Eth Camin Reiau ei fòrça mès qu’un simple camin. Ei era columna vertebrau dera istòria aranesa, un hiu de tèrra caushigada que connècte pòbles e persones. Non ei sonque ua travèrsa, se non un testimòni dera istòria dera Val d’Aran. Non se coneish ua data exacta que mèrque “eth bastiment deth Camin Reiau” ena sua forma modèrna, pr’amor qu’en vertat ei un traçat compausat, damb ua antiga basa romana, provienta dera Via Tolosana, que s’a moldejat, en tot adaptar-se, ampliar-se e rebastint eth sòn emplec.
Esdevenguec era artèria de comunicacion intèrna pendent sègles. Mantenguda e enriquida per generacions e centenats d’ans, permetec er escambi e era perviuença dera identitat aranesa. Pendent sègles, siguec era rota principau entà tot: comunicar-se, comerçar, cercar ajuda….
En epòca medievau era rota gaudie de grana importància coma camin de hèr a shivau, entà persones, animaus e comèrç intèrn. E abantes des infraestructures modèrnes, ère era via que connectaue toti es pòbles dera Val d’Aran, en tot auer tanben un gran papèr sociau e identitari, pr’amor qu’ère un espaci de trobada, en tot contribusir atau ara coesion enter es disparièrs pòbles d’Aran. Eth camin ère emplegat entà accedir tanben tàs peisheus de nautada, tàs bòsqui tà extrèir lenha e husta, punts d’aigua e mòles.
Ath delà, pr’amor dera ubicacion geografica de termièra, siguec clau en encastre militar e estrategic. Pendent diuèrsi moments istorics, eth Camin Reiau (o es rotes qu’aué formen part d’aguest) siguec emplegat en conflictes belics. Es guèrres enter França e Espanha enes sègles XVII e XVIII, era Guèrra de Succession Espanhòla es prumèrs ans deth 1700, autant coma era Guèrra Civila o era Dusau Guèrra Mondiau e era Invasion dera Val d’Aran en 44, era coneishuda “Operación Reconquista”, entre d’auti, aueren eth Camin Reiau coma scenari.
Atau madeish, aguest camin siguec tanben protagonista deth trafic de mercaderia e de contraband, que siguec ua activitat comuna, especiauments en periòdes de crisis economica o contraròtle estatau (sègles XIX-XX). Actuauments, quauqui des trams deth Camin Reiau coincidíssen amb antics “camins de contrabandistes”.
Eth Camin Reiau non ère sonque un camin rurau, se non qu’auie un gran valor estrategic, economic, identitari e sociau. Pujaue en quauqui lòcs per tròci empeirats, en d’auti se daurie pas enter es hèrbes o ath miei deth bòsc, mès tostemp damb ua finalitat clara: mantenguer-se e sostier era val coma un tot.
Damb era modernitat a perdut part des sues foncions quotidianes, mès n’a guanhat de naues: rota de senderisme, recors toristic, conservador deth patrimòni viu, factor de desvolopament territoriau sostenible. Ara ei possible tornar a hèr eth camin sancer. Ei possible, sustot, enténer que mantier un camin ei mantier era memòria viua.
Eth Camin Reiau non ei er unic en Aran, mès en eth, cada pas ei un testimòni. Cada trauc, ua istòria. Cada corba, ua oportunitat entà compréner mielhor a on vam, se sabem d’a on venem. Eth Camin Reiau, aué, ei un exèmple de com passat e futur pòden caminar amassa.