Al llarg de la seva història, Aran ha sabut preservar una identitat política i social pròpia en contextos canviants. Un dels símbols més clars d’aquesta singularitat és el Galin Reiau, un tribut que durant segles va representar molt més que una obligació fiscal: va ser la base d’un pacte de protecció, autonomia i reconeixement institucional.
L’origen del Galin Reiau es remunta al Tractat dera Emparança, signat en el 1175, pel qual la Vall d’Aran va passar a integrar-se sota la protecció de la Corona d’Aragó. A canvi de l’empara real, cada llar aranesa havia de pagar un tribut anual que consistia en un galin: una mesura de gra —al voltant de deu litres de blat— corresponent a la producció d’un terreny concret. Aquest imposat directe, pagat per “foc” o casa, garantia la protecció del monarca i el respecte a les particularitats del territori.
Aquest acord es va consolidar definitivament en 1313, amb la signatura del Querimònia sota el regnat de Jaume II. El document reconeixia els drets històrics d’Aran i establia un ampli grau d’autogovern: gestió de boscos i pastures, règim econòmic propi, organització institucional i exempció d’impostos externs. La sola obligació permanent per a la Corona era pagar el Galin Reiau.
La força d’aquest pacte va ser tal que, fins i tot després del Decret de Nova Planta de 1717, que va suprimir els poders catalans, Aran va mantenir les seves institucions i privilegis. De nou, el Galin Reiau va actuar com a garantia de continuïtat: el tribut va permetre el manteniment del Conselh Generau, les normes pròpies i el sistema de representació territorial.
Durant segles, els documents d’aquests privilegis quedarien recollits en el simbòlic Armari des Sies Claus, l’armari de les sis claus, una per cada representant del Conselh. Avui es conserva en el Musèu dera Val d’Aran com a testimoni material d’un model polític singular basat en l’acord i la corresponsabilitat.
Més enllà del seu valor econòmic, el Galin Reiaurepresenta una idea profundament arrelada en la història aranesa: la capacitat de decidir sobre els propis assumptes. Un principi que, segles després, continua formant part de l’ADN polític i cultural d’Aran, i que connecta passat i present a través d’un gest simbòlic que encara avui es recorda de manera cerimonial.
