Categoria: Veus d'Aran

Carlos Llobet Roviras, arquitecte de professió i militant d’Unitat d’Aran des de la seva formació. També va ser membre molt actiu de l’Associació de Veïns “Es Terçons”, de la que va ser dissenyador de tota la seva cartelleria i pòsters, labor que també va portar a terme posteriorment, creant diferents cartells electorals.

Va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Naut Aran per Unitat d’Aran en les primeres eleccions democràtiques, a l’abril del 79.

El seu amor al país i la seva fidelitat al partit, han estat un exemple per a tots i totes els que formem part del mateix. Les seves aportacions, sempre plenes de prudència, respecte i saviesa, formen part del patrimoni polític del nostre partit.

Al 2016 va dipositar una bona part del seu arxiu particular, que estava format per diversos projectes de restauració d’alguns dels edificis més emblemàtics i importants que formen part del patrimoni arquitectònic aranès.

En aquest sentit, cal remarcar els projectes de restauració i conservació de l’església de Sant Andreu de Salardú, l’església de Sant Pere d’Escunhau, l’església de Sant Joan d’Arties, i molts altres edificis més com la Casa de Joan Chiquet de Vilamòs (ara ecomuseu).

Així mateix, va ser l’autor del projecte de restauració de la Casa deth Senhor d’Arròs, seu institucional del Conselh Generau d’Aran i emplaçament de l’Archiu Generau d’Aran. Edificació d’estil neoclàssic datada del 1820, i declarada Bé Cultural d’Interès Local.

Per una altra banda, al 1998, Carlos Llobet i la seva dona Enriqueta Barés, van atorgar i depositar a l’Archiu Generau d’Aran, el fons familiar de Çò de Ramon Sans i de Solèr, de Garòs. Un fons format per tota mena de documentació datada del 1566 al 1957, que compta amb 9 llibres impresos i pergamins, i documents antics com contractes, escriptures, etc.

En aquesta edició de Veus d’Aran volem recordar a Ana Maria Tomás Palomeras, remarcant la importància de la seva figura i de la seva tasca, que va aportar una mirada de gènere i interseccional indispensable en les polítiques públiques i administracions araneses, en una època on les dones no acostumaven a tenir càrrecs públics.

En aquest sentit, volem donar a conèixer i donar visibilitat a la primera dona amb responsabilitat política de la història recent aranesa que, ja abans de l’arribada de la democràcia, va ser designada alcaldessa del municipi d’Es Bòrdes el 22 de juliol de 1974. Responsabilitat que va assumir novament a partir de les primeres eleccions democràtiques al 1979 on va ser escollida alcaldessa, i que va obrir les portes a canviar el panorama social i històric en el què vivíem.

Ana Maria, en el seu càrrec d’alcaldessa d’Es Bòrdes, desitjava aumentar el nivell de vida del seu municipi, promovent el turisme a la vegada que persistia en la continuïtat del sector primari. Va fomentar la col·laboració tots els veïns i veïnes, a qui reunia tot sovint per informar-los, i poder aconseguir així els seus objectius com servidora pública.

Va ostentar el càrrec d’alcaldessa d’Es Bòrdes durant les dues primeres legislatures democràtiques fins al 1987, en les què es va presentar pel partit d’Unitat d’Aran. Al llarg d’aquestes dues legislatures va treballar per millorar la vida dels seus veïns i veïnes. Entre les seves tasques podem trobar-hi la construcció del clavegueram municipal i la portada d’aigües potables, la instal·lació d’un telèfon públic als pobles de Begós i Benós, i la reparació i adequació de camins veïnals, comades i cabanes, i de carreteres com la de l’Artiga de Lin. També es van instal·lar contenidors escombraries a tots els pobles del municipi.

A més del treball i dedicació en i pel seu municipi, Tomás va ser una persona compromesa amb Aran i els seus drets històrics. Impulsora de la reinstauració del Conselh Generau d’Aran participant activament en les trobades que es duien a terme, ha través dels Terçons històrics, sobretot del Terçó d’Irissa, del què demanava el seu reconeixement com entitat jurídica-administrativa.

Des d’Unitat d’Aran volem tancar aquestes línies remarcant la seva gran humanitat i la seva alegria contagiosa, però sobretot, la seva dedicació i participació en aconseguir i consolidar una societat aranesa més progressista i social.

Joan Nart Garcia, nascut a Vielha el 21 de gener de 1950, va estudiar el batxillerat a l’Escola dels Frares de Vielha i va cursar la carrera de ciències químiques a Madrid, exercint de mestre a l’Escola Joan March de Vielha en els anys 70.

En l’etapa predemocràtica va ser escollit pel aclamació President de l’Associació de Veïns Es Terçons el 22 de setembre de 1978. Amb quasi totes les cases de la Val d’Aran presents, Es Terçons va néixer amb la voluntat i ideari bàsic de recuperar la identitat com poble i l’autonomia aranesa, instant a l’Assemblea de Parlamentaris de Catalunya, que redactava en aquella època el nou Estatut, d’incluir-ni el fet diferencial aranès. En aquest sentit, entre les funcions que va dur a terme l’associació en destaquen el treball en la inclusió en l’Estatut de Catalunya del fet diferencial aranès per recuperar les institucions pròpies de govern, en arreglar el dèficit històric sanitària d’Aran, en la planificació urbanística i en aturar el ben desenal forestal. També van acordar participar en les primeres eleccions democràtiques sota el nom d’Unitat d’Aran, que va recollir en el seu programa electoral el ideari i l’esperit de “Es Terçons”. És necessari remarcar el paper i el treball que Nart, i d’altres figures araneses, van realitzar.

Joan Nart, dotat d’una gran conciéncia social i d’una preocupació pel desenvolupament ordenat del país, també va promoure molt especialment la redacció de les Normes Subsidiàries de Planejament de la Val d’Aran, ha través del seu càrrec com regidor de l’Ajuntament de Vielha i Mijaran les dues primeres legislatures democràtiques.

Aquest fet va dotar al territori d’un Pla Director que regula els afers urbanístics amb la participació real i efectiva de tots els sectors i agents socials.

Membre fundador del partit Unitat d’Aran, va ser escollit President del mateix en el 1er Congrés de la formació política el 17 de novembre de 1991 i ratificat una vegada més com President en el 2on Congrés el 11 de desembre de 1999, càrrec que va ostentar fins al 10 d’abril de 2004.

La seva trajectòria política a Unitat d’Aran es va concretar ostentant el càrrec de 1er Tinent d’Alcalde a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran de 1979 a 1987. També va ser President del Consell Comarcal de Muntanya de la Val d’Aran, sent qui va promoure el projecte de potenciació i protecció de la llengua aranesa.

Com President del Consell Comarcal de Muntanya, a l’octubre de 1983 i durant la visita del President de la Generalitat de Catalunya, va manifestar “Porqué, Sr. President, y este hecho aún no ha sido comprendido por las altas instancias de su Gobierno, la Junta de Alcaldes y los Consistorios araneses únicos representantes democráticos en esos momentos, tenían sobre sus conciencias la sagrada obligación de dejar claro ante la historia, una vez más, la inquebrantable voluntad de los araneses de recuperar sus derechos libertades e Instituciones de Gobierno, como expresión de su propia existencia y dignidad en clara similitud con la actitud de los parlamentarios catalanes que promovieron la reinstauración de la Generalitat Provisional, aun antes de que fuera aprobada la propia Constitución Española, que debía de amparar sus derechos”.

Arturo Calbetó, ja en la seva infantesa va destacar pel seu amor a la terra aranesa. Tant en l’àmbit històric i cultural, i, en general, de defensa i protecció al país.

Membre fundador de la Fundació Museu Etnològic Val d’Aran. Membre fundador de l’associació de veïns Els Terçons, un conjunt de veïns d’Aran que van acordar presentar-se a les primeres eleccions democràtiques amb la tasca de recobrar l’autonomia aranesa constituint una agrupació d’electors i presentant-se en tots i cadascun dels municipis aranesos sota el nom d’Unitat d’Aran, que va prendre l’ideari de l’Associació Els Terçons treballant per la inclusió en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del fet diferencial aranès per recuperar les institucions pròpies d’Aran.

Doncs va ser regidor electe de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran en les primeres eleccions democràtiques de 1979. I al desembre del mateix any va ser elegit Secretari General del Conselh Generau Provisional.

Durant aquest mandat es va dur a terme un gran treball que va permetre:

• Aconseguir una nova planificació urbanística aprovant les normes subsidàries d’Aran.
• Arreglar l’històric dèficit sanitari d’Aran que va portar a la construcció del nou Hospital de la Val d’Aran en els anys 80.
• Impulsar la creació de la comissió ortogràfica de l’aranès.

Al llarg de la seva tasca dins d’Unitat d’Aran, Arturo Calbetó ha desenvolupat diferents funcions a més de ser membre fundador del partit aranès, arribant a ser President d’UA en el 4rt Congrés a l’abril del 2004, càrrec que va ostentar fins a 2021, estant President d’Honor del partit des d’aleshores.

El seu treball i dedicació desinteressada al país i a la gent d’Aran, és quelcom que Unitat d’Aran valora i agraeix profundament. És per tots nosaltres un exemple a seguir.