Dirigida per Neus Ballús, “Sis dies corrents”(Sies dies correnti) ei ua petita jòia deth cinèma catalan recent que convertís era vida vidanta en quauquarren extraordinari. Era pellicula transcurrís pendent sies dies a on se seguís era vida vidanta de tres plombaires que trabalhen en Barcelona, en tot barrejar ficcion e realitat damb actors non professionaus qu’interpreten versions d’eri madeishi.
Luenh de grani discorsi, era pellicula retrate damb sensibilitat e umor, era convivéncia, es prejudicis e es tensions que emergissen enes espacis de trabalh. A traués de situacions aparentaments simples, s’abòrden ahèrs prigonds coma era immigracion, era identitat, era masculinitat, era precarietat laborau e era integracion.
Premiada en Hestivau de Locarno, “Sis dies corrents” ei ua prepausa fòrça pròplèu que mos rebrembe qu’es granes transformacions (autant personaus coma collectives) fòrça còps, comencen en hèts fòrça quotidians.
