Durant molt de temps s’ha considerat que viure en un poble era sinònim de falta de població, de recursos, d’oportunitats… valorant-ho com una cosa pejorativa. Aquest ha estat el relat dominant.
Els territoris de muntanya no són llocs endarrerits ni una càrrega que suportar. Són rics i plens de possibilitats. Allí és on es conserven els paisatges, les llengües, les tradicions i les maneres de viure, que és el que fa un país veritable.
Els seus habitants, encara que siguin pocs, mantenen viu un patrimoni cultural, natural i social d’un valor incalculable.
Així i tot, resulta evident que les conseqüències de la despoblació i del desequilibri territorial es fan notar, i provoquen ja un problema estructural que requereix decisions i polítiques que donin oportunitats reals a la seva gent i a la qual pot viure viure en ells.
L’exemple més recent d’aquest abandó estructural del territori han estat els grans incendis forestals d’aquest estiu. Millars d’hectàrees cremades, recursos naturals de valor incalculable perduts, persones que ho han perdut tot, també la vida, i milions d’euros invertits en la seva extinció. Aquest ha estat el resultat de la falta d’inversió i polítiques que pensen en els territoris i de l’abandó progressiu de les activitats tradicionals causat per la falta de relleus generacionals d’una banda i, per un altre, de la despoblació.
Així i tot, també neixen projectes innovadors que intenten revertir aquesta situació. En Aran, els governs d’UA a Vilamòs i en al Conselh Generau d’Aran, ha impulsat accions com Ovihuec, on s’ha creat un sistema de gestió ramadera municipal que ja ha netejat 50ha dels entorns del poble a través d’una prova pilot que ajudarà també a tancar el cercle amb la posada en valor del producte agroalimentari. O Bòscaran, que a més de recuperar la gestió forestal que ha de permetre diversificar l’economia, retenir talent i impulsar la transició energètica és la manera d’abordar el canvi climàtic i els incendis de sisena generació. Polítiques adaptades a les necessitats presents i futures dels pobles, que generin solucions innovadores que responguin a múltiples reptes alhora: la sostenibilitat, la dinamització econòmica i la cohesió social.
No obstant això, ni cap pla ni cap estratègia tindrien sentit sense la implicació d’aquells els qui viuen en aquests pobles. Són tots aquells que aposten per desenvolupar el seu projecte de vida en el territori, els que garantissin la conservació dels paisatges i la transmissió de la cultura.
Aran és un exemple clar de tot això. El repte dels pròxims anys consisteix, per tant, a continuar impulsant un model que combini innovació i tradició, sostenibilitat i desenvolupament econòmic, cura de l’entorn i benestar social. En tot això és en el que treballem des d’Unitat d’Aran.
