Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a impulsat de forma fèrma e constanta eth reconeishement efectiu dera singularitat institucionau dera Val d’Aran. Aguest trabalh a culminat damb un hèt istoric: eth plen deth Parlament de Catalunya a aprovat era Proposicion de Lei sus eth reconeishement dera singularitat d’Aran, presentada pes grops PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP e Comuns a prepausa deth govèrn aranés.
Pendent es darrèri ans, eth Govèrn d’Aran a defenut eth besonh qu’eth Conselh Generau d’Aran dèishe d’èster tractat coma ua administracion locau e passe a aucupar eth lòc que li correspon laguens er ordenament juridic catalan: eth d’institucion pròpria damb un reng avient as competéncies qu’exercís. Era lei aprovada establís qu’era legislacion de regim locau s’aplicarà en Aran sonque en abséncia de regulacion especifica e en tot respectar era sua posicion singulara.
Aguesta revindicacion non ei sonque simbolica, senon qu’ei prigondaments estructurau. Dempús de mès de trenta ans d’autogovèrn, aguest reconeishement assegure per prumèr còp ua aplicacion explicita e practica dera singularitat aranesa a nivèu juridic e administratiu.
Eth Conselh Generau d’Aran assumís competéncies de caractèr autonomic (coma sanitat, servicis sociaus, emergéncies, cultura o lengua) que van fòrça mès enlà des foncions abituaus des govèrns locaus. Era aplicacion automatica dera normativa municipau genère dificultats en matèria d’organizacion intèrna, regim pressupostari e gestion economica, en tot condicionar servicis basics coma era salut e era atencion sociau.
Mantier era sua consideracion coma administracion locau non sonque resulte incoerent damb era realitat competenciau deth territòri, se non que contraditz eth mandat der Estatut d’Autonomia de Catalunya e dera Lei deth regim especiau de Aran.
Frut d’aguest trabalh politic, es grops parlamentaris deth PSC, Junts, ERC, Comuns e CUP an recebut aguesta demanda e an registrat en Parlament de Catalunya ua iniciativa entath reconeishement efectiu, a nivèu juridic e administratiu, dera singularitat dera Val d’Aran. Se tracte d’un pas istoric que permeterà auançar entara adequacion institucionau deth Conselh Generau d’Aran, en tot complir atau es mandats estatutaris e legaus.
Aguest reconeishement ei clau entà qu’es decisions adoptades d’Aran estant, non siguen meraments formaus, senon qu’agen efèctes reaus e perdurables. Supause refortilhar er autogovèrn damb ua màger autonomia ena gestion e capacitat efectiva entà desplegar politiques adaptades as besonhs des aranesi e araneses. En aguest sens, d’ençà deth govèrn d’UA ena maxima institucion aranesa, s’a hèt ua crida ara responsabilitat des grops politics catalans entà aprovar es pressupòsti, des quau tanben ne depenen es pressupòsti d’Aran e era garantia des servicis publics.
En definitiva, aguesta aprovacion signifique dotar ath territòri d’estabilitat juridica, estruments concrets e capacitat reau de gestion entà garantir un futur basat en respècte ara sua singularitat institucionau. Eth 25 de hereuèr de 2026 demore atau coma ua data clau ena istòria institucionau dera Val d’Aran, en tot assolidar era natura politica der autogovèrn aranés.
