Era Hèsta d’Aran ei era hèsta nacionau dera Val d’Aran. Aguesta ei celebrada annauments d’ençà deth 1991, eth 17 de junh. Aguesta data mèrque eth restabliment, dempús d’un sègle e miei d’abollicion, dera maxima institucion aranesa e deth sòn autogovèrn, arraïtz qué vien pera concession des drets istorics dera Querimònia en an 1313, autrejats peth rei Jaime II d’Aragon.
Enes pròplèu linhes viatjaram d’aquera data ençà enquia aué entà enténer era importància d’aguesta commemoracion e méter en valor eth trabalh amiat a tèrme pes ciutadans e ciutadanes d’Aran entà recuperar eth Conselh Generau d’Aran.
Era Querimònia (1313), era carta magna d’Aran
Era Val d’Aran auec pendent era Edat Mejana un papèr important pera sua posicion geografica singulara. Ua singularitat balhada pera sua lengua pròpria, er aranès, pera posicion geografica coma zòna de termièra e posicion estrategica, atau coma pera orografia deth sòn territòri.
En an 1313 era Val d’Aran s’incorporaue definitivaments ena Corona d’Aragon jos eth regnat de Jaime II d’Aragon. Eth rei autregèc as aranesi e araneses alavetz eth conjunt de privilègis e drets coneishudi coma “Era Querimònia”, considerada era vertadèra Carta Magna d’Aran. Aguest document siguec concedic eth 23 d’agost de 1313 e permetec importantes excempcions economiques e totau autonomia ena gestion locau aranesa.
D’alavetz ençà, es aranesi se governarien a traués deth Conselh Generau d’Aran medievau. Eth Conselh ère integrat per respresentants des subdivisions istoriques d’Aran, es terçons. Aguesti representants èren escuelhudi pes comunautats locaus. Ath capdauant der autogovèrn aranés se trapaue era fegura deth Sindic d’Aran. Aguest sistèma autrejaue a Aran ua notabla autonomia locau ena administracion de justícia, ena gestion de bens comunaus entre d’auti airaus, e tot jós era sobirania dera Corona d’Aragon.
Es drets adqueridi en 1313 sigueren confirmadi e ratificadi pes succesius monarques aragonesi e espanhòls, incudin es Reis Catolics e es Austries. Era Querimònia siguec ratificada per toti es reis enquia Fernando VII en sègle XIX. Aguest compromís pera autonomia aranesa permetec qu’es sòns abitants gaudissen des drets e privilètges pendent mès de cinc sègles.
Sègle XIX: era abollicion deth Conselh Generau d’Aran
Entà començaments deth sègle XIX demorèren suprimides es vielhes institucions araneses. Er istoric Conselh Generau d’Aran siguec abollit oficiauments en 1834 jós era regéncia de Maria Cristina, en tot pèrder es privilètges autrejats en 1313.
Aguesta mesura hec qu’era Val d’Aran siguesse integrada administrativaments ena província de Lleida, en tot dissòler era organizacion territoriau pròpria d’Aran, es terçons, e remplaçant-la per ua division municipau ordinària. D’alaventz ençà, eth govèrn dera Val d’Aran quedèc en mans des autoritats provicinaus e estataus.
Sense autogovèrn reconeishut es bailes aranesi seguiren eth son prètzhèt de forma volontària ena Junta d’Alcaldes, en tot trabalhar ena defensa dera identitat aranesa e es interèsi des aranesi e araneses. Es actes d’aguestes trobades daten deth 1838.
Sègle XX: era recuperacion der autogòvern aranés
Era restauracion dera democràcia en Estat en 1975 dauric era pòrta ara recuperacion der autogovèrn. Pendent era transicion, en 1978, se creèc era associacion “Es Terçons” entà promòir e recuperar era identitat coma pòble e era autonomia aranesa.
Es trabalhs amiadi a tèrme per “Es Terçons” permetec qu’en Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 s’incorporèsse ua disposicion especifica entà Aran.
“En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització administrativa interna de la Vall d’Aran.”
Disposicion addicionau prumèra dera Lei Organica 4/1979, de 18 de deseme, d’Estatut d’Autonomia de Catalunya
Aguest mandat estatutari assentèc era base legau que permeterie mès endeuant qu’eth Parlament de Catalunya promulguèsse ua lei especifica entara Val d’Aran.
Aguesta lei vedec era lum en an 1990. Eth parlament catalan aprovaue era Lei 16/1990, de regim especiau dera Val d’Aran, que restaurèc formauments es institucions d’autogovèrn aranés abollides en sègle XIX e retornèc part des drèts e privilètges adqueridi en 1313 damb “Era Querimònia”.
Eth Conselh Generau d’Aran se restablic amassa damb era fegura deth Sindic d’Aran coma maxima autoritat aranesa. Era lei ath delà, definic es competéncies pròpries d’Aran en matèries coma era cultura, era lengua, era sanitat, eth territòri… eca. Atau coma eth finançament e relacions damb era Generalitat de Catalunya.
A començaments de 1991 se constitusissen es òrgans provisionaus e s’organise eth procès electorau qu’eth 17 de junh de 1991 culminarie damb era celebracion des prumères eleccions democratiques entath Conselh Generau d’Aran, en tot mercar era recuperacion efectiva dera maxima institucion aranesa 157 ans dempús dera sua abollicion.
Es eleccions ath Conselh Generau d’Aran recuperauen era división administrativa istorica des antics terçons esdevenguen es ciruncscripcions electoraus tad aguest procès electorau. En totau s’elegissen 13 conselhèrs.
Damb eth Conselh Generau d’Aran restablit, se reprenie er autogovèrn que dataue deth 1313. Es ans posteriors, es disparièrs govèrns trabalharien entà reforçar aguest autogovèrn. En destaquen hites coma: era elevacion deth reconeishement d’Aran coma “entitat territoriau singulara” laguens de Catalunya en Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 o era lei 1/2015, qu’actualizaue eth regim especiau d’Aran.
Aguesti prètzhèts sigueren possibles gràcies ath neishement dera Assocacion “Es Terçons” qu’auie era volontat de recuperar era identitat coma pòble e era autonomia aranesa, e d’Unitat d’Aran, que pendent decàdes, s’a mantengut fidèu ar ideari des Terçons entar assolidament der autogovèrn aranés e eth desvolopament des sues institucions.
