I a nòms que non apartien unicaments as libres, se non ara memòria collectiva d’un pòble. Fegures que, mès enlà deth sòn temps, ajuden a explicar qui èm e d’a on viem. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) ei ua d’eres. Considerat eth gran poèta d’Aran, era sua òbra non sonque merquèc ua hita literària, se non que contribusic decisivaments a balhar forma e dignitat ara expression escrita en aranés en un moment clau entara nòsta istòria culturau. Rebrembà’c ei, en cèrta manèra, tornar as origines dera literatura aranesa modèrna.
Neishut eth 29 de març de 1867 en Montcorbau, ena Casa Puig deth carrèr Sant Estèue, mostrèc de fòrça joen ua prigonda inclinacion religiosa. Dempús de formar-se en Seminari Conciliar dera Seu d’Urgell, siguec ordenat sacerdòt en 1891. Era sua trajectòria pastorala lo portèc per parròquies catalanes e aragoneses abans de tornar definitiuaments a Aran, a on exercic eth sòn mestièr enes pòbles de Gessa, Salardú e Bossòst. En aguesta darrèra localitat moric eth 5 d’agost de 1919, as 52 ans, en tot deishar ua òbra que damb eth temps serie reconeishuda coma fondacionau.
Ena sua vida, fe e territòri non sigueren realitats separades. Eth sòn compromís religiós se evidencièc autant en exercici pastorau coma ena escritura. Arrevirèc ar aranés eth catecisme dera epòca e publiquèc en 1914 Escòla de perfeccion espirituau, dirigida a d’auti sacerdòts. A despièch d’açò, era sua aportacion mès longa siguec literària. En ua epòca de manca d’ua tradicion escrita assolida aranesa, Condò demostrèc que podie èster lengua de nauta expression poetica e reflexion culturau.
Pendent era sua etapa formativa coincidic damb d’auti aranesi damb inquietuds literàries, en un contèxte mercat pera revitalizacion culturau que viuien autant Catalunya coma Occitània. Establic contacte damb es felibres occitans e defenec era unitat dera lengua e era literatura occitana, encara qu’era sua òbra demorèsse prigondaments arraïtzada ena realitat aranesa. Participèc atau madeish en concorsi literaris catalans e publiquèc en revistes culturaus dera epòca, en tot convertir-se en ua fegura que encarnaue era posicion istorica d’Aran coma territòri e ligam entre mons culturaus.
Tanben destaquèc coma estudiós dera lengua. Es sues reflexions influiren en investigadors posteriors com Joan Coromines, e deishèren peada en trabalhs lexicografics deth sègle XX que contribusiren a sistematizar er estudi des lengües romaniques. Aguesta dimension intellectuau refortilhe era idia que Condò non siguec unicaments un poèta inspirat, se non un òme conscient deth valor culturau e politic dera lengua.
De caractèr introvertit e vida simpla, coerenta damb era sua condicion sacerdotau, jamès cerquèc protagonisme public. Tot e atau, eth sòn legat acabèc plaçat en centre dera nòsta istòria culturau. En 1982 siguec reconeishut coma “Persona illustra deth Bisbat” peth Bisbat d’Urgell, e ans mès tard eth Conselh Generau d’Aran creèc eth concors literari qu’amie eth sòn nòm, en tot contribusir a mantier viua era creacion literària en aranés.
Era importància de Mn. Josèp Condò Sambeat non demore sonque ena qualitat dera sua poesia, se non tanben en çò qu’aguesta signifiquèc entà Aran. Damb eth, era lengua deishèc d’èster sonque veicul quotidian entà convertir-se tanben en estrument literari e d’afirmacion culturau. Ena sua fegura resulte dificil —se non impossible— separar ar escrivan deth país. Era sua òbra siguec, e ei, ua forma d’arraitzament compartit.
