Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Blog

  • ​La bandera d’Aran: orígens i evolució d’un símbol

    ​La bandera d’Aran: orígens i evolució d’un símbol

    La bandera d’Aran és un dels principals símbols institucionals d’Aran i representa la seva identitat històrica. El seu disseny actual és el resultat d’un llarg procés d’evolució, marcat per la influència de la història d’Occitània, de l’heràldica (la disciplina que estudia, descriu i interpreta els escuts d’armes) i de les pròpies institucions araneses.

    L’element més característic de la bandera és la creu de Tolosa, també coneguda com a creu occitana. Aquest símbol apareix associat als comtes de Tolosa a partir del segle XII i, amb l’expansió del comtat, es va estendre progressivament per gran part del territori occità. Amb el pas del temps, es va convertir en un dels principals emblemes d’Occitània i de la seva identitat històrica.

    La creu es caracteritza pels seus quatre braços iguals, acabats en dotze pomes, i tradicionalment es representa en or sobre un fons vermell. La seva presència a la bandera d’Aran és un record dels vincles històrics de la Val d’Aran amb Occitània i la cultura occitana.

    Al centre de la creu hi ha l’escut d’Aran, format per la clau i els quatre astes. La clau simbolitza la jurisdicció episcopal, mentre que les quatre astes representen els vincles de la Val d’Aran amb la Corona d’Aragó. Aquesta combinació reuneix dos dels elements més representatius de la història institucional aranesa.

    La configuració de la bandera no ha estat sempre la mateixa. Al llarg del segle XX van coexistir diverses representacions, amb diferències en la forma de la creu, les proporcions o la incorporació de l’escut. Per tal d’unificar-ne la representació, el Conselh Generau d’Aran va aprovar el seu model l’any 1993, iniciant així el procés per a la seva oficialització.

    Aquest procés va culminar amb la Llei 1/2015, del règim especial d’Aran, que va fixar la descripció oficial de la bandera aranesa. La normativa estableix un fons bordeus tradicional, la creu de Tolosa d’or i l’escut d’Aran situat al centre, amb els braços de la creu que acaben en punta sense arribar a tocar l’escut.

    Avui, la bandera d’Aran és molt més que un símbol institucional. El seu disseny sintetitza segles d’història i reflecteix la vinculació d’Aran amb Occitània, així com l’evolució dels seus propis símbols de govern i representació.

  • La península de las casas vacías (La península de les cases buides)

    La península de las casas vacías (La península de les cases buides)

    La nostra recomanació d’aquest mes és «La península de las casas vacías», de David Uclés. Una novel·la que reinterpreta la Guerra Civil espanyola a través d’un univers on la realitat i el realisme màgic s’entrellacen per explicar la història d’una família i d’un poble marcats per la violència, la pèrdua i l’esperança.

    Amb una estructura coral i una escriptura profundament imaginativa, l’autor posa al centre les conseqüències humanes de la guerra, unes conseqüències que van molt més enllà de la línia de combat: la vida quotidiana, la família, la infància, la força de la memòria i la manera com els grans esdeveniments històrics transformen les persones i les comunitats. El resultat és una obra que recupera moltes petites històries per construir un gran retrat de la memòria col·lectiva d’un país.

    Publicada al 2024, la novel·la va ser àmpliament reconeguda per la crítica, essent considerada un dels llibres més destacats de l’any, i formant part de la llista de finalistes del Premio de la Crítica. Una lectura intensa i profundament evocadora que convida a reflexionar sobre la identitat, les arrels i la importància de preservar la memòria dels pobles i de les persones que, sovint, queden fora dels grans relats.

  • TerSon arriba a la seva tercera edició com a aparador de la creació cultural aranesa

    TerSon arriba a la seva tercera edició com a aparador de la creació cultural aranesa

    El festival TerSon, eth son dera tèrra, ha celebrat aquest mes de juny la seva tercera edició, consolidant-se com una de les iniciatives culturals més destacades del calendari aranès. El festival, que va néixer amb la voluntat de donar visibilitat a la llengua, a la música i a la creació vinculada al territori, ha anat incorporant noves activitats culturals i participatives al voltant de la Hèsta d’Aran, posant en valor aquesta commemoració i apropant-la a la ciutadania.

    Al llarg de les seves tres edicions, el projecte ha vist créixer de manera progressiva el seu format i la seva programació, combinant concerts, activitats familiars i iniciatives culturals diverses, fins a convertir-se en un punt de trobada per als ciutadans, entitats, artistes i creadors del país.

    Després de les dues primeres edicions, que van combinar propostes musicals, literàries, teatrals i divulgatives, TerSon ha demostrat l’existència d’un interès creixent per part de la ciutadania per participar en iniciatives que posen en valor la identitat cultural d’Aran i del conjunt dels Pirineus. El festival també ha permès crear nous espais d’expressió per a la llengua aranesa i facilitar el contacte entre creadors de diferents territoris occitans i pirinencs.

    El nom del festival, que uneix la referència als antics terçons d’Aran amb la paraula «so», simbolitza la voluntat de fer ressonar la cultura pròpia a través de disciplines molt diverses. Al llarg d’aquests anys, la programació ha inclòs concerts, representacions teatrals, exposicions, presentacions de llibres, activitats familiars i iniciatives destinades a apropar el patrimoni cultural aranès a públics de totes les edats.

    La tercera edició ha arribat amb l’objectiu de continuar ampliant aquesta dinàmica i de consolidar un espai dedicat a la promoció de la cultura en aranès i de la producció artística vinculada al territori. Més enllà de la programació concreta de cada any, TerSon s’ha convertit en una oportunitat per reivindicar la força creativa d’Aran i la importància de mantenir vives les expressions culturals que defineixen la personalitat del país.

    En un context en què moltes llengües i cultures minoritàries afronten reptes importants de futur, iniciatives com TerSon contribueixen a generar nous espais de participació i transmissió cultural. La implicació d’entitats, associacions i creadors locals ha estat una de les claus del seu èxit i explica la bona acollida que el festival ha rebut en les seves primeres edicions.

  • Transformar el present, preparar el futur: municipalisme actiu

    Transformar el present, preparar el futur: municipalisme actiu

    Governar un municipi és, davant de tot, un exercici de proximitat. Significa escoltar, entendre i actuar amb responsabilitat sobre allò que influeix directament en la vida quotidiana dels nostres veïns i veïnes. Durant aquest mandat hem assumit aquest compromís amb determinació, impulsant una acció de govern centrada en millorar els serveis públics, modernitzar les nostres infraestructures i reforçar el teixit econòmic i social que dona vida a la nostra comunitat.

    Hem avançat de manera significativa en projectes estructurals que marcaran el futur del nostre municipi. Hem treballat en la millora de carrers i col·lectors, en l’optimització del servei d’aigua i en la renovació de l’enllumenat públic. Actuacions essencials que, tot i que sovint passen desapercebudes, són imprescindibles per garantir la qualitat de vida i sostenibilitat.

    Al mateix temps, hem reforçat serveis fonamentals com el consultori mèdic, l’escola i l’escola bressol, pilars essencials per al benestar de les nostres famílies. Entenem que la construcció de una comunitat forta es basa en atendre les necessitats quotidianes de les persones.

    Mirant cap al futur, hem pres decisions orientades a generar oportunitats: atreure inversió, donar suport al teixit empresarial i als emprenedors, impulsar el nou centre tecnològic i millorar les instal·lacions esportives, no només per a les nostres entitats locals, sinó també com a eina de dinamització i projecció exterior. També hem impulsat la gestió forestal de les nostres muntanyes i l’ampliació de noves zones de promoció econòmica, tant industrial com comercial.

    Una de les grans claus del present i, sobretot, del futur és la planificació de l’habitatge. Oferir oportunitats reals perquè les persones puguin desenvolupar el seu projecte de vida al nostre municipi és una prioritat. Per això, hem abordat l’accés a l’habitatge no com una qüestió aïllada, sinó vinculada als serveis, a les oportunitats laborals i a la qualitat de l’entorn. Facilitar l’accés a un habitatge significa garantir que qui decideixi quedar-se o venir trobi un lloc on viure, treballar i construir el seu futur.

    Construir solucions requereix temps. Per això, una de les nostres prioritats és preparar el context per poder donar resposta a una de les principals necessitats actuals: l’accés a l’habitatge, element clau per desenvolupar un projecte de vida al nostre municipi.

    No existeixen solucions màgiques ni respostes immediates i efectives per a aquest repte. Però sí que hi ha un ferm compromís i la voluntat de continuar treballant, cercant recursos i preparant solucions residencials viables al nostre municipi.

    De la mateixa manera, hem apostat per posar en valor el nostre patrimoni cultural com una autèntica eina de desenvolupament econòmic. La recuperació, conservació i dinamització dels nostres espais i tradicions no només reforcen la nostra identitat com a comunitat, sinó que també genera activitat, atreu visitants i obre noves oportunitats per al teixit local i el sector serveis. Invertir en patrimoni és, per tant, invertir en futur.

    Un dels grans actius del nostre municipi és, sens dubte, el seu teixit social. Associacions, entitats i col·lectius formen una xarxa viva i participativa que hem volgut acompanyar i reforçar. Per això, hem impulsat la rehabilitació d’espais per a l’us social, creant llocs de trobada, activitat i convivència. Perquè creiem fermament que invertir en comunitat genera cohesió i enforteix el municipi.

    El nostre municipi no és només un lloc on viure, sinó un projecte compartit que construïm junts cada dia.

    Totes aquestes accions tenen un fil comú: un municipalisme actiu i proper, que no s’entén des de la distància, sinó des de la realitat quotidiana de les persones. Un municipalisme capaç d’adaptar-se a cada etapa, d’entendre els reptes de cada moment i de prendre decisions adequades en funció de la realitat i del temps en el que vivim.

    Governar un municipi és, en essència, un exercici de responsabilitat que només es comprèn des de la proximitat. La presa de decisions públiques no és un procés abstracte ni distant. Exigeix conèixer de primera mà la realitat quotidiana dels veïns i veïnes, entendre les seves necessitats i actuar amb criteri, equilibri i sentit de l’oportunitat.

    En un context canviant com l’actual, on les prioritats evolucionen amb rapidesa, els ajuntaments tenim l’obligació d’interpretar correctament cada etapa. Decidir a temps i decidir bé implica interpretar les necessitats de cada moment i oferir respostes concretes, útils i sostenibles. Aquesta ha estat la base de la nostra acció de govern durant aquests anys.

    Tot això respon a una convicció: la proximitat no és només una actitud, sinó una eina de bon govern. Ens permet encertar en el diagnòstic, ajustar les decisions i actuar amb eficàcia en cada moment.

    Afrontem una nova etapa amb la voluntat de continuar treballant des d’aquesta mateixa proximitat, entenent les exigències dels reptes futurs i prenent decisions responsables, ben orientades i plenament connectades amb la realitat dels nostres veïns i veïnes.

  • José Tarrau Caseny

    José Tarrau Caseny

    Avui volem parlar d’un militant històric d’Unitat d’Aran, José Tarrau Caseny. Tarrau va néixer al poble de Bagergue fa 82 anys, un lloc que marcaria per sempre el seu caràcter, la seva manera d’entendre la vida i el seu compromís amb la comunitat.

    La seva vida professional es va desenvolupar al món de la pagesia, portant cap a endavant la seva pròpia explotació. Des de ben jove va aprendre que el treball, la constància i l’esforç diari eren la millor escola per créixer. Va compaginar aquesta dedicació amb la seva feina al servei dels telecadires de Baqueira.

    També es va formar com a professor de l’Escola Espanyola d’Esquí, sense abandonar mai l’ofici de ramader, fent-se càrrec de vaques, més endavant de cavalls i, finalment, d’ovelles, activitat que encara avui continua desenvolupant. La seva vida sempre ha estat lligada al ritme de les estacions, a la muntanya i a la cultura pastoral, un patrimoni viu que molts aranesos han contribuït a mantenir amb sacrifici i dedicació. Finalment, el seu esperit emprenedor i lluitador el va portar a obrir un restaurant al seu poble, Bagergue, convertint la seva experiència i la seva estima pel territori en un nou servei per la gent.

    Per altra banda, implicat en la política local per al benestar del seu poble, Tarrau va ser president de l’EMD de Bagergue durant 12 anys, entre les legislatures 2003 i 2015. Va assumir aquest càrrec amb vocació de servei públic i amb la convicció que el progrés d’un poble es construeix des de la proximitat i la gestió responsable. Durant aquest període va promoure la millora de les captacions d’aigua potable i la renovació i millora dels carrers de la vila, així com la creació d’una zona d’aparcament, una infraestructura molt necessària per a Bagergue, que fins aleshores no en disposava.

    Així mateix, es va fer càrrec de la reconstrucció de les cabanes públiques tant de Bagergue com d’Unha, i de la restauració integral de l’església de Sant Fèlix, conscient que preservar el patrimoni arquitectònic i cultural és també preservar la memòria col·lectiva d’un poble.

    Va impulsar la neteja pròpia de la neu a Bagergue, dotant el poble d’un servei propi que permetia actuar de forma immediata, sense dependre de la disponibilitat de la maquinària de l’Ajuntament de Naut Aran, que sovint trigava a arribar-hi. Una mesura aparentment senzilla, però que va representar una millora molt significativa en la vida quotidiana dels veïns i veïnes del poble.

    També va ser regidor de l’Ajuntament de Naut Aran des de l’inici de la democràcia en diverses legislatures, convertint-se en defensor dels interessos de Bagergue i els drets sobre les seves muntanyes. Al llarg d’aquests anys va participar en la vida pública amb la mateixa determinació amb que havia treballat sempre la serva terra: amb responsabilitat, proximitat i coneixement de la realitat del país.

    Aquesta llarga i intensa trajectòria pública és fruit del seu amor a la terra i als seus homes i dones i als drets històrics d’Aran; d’un compromís constant amb el bé comú i d’una manera d’entendre la política com un servei a la comunitat. Tot això, en perfecta consonància amb l’ideari i els plantejaments polítics i socials d’Unitat d’Aran, que han defensat sempre l’aranesisme, la dignitat del nostre autogovern i la necessitat de preservar la identitat, la llengua i els drets històrics del nostre país.

  • Sopa de lletres, endevinalles i refranys – Juny 2026

    Sopa de lletres, endevinalles i refranys – Juny 2026

    Sopa de lletres

    Endevinalles

    A aurelhes, e non ei saumet. (Té orelles, i no és ase.)
    A coa, e non ei saumet. (Té cua, i no és ase.)
    A pautes, e non ei saumet. (Té potes, i no és ase.)
    A peu, e non ei saumet. (Té cabell, i no és ane.)
    Qué ei? (Què és?)

    Saumeta (Somera, ruca, etc)

    Refranys

    En junh era dalha en punh (manilhon) (Al juny la dalla al puny)

    Qu’ei era sason de començar a dalhar es prats (És la raó de començar a dalhar els prats)

  • Reforcem la capacitat diagnòstica de l’Espitau Val d’Aran

    Reforcem la capacitat diagnòstica de l’Espitau Val d’Aran

    Garantir uns serveis sanitaris de qualitat en un territori de muntanya com Aran requereix, molt sovint, anar més enllà de l’atenció directa als pacients. Disposar d’infraestructures modernes i d’equipaments capaços d’oferir una resposta ràpida a les necessitats diagnòstiques és una peça clau per al bon funcionament del conjunt del sistema sanitari.

    En aquest context, l’Espitau Val d’Aran ha completat la modernització del seu laboratori d’anàlisis clíniques. L’actuació ha permès reorganitzar els espais de treball per a adaptar-los a les necessitats actuals del servei, millorant la distribució dels equipaments i ampliar la zona destinada a preparar i gestionar les mostres.

    La reforma ha comportat a més a més la incorporació d’un doble equip d’immunoquímica, que incrementa la capacitat operativa del laboratori, una mesura que permet mantenir l’activitat en cas d’incidència tècnica i reduir la dependència de centres externs. Aquest aspecte pren una importància especial a Aran, on la distància amb els grans centres de referència condiciona sovint la gestió dels serveis sanitaris.

    La nova organització dels espais també permet millorar la feina quotidiana del personal tècnic, reduint els desplaçaments dins del laboratori i agilitzant la gestió de les proves. Això comporta un funcionament més eficient i en una capacitat més gran per donar resposta a les necessitats assistencials del dia a dia.

    El laboratori de l’Espitau té un paper essencial en la pràctica mèdica quotidiana, facilitant la informació necessària per orientar diagnòstics i tractaments. Per això, millores com aquesta contribueixen a reduir els temps d’espera, augmentar l’eficàcia del servei i consolidar una atenció sanitària propera i adaptada a la realitat del territori.

    Una actuació que forma part de l’aposta del Conselh Generau d’Aran i del govern d’Unitat d’Aran per modernitzar i reforçar el sistema sanitari aranès, adaptant-lo a les necessitats d’un territori, un territori amb característiques pròpies. En els darrers anys, el govern aranès ha impulsat diverses inversions per a la millora de les infraestructures i equipaments de l’Espitau Val d’Aran, així com projectes d’ampliació i remodelació del centre hospitalari. La voluntat és consolidar un model de sanitat de proximitat, amb capacitat de decisió i resposta des del mateix territori, per a garantir una atenció sanitària eficient, propera i adaptada a la realitat d’Aran.

  • Era Hèsta d’Aran: història d’un país i de les seves institucions

    Era Hèsta d’Aran: història d’un país i de les seves institucions

    El 17 de juny, Aran celebra la seva festa nacional. Una jornada marcada pels actes institucionals, la processó fins a Mijaran i els tradicionals pendons dels terçons, que formen part de la memòria col·lectiva del país. En els darrers anys, la celebració s’ha obert també a nous espais culturals i participatius, amb activitats com el festival TerSon, Eth son dera tèrra, amb concerts, activitats per a tota la família, portes obertes de museu, etc apropant aquesta commemoració a tota la ciutadania.

    Però aquesta celebració va molt més enllà dels actes i les activitats de la celebració actual: és també el record d’un llarg camí històric lligat a l’autogovern i a la defensa de les institucions pròpies d’Aran.

    El seu origen va molt més enllà de la restitució del Conselh Generau d’Aran l’any 1991. Per comprendre el significat del 17 de juny cal retrocedir fins al segle XIV, quan el rei Jaume II va concedir a Aran la Querimònia al 1313. Aquest document, considerat com la carta magna d’Aran, atorgava privilegis als aranesos i araneses reconeixent els seus drets, llibertats i l’organització política pròpia de la Vall.

    A partir d’aquell moment, Aran va mantenir durant segles un sistema de govern propi basat en els terçons i en el Conselh Generau d’Aran, institucions que permetien al territori administrar i gestionar bona part dels seus afers interns. La singularitat geogràfica, lingüística i històrica de la Vall d’Aran va ser reconeguda per diversos monarques al llarg del temps.

    Aquest autogovern però, va arribar al seu final l’any 1834, amb la reorganització territorial de l’Estat espanyol i la creació de les províncies. Aquest procés va comportar la desaparició de les institucions tradicionals araneses, i Aran va romandre incorporat a la província de Lleida i el Conselh Generau va desapareixer, posant fi a més de cinc segles d’història.

    Malgrat la pèrdua de les institucions, la consciència col·lectiva aranesa no va desaparèixer. Al llarg dels segles XIX i XX, moltes generacions van mantenir viu el record dels drets històrics del país i de la seva singularitat i identitat diferenciada.

    Amb la recuperació de la democràcia, aquesta reivindicació històrica dels aranesos va prendre enacara més força. El 26 de juny de 1979, els representants municipals escollits en les primeres eleccions democràtiques van constituir a l’església de Cap d’Aran, la Comissió Gestora Intermunicipal, amb l’objectiu de conseguir la reinstauració de les institucions pròpies araneses. Poc després naixeria el Conselh Generau Provisional d’Aran, un pas decisiu cap a la recuperació de l’autogovern aranès.

    El reconeixement de l’especificitat aranesa va començar amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, que reconeixia la realitat territorial diferenciada d’Aran i recollia, encara de manera incipient, les seves peculiaritats historicoadministratives. Aquest primer pas institucional es va concretar posteriorment amb un procés legislatiu que culminaria amb la restauració de l’autogovern aranès.

    Finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Règim Especial de la Vall d’Aran el 28 de juny de 1990, restablint formalment les institucions pròpies del país i va reconeixer la singularitat política i cultural de la Val d’Aran. Al 1991 es van celebrar les primeres eleccions al nou Conselh Generau d’Aran, que van consolidar aquest nou marc d’autogovern.

    Per aquest motiu, la Hèsta d’Aran no commemora únicament la recuperació d’una institució. Si no que és l’expressió d’una lluita i d’una identitat col·lectiva que, malgrat els canvis polítics i administratius, ha sabut resistir al llarg dels segles. El 17 de juny simbolitza aquest fil històric: el d’un país que va conservar viva la memòria de les seves institucions i que va ser capaç de recuperar-les.

    Així doncs, la Hèsta d’Aran no és només una celebració institucional ni una data commemorativa, sinó un punt de trobada entre passat i present. És l’expressió visible d’una memòria col·lectiva que s’ha mantingut viva al llarg del temps.

  • Le Otto Montagne

    Le Otto Montagne

    “Le Otto Montagne” (Les vuit muntanyes), dirigida per Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch i basada en una novel·la de Paolo Cognetti, és una història sobre l’amistat, les muntanyes i la relació entre les persones i el territori on viuen.

    Ambientada als Alps italians, la pel·lícula segueix la vida d’en Pietro i en Bruno al llarg de diverses dècades. A través dels seus camins, els seus retrobaments i els seus silencis, l’obra reflexiona sobre la importància de la família, la memòria i dels llocs que ens van veure créixer.

    Més enllà de la seva extraordinària fotografia, aquesta pel·lícula destaca per la sensibilitat amb què retrata la vida a la muntanya. Els pobles petits, la transmissió de coneixements entre generacions i el vincle profund amb la natura es troben presents al llarg de tota la narració.

    Una pel·lícula pausada i emotiva que convida a contemplar la muntanya no només com un paisatge, sinó com un espai on es construeixen identitats, relacions i memòries que perduren al llarg del temps.

  • «Ací mos coneishem, ací mos cuedam» (aquí ens coneixem, aquí ens cuidem): construïm un oci nocturn lliure de violències a Aran

    «Ací mos coneishem, ací mos cuedam» (aquí ens coneixem, aquí ens cuidem): construïm un oci nocturn lliure de violències a Aran

    Garantir espais d’oci segurs també forma part de construir un territori més just, igualitari i cohesionat. Sota aquesta premissa, el govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha posat en marxa la campanya “Ací mos coneishem, ací mos cuedam” (Aquí ens coneixem, aquí ens cuidem), una iniciativa de sensibilització i prevenció contra qualsevol tipus de violència en els espais d’oci nocturn.

    La campanya, que ja s’ha iniciat i es desplegarà progressivament durant les festes majors dels pobles de la Val d’Aran, neix amb un objectiu clar: reforçar la prevenció, generar consciència col·lectiva i deixar clar que qualsevol comportament violent o qualsevol tipus d’assetjament no tenen cabuda en els nostres espais de convivència.

    Més enllà de les accions concretes impulsades pel govern del Conselh Generau d’Aran (com la instal·lació de banderes, panells informatius, adhesius o samarretes), així com la implicació de la majoria dels ajuntaments aranesos, aquesta iniciativa busca transmetre un missatge clar: la violència no es pot normalitzar ni justificar en contextos d’oci.

    En aquest sentit, la campanya posa un èmfasi especial a desmuntar conductes que durant massa temps s’han normalitzat dins l’oci nocturn, especialment aquelles relacionades amb l’assetjament sexual o amb comportaments invasius. Missatges com “No és normal tocar sense permís” o “Si dubta, és no” busquen interpel·lar directament els possibles agressors i promoure una cultura basada en el respecte.

    El primer municipi a posar en marxa aquesta iniciativa ha estat Salardú, coincidint amb la celebració de la Festa Major de Santa Creu, i durant els pròxims mesos, la campanya arribarà al conjunt de festes majors del territori.

    Des d’Unitat d’Aran defensem que aquesta tasca és especialment important en territoris com el nostre. La proximitat entre veïns i veïnes pot ser un punt fort per detectar comportaments inadequats i actuar amb més celeritat, però també és imprescindible continuar aquesta labor i generar eines de prevenció, sensibilització i acompanyament per garantir que totes les persones puguin gaudir d’aquests espais amb llibertat i seguretat.

    Aquesta campanya, que compta amb la participació de la majoria dels ajuntaments d’Aran, se suma a altres mesures impulsades en els darrers anys, com la instal·lació de Punts Lila durant les festes, que han contribuït a reduir situacions de risc i a millorar la resposta davant possibles agressions.

    Perquè cuidar el territori també vol dir cuidar les persones que hi viuen. I perquè gaudir de la festa en llibertat, respecte i igualtat ha de ser una garantia per a tothom.