El govern de Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha impulsat de manera ferma i constant el reconeixement efectiu de la singularitat institucional de la Val d’Aran. Aquest treball ha culminat amb un fet històric: el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Proposició de Llei sobre el reconeixement de la singularitat d’Aran, presentada pels grups PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP i Comuns a proposta del govern aranès.
Durant els últims anys, el Govern d’Aran ha defensat la necessitat de que el Conselh Generau d’Aran deixi de ser tractat com una administració local i passi a ocupar el lloc que li correspon dins de l’ordenament jurídic català: el d’institució pròpia amb un rang concorde a les competències que exerceix. La llei aprovada estableix que la legislació de règim local s’aplicarà a Aran únicament en absència de regulació específica i respectant la seva posició singular.
Aquesta reivindicació no és només simbòlica, sinó que és profundament estructural. Després de més de trenta anys d’autogovern, aquest reconeixement assegura per primera vegada una aplicació explícita i pràctica de la singularitat aranesa a nivell jurídic i administratiu.
El Conselh Generau d’Aran assumeix competències de caràcter autonòmic (com sanitat, serveis socials, emergències, cultura o llengua) que van molt més allà de les funcions habituals dels governs locals. L’aplicació automàtica de la normativa municipal genere dificultats en matèria d’organització interna, règim pressupostari i gestió econòmica, condicionant serveis bàsics com la salut i l’atenció social.
Mantenir la seva consideració com a administració local no sols resulta incoherent amb la realitat competencial del territori, sinó que contradiu el mandat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de la Llei del règim especial d’Aran.
Fruit d’aquest treball polític, els grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP han recollit aquesta demanda i han registrat al Parlament de Catalunya una iniciativa per al reconeixement efectiu, a nivell jurídic i administratiu, de la singularitat de la Val d’Aran. Es tracta d’un pas històric que permetrà avançar cap a l’adequació institucional del Conselh Generau d’Aran, complint així els mandats estatutaris i legals.
Aquest reconeixement és clau perquè les decisions adoptades des d’Aran no siguin merament formals, sinó que tinguin efectes reals i duradors. Suposa reforçar l’autogovern amb una major autonomia en la gestió i capacitat efectiva per a desplegar polítiques adaptades a les necessitats dels aranesos i araneses. En aquest sentit, des del govern d’UA a la màxima institució aranesa, s’ha fet una crida a la responsabilitat dels grups polítics catalans per a aprovar els pressupostos, dels quals també depenen els pressupostos d’Aran i la garantia dels serveis públics.
En definitiva, aquesta aprovació significa dotar al territori d’estabilitat jurídica, instruments concrets i capacitat real de gestió per a garantir un futur basat en el respecte a la seva singularitat institucional. El 25 de febrer de 2026 queda així com una data clau en la història institucional d’Aran, consolidant la naturalesa política de l’autogovern aranès.
