La Hèsta d’Aran és la festa nacional de la Vall d’Aran. Aquesta és celebrada anualment el 17 de juny des del 1991. Aquesta data marca el restabliment, després d’un segle i mig d’abolició, de la màxima institució aranesa i del seu autogovern, arrels què venen per la concessió dels drets històrics de la Querimònia en l’any 1313, otorgats pel rei Jaume II d’Aragó.
En les properes línies viatjarem des de llavors fins a dia d’avui per entendre la importància d’aquesta commemoració i posar en valor el treball dut a terme pels ciutadans i ciutadanes d’Aran per recuperar el Conselh Generau d’Aran.
La Querimònia (1313), la carta magna d’Aran
La Vall d’Aran va tenir durant l’Edat Mitjana un paper important per la seva posició geogràfica singular. Una singularitat donada per la seva llengua pròpia, l’aranès, per la posició geogràfica com zona de frontera i posició estratègica, així com per l’orografia del seu territori.
A l’any 1313 la Vall d’Aran s’incorporava definitivament a la Corona d’Aragó sota el reinat de Jaume II d’Aragó. El rei va atorgar als aranesos i araneses aleshores el conjunt de privilegis i drets coneguts com “Era Querimònia”, considerada la veritable Carta Magna d’Aran. Aquest document va ser concedit el 23 d’agost de 1313 i va permetre importants excempcions econòmiques i total autonomia en la gestió local aranesa.
Des d’aleshores, els aranesos es governarien a través del Conselh Generau d’Aran medieval. El Conselh era integrat per representants de les subdivisions històriques d’Aran, els terçons. Aquests representants eren escollits per les comunitats locals. Al capdavant de l’autogovern aranès es trobava la figura del Síndic d’Aran. Aquest sistema atorgava a Aran una notable autonomia local en l’administració de justícia, en la gestió de béns comunals entre d’alta àrees, i tot sota la sobirania de la Corona d’Aragó.
Els drets adquerits al 1313 van ser confirmats i ratificats pels succesius monarques aragonesos i espanyols, incloent els Reis Catòlics i els Austries. La Querimònia va ser ratificada per tots els reis fins a Fernando VII al segle XIX. Aquest compromís per l’autonomia aranesa va permetre que els seus habitants gaudissin dels drets i privilegis durant més de cinc segles.
Segle XIX: l’abolició del Conselh Generau d’Aran
A començament del segle XIX van romandre suprimides les velles institucions araneses. L’històric Conselh Generau d’Aran va ser abolit oficialment al 1834 sota la regència de Maria Cristina, perdent els privilegis otorgats en el 1313.
Aquesta mesura va fer que la Vall d’Aran fos integrada administrativament a la província de Lleida, dissolent la organització territorial pròpia d’Aran, els terçons, i remplaçant-la per una divisió municipal ordinària. Des d’aleshores, el govern de la Vall d’Aran va quedar en mans de les autoritats provicinals i estatals.
Sense autogovern reconegut els alcaldes aranesos van seguir la seva labor de forma voluntària en la Junta d’Alcaldes, treballant en la defensa de la identitat aranesa i els interesos dels aranesos i araneses. Les actes d’aquestes trobades daten del 1838.
Segle XX: la recuperació de l’autogovern aranès
La restauració de la democràcia a l’Estat al 1975 va obrir la porta a la recuperació de l’autogovern. Durant la transició, al1978, es va crear l’associació “Es Terçons” per a promoure i recuperar la identitat com a poble i la autonomia aranesa.
Els treballs duts a terme per “Es Terçons” va permetre que a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 s’incorporessi una disposició específica per a Aran.
“En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització administrativa interna de la Vall d’Aran.”
Disposició addicional primera de la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
Aquest mandat estatutari va assentar la base legal que perimetria més endavant que el Parlament de Catalunya promulgués una llei especifica per la Vall d’Aran.
Aquesta llei va veure la llum l’any 1990. El parlament català aprovava la Llei 16/1990, de règim especial de la Vall d’Aran, que va restaurar formalment les institucions d’autogovern aranès abolides al segle XIX i va retornar part dels drets i privilegis adquirits al1313 amb “Era Querimònia”.
El Conselh Generau d’Aran es va restablir juntament amb la figura del Sindic d’Aran com a màxima autoritat aranesa. La llei a més, va definir les competències pròpies d’Aran en matèries com la cultura, la llengua, la sanitat, el territori etc. Així com el finançament i relacions amb la Generalitat de Catalunya.
A principis de 1991 es varen constituir els òrgans provisionals i es va organitzar el procès electoral que el 17 de juny de 1991 culminaria amb la celebració de les primeres eleccions democràtiques al Conselh Generau d’Aran, marcant la recuperació efectiva de la màxima institució aranesa 157 anys després de la seva abolició.
Les eleccions al Conselh Generau d’Aran recuperaven la divisió administrativa històrica dels antics terçons que van esdevenir en les circumscripcions electorals per a aquest procès electoral. En total s’elegissen 13 consellers.
Amb el Conselh Generau d’Aran restablit, es reprenia l’autogovern que datava del 1313. Els anys posteriors, els diferents governs treballarien per a reforçar aquest autogovern. En destaquen fites com: la elevació del reconeixement d’Aran com a “entitat territorial singular” dins de Catalunya en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 o la llei 1/2015, que actualitzava el règim especial d’Aran.
Aquestes labors van ser possibles gràcies al neixement de la Associació “Es Terçons” que tenia la voluntat de recuperar la identitat com a poble i la autonomia aranesa, i d’Unitat d’Aran, que durant dècades, s’ha mantingut fidel al ideari dels Terçons per a la consolidació de l’autogovern aranès i el desenvolupament de les seves institucions.
Deixa un comentari