Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Etiqueta: Autogovern

  • Aran impulsa un model energètic sostenible amb recursos propis

    Aran impulsa un model energètic sostenible amb recursos propis

    El món canvia de direcció. Els combustibles fòssils, protagonistes de la història energètica de l’últim segle, tenen data de caducitat. Europa marca el pas cap a una transició energètica que prioritza la sostenibilitat, la independència i la justícia climàtica. En aquest context, el govern d’Unitat d’Aran en el Conselh Generau d’Aran acaba d’aprovar una normativa que regula la instal·lació de captadors solars per autoconsum arreu del territori.

    Com resposta a la crisi climàtica global, les polítiques europees i nacionals s’alinien per reduir dràsticament l’ús de combustibles fòssils i accelerar la transició a fonts d’energia renovable. L’objectiu és clar: aconseguir la neutralitat climàtica en el 2050 i reduir, des d’ara fins al 2030, almenys un 55 % de les emissions de gasos d’efecte d’ivernacle respecte als nivells de 1990.

    La Unió Europea ha establert un full de ruta ambiciós que reforça el pacte per una energia neta, accessible i segura. Aquestes estratègies no només busquen mitigar el canvi climàtic, si no també augmentar la independència energètica de l’Estat membre i fomentar una economia però sostenible i competitiva.

    España, per la seva part, també ha iniciat el camí cap a un model energètic més net. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2023-2030 (PNIEC) estableix objectius ambiciosos: un 81 % d’energia renovable en la generació elèctrica per 2030, una reducció del 32 % en les emissions de gasos d’efecte d’ivernacle respecte a 1990 i una disminució del 50 % en la dependència energètica exterior. Els recursos renovables tenen un especial potencial al país, especialment l’energia solar i la eòlica. Aquests, converteixen aquesta transició en una oportunitat real de creixement econòmic, cohesió territorial i generació de llocs de treball de qualitat.

    En aquest sentit, el Conselh Generau d’Aran ha aprovat una modificació normativa que permetrà als ajuntaments concedir llicències per la instal·lació de plaques solars en els municipis que encara no comptaven amb aquest marc regulador. Aquesta mesura no només respon a una necessitat energètica urgent, si no que també garanteix el respecte pel paisatge tradicional aranès, un valor patrimonial que es preserva amb criteris tècnics i estètics ben definits.

    Així i com va assenyalar la Síndica d’Aran i Secretària General d’Unitat d’Aran, Maria Vergés, aquesta actualització urbanística representa una aposta ferma pel dret de la ciutadania per accedir a energies renovables en el seu propi territori. Amb aquesta norma es vol facilitar la incorporació d’aquestes energies, com el autoconsum solar, sense renunciar a la protecció del paisatge aranès ni al respecte pel nostre patrimoni arquitectònic.

    Més enllà d’aquesta nova regulació, el projecte BOSCARAN, impulsat pel govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, amb la implicació de la major part d’ajuntaments del territori i en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), és un exemple clar de com el territori pot contribuir activament a la transició energètica.

    Cal remarcar que aquest projecte, finançat amb una ajuda del Ministeri per la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, promou l’ús de la biomassa com alternativa al gas i al gasoli, fomenta la gestió forestal sostenible i activa una economia circular basada en els recursos locals. A mig termini, la biomassa forestal es presenta com una solució eficaç per cobrir les necessitats energètiques de la Vall, reduint la seva dependència de combustibles fòssils i importacions.

    La transició energètica a Aran no es limita només a l’aprofitament de la biomassa i l’energia solar, si no que també planteja nous sistemes energètics innovadors com la geotèrmia i district heatings.

    Concretament, a la capital d’Aran, Vielha, es treballe en la implantació d’aguest sistema de district heating and cooling que és capdavanter en el territori i representa un model a seguir. Redueix la petjada de carboni i la dependència d’energies fòssils i també millora l’eficiència energètica i contribueix a una economia local més autònoma. Es tracti d’una xarxa urbana de fred i calor que combina la geotèrmia amb alts recursos renovables per climatitzar equipaments públics.

    La Val d’Aran demostra que la transició energètica és una realitat local, tangible, que es construeix pas a pas des del territori. La desconnexió del gas fòssil, mercat per la Unió Europea, és una oportunitat per redefinir el nostre model de desenvolupament territorial, econòmic i social i enfortir els nostres recursos energètics i avançar cap a un futur més net, just i resilient.

  • Temps d’esperança

    Temps d’esperança

    Aviat farà dos anys que es van celebrar les eleccions generals de 2023. Els bons resultats que va obtenir el PSC han permès fer arribar la nostra sensibilitat política, representada per Unitat d’Aran, al conjunt d’España. A més, es va aturar la regressió que hagués representat un govern en mans del PP i VOX —un risc encara vigent. Per a això, va caldre fer possible la investidura del president Pedro Sánchez el mes de novembre del mateix any, així com articular després, i durant la resta de la legislatura, les majories necessàries per tirar endavant les propostes d’interès general. Malgrat les dificultats, hem pogut aprovar fins al moment mes de 30 lleis al Congrés.

    Vivim uns temps complexos, de canvi d’època, també de paradigma polític, en què les èpoques de les majories absolutes s’han acabat. Això ens obliga a treballar cada dia els afers que temptin a la ciutadania, en un context de creixement econòmic, que el govern de coalició fa compatible amb la justícia social i, per tant, amb la consolidació i el desenvolupament de l’Estat de benestar (pensions, transport públic, beques pels estudiants, vivenda, escut social, i també el finançament de les polítiques que depenen de les autonomies, com l’educació i, en el nostre cas, del Consell General, com la sanitat i els serveis socials).

    Per primer cop, s’ha escoltat en tribuna l’aranès, gràcies a l’aposta política del grup parlamentari socialista, del PSC i d’Unitat d’Aran. En aquest temps, he adquirit la tasca de portaveu d’Esports, desenvolupant els treballs per la redacció d’un Estatut de l’Esportista, d’acord amb el mandat de la Llei de l’Esport, mentre exerceixo de vocal en la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, en la Comissió de Cultura i en la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació, molt sensible pels interessos de la província (Lleida), d’on sóc representant.

    La dignitat de venir el primer diputat aranès al Congrés en la història recent democràtica ens anima per desenvolupar un programa específic basat en quatre eixos: 1) el de la conscienciació i el reconeixement d’Aran, amb la seva llengua i cultura, en la realitat d’una España plural i diversa; 2) trobar un singular àmbit jurídic, institucional i polític d’Aran en el marc estatal, en la línia proposada per la síndica en les seves trobades amb la resta de grups parlamentaris; 3) insistir al Govern de l’Estat en la necessitat de millorar la carretera N-230, així com venim de fer amb les preguntes registrades al respecte al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible; i 4) acompanyar al Conselh Generau en el seu projecte d’implantació d’un centre especial d’alt rendiment esportiu a Aran, amb la implicació del Consell Superior d’Esports i el Departament d’Esports de la Generalitat.

    Aquestes iniciatives prenen part de la nostra aposta per un projecte de prosperitat compartida i de cohesió social i territorial, davant d’altres ofertes insolidàries i regressives molt presents a Europa i el món. Contra la por i la incertesa, nosaltres volem obrir un temps d’esperança al servei de la majoria social, al servei de tots els aranesos i araneses.