Era gestion forestau constitusís un des èishi estrategics fonamentaus entath present e eth futur dera Val d’Aran. D’ençà deth govèrn d’UA ena maxima institucion aranesa, eth Conselh Generau d’Aran a assumit, de forma clara e decidida, eth besonh d’auançar de cap a un modèl de gestion activa, sostenibla e responsabla des bòsqui, que permete protegir er auviatge naturau, previer risqui ambientaus e, ath viatge, generar oportunitats economiques e sociaus entath territòri.
En aguest contèxte, s’enquadre eth projècte Bòsc-Aran, ua iniciativa clau que finalizèc eth 31 de deseme de 2025 e qu’a auut coma objectiu principau eth profitament de husta d’auet procedenta des zònes de mès dificil accès des bòsqui dera Val d’Aran. Aguest projècte a supausat un cambi de paradigma ena manèra de compréner era gestion forestau, en tot passar d’un modèl basat ena inaccion e er abandon a ua estrategia planificada, tecnica e alinhada damb es principis de sostenibilitat e luta contra eth cambi climatic.
Era experiéncia amassada damb Bòsc-Aran a demostrat qu’era gestion activa des bòsqui ei imprescindibla entà garentir eth sòn bon estat sanitari, redusir risqui associadi a incendis de siesau generacion, plagues o episòdis extrèms, e favorir era regeneracion naturau des masses forestaus. Ath delà, eth profitament ordenat dera husta a de contribusir a dinamizar eth sector forestau locau, en tot generar activitat economica, emplec e valor ahijut en territòri.
Eth balanç d’aguest projècte ei claraments positiu. Per aguest motieu, eth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran a considerat prioritari dar contunhitat ad aguesta linha de trabalh. En an 2026, Bòsc-Aran compdarà damb ua naua fasa dotada damb un pressupòst de 180.000 euròs, finançadi peth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic (MITECO). Aguesta aportacion non sonque garentís era contunhitat des actuacions, se non que supause tanben un reconeishment explicit per part der Estat ath modèl de gestion forestau que s’impulse en Aran.
Parallèlaments, eth Conselh Generau d’Aran trabalhe entà ordenar e refortilhar es profitaments forestaus mejançant era metuda en foncionament de ueit subastes forestaus, que permeteràn trèir ath mercat un volum ath torn de 20.000 tones de husta en diuèrsi municipis dera val. Aguestes subastes son un estrument fonamentau entà garentir era transparéncia, era afluéncia e era corrècta valorizacion des recorsi forestaus publics, en tot assegurar qu’es beneficis economics retornen en pròpri territòri e en naues politiques de mielhora forestau.
Aguesta accion politica respon a ua volontat clara de convertir era gestion forestau en un estrument de coesion territoriau, d’activacion dera economia locau e de refortilhament deth mon rurau. Deuant der abandon e era manca de planificacion, eth govèrn deth Conselh Generau apòste per ua politica forestau activa, damb vision de conjunt e damb capacitat de generar retorns ambientaus, economics e sociaus.
Era politica forestau deth Conselh Generau d’Aran se restaque de manèra dirècta damb era transicion energetica, un des grani rèptes estrategics des pròplèu ans. En aguest encastre, se trabalhe amassa damb eth Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en desvolopament de quate projèctes de hilats de calor basadi ena biomassa forestau. Amassa damb era finalizacion des òbres deth futur centre de biomassa enes antigues installacions de CAFISA en Les, aguesti projèctes permeteràn profitar era husta locau e es subproductes forestaus entara generacion d’energia termica renovabla, en tot redusir era dependéncia de combustibles fossils e es emissions de gasi d’efècte iuernadèr.
Es hilats de calor representen ua oportunitat estrategica entà barrar eth cicle deth profitament forestau, generar sobeiranetat energetica a escala locau e aufrir as municipis un modèl energetic mès estable, sostenible e economicaments eficient. Ath delà, refortilhen eth ligam entre era gestion deth territòri e eth benéster dera ciutadania, en tot plaçar as bòsqui coma un element centrau des politiques publiques dera Val d’Aran.
