Eth Tractat de Lies e Patzeries, signat eth 22 d’abriu de 1513 en Plan d’Arrem, (un plan de nauta montanha situat ena vertent francesa apròp deth pòrt de Portilhon, e qu’auie dejà ua longa foncion coma lòc neutre, a on se trapauen es representants des vals des dus costats des Pirenèus entà apariar e tractar ahèrs compartidi) ei un des acòrds pirenènc mès singulars e longèus que se trapen en vigor en Euròpa.
Eth sòn nòm proven de dus tèrmes occitans: ligues (acòrds o aliances) e patzeries (pactes de patz), que rebàten er esperit deth document: garentir era conviuença e era cooperacion entre vals franceses e espanhòles en andús costats des Pirenèus.
Impulsat pes monarquies de Fernando II eth Catolic e Luis XII de França, en un moment istoric en qu’es dues corones consolidauen eth sòn poder en Mediterrani e en sud de França, e auien de besonh estabilizar es sòns limits pirenencs, eth Tractat amassèc a nombrosi territòris de montanha (especiauments era Val d’Aran, Benasque e Palhars dera part espanhòla, e es parçans gascons de Loron, San Béat o Coserans dera francesa) que compartien peishèus, rotes de pas e economies prigondaments interdependents. Toti eri estructuradi ath torn d’ua economia de montanha basada ena ramaderia, era husta, era lan, eth vin e eth petit comèrç de proximitat.
A traués der acòrd, totes aguestes vals se comprometèren a mantier era patz, assegurar era contunhitat deth comèrç e establir normes comunes entar emplec des peishèus, eth transit de bestiar e er escambi de mercaderies, en tèmpsi de conflicte entre andús reiaumes.
Mès qu’un pacte diplomatic, Lies e Patzeries siguec un acòrd practic de collaboracion quotidiana entre comunautats vesies que, a despièch d’apertier a dus Estats diferents, compartien un madeish territòri de montanha e uns madeishi besonhs. Gràcies ad aguest tractat, s’assolic un marc estable de relacions transfrontierères, que garantic pendent sègles era vida economica, sociau e culturau d’aguestes vals. Eth Tractat non se mantenguec inamobible ath long deth temps: siguec confirmat o ajustat en diuèrsi moments pera Val d’Aran e pes territòris vesins, en foncion des cambis politics e administratius.
Un acòrd que previege mecanismes entà resòler conflictes entre vesins (comissions mixtes, jutges de patz locaus), definie concèptes coma era restitucion de bestiar perdut en territòri vesin e establie normes entà esvitar pilhatges e represalhes, autant quan Espanha e França se trobauen oficiauments en guèrra.
En parallèl, es principis de Lies e Patzeries inspirèren d’auti acòrds locaus de ligues e patzeries ath long dera cadia des Pirenèus, damb era madeisha logica: protegir eth comèrç, garantir es drets tradicionaus d’emplec sus era tèrra e es ressorces, e esvitar es grani conflictes internacionaus.
Cinc sègles dempús, er esperit deth Tractat contunhe coma un referent istoric de cooperacion pirenènca. Eth sòn legat rebrembe qu’era conviuença, eth dialòg e era gestion compartida deth territòri an estat, de hè mès de 500 ans ençà, ua part essenciau dera identitat dera Val d’Aran. A traués deth Tractat de Lies e Patzeries, era Val d’Aran non se mòstre pas coma un parçan isolat, senon coma un punt a on se crotzen itineraris, interèssi e relacions istoriques damb es vals vesies franceses e espanhòles, çò que refortilhe ua identitat pròpria basada ena dubertura, ena negociacion e ena cooperacion de montanha.
