Les fires ramaderes formen part de la història i de la vida quotidiana dels pobles d’Aran des de fa molt de temps. Durant generacions, aquests mercats van ser un punt de trobada fonamental per a ramaders, pagesos i comerciants de tot el territori, que es reunien per comprar i vendre bestiar, intercanviar productes i mantenir les relacions comercials amb els territoris veïns. La seva celebració estava estretament lligada al calendari agrícola i ramader, especialment a la baixada del bestiar de les pastures de muntanya amb l’arribada de la tardor.
La primera referència documental d’una fira ramadera a Aran és de l’any 1387, quan el rei Joan I va concedir a la vila de Viella el permís per celebrar una fira anual de vuit dies durant la setmana de Pentecostal. Al 1728, Felip V va autoritzar la celebració de dues fires anuals i un mercat setmanal a la capital aranesa. Aquestes trobades van ser importants per al comerç del bestiar, amb la participació de comerciants procedents dels dos costats dels Pirineus.
Les condicions geogràfiques i climatològiques d’Aran també van influir en la seva evolució. Al 1781, el Conselh Generau d’Aran va sol·licitar al rei Carles III un canvi de les dates de les fires, perquè la neu dificultava el pas del bestiar pels ports de muntanya. Finalment, al 1783, es va establir el 13 d’octubre com a data de celebració d’una única fira a Viella, una data que es va mantenir al llarg del temps.
La importància d’aquestes trobades s’estenia per tot el territori. Un dietari de 1952, conservat al fons patrimonial de Çò de Trinchèra de Salardú, recull fires de bestiar a pobles com Canejan, Bausen, Vilac, Betlan, Arròs, Vila, Es Bòrdes, Bossòst, Les, Salardú i Vielha. S’hi comercialitzava amb vaques, ovelles, cabres, cavalls, mules i porcs, entre altres animals.
Amb el pas del temps i els canvis a l’economia aranesa, les fires han perdut part de la seva funció comercial original. Tot i així, encara es celebren a Les, Salardú, Viella i Bossòst, on les mostres de bestiar conviuen amb mercats, activitats tradicionals i trobades populars. Aquesta evolució ha permès mantenir viva una tradició que ens apropa a la vida de les generacions passades i a la importància que la ramaderia ha tingut a l’economia, el paisatge i la memòria col·lectiva d’Aran.
