Pepita Caubet Delseny, aranesa nascuda a Vielha, que va tenir una gran estima per la seva terra, Aran, i per la seva gent. Una estima que es veu reflexada en la seva vida i en la gran obra literària, tant en narració com en poesia.
Entre les seves àmplies obres, destaca “Era darrèra hèira de Vielha”, per la qual va obtenir el primer premi del primer certamen literari en aranès organitzat en aquella època per la Fundació Musèu Etnologic dera Vall d’Aran, en 1976. Així mateix, en 1978, va aconseguir el primer premi de poesia amb el poema “Baricauba”, en la segona edició del certamen.
Anys després, en 1996, també va ser guardonada amb el tercer premi del Concors Literari Occitans a vòsta ploma, celebrat a la ciutat de Gironda (França) amb el poema “Bric-brac”.
Es va retirar de la vida literària en el 2006 amb la seva última obra “Jacinta, casa e país”, un relat intens de la vida quotidiana d’Aran, amb influència del romanticisme i un tracte molt cuidat de la psicologia dels personatges.
Llavor Caubet, va ser militant activa de la vida cultural de la Vall d’Aran, sent vicepresidenta de la Fondacion Musèu Etnologic dera Vall d’Aran des del 1998 fins a l’any 2005, i col·laborant també en diverses publicacions com “Tèrra aranesa” i amb associacions com Caritas.
Militant de Unitat d’Aran i assessora del partit en assumptes relacionats a la cultura, va ser també conslhèra de Cultura en el Conselh Generaud’Aran en la legislatura de 1994-1997, on va desenvolupar una gran labor per la cultura i per la llengua aranesa.
En 2002, el col·lectiu Llengua Viua, va reconèixer la seva labor en la normalizacion de l’aranès, atorgant-li el premi aquest mateix any. Després de la seva mort, en 2007, va ser condecorada a títol pòstum, amb el títol d’Aranesa Il·lustre pel Conselh Generau d’Aran.
Pepita Caubet va tenir una vida dedicada a la família, al treball, a la cultura i al país, fets que mereixen tot el nostre reconeixement i agraïment.
