La gestió forestal constitueix un dels eixos estratègics fonamentals per al present i el futur de la Vall d’Aran. Des del govern d’UA en la màxima institució aranesa, el ConselhGenerau d’Aran ha assumit, de manera clara i decidida, la necessitat d’avançar cap a un model de gestió activa, sostenible i responsable dels boscos, que permeti protegir el patrimoni natural, prevenir riscos ambientals i, al mateix temps, generar oportunitats econòmiques i socials per al territori.
En aquest context s’emmarca el projecte Bòsc-Aran, una iniciativa clau que va finalitzar el 31 de desembre de 2025 i que ha tingut com a objectiu principal l’aprofitament de fusta d’avet procedent de les zones de difícil accés dels boscos de la Vall d’Aran. Aquest projecte ha suposat un canvi de paradigma en la manera d’entendre la gestió forestal, passant d’un model basat en la inacció i l’abandó a una estratègia planificada, tècnica i alineada amb els principis de sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic.
L’experiència acumulada amb Bòsc-Aran ha demostrat que la gestió activa dels boscos és imprescindible per a garantir el seu bon estat sanitari, reduir riscos associats a incendis de sisena generació, plagues o episodis extrems, i afavorir la regeneració natural de les masses forestals. A més, l’aprofitament ordenat de la fusta ha de contribuir a dinamitzar el sector forestal local, generant activitat econòmica, ocupació i valor afegit en el territori.
El balanç d’aquest projecte és clarament positiu. Per aquest motiu, el govern d’UA en el ConselhGenerau d’Aran ha considerat prioritari donar continuïtat a aquesta línia de treball. L’any 2026, Bòsc-Aran comptarà amb una nova fase dotada amb un pressupost de 180.000 euros, finançats pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Aquesta aportació no sols garanteix la continuïtat de les actuacions, sinó que suposa també un reconeixement explícit per part de l’Estat al model de gestió forestal que s’està impulsant a la Vall d’Aran.
Paral·lelament, el Conselh Generau d’Aran està treballant per a ordenar i reforçar els aprofitaments forestals mitjançant la posada en marxa de vuit subhastes forestals, que permetran treure al mercat un volum aproximat de 20.000 tones de fusta en diferents municipis de la vall. Aquestes subhastes són una eina fonamental per a garantir la transparència, la concurrència i la correcta valorització dels recursos forestals públics, assegurant que els beneficis econòmics reverteixin en el propi territori i en noves polítiques de millora forestal.
Aquesta acció política respon a una voluntat clara de convertir la gestió forestal en un instrument de cohesió territorial, d’activació de l’economia local i d’enfortiment del món rural. Enfront de l’abandó i la falta de planificació, el govern del Conselh Generau aposta per una política forestal activa, amb visió de conjunt i amb capacitat de generar retorns ambientals, econòmics i socials.
La política forestal del Conselh Generau d’Aran es vincula de manera directa amb la transició energètica, un dels grans reptes estratègics dels pròxims anys. En aquest àmbit, s’està treballant conjuntament amb el Centri de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en el desenvolupament de quatre projectes de xarxes de calor basades en biomassa forestal. Juntament amb la finalització de les obres del futur centre de biomassa en les antigues instal·lacions de CAFISA a Les, aquests projectes permetran aprofitar la fusta local i els subproductes forestals per a la generació d’energia tèrmica renovable, reduint la dependència de combustibles fòssils i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Les xarxes de calor representen una oportunitat estratègica per a tancar el cicle de l’aprofitament forestal, generar sobirania energètica a escala local i oferir als municipis un model energètic més estable, sostenible i econòmicament eficient. A més, reforcen el vincle entre la gestió del territori i el benestar de la ciutadania, situant als boscos com un element central de les polítiques públiques de la Vall d’Aran.
