Entre els molt símbols de la història aranesa, pocs són tan significatius com l’Armari des Sies Claus, protector dels documents més valuosos de l’autogovern d’Aran.
Des del segle XIII, Aran ha comptat amb institucions pròpies que li lliuraven autonomia en la gestió dels seus assumptes i en la defensa dels seus privilegis polítics. Aquesta autonomia es basava en la Querimònia, concedida pel rei Jaume II en 1313, un document que recopilava i recollia els costums, llibertats i usos d’Aran i dels aranesos i araneses.
Amb el pas del temps, aquests textos -juntament amb d’altres elements com a segells, petits sacs de vellut, instruments i eines d’elecció i vestimentes dels membres del Conselh Generau- van ser salvats amb molta cura en un moble de fusta conegut com l’ Armari des Sies Claus, situat històricament a la sagristia de l’església de Sant Miquèu de Vielha.
Aquest nom li va ser atorgat pel seu sistema de custòdia: s’obria únicament quan es trobaven presents les sis claus, cadascuna en les mans dels representants de les diferents parts d’Aran. Aquest ritual garantia així la transparència i la confiança entre les comunitats araneses, reflectint l’esperit col·lectiu que caracteritzava el seu sistema polític.
Una de les claus pertanyia al governador, representant l’autoritat reial, alhora que les altres cinc eren distribuïdes entre els conselhèrs de Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa i Quate Lòcs. Aquesta distribució assegurava que cap decisió pogués prendre’s sense la participació conjunta de totes les parts del territori, reflectint una profund sentit d’equilibri i corresponsabilitat.
En el seu interior es desaven documents com les Ordenances de 1616, elaborades per Juan Francisco de Gràcia sota el mandat de Felip III, i que regulaven l’administració local i les normes per a l’elecció de càrrecs públics. Aquelles eleccions es duien a terme per mitjà d’un sistema d’insaculació (posar els noms dels candidats en els petits cilindres de fusta denominats redolins), i es celebraven amb solemnitat cada primer diumenge de setembre.
L’Armari des Sies Claus no sols va ser un simple arxiu: va ser un símbol de la responsabilitat compartida i del compromís dels aranesos amb el seu autogovern. Avui és un testimoni material d’una tradició política i una voluntat de ser única dels aranesos i araneses. Un record de la voluntat històrica del poble aranès per a conservar la seva identitat, els seus drets i la seva memòria.
A l’actualitat es troba exposat al Museu de la Val d’Aran situat a la Torre del General Martinhon de Vielha, i on trobareu més informació sobre aquest i molts altres elements del patrimoni i la història d’Aran.
