Arturo Calbetó, dejà ena sua infantesa despuntèc peth sòn amor ara tèrra aranesa. autant en encastre istoric e culturau, e, en generau, de defensa e proteccion ath país.
Membre fundador dera Fundacion Musèu Etnologic Val d’Aran. Membre fundador dera associacion de vesins Es Terçons, amàs d’un corròp de vesins d’Aran qu’acordèren presentar-se as prumères eleccions democratiques damb eth prètzhèt de recrubar era autonomia aranesa en tot constitusir ua agrupacion d’electors e presentar-se en toti e cadun des municipis aranesi jós eth nòm d’Unitat d’Aran, que prenec er ideari dera Associacion Es Terçons en tot trabalhar pera inclosions en Estatut d’Autonomia de Catalunya der hèt diferenciau aranés entà recuperar es institucions pròpries d’Aran.
Donc siguec còsso elècte der Ajuntament de Vielha e Mijaran enes prumères eleccions democratiques de 1979. E en deseme deth madeish an siguec elegit Secretari Generau deth Conselh Generau Provisionau.
Pendent aguest mandat s’amièc a tèrme un gran trabalh que permetec:
- Arténher ua naua planificacion urbanistica en tot aprovar es normes subsidàries dera Val d’Aran.
- Reparar er istoric defècit sanitari d’Aran que portèc ara bastida deth nau Espitau dera Val d’Aran enes ans 80.
- Impulsar era creacion dera comission ortografica der aranés.
Ath long deth sòn prètzhèt laguens d’Unitat d’Aran, Arturo Calbetó a desvolopat disparières foncions ath delà de membre fundador deth partit aranés, en tot arribar a èster President d’UA en 4au Congrès en abriu deth 2004, cargue que obstentèc enquia 2021, estant President d’Aunor deth partit d’alavetz estant.
Eth sòn trabalh e dedicacion desinteressada ath país e ara gent dera Val d’Aran, ei quauquarren qu’Unitat d’Aran valore e arregraís prigondaments. Ei tà toti nosati un exèmple a seguir.
