Pendent fòrça temps s’a considerat que demorar en un pòble ère sinonim de manca de poblacion, de recorsi, d’oportunitats…en tot avalora’c coma quauquarren pejoratiu. Aguest a estat eth relat dominant.
Es territòris de montanha non son endrets endarreridi ne ua carga que cau suportar. Son arrics e plei de possibilitats. Aquiu s’i consèrven es paisatges, es lengües, es tradicions e es manères de víuer, qu’ei çò que hèn un país vertadèr.
Es sòns abitants, encara que siguen pògui, mantien viu un auviatge culturau, naturau e sociau d’un valor incalculable.
Totun, resulte evident qu’es conseqüéncies dera despoblacion e deth desequilibri territoriau se hèn a notar, e provoquen ja un problèma estructurau que requerís de decisions e politiques que balhen oportunitats reaus ara sua gent e ara que i pòt víuer.
Er exèmple mès recent d’aguest abandonament estructurau deth territòri an estat es grani incendis forestaus d’aguest ostiu. Milèrs d’ectàrees cremades, recorsi naturaus de valor incalculable perdudi, persones qu’ac an perdut tot, tanben era vida, e milions d’euròs invertits ena sua extincion. Aguest a estat eth resultat dera manca d’inversion e de politiques que pensen enes territòris, e der abandonament progressiu des activitats tradicionaus pr’amor dera manca de relhèus generacionaus per un costat e, per aute, dera despoblacion.
Totun, tanben nèishen projèctes innovadors que sagen de revertir aguesta situacion. En Aran, es govèrns d’UA en Vilamòs e en Conselh Generau d’Aran, a possat accions coma Ovihuec, a on s’a creat un sistèma de gestion ramadèra municipau que dejà a netejat 50ha des entorns deth pòble a trauès d’ua pròva pilòt qu’ajudarà tanben a barrar eth cercle damb era metuda en valor deth producte agroalimentari. O Bòscaran, qu’ath delà de recuperar era gestion forestau qu’a de perméter diversificar era economia, retier talent, impulsar era transicion energetica ei era manèra d’abordar eth cambi climatic e es incendis de sisau generacion. Politiques adaptades as besonhs presents e futurs des pòbles, que genèren sollucions innovadores que responen a multiples rèptes ath madeish temps: era sostenibilitat, era dinamizacion economica e era coesion sociau.
Mès, cap plan ne cap estrategia aurie sens sense era implicacion d’aqueri que demoren en aguesti pòbles. Son toti aqueri que apòsten per desenvolopar eth sòn projècte de vida en territòri, es que garantissen era conservacion des paisatges e era transmission dera cultura.
Era Val d’Aran ei un exemple clar de tot açò. Eth rèpte des pròplèu ans passe, per tant, per contunhar impulsant un modèl que combine innovacion e tradicion, sostenibilitat e desvolopament economic, soenh der entorn e benèster sociau. En tot aquerò ei en çò que trabalham d’Unitat d’Aran ençà.
