran com a regidor del mateix, centrant la seva activitat en la defensa dels interessos de les pedanies de Naut Aran.

Durant tots aquests anys és necessari destacar la seva excel·lent gestió de l’economia de l’EMD d’Unha que, quan va iniciar la seva labor com a pedani, es va trobar amb unes arques deficitàries i, gràcies al seu treball durant tots els anys de mandat, va deixar una economia sanejada i amb superàvit. Així mateix, entre els seus principals objectius, cal posar de manifest la seva preocupació per les muntanyes del poble, així com per les cabanes, ponts i camins.

Durant els seus successius mandats com a president de l’EMD, va desenvolupar tota mena de millores al poble. Entre aquestes s’inclouen la pavimentació de carrers, la creació de l’aparcament de çò de Brastet i inversions en ornamentació floral.

Des de la pedania, va impulsar àmbits com la cultura i la cohesió social i cívica del poble, creant el Musèu dera Nhèu i construint la primera sala social d’Unha a les antigues bordes deth Baile.

José Paba és una persona d’acció i fortes conviccions que, amb voluntat i dedicació, va treballar durant molts anys pel futur del seu poble, Unha.

Des d’Unitat d’Aran volem agrair-li tots aquests anys de dedicació al poble d’Unha i la seva lleialtat al partit.

29 de maig de 2026
Oració i paraula amagada, endevinalles i refranys – Maig 2026

Oració amagada

Pista: Mès que desesperant… (Més que desesperant…)

Paraula amagada

Refranys

Quan un se maride que i a horment e haria,
un viatge maridat, ne horment ne hariat
(Quan un es casa hi ha blat i farina,
una vegada casat, ni blat ni farinat)

Sig: Se ditz de quauquarrés tamb plan nauta bona-estança, mès no’n hè pas vantardissa d’aguesta riquessa, mès lèu ei quauquarrés umiu, qu’amie ua vida simpla. (Es diu de algú amb molta alta ben-estança, però no presumeix d’aquesta riquesa, més bé és algú humil, amb una vida senzilla)

29 de maig de 2026
L’obertura de les comunicacions a Aran a través de la Bonaigua i el túnel de Vielha

Durant segles, viure a Aran significava conviure amb l’aïllament. La particular ubicació geogràfica de la Vall a la vessant nord dels Pirineus i envoltada de muntanyes de difícil accés, feia que la connexió amb la resta de Catalunya i d’Espanya fos especialment complexa, sobretot durant l’hivern, quan la neu podia deixar la Vall incomunicada durant setmanes o fins i tot mesos. Tot i això, encara que la relació amb França resultava històricament més natural per proximitat geogràfica, arribar a Catalunya o Espanya suposava trajectes llargs, complexos i, en moltes ocasions, impossibles de transitar a causa de la neu.

Un dels principals accessos era el Port de la Bonaigua, situat a més de 2.000 metres d’altitud i durant molt de temps convertit en una via essencial per connectar Aran amb el Pallars. Malgrat això, les condicions meteorològiques extremes feien que aquest pas romangués tancat durant llargs períodes de l’any. Abans de la construcció de la carretera moderna, eren els mateixos habitants qui obrien camí entre la neu per mantenir una connexió mínima. La inauguració oficial de la carretera de la Bonaigua el 1924 va suposar un avenç important i va marcar un dels primers grans passos per revertir l’aïllament històric del territori.

Tot i això, les dificultats continuaven marcant la vida a Aran. Durant l’hivern, les nevades seguien deixant Aran incomunicat amb freqüència. Per aquest motiu, durant dècades, la construcció d’un túnel sota la muntanya va ser vista com una necessitat estratègica per al futur d’Aran.

La reivindicació va agafar força al 1924, quan durant una visita d’Alfons XIII els propis veïns van sol·licitar formalment una infraestructura que posés fi a aquest aïllament històric. Les obres van començar poc després, tot i que van estar marcades per múltiples dificultats tècniques, interrupcions polítiques i l’impacte de la Guerra Civil. Finalment, al 1948 es va inaugurar el primer túnel de Vielha, una obra d’enginyeria de més de cinc quilòmetres que va transformar per sempre la vida a Aran.

Per primera vegada, la Vall comptava amb una connexió estable durant tot l’any amb el territori. El túnel de Vielha va facilitar el transport de mercaderies, va millorar l’accés a serveis bàsics i va obrir noves oportunitats econòmiques per a un territori que, fins aleshores, havia viscut marcat per la manca d’accessibilitat.

Dècades després, el creixement del turisme, l’augment del trànsit i les noves exigències de seguretat van posar de manifest la necessitat d’una nova infraestructura. El 2007 es va inaugurar el nou túnel de Vielha, més modern i adaptat a les necessitats actuals, consolidant definitivament la connexió d’Aran amb la resta del país.

L’obertura de la Bonaigua i del túnel no només van transformar la mobilitat: van canviar profundament el present i el futur d’Aran. Van facilitar el desenvolupament econòmic, van impulsar el turisme, van millorar la qualitat de vida dels seus habitants i van permetre que Aran continués creixent sense perdre la seva identitat.

29 de maig de 2026