En aguesta edicion de Votzes d’Aran volem rebrembar a Ana Maria Tomás Palomeras, en tot remercar era importància dera sua fegura e deth sòn prètzhèt, qu’aportèc ua guardada de genre e interseccionau indispensabla enes politiques publiques e administracions araneses, en ua epòca a on es hemnes non acostumauen a tier cargues publics.
En aguest sens, volem dar a conéisher e balhar visibilitat ara prumèra hemna damb responsabilitat politica dera istòria recenta aranesa que, dejà abantes dera arribada dera democràcia, siguec designada alcaldesa deth municipi d’Es Bòrdes eth 22 de junhsèga de 1974. Responsabilitat qu’assomic nauaments a compdar des prumères eleccions democratiques en 1979 a on siguec escuelhuda alcaldesa, e que dauric es pòrtes a cambiar eth panorama sociau e istoric en eth qué viuíem.
Ana Maria, en sòn cargue d’alcaldesa d’Es Bòrdes, desiraue lheuar eth nivèu de vida deth sòn municipi, en tot promòir eth torisme ath viatge que persutaue ena contunhitat deth sector primari. Fomentèc era collaboracion de toti es vesins e vesies, a qui amassaue tot soent entà informar-les, e poder arténher atau es sòns objectius coma servidora publica.
Tenguec eth cargue de bailesa d’Es Bòrdes pendent es dues prumères legislatures democratiques enquiath 1987, enes qué se presentèc peth partit d’Unitat d’Aran. Ath long d’aguestes dues legislatures trabalhèc entà mielhorar era vida des sòns vesins e vesies. Laguens des sòns prètzhèts i podem trapar eth bastiment des canoades de desaigües municipaus e era amiada d’aigües potables, era installacion d’un telefon public enes pòbles de Begós e Benós, e era reparacion e adequacion de camins vesiaus, comades e cabanes, e de carretères coma era dera Artiga de Lin. Tanben s’installèren contenedors de lordères en toti es pòbles deth municipi.
Ath delà deth trabalh e dedicacion en e peth sòn municipi, Tomás siguec ua persona comprometuda damb Aran e es sòns drets istorics. Impulsora dera reinstauracion deth Conselh Generau d’Aran en tot participar activaments enes amassades que s’amiauen a cap, a traués des Terçons istorics, sustot deth Terçon d’Irissa, deth qué demanaue eth sòn reconeishement coma entitat jurídica-administratiua.
Dera madeisha Unitat d’Aran volem barrar aguestes linhes en tot remercar era sua grana umanitat e era sua alegria encomanaira, mès sustot, era sua dedicacion e participacion en arténher e assolidar ua societat aranesa mès progressista e sociau.
