En aquesta edició de Veus d’Aran volem recordar a Ana Maria Tomás Palomeras, remarcant la importància de la seva figura i de la seva tasca, que va aportar una mirada de gènere i interseccional indispensable en les polítiques públiques i administracions araneses, en una època on les dones no acostumaven a tenir càrrecs públics.
En aquest sentit, volem donar a conèixer i donar visibilitat a la primera dona amb responsabilitat política de la història recent aranesa que, ja abans de l’arribada de la democràcia, va ser designada alcaldessa del municipi d’Es Bòrdes el 22 de juliol de 1974. Responsabilitat que va assumir novament a partir de les primeres eleccions democràtiques al 1979 on va ser escollida alcaldessa, i que va obrir les portes a canviar el panorama social i històric en el què vivíem.
Ana Maria, en el seu càrrec d’alcaldessa d’Es Bòrdes, desitjava aumentar el nivell de vida del seu municipi, promovent el turisme a la vegada que persistia en la continuïtat del sector primari. Va fomentar la col·laboració tots els veïns i veïnes, a qui reunia tot sovint per informar-los, i poder aconseguir així els seus objectius com servidora pública.
Va ostentar el càrrec d’alcaldessa d’Es Bòrdes durant les dues primeres legislatures democràtiques fins al 1987, en les què es va presentar pel partit d’Unitat d’Aran. Al llarg d’aquestes dues legislatures va treballar per millorar la vida dels seus veïns i veïnes. Entre les seves tasques podem trobar-hi la construcció del clavegueram municipal i la portada d’aigües potables, la instal·lació d’un telèfon públic als pobles de Begós i Benós, i la reparació i adequació de camins veïnals, comades i cabanes, i de carreteres com la de l’Artiga de Lin. També es van instal·lar contenidors escombraries a tots els pobles del municipi.
A més del treball i dedicació en i pel seu municipi, Tomás va ser una persona compromesa amb Aran i els seus drets històrics. Impulsora de la reinstauració del Conselh Generau d’Aran participant activament en les trobades que es duien a terme, ha través dels Terçons històrics, sobretot del Terçó d’Irissa, del què demanava el seu reconeixement com entitat jurídica-administrativa.
Des d’Unitat d’Aran volem tancar aquestes línies remarcant la seva gran humanitat i la seva alegria contagiosa, però sobretot, la seva dedicació i participació en aconseguir i consolidar una societat aranesa més progressista i social.