Notícies
-
Aconseguim el reconeixement de la singularitat d’Aran
El govern de Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha impulsat de manera ferma i constant el reconeixement efectiu de la singularitat institucional de la Val d’Aran. Aquest treball ha culminat amb un fet històric: el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Proposició de Llei sobre el reconeixement de la singularitat d’Aran, presentada
-
Les persones al centre de l’acció pública amb el Pla d’Acció Comunitària.
El govern d’UA al Conselh Generau d’Aran ha impulsat el Pla d’Acció Comunitària com a instrument estratègic per enfortir la salut i el benestar de les persones a l’Aran. Aquest s’emmarca dins d’una acció política que té com un dels seus eixos fonamentals l’atenció a les persones. El benestar de les persones va molt més
Es nòstes recomanacions
Er article
-
Boscos gestionats, territori protegit: una aposta estratègica per a la transició energètica a la Val d’Aran
La gestió forestal constitueix un dels eixos estratègics fonamentals per al present i el futur de la Vall d’Aran. Des del govern d’UA a la màxima institució aranesa, el Conselh Generau d’Aran ha assumit, de manera clara i decidida, la necessitat d’avançar cap a un model de gestió activa, sostenible i responsable dels boscos, que
-
Les persones al centre
El sistema sanitari i social és una de les expressions més visibles del nostre autogovern. Un model creat per garantir que la ciutadania aranesa tingués accés a uns serveis de qualitat, adaptats a la realitat de muntanya i basats en una visió molt clara: situar les persones al centre. Una visió que ha guiat sempre
-
L’atenció a les persones, una prioritat
En 2025, els reptes que enfronta Aran són similars als d’altres territoris: l’increment de població, l’envelliment de la societat, la falta d’habitatge, la migració, la solitud no desitjada… És per això que apostem per una atenció integrada, social i sanitària, per a garantir situar a les persones en el centre de les polítiques, de manera
-
Viure a un territòri de muntanya: una oportunitat de futur
Durant molt de temps s’ha considerat que viure en un poble era sinònim de falta de població, de recursos, d’oportunitats… valorant-ho com una cosa pejorativa. Aquest ha estat el relat dominant. Els territoris de muntanya no són llocs endarrerits ni una càrrega que suportar. Són rics i plens de possibilitats. Allí és on es conserven
-
OVIHUEC.DAT PER AVANÇAR
El principal objectiu del projecte Ovihuec és construir un tallafocs natural al voltant del poble de Vilamòs, adaptant les tasques que desenvolupaven els nostres avis sobre el treball de la terra, dels prats i dels horts, als avenços mecànics dels nostres temps. Ara bé, sense deixar de banda aquell esperit de comunitat de la societat
-
Temps d’esperança
Aviat farà dos anys que es van celebrar les eleccions generals de 2023. Els bons resultats que va obtenir el PSC han permès fer arribar la nostra sensibilitat política, representada per Unitat d’Aran, al conjunt d’España. A més, es va aturar la regressió que hagués representat un govern en mans del PP i VOX —un
Votzes d’Aran
-
Lourdes Santacruz Alís
Lourdes Santacruz Alís va néixer a la Seu d’Urgell a l’any 1949. Mestra de professió i vocació, escriptora destacada amb una àmplia obra en aranès i activista cultural. Va arribar a la Val d’Aran al 1970 per exercir com a mestra a l’escola pública d’Arres i, més tard, al Col·legi Juan March, reincorporant-se anys després
-
Leopoldo Bonillo Granados
Un exemple d’integració. Nascut a Arboleas (Almeria), va arribar a la Val d’Aran l’any 1971, amb l’edat de 25 anys, per a exercir el seu ofici de mestre a la Escòla Juan March de Vielha, regentada llavors pels “Hermanos de la Salle”. Anys després, es va integrar a l’escola pública Garona, de la què en
-
Pepita Caubet Delseny
Pepita Caubet Delseny, aranesa nascuda a Vielha, que va tenir una gran estima per la seva terra, Aran, i per la seva gent. Una estima que es veu reflexada en la seva vida i en la gran obra literària, tant en narració com en poesia. Entre les seves àmplies obres, destaca “Era darrèra hèira de
-
Santiago Vidal Ordoñez
Un puntal de la presència d’Unitat d’Aran a les institucions del país. Santiago ha estat i és un home amb forta personalitat, que es caracteritza sobretot i entre altres coses pel sentit comú, pel seny i per l’honradesa. Va deixar patents tots aquests valors i característiques en el seu pas polític per la pedania d’Aubèrt,
Istòria e memòria
-
La figura que va consolidar la literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat
Hi ha noms que no pertanyen únicament als llibres, sinó a la memòria col·lectiva d’un poble. Figures que, més enllà del seu temps, ajuden a explicar qui som i d’on venim. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) és una d’elles. Considerat el gran poeta d’Aran, la seva obra no sols va marcar una fita literària, sinó
-
El Galin Reiau: un tribut que va reconèixer l’autogovern d’Aran
Al llarg de la seva història, la Val d’Aran ha sabut preservar una identitat política i social pròpia dins de contextos canviants. Un dels símbols més clars d’aquesta singularitat és el Galin Reiau, un tribut que durant segles va representar molt més que una obligació fiscal: va ser la base d’un pacte de protecció, autonomia
-
El Tractat de Lies i Patzeries: pau, comerç i cooperació als Pirineus
El Tractat de Lies i Patzeries, signat la 22 d’abril de 1513 al Pla d’Arrem, (una esplanada d’alta muntanya situada en el vessant francès prop del port del Portilhon, i que tenia ja una llarga funció com a lloc neutre, on es trobaven els representants de les valls dels dos costats dels Pirineus per a
-
L’armari de les sis claus: memòria institucional d’Aran
Entre els molt símbols de la història aranesa, pocs són tan significatius com l’Armari des Sies Claus, protector dels documents més valuosos de l’autogovern d’Aran. Des del segle XIII, Aran ha comptat amb institucions pròpies que li lliuraven autonomia en la gestió dels seus assumptes i en la defensa dels seus privilegis polítics. Aquesta autonomia
-
Eth Camin Reiau: memòria viva d’Aran
El Camin Reiau és molt més que un simple camí. És el columna vertebral de la història aranesa, un fil de terra trepitjada que connecta pobles i persones. No és només una travessia, si no un testimoni de la història d’Aran. No es coneix una data exacta que marqui “la construcció del Camin Reiau” en
-
Per què celebrem la Hèsta d’Aran?
La Hèsta d’Aran és la festa nacional de la Vall d’Aran. Aquesta és celebrada anualment el 17 de juny des del 1991. Aquesta data marca el restabliment, després d’un segle i mig d’abolició, de la màxima institució aranesa i del seu autogovern, arrels què venen per la concessió dels drets històrics de la Querimònia en…
-
Manifest del Conselh Generau Provisional de la Val d’Aran
El “Manifèst del Conselh Generau Provisionau de la Val d’Aran” és un document històric que simbolitza el desig de recuperació de l’autogovern i de la identitat pròpia d’Aran. El Conselh Generau d’Aran, recuperat al 1991 amb la Llei 16/1990, representa la institució d’autogovern d’Aran. Aquesta institució és formada per 13 conselhèrs elegits cada quatre anys
