Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Etiqueta: Conselh Generau d’Aran

  • Manifest del Conselh Generau Provisional de la Val d’Aran

    Manifest del Conselh Generau Provisional de la Val d’Aran

    El “Manifèst del Conselh Generau Provisionau de la Val d’Aran” és un document històric que simbolitza el desig de recuperació de l’autogovern i de la identitat pròpia d’Aran.

    El Conselh Generau d’Aran, recuperat al 1991 amb la Llei 16/1990, representa la institució d’autogovern d’Aran. Aquesta institució és formada per 13 conselhèrs elegits cada quatre anys en les sis circumscripcions tradicionals, els terçons.

    El Manifest del Conselh Generau Provisional està considerat un document polític i institucional clau en la història recent de la Val d’Aran, ja que representa la voluntat col·lectiva de recuperar i consolidar un autogovern propi.

    Tot seguit teniu el document original:

  • Temps d’esperança

    Temps d’esperança

    Aviat farà dos anys que es van celebrar les eleccions generals de 2023. Els bons resultats que va obtenir el PSC han permès fer arribar la nostra sensibilitat política, representada per Unitat d’Aran, al conjunt d’España. A més, es va aturar la regressió que hagués representat un govern en mans del PP i VOX —un risc encara vigent. Per a això, va caldre fer possible la investidura del president Pedro Sánchez el mes de novembre del mateix any, així com articular després, i durant la resta de la legislatura, les majories necessàries per tirar endavant les propostes d’interès general. Malgrat les dificultats, hem pogut aprovar fins al moment mes de 30 lleis al Congrés.

    Vivim uns temps complexos, de canvi d’època, també de paradigma polític, en què les èpoques de les majories absolutes s’han acabat. Això ens obliga a treballar cada dia els afers que temptin a la ciutadania, en un context de creixement econòmic, que el govern de coalició fa compatible amb la justícia social i, per tant, amb la consolidació i el desenvolupament de l’Estat de benestar (pensions, transport públic, beques pels estudiants, vivenda, escut social, i també el finançament de les polítiques que depenen de les autonomies, com l’educació i, en el nostre cas, del Consell General, com la sanitat i els serveis socials).

    Per primer cop, s’ha escoltat en tribuna l’aranès, gràcies a l’aposta política del grup parlamentari socialista, del PSC i d’Unitat d’Aran. En aquest temps, he adquirit la tasca de portaveu d’Esports, desenvolupant els treballs per la redacció d’un Estatut de l’Esportista, d’acord amb el mandat de la Llei de l’Esport, mentre exerceixo de vocal en la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, en la Comissió de Cultura i en la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació, molt sensible pels interessos de la província (Lleida), d’on sóc representant.

    La dignitat de venir el primer diputat aranès al Congrés en la història recent democràtica ens anima per desenvolupar un programa específic basat en quatre eixos: 1) el de la conscienciació i el reconeixement d’Aran, amb la seva llengua i cultura, en la realitat d’una España plural i diversa; 2) trobar un singular àmbit jurídic, institucional i polític d’Aran en el marc estatal, en la línia proposada per la síndica en les seves trobades amb la resta de grups parlamentaris; 3) insistir al Govern de l’Estat en la necessitat de millorar la carretera N-230, així com venim de fer amb les preguntes registrades al respecte al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible; i 4) acompanyar al Conselh Generau en el seu projecte d’implantació d’un centre especial d’alt rendiment esportiu a Aran, amb la implicació del Consell Superior d’Esports i el Departament d’Esports de la Generalitat.

    Aquestes iniciatives prenen part de la nostra aposta per un projecte de prosperitat compartida i de cohesió social i territorial, davant d’altres ofertes insolidàries i regressives molt presents a Europa i el món. Contra la por i la incertesa, nosaltres volem obrir un temps d’esperança al servei de la majoria social, al servei de tots els aranesos i araneses.

  • La síndica de Aran asegura que la extrema derecha «no tiene cabida» en su territorio

    La síndica de Aran asegura que la extrema derecha «no tiene cabida» en su territorio

    Entervista originau en: https://efe.com/cataluna/2025-03-31/la-sindica-de-aran-asegura-que-la-extrema-derecha-no-tiene-cabida-en-su-territorio/

    Enric Sitjà Rusiñol | Barcelona (EFE).- La síndica de Aran, Maria Vergés, advierte de que la extrema derecha «no tiene cabida» en la comarca de la Val d’Aran y reivindica que los «cordones sanitarios» son «más necesarios que nunca».

    En una entrevista con EFE, la titular del Conselh Generau d’Aran (Consejo General del Aran, el órgano de gobierno autónomo de la comarca) rechaza por completo las ideologías que «niegan derechos» y enarbolan «el racismo, el machismo y la intolerancia».

    «Me parece que esto no cabe en el Aran ni en ningún lugar», afirma Vergés (de Unitat d’Aran, formación vinculada al PSC), por lo que defiende los «cordones sanitarios», un elemento «más necesario que nunca», y pide una derecha «centrada, coherente y responsable”.

    Sin embargo, Vergés reconoce que la Val d’Aran «no escapa» a la influencia de la extrema derecha: Vox fue la quinta fuerza en este territorio en las elecciones catalanas de 2024, con el 9,73 % de los votos, y Aliança Catalana, la octava (1,75 %).

    Ante esta «crisis de la democracia», la síndica pone en valor la «política de proximidad», un modelo «más necesario que nunca» para defender el sistema democrático.

    Sin el aranés, la Val d’Aran sería «un territorio más»

    La síndica señala que el aranés es el «pal de paller» (eje central) del autogobierno de la Val d’Aran, por lo que reclama la recuperación de la «militancia lingüística».

    «No nos podemos permitir el lujo de que la lengua desaparezca, porque seremos un territorio más que estará dentro del saco común», advierte.

    La intención del Conselh Generau es transmitir la idea, especialmente a los más jóvenes, de que «uno se puede ganar la vida» con el aranés, que es la lengua habitual del 19,7 % de la población de la Val d’Aran, según datos oficiales de 2018.

    Dentro de las escuelas, la síndica identifica el «tesoro más grande» de esta lengua: un «modelo lingüístico único y de éxito» que no ha contado con «conflictos sociales» y que fue blindado por el Parlament hace dos años.

    Sin embargo, Vergés reconoce que el sistema educativo «no puede afrontar solo» los desafíos del aranés: «Nuestro reto es que los niños y niñas jueguen en el recreo en aranés y no en castellano».

    Financiación singular para ejercer el autogobierno

    En la carpeta económica, la síndica de Aran enfatiza la necesidad de un nuevo sistema de financiación singular para el Conselh Generau, que se tiene que definir este año de la mano de la Generalitat, para «ejercer el autogobierno» de forma plena.

    «Lo que pretendemos es ser corresponsables y no solamente depender de lo que ingresa la Generalitat», puntualiza, porque la autonomía «se queda en una falacia» si la Val d’Aran no tiene capacidad de decisión.

    Vergés expresa «confianza» en la palabra del Govern de Salvador Illa, y ahora «más aún» porque Cataluña también negocia una financiación singular con el Estado.

    La vivienda, en la agenda aranesa

    La crisis de la vivienda también está en la agenda de la Val d’Aran, una de las zonas «más tensionadas» de Cataluña en este ámbito; lo que llevó a constituir una mesa bilateral entre el Conselh Generau y el Govern a principios de año para abordar este problema.

    La mesa, que ya se reunió en febrero, deberá aportar soluciones ante el «gran reto» que supone el control de los pisos turísticos e impulsar la construcción de vivienda pública.

    Después de un inicio de mandato «positivo», la síndica pone rumbo a los próximos dos años, hasta las elecciones municipales de 2027, con la intención de lograr un reconocimiento «efectivo» del Conselh Generau d’Aran por parte del Estado, una petición que ya trasladó a los grupos del Congreso.