Era Val d’Aran a estat un des territòris mès beneficiadi des recentes ajudes en encastre culturau dera Deputacion de Lleida. A trauès der Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), eth grop d’Unitat d’Aran ena Deputacion de Lleida a artenhut mès de 120.000 euròs que se destinen ara conservacion e restauracion der auviatge culturau aranés. Aguestes ajudes priorizen accions de conservacion, assolidacion e mielhora de bens culturaus immòbles de naut valor istoric, e supausen un estrument clau entà garantizar era preservacion deth legat patrimoniau aranés.
Era inversion permeterà que diuèrsi pòbles poguen amiar a tèrme projèctes de restauracion fòrça de besonh, en tot contribusïr ara proteccion d’elements que hèn part dera identitat e era memòria collectiva d’Aran. Enter es accions previstes s’inclodissen era restauracion dera ermita de Sant Miquèu de Vila, era conservacion des pentures muraus dera glèisa de Sant Julian de Garòs, era reabilitacion dera sacristia e es escales dera glèisa de Sant Fèlix de Bagergue, autant coma era restauracion des lauadèrs tradicionaus de Bossòst e Vilamòs, o era mielhora der interior dera tor deth campanau dera glèisa de Sant Joan Baptista en Les e dera glèisa de Sant Sernilh en Canejan.
Aguestes accions non sonque permeten conservar bastisses e elements singulars, se non que tanben refortilhen eth papèr der auviatge coma recors culturau, sociau, toristic, e territoriau, especiuaments en un entorn de montanha e rurau coma Aran. Era recuperacion e mantenement d’aguesti espacis contribusís a dinamizar era vida locau, refortilhe eth sentiment d’apertenença e garantís qu’es generacions futures poguen contunhar gaudint d’un patrimòni viu e accessible.
Ad aguesta linha d’inversion se hig eth Plan Economic de Cultura 2025 deth IEI, aprovat peth grop d’Unitat d’Aran ena Deputacion de Lleida, que destine mès de 160.000 euròs enes ajuntaments e EMDs dera Val d’Aran, en tot assolidar un des supòrts culturaus mès importanti des darrèri ans. Aguestes ajudes permeten impulsar activitats culturaus, projèctes comunitaris e era mielhora d’equipaments municipaus, en tot arribar ara totalitat des municipis e en tot refortilhar de manèra notabla eth papèr des Entitats Municipaus Descentralizades coma pèça clau deth modèl institucionau aranés.
En conjunt, aguestes inversions hèn evident era importància dera cooperacion institucionau e dera preséncia activa d’Aran enes institucions supramunicipaus entà garantir er accès as recorsi que li corresponen. Apostar per auviatge culturau ei apostar pera coesion territoriau, era identitat pròpria e un modèl de desvolopament que place era cultura coma èish centrau deth futur deth país.
