Frederic Vergés Bartau, va néixer a Betren l’any 1947. Figura clau en la defensa i promoció de la llengua i cultura aranesa. De formació mestre i professor d’aranès, va dedicar bona part de la seva vida professional a l’ensenyament i a la formació del professorat. En aquest àmbit, va ser responsable del reciclatge del professorat de les escoles araneses per a consolidar l’ús de l’aranès a les aules.
Al llarg de la seva trajectòria, ha participat activament en les institucions i organismes que s’ocupen de la normalització lingüística. Com a membre de la Comissió de l’estudi de la Normalització Lingüística de l’Aranès i, més endavant, com a director del Centre de Normalització de l’Aranès del Conselh Generau d’Aran, va contribuir a establir les bases per a la protecció i promoció de la llengua.
També va tenir un rol destacat en el món acadèmic i de la recerca, convertint-se en president de la secció de lingüística del IEA fins a l’any 2011, i com a actual President del Centre d’Estudis Aranesi, des d’on ha impulsat estudis i projectes per a la millora del coneixement i difusió de la realitat lingüística i cultural d’Aran.
Autor i coautor d’una vintena de publicacions en aranès i de diverses publicacions didàctiques per a l’escola. Entre les seves obres més destacades trobem el Petit diccionari d’aranès i el Diccionari castelhan-aranès, Inventari dels mots i de les expressions de la llengua pròpia d’Aran amb 45.000 entrades.
La seva comesa va ser reconeguda amb diversos premis, com el Prèmi Lengua Viua al 2004, atorgat per Lengua Viua, secció de la Fundacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran, o el Premi Robert Lafont de la Generalitat de Catalunya, que reconeixia la seva trajectòria com a referent per a moltes generacions en l’ensenyament, impuls i promoció de la llengua i cultura del país.
En l’ambit social i polític, va ser Secretari de la Associacion de Vesins “Es Terçons”, des d’on va reivindicar i va promoure el reconeixement del fet diferencial de l’aranès davant les institucions catalanes, sent reconegut en l’Estatut de 1979. Més endavant, al 1980, va ser membre fundador d’Unitat d’Aran, amb militància activa i participativa.
A més a més, va formar part del primer Ajuntament democràtic de Vielha i Mijaran en les primeres eleccions de 1979, on va ser regidor, fet que li va permetre participar en la creació de les noves institucions democràtiques d’Aran.
La seva entrega i les seves aportacions han estat fonamentals per al redreçament cultural, social i democràtic d’Aran durant els últims 50 anys. Des d’Unitat d’Aran, volem donar les gràcies a en Fico per haver-s’hi mantingut durant tant de temps i recordar que com diu el refrany «Eth bò vielh, se non tire, empenh» (El bou vell, si no tira, empeny). Un exemple de compromís amb el territori i amb la llengua.
