Eth mon cambie de direccion. Es combustibles fòssils, protagonistes dera istòria energetica deth darrèr sègle, an data de caducitat. Euròpa mèrque eth pas entà ua transicion energetica que priorize era sostenibilitat, era independéncia e era justícia climatica. En aguest contèxte, eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran ven d’aprovar ua normativa que regule era installacion de captadors solars entà autoconsum en tot eth territòri.
Coma responsa ara crisi climatica globau, es politiques europèes e nacionaus s’alinhen entà redusir drasticaments er emplec de combustibles fòssils e accelerar era transicion a hònts d’energia renovabla. Er objectiu ei clar: arténher era neutralitat climatica en 2050 e redusir, d’aué enquiath 2030, aumens un 55 % des emissions de gasi d’efècte d’ivernacle respècte as nivèus de 1990.
Era Union Europèa a establit ua huelha de rota ambiciosa que refortilhe eth pacte per ua energia neta, accessibla e segura. Aguestes estratègies non sonque cerquen mitigar eth cambi climatic, se non tanben aumentar era independéncia energetica des Estats membre e fomentar ua economia mès sostenibla e competitiva.
España, pera sua part, tanben a encetat eth camin a un modèl energetic mès net. Eth Plan Nacionau Integrat d’Energia e Clima 2023-2030 (PNIEC) establís objectius ambiciosi: un 81 % d’energia renovabla ena generacion electrica entà 2030, ua reduccion deth 32 % enes emissions de gasi d’efècte d’ivernacle respècte a 1990 e ua disminucion deth 50 % ena dependéncia energetica exteriora. Es recorsi renovables an un especiau potenciau en país, especiuaments era energia solar e era eolica. Aguesti, convertissen aguesta transicion en ua oportunitat reau de creishement economic, coesion territoriau e generacion d’emplec de qualitat.
En aguest sens, eth Conselh Generau d’Aran a aprovat ua modificacion normativa que permeterà as ajuntaments concedir licéncies entara installacion de plaques solars enes municipis qu’encara non compdauen damb aguest marc regulador. Aguesta mesura non sonque respon a un besonh energetic urgent, se non que tanben garantís eth respècte peth paissatge tradicionau aranés, un valor patrimoniau que se presèrve damb critèris tecnics e estetics plan definidi.
Atau e coma soslinhèc era sindica d’Aran e secretària generau d’Unitat d’Aran, Maria Vergés, aguesta actualizacion urbanistica represente ua apòsta fèrma damb eth dret dera ciutadania a accedir a energies renovables en sòn pròpri territòri. Damb aguesta nòrma se vò facilitar era incorporacion d’aguestes energies, com er autoconsum solar, sense renonciar ara proteccion deth paissatge aranés ne ath respècte peth nòste patrimòni arquitectonic.
Més enlà d’aguesta naua regulacion, eth projècte BOSCARAN, impulsat peth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, damb era implicacion dera màger part d’ajuntaments deth territòri e en collaboracion damb eth Centre de Sciéncia e Tecnologia Forestau de Catalonha (CTFC), ei un exemple clar de com eth territòri pòt contribusir activaments ara transicion energetica.
Cau remercar qu’aguest projècte, finançat damb ua ajuda deth Ministèri entara Transicion Ecologica e Rèpte Demografic, promò er emplec dera biomassa coma alternativa ath gas e ath gasòli, fomente era gestion forestau sostenibla e active ua economia circulara basada enes recorsi locaus. A miei termini, era biomassa forestau se presente coma ua sollucion eficaça entà corbir es besonhs energetics dera Val, en tot redusir era sua dependéncia de combustibles fòssils e importacions.
Era transicion energetica en Aran non se limite sonque ath profitament dera biomassa e era energia solar, senon que tanben platenge naui sistèmes energetics innovadors com era geotermia e district heatings.
Concretaments, en caplòc d’Aran, Vielha, se trabalhe ena implantacion d’aguest sistèma de district heating and cooling qu’ei capdauantèr en territòri e represente un modèl a seguir. Redusís era peada de carbòni e era dependéncia d’energies fòssils e tanben melhore era eficiéncia energetica e contribusis a ua economia locau mès autonòma. Se tracte d’un hilat urban de heired e calor que combine era geotermia damb d’auti recorsi renovables entà climatizar equipaments publics.
Era Val d’Aran demòstre qu’era transicion energetica ei ua realitat locau, tangibla, que se bastís pas a pas deth territòri estant. Era desconnexion deth gas fòssil, mercat pera Union Europèa, ei ua oportunitat entà redefinir eth nòste modèl de desvolopament territoriau, economic e sociau e enfortir es nòsti recorsi energetics e auançar de cap a un futur mès net, just e resilient.
