Categoria: Les nostres recomanacions

“La sociedad de la desconfianza”, de Victoria Camps, és un assaig imprescindible per comprendre un dels grans reptes que pateix la societat el nostre temps: la pèrdua de la confiança.

En un món marcat per l’individualisme, la precarietat i les desil·lusions, Camps reflexiona amb serenitat sobre el que arriba quan deixem de creure en allò comú i proposa tornar a construir un valor compartit que permeti conviure, cooperar i sostenir-nos els uns als altres.

Però el llibre no només fa un simple diagnòstic, si no que sotmet un horitzó d’esperança, amb la proposta de construir novament un valor compartit que ens permeti sostenir-nos, confiar i conviure. Amb un estil clar i reflexiu, ens recorda que la llibertat (per ser aquesta digna del seu nom) necessita dels altres, i que només una vegada es recuperi la confiança perduda (i malmesa) podrem aspirar a una societat més justa i cohesionada.

Una lectura imprescindible per aquells que busquen comprendre i transformar la nostra vida en comú, sobretot en uns temps molt convulsos, on el crispament i el enfrontament i el pessimisme prenen força en la nostra comunitat.

Aquest mes us recomanem Alcarràs, una pel·lícula dirigida per Carla Simón i guanyadora de l’Os d’Or a Berlín.

Basada en aquest petit poble català, narra la història d’una família de pagesos que lluita per mantenir la seva forma de vida davant dels canvis econòmics i socials.

La història gira al voltant de la seva possible última collita de préssecs, després d’haver estat informats de que els terrenys que han fet servir durant generacions es convertiran en una plantació de plaques solars. Els panells solars substitueixen als arbres.

Un retrat sensible, realista i profundament humà sobre les relacions, la memòria i la pèrdua. Una mirada al camp i a la família amb una visió humanista de la terra, l’agricultura, la família i les tradicions. Un film amb un argument ben actual i realista.

Aquest film, de Dani de la Orden del 2024, és un viatge intim cap a la resiliència i la recerca de la felicitat a través de la complexitat familiar i personal.

Montse, una dona divorciada i amb dos fills que l’han ignorat durant anys, es prepara per a un cap de setmana de reunió familiar a la casa de la Costa Brava. Amb tota la seva energia i cura, enfronta les ferides del passat i la distància emocional que la vida adulta ha imposat entre ella i la seva família. Amb l’únic objectiu de gaudir del cap de setmana en família, encara que hagi de cremar tota la casa.

Mientras dure la guerra d’Alejandro Amenabar. Un film que ens retorna a un dels moments més marcats de la història recent de España, l’estiu de 1936.

A través del punt de vista del cèlebre escriptor Miguel de Unamuno, la pel·lícula explora la difícil cruïlla moral d’un home enfrontat a la violència i al fanatisme. Aquest, veu com les seves idees i conviccions es posen a prova, quan el caos polític amenaça amb tergiversar al país i restringir la seva llibertat.

Una reflexió profunda sobre el compromís, el dubte i la responsabilitat en temps de guerra, que convida a repensar com les decisions individuals poden marcar el curs de la història col·lectiva.

​Nocturn Aranès, d’Imma Pericas. Una novel·la intensa i plena d’emoció que trunca les vides de dues dones marcades pel dolor i l’esperança: Rachel, mare d’una família jueva que fuig de la persecució nazi a través dels Pirineus, i Carmina, una aranesa que, després d’una joventut marcada per la pobresa i el maltracte, es converteix en la seva guia.

L’obra ens convida a recórrer tant els perills físics de la travessia coma els camins interns de superació de les seves protagonistes, tot això emmarcat en una Vall d’Aran en temps de la guerra i de la postguerra.