Notícies
-
Aran avança cap a un autogovern efectiu
Aran continua avançant amb pas ferm per a consolidar un autogovern efectiu. La compareixença de la Síndica d’Aran al Ple del Parlament de Catalunya duta a terme aquest 19 de novembre, ha representat un moment determinant per a fer sentir la veu d’Aran i fer arribar als membres de la cambra les seves necessitats, recordant,
-
Impulsem l’ús de l’aranès amb la nova campanya: “Ací ne didem”
L’aranès, llengua pròpia d’Aran, és part essencial de la identitat, de la cultura i raó de ser de l’autogovern aranès. A través d’ella, s’articula el model institucional, l’expressió política i la seva comunitat lingüística. En conjunt, els canvis socials, demogràfics i econòmics dels últims anys han provocat, un descens important de l’ús social de la
Es nòstes recomanacions
Er article
-
Les persones al centre
El sistema sanitari i social és una de les expressions més visibles del nostre autogovern. Un model creat per garantir que la ciutadania aranesa tingués accés a uns serveis de qualitat, adaptats a la realitat de muntanya i basats en una visió molt clara: situar les persones al centre. Una visió que ha guiat sempre
-
L’atenció a les persones, una prioritat
En 2025, els reptes que enfronta Aran són similars als d’altres territoris: l’increment de població, l’envelliment de la societat, la falta d’habitatge, la migració, la solitud no desitjada… És per això que apostem per una atenció integrada, social i sanitària, per a garantir situar a les persones en el centre de les polítiques, de manera
-
Viure a un territòri de muntanya: una oportunitat de futur
Durant molt de temps s’ha considerat que viure en un poble era sinònim de falta de població, de recursos, d’oportunitats… valorant-ho com una cosa pejorativa. Aquest ha estat el relat dominant. Els territoris de muntanya no són llocs endarrerits ni una càrrega que suportar. Són rics i plens de possibilitats. Allí és on es conserven
-
OVIHUEC.DAT PER AVANÇAR
El principal objectiu del projecte Ovihuec és construir un tallafocs natural al voltant del poble de Vilamòs, adaptant les tasques que desenvolupaven els nostres avis sobre el treball de la terra, dels prats i dels horts, als avenços mecànics dels nostres temps. Ara bé, sense deixar de banda aquell esperit de comunitat de la societat
-
Temps d’esperança
Aviat farà dos anys que es van celebrar les eleccions generals de 2023. Els bons resultats que va obtenir el PSC han permès fer arribar la nostra sensibilitat política, representada per Unitat d’Aran, al conjunt d’España. A més, es va aturar la regressió que hagués representat un govern en mans del PP i VOX —un
Votzes d’Aran
-
Pepita Caubet Delseny
Pepita Caubet Delseny, aranesa nascuda a Vielha, que va tenir una gran estima per la seva terra, Aran, i per la seva gent. Una estima que es veu reflexada en la seva vida i en la gran obra literària, tant en narració com en poesia. Entre les seves àmplies obres, destaca “Era darrèra hèira de
-
Santiago Vidal Ordoñez
Un puntal de la presència d’Unitat d’Aran a les institucions del país. Santiago ha estat i és un home amb forta personalitat, que es caracteritza sobretot i entre altres coses pel sentit comú, pel seny i per l’honradesa. Va deixar patents tots aquests valors i característiques en el seu pas polític per la pedania d’Aubèrt,
-
Jose Maria Sirat Llonch
Militant d’Unitat d’Aran, des de la seva fundació, Jose Maria Sirat, va desenvolupar tota la seva vida política com regidor de l’Ajuntament de Vielha i Mijaran, en la primera legislatura democràtica en el 1979, i en les del 1983 i 1987. Setze anys dedicats al municipi de Vielha i Mijaran, pel qui sentia una gran
-
Carlos Llobet Roviras
Carlos Llobet Roviras, arquitecte de professió i militant d’Unitat d’Aran des de la seva formació. També va ser membre molt actiu de l’Associació de Veïns “Es Terçons”, de la que va ser dissenyador de tota la seva cartelleria i pòsters, labor que també va portar a terme posteriorment, creant diferents cartells electorals. Va ser escollit
Istòria e memòria
-
El Tractat de Lies i Patzeries: pau, comerç i cooperació als Pirineus
El Tractat de Lies i Patzeries, signat la 22 d’abril de 1513 al Pla d’Arrem, (una esplanada d’alta muntanya situada en el vessant francès prop del port del Portilhon, i que tenia ja una llarga funció com a lloc neutre, on es trobaven els representants de les valls dels dos costats dels Pirineus per a
-
L’armari de les sis claus: memòria institucional d’Aran
Entre els molt símbols de la història aranesa, pocs són tan significatius com l’Armari des Sies Claus, protector dels documents més valuosos de l’autogovern d’Aran. Des del segle XIII, Aran ha comptat amb institucions pròpies que li lliuraven autonomia en la gestió dels seus assumptes i en la defensa dels seus privilegis polítics. Aquesta autonomia
-
Eth Camin Reiau: memòria viva d’Aran
El Camin Reiau és molt més que un simple camí. És el columna vertebral de la història aranesa, un fil de terra trepitjada que connecta pobles i persones. No és només una travessia, si no un testimoni de la història d’Aran. No es coneix una data exacta que marqui “la construcció del Camin Reiau” en
-
Per què celebrem la Hèsta d’Aran?
La Hèsta d’Aran és la festa nacional de la Vall d’Aran. Aquesta és celebrada anualment el 17 de juny des del 1991. Aquesta data marca el restabliment, després d’un segle i mig d’abolició, de la màxima institució aranesa i del seu autogovern, arrels què venen per la concessió dels drets històrics de la Querimònia en…
-
Manifest del Conselh Generau Provisional de la Val d’Aran
El “Manifèst del Conselh Generau Provisionau de la Val d’Aran” és un document històric que simbolitza el desig de recuperació de l’autogovern i de la identitat pròpia d’Aran. El Conselh Generau d’Aran, recuperat al 1991 amb la Llei 16/1990, representa la institució d’autogovern d’Aran. Aquesta institució és formada per 13 conselhèrs elegits cada quatre anys
