Espanya ha estat el primer país en dir no a la guerra d’Estats Units i Israel en contra d’Iran, perquè aquest atac és injust, il·legal i unilateral. Contradiu l’ordre internacional basat en regles i qualsevol mandat de l’ONU. Una guerra que, com tota guerra, provoca patiment en la regió i nefastes conseqüències econòmiques pel món. Perquè el motiu de la guerra encara no és clar, i mai s’ha centrat en democratitzar un règim teocràtic i injust, com d’altres que n’hi ha en la regió, però aliats aquesta d’Occident.
El president Pedro Sánchez ha encapçalat una oposició digna i moral, seguida després pels països europeus, que veuen que aquesta guerra pot afectar la seva economia de forma greu. Espanya és així al capdavant de la defensa de la pau i el dret internacional. A més, el govern central ha preparat una bateria de vuitanta mesures, valorades en més de 5.000 milions d’euros, per protegir a les empreses i famílies del país davant de les conseqüències d’aquesta guerra. D’aquesta forma, Espanya es vas convertir en un dels països de la UE amb l’escut social més fort i potent.
Per contra, l’oposició de PP i Vox segueix obsessionada amb fer caure al govern del president Sánchez, mentre fa seguidisme de les polítiques extremes de Trump i la dreta autoritària mundial. Una oposició perduda, desorientada, sense projecte polític ni programa social ni econòmic.
Malgrat la dreta espanyola, el govern de coalició progressista s’esforça en oferir certeses, amb una política que garanteix l’autonomia energètica que disminueix els efectes de l’escalada de preus i protegeix a les famílies més vulnerables. Per això, aquest govern és més necessari que mai: a favor de la pau, de la protecció social i d’una prosperitat justa i compartida.
