Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Categoria: Notícies

  • Protegim el paisatge aranès i fomentem el desenvolupament territorial sostenible

    Protegim el paisatge aranès i fomentem el desenvolupament territorial sostenible

    El Conselh Generau d’Aran ha aprovat per unanimitat una modificació de les Normes Subsidiàries de planejament (NNSS), en vigor en sis municipis del territori, per tal de regular els usos i edificacions admissibles en sòl no urbanitzable. Aquesta actualització normativa no només respon a problemàtiques detectades en els darrers anys, si no que suposa un pas endavant en el model d’organització territorial que Aran vol liderar: net, ordenat, respectuós amb el medi natural i alineat amb les estratègies europees en matèria de sostenibilitat.

    La modificació, permetrà compatibilitzar el respecte pel paisatge amb la necessitat d’adaptar els espais rurals als reptes actuals. Entre els principals avanços, destaca la possibilitat de regular noves construccions relacionades a l’activitat agropecuària en parcel·les de més de 2.000 m², una mesura especialment important per a ajudar al sector pagès i facilitar el relleu generacional en aquest ofici. També s’introdueixen nous criteris per a evitar la proliferació de construccions improvisades i sense integració paisatgística, fomentant en el seu lloc intervencions coherents, harmonitzades i respectuoses amb l’entorn.

    Aquesta iniciativa forma part d’un full de ruta més ampli: construir un model de desenvolupament territorial basat en la sostenibilitat, la eficiència i el compromís amb les generacions futures. En aquest sentit, la norma també contempla aspectes claus com la gestió de moviments de terres, la implantació ordenada d’energies renovables (com panels solars), i la creació d’una fixa tècnica orientativa que facilitarà tant la tramitació administrativa com el control i seguiment de les actuacions.

    En aquest marc, la recent declaració de la Val d’Aran com Reserva de la Biosfera per la UNESCO, obtinguda al 2024, constitueix un reconeixement internacional a l’esforç col·lectiu del territori per preservar el eu entorn natural, la seva cultura i les seves formes de vida tradicionals. Aquesta nova norma consolida aquest compromís, dotant als ajuntaments aranesos d’instruments jurídics clars per a gestionar el territori de forma eficaç i sostenible.

    Aquesta regulació representa un canvi de paradigma en la forma en què cuidem i planifiquem el territori. Es tracta de mirar al futur amb responsabilitat, respectant allò que som i apostant per un model de desenvolupament que fica la vida en el centre: les persones, el paisatge i la sostenibilitat.

    Amb aquesta mesura, Aran avança en la consolidació d’un model propi de gestió territorial, que posa en valor la seva singularitat, enforteix el mon rural i respon als reptes globals amb solucions locals, sostenibles i inclusives.

  • Aran educa en sostenibilitat: compostadors escolars i educació ambiental

    Aran educa en sostenibilitat: compostadors escolars i educació ambiental

    La sostenibilitat ha de ser un dels eixos centrals en el desenvolupament del nostre territori. Apostar per un Aran verd, resilient i compromès amb el medi ambient és també apostar pel futur dels nostres joves. Gràcies a l’impuls del govern d’UA al Conselh Generau d’Aran i al finançament europeu obtingut a través dels fons Next Generation EU, aquesta visió es materialitza amb projectes concrets com la instal·lació de compostadors comunitaris a les escoles Sant Ròc de Bossòst i Garona de Vielha.

    El compostatge escolar no només millora la gestió de residus orgànics als centres educatius; també representa una eina pedagògica fonamental per a transmetre valors de respecte a l’entorn i cultura de sostenibilitat entre els més joves. Aquesta acció, introdueix un nou model d’aprendissatge on el alumnat participa activament en el procès de separació, transformació i aprofitament dels residus. Amb aquesta acció, es reafirma el compromís amb la sostenibilitat i la transició ecològica, treballant conjuntament amb la Escòla Aranesa en la transmissió dels valors ambientals.

    Els compostadors ubicats són adaptats a l’entorn escolar i permeten obtenir compost d’alta qualitat en pocs dies, tancant el cicle de la matèria orgànica dins del propi centre. A Vielha, inclús s’incorporen les restes generades al menjador escolar, mostrant una aposta clara per la economia circular.

    És necessari remarcar que els residus orgànics mal gestionats suposen un dels principals reptes climàtics del present. Segons la ONU, representen entre el 8% i el 10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. A través del compostatge, reduïm aquestes emissions, evitem l’ús de fertilitzants químics i recuperem nutrients d’alt valor per al sòl.

    Comprenem que construir un model de desenvolupament respectuós amb l’entorn comença per l’educació, i que només amb una ciutadania formada i conscient podrem enfrontar els reptes climàtics del present i del futur. Apostem per polítiques ambientals ambicioses que integren innovació, pedagogia i compromís institucional.

    Treballem per a que Aran sigui un exemple de territori sostenible, on el paisatge es cuidi des de les aules, on cada acció compta en la lluita contra el canvi climàtic. Aran, un territori sostenible ambiental, econòmica i socialment.

  • Aran impulsa un model energètic sostenible amb recursos propis

    Aran impulsa un model energètic sostenible amb recursos propis

    El món canvia de direcció. Els combustibles fòssils, protagonistes de la història energètica de l’últim segle, tenen data de caducitat. Europa marca el pas cap a una transició energètica que prioritza la sostenibilitat, la independència i la justícia climàtica. En aquest context, el govern d’Unitat d’Aran en el Conselh Generau d’Aran acaba d’aprovar una normativa que regula la instal·lació de captadors solars per autoconsum arreu del territori.

    Com resposta a la crisi climàtica global, les polítiques europees i nacionals s’alinien per reduir dràsticament l’ús de combustibles fòssils i accelerar la transició a fonts d’energia renovable. L’objectiu és clar: aconseguir la neutralitat climàtica en el 2050 i reduir, des d’ara fins al 2030, almenys un 55 % de les emissions de gasos d’efecte d’ivernacle respecte als nivells de 1990.

    La Unió Europea ha establert un full de ruta ambiciós que reforça el pacte per una energia neta, accessible i segura. Aquestes estratègies no només busquen mitigar el canvi climàtic, si no també augmentar la independència energètica de l’Estat membre i fomentar una economia però sostenible i competitiva.

    España, per la seva part, també ha iniciat el camí cap a un model energètic més net. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2023-2030 (PNIEC) estableix objectius ambiciosos: un 81 % d’energia renovable en la generació elèctrica per 2030, una reducció del 32 % en les emissions de gasos d’efecte d’ivernacle respecte a 1990 i una disminució del 50 % en la dependència energètica exterior. Els recursos renovables tenen un especial potencial al país, especialment l’energia solar i la eòlica. Aquests, converteixen aquesta transició en una oportunitat real de creixement econòmic, cohesió territorial i generació de llocs de treball de qualitat.

    En aquest sentit, el Conselh Generau d’Aran ha aprovat una modificació normativa que permetrà als ajuntaments concedir llicències per la instal·lació de plaques solars en els municipis que encara no comptaven amb aquest marc regulador. Aquesta mesura no només respon a una necessitat energètica urgent, si no que també garanteix el respecte pel paisatge tradicional aranès, un valor patrimonial que es preserva amb criteris tècnics i estètics ben definits.

    Així i com va assenyalar la Síndica d’Aran i Secretària General d’Unitat d’Aran, Maria Vergés, aquesta actualització urbanística representa una aposta ferma pel dret de la ciutadania per accedir a energies renovables en el seu propi territori. Amb aquesta norma es vol facilitar la incorporació d’aquestes energies, com el autoconsum solar, sense renunciar a la protecció del paisatge aranès ni al respecte pel nostre patrimoni arquitectònic.

    Més enllà d’aquesta nova regulació, el projecte BOSCARAN, impulsat pel govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, amb la implicació de la major part d’ajuntaments del territori i en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), és un exemple clar de com el territori pot contribuir activament a la transició energètica.

    Cal remarcar que aquest projecte, finançat amb una ajuda del Ministeri per la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, promou l’ús de la biomassa com alternativa al gas i al gasoli, fomenta la gestió forestal sostenible i activa una economia circular basada en els recursos locals. A mig termini, la biomassa forestal es presenta com una solució eficaç per cobrir les necessitats energètiques de la Vall, reduint la seva dependència de combustibles fòssils i importacions.

    La transició energètica a Aran no es limita només a l’aprofitament de la biomassa i l’energia solar, si no que també planteja nous sistemes energètics innovadors com la geotèrmia i district heatings.

    Concretament, a la capital d’Aran, Vielha, es treballe en la implantació d’aguest sistema de district heating and cooling que és capdavanter en el territori i representa un model a seguir. Redueix la petjada de carboni i la dependència d’energies fòssils i també millora l’eficiència energètica i contribueix a una economia local més autònoma. Es tracti d’una xarxa urbana de fred i calor que combina la geotèrmia amb alts recursos renovables per climatitzar equipaments públics.

    La Val d’Aran demostra que la transició energètica és una realitat local, tangible, que es construeix pas a pas des del territori. La desconnexió del gas fòssil, mercat per la Unió Europea, és una oportunitat per redefinir el nostre model de desenvolupament territorial, econòmic i social i enfortir els nostres recursos energètics i avançar cap a un futur més net, just i resilient.

  • Salut i benestar al centre de les polítiques

    Salut i benestar al centre de les polítiques

    El govern del Conselh Generau d’Aran avança en el seu compromís amb el benestar de les persones en l’àmbit social i sanitari. Un esforç que va més enllà de noves infraestructures i que prioritza millorar els serveis i la seva oferta, agilitzar processos i assegurar l’accés a drets fonamentals com la salut i l’atenció a la dependència.

    El nostre sistema de salut i serveis socials es consolida amb projectes com la remodelació i ampliació de l’Hospital Vall d’Aran, amb les fases 0 i 1 del projecte executiu activades, i la implantació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAeD) o l’espai d’atenció comunitària especialitzada En Familha.

    Pel que fa al projecte de remodelació de l’Hospital Val d’Aran, no només es contempla el nou edifici, si no també la renovació integral de l’actual. Així mateix és necessari aplicar polítiques per fidelitzar professionals sanitaris en el territori i millorar el finançament en aquesta àrea, reconeixent les especificitats i necessitats del territori.

    Així mateix, s’ha iniciat el procés per ampliar les competències en serveis socials, el que ens permetrà gestionar directament, entre altes coses, les declaracions de discapacitat i dependència. Fet que representa un gran pas per reduir els temps d’espera i oferir una atenció més pròxima, àgil i adaptada a les necessitats de la nostra població posant a les persones en el centre de les polítiques.

    En definitiva, s’aposta per un Aran que avanci amb una visió de futur: un territori on viure no sigui un privilegi, si no un dret, i la salut i el benestar siguin garantits a tots els ciutadans i ciutadanes.

  • Aran es consolida com destí turístic.

    Aran es consolida com destí turístic.

    La Val d’Aran s’ha consolidat com una de les destinacions més valorades a nivell nacional i internacional, gràcies a la seva riquesa natural, la seva identitat lingüística i cultural i la qualitat del seu teixit socioeconòmic, però també al treball del govern del Conselh Generau d’Aran en matèria de promoció i gestió turística. Així ho reafirmen els diferents distintius aconseguits, com és el reconeixement de la Val d’Aran com Millor Destinació Natural d’Espanya, entregat aquesta mateix mes d’abril en els Premis Viatges National Geographic.

    Aran reafirma el seu compromís amb un model turístic que diversifica la seva oferta més enllà de la neu, posa en valor el nostre patrimoni natural i cultural, fent servir criteris de sostenibilitat i singularitat.

    El Plan de Sostenibilitat Turística de la Val d’Aran, impulsat pel govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, treballa per implementar polítiques que afavoreixin un turisme sostenible amb accions respectuoses amb l’entorn. Aquest pla promou mesures concretes per reduir la petjada ecològica, fomentar la mobilitat sostenible i preservar el patrimoni natural i cultural de la Vall d’Aran.

    Des d’Unitat d’Aran, apostem per un model turístic de qualitat que combini la sostenibilitat, el desenvolupament territorial i el benestar i progrés econòmic i social per garantir un futur prospèr per Aran i la seva ciutadania.

  • Aran aposta per la innovació: noves oportunitats pels territoris de muntanya

    Aran aposta per la innovació: noves oportunitats pels territoris de muntanya

    En Unitat d’Aran creiem que el futur dels territoris de muntanya es construeix apostant per la innovació, el talent i la sostenibilitat. Avui, gràcies a l’impuls del govern d’UA al Conselh Generau d’Aran i de la representació que té el partit aranès en les diverses institucions de l’estat, així també com la col·laboració pública-privada, el nostre territori es consolida com un referent d’innovació rural, obrint noves oportunitats de desenvolupament econòmic, laboral i social.

    HèPic: El motor d’innovació territorial a Aran

    La creació de HèPic, el Hub d’Innovació Territorial d’Aran, un pas clau en aquest camí.
    Avui, HèPic actua com motor de transformació en el nostre territori formant part activa de la Xarxa de Centres d’Innovació Territorial (RedCIT), una iniciativa promoguda pel Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que connecta 20 províncies a tota Espanya.

    La RedCIT impulsa projectes que reactiven les zones rurals mitjançant la creació d’ecosistemes d’innovació, basada en la intel·ligència territorial, la participació comunitària i la col·laboració pública-privada. Gràcies a aquesta xarxa, Aran es posiciona al mapa nacional de la innovació rural, amb projectes d’alt impacte que busquen diversificar l’economia local, fixar població i millorar la qualitat de vida de tots els aranesos.

    Pioners en logística sostenible amb drons

    Aran, es consolida com un territori referent en matèria de transport aèri, amb el primer projecte relacionat amb la logística de material amb drons que es duu a terme a zones de muntanya que és resultat del treball entre HèPic i empreses del territori.

    Aquest projecte permetrà el transport de càrregues de fins a 100 kg a zones aïllades de la Vall d’Aran, donant suport a la ramaderia extensiva, el proveïment de refugis d’alta muntanya o la instal·lació d’infraestructures de telecomunicacions en els llocs de difícil accés.

    Fins ara, aquestes operacions requerien mitjans de transport amb un alt cost econòmic i ambiental. Aquest nou mitjà suposa un canvi radical: més sostenible, més eficient i més respectuós amb el medi ambient.

    Aquesta iniciativa obre noves víes per la transformació digital del nostre territori, a la vegada que posa en valor professions tradicionals i facilita el manteniment d’infraestructures estratègiques per al futur d’Aran.

    Una visió estratègica pel desenvolupament d’Aran

    En Unitat d’Aran creiem qu’el futur dels territoris de muntanya es construeix en el tot apostar per la innovació, el desig i la sostenibilitat. Avui, gràcies a l’impuls del govern d’UNA en el Consell General d’Aran i de la representació qu’al partit aranès en les diverses institucions de l’estat així també com la col·laboració pública-privada, el nostre territori s’consolida com un referent d’innovació rural, obrint noves oportunitats de desenvolupament econòmic, laboral i social.

    Perquè construir un model econòmic divers, resilient i sostenible és el camí de cap a un futur ple d’oportunitats per tots els ciutadans i ciutadanes d’Aran.