Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Autor: Unitat d’Aran

  • A. Arturo Calbetó Calbetó

    A. Arturo Calbetó Calbetó

    Arturo Calbetó, ja en la seva infantesa va destacar pel seu amor a la terra aranesa. Tant en l’àmbit històric i cultural, i, en general, de defensa i protecció al país.

    Membre fundador de la Fundació Museu Etnològic Val d’Aran. Membre fundador de l’associació de veïns Els Terçons, un conjunt de veïns d’Aran que van acordar presentar-se a les primeres eleccions democràtiques amb la tasca de recobrar l’autonomia aranesa constituint una agrupació d’electors i presentant-se en tots i cadascun dels municipis aranesos sota el nom d’Unitat d’Aran, que va prendre l’ideari de l’Associació Els Terçons treballant per la inclusió en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del fet diferencial aranès per recuperar les institucions pròpies d’Aran.

    Doncs va ser regidor electe de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran en les primeres eleccions democràtiques de 1979. I al desembre del mateix any va ser elegit Secretari General del Conselh Generau Provisional.

    Durant aquest mandat es va dur a terme un gran treball que va permetre:

    • Aconseguir una nova planificació urbanística aprovant les normes subsidàries d’Aran.
    • Arreglar l’històric dèficit sanitari d’Aran que va portar a la construcció del nou Hospital de la Val d’Aran en els anys 80.
    • Impulsar la creació de la comissió ortogràfica de l’aranès.

    Al llarg de la seva tasca dins d’Unitat d’Aran, Arturo Calbetó ha desenvolupat diferents funcions a més de ser membre fundador del partit aranès, arribant a ser President d’UA en el 4rt Congrés a l’abril del 2004, càrrec que va ostentar fins a 2021, estant President d’Honor del partit des d’aleshores.

    El seu treball i dedicació desinteressada al país i a la gent d’Aran, és quelcom que Unitat d’Aran valora i agraeix profundament. És per tots nosaltres un exemple a seguir.

  • Aran es consolida com destí turístic.

    Aran es consolida com destí turístic.

    La Val d’Aran s’ha consolidat com una de les destinacions més valorades a nivell nacional i internacional, gràcies a la seva riquesa natural, la seva identitat lingüística i cultural i la qualitat del seu teixit socioeconòmic, però també al treball del govern del Conselh Generau d’Aran en matèria de promoció i gestió turística. Així ho reafirmen els diferents distintius aconseguits, com és el reconeixement de la Val d’Aran com Millor Destinació Natural d’Espanya, entregat aquesta mateix mes d’abril en els Premis Viatges National Geographic.

    Aran reafirma el seu compromís amb un model turístic que diversifica la seva oferta més enllà de la neu, posa en valor el nostre patrimoni natural i cultural, fent servir criteris de sostenibilitat i singularitat.

    El Plan de Sostenibilitat Turística de la Val d’Aran, impulsat pel govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, treballa per implementar polítiques que afavoreixin un turisme sostenible amb accions respectuoses amb l’entorn. Aquest pla promou mesures concretes per reduir la petjada ecològica, fomentar la mobilitat sostenible i preservar el patrimoni natural i cultural de la Vall d’Aran.

    Des d’Unitat d’Aran, apostem per un model turístic de qualitat que combini la sostenibilitat, el desenvolupament territorial i el benestar i progrés econòmic i social per garantir un futur prospèr per Aran i la seva ciutadania.

  • Nocturn Aranès

    Nocturn Aranès

    ​Nocturn Aranès, d’Imma Pericas. Una novel·la intensa i plena d’emoció que trunca les vides de dues dones marcades pel dolor i l’esperança: Rachel, mare d’una família jueva que fuig de la persecució nazi a través dels Pirineus, i Carmina, una aranesa que, després d’una joventut marcada per la pobresa i el maltracte, es converteix en la seva guia.

    L’obra ens convida a recórrer tant els perills físics de la travessia coma els camins interns de superació de les seves protagonistes, tot això emmarcat en una Vall d’Aran en temps de la guerra i de la postguerra.

  • Aran aposta per la innovació: noves oportunitats pels territoris de muntanya

    Aran aposta per la innovació: noves oportunitats pels territoris de muntanya

    En Unitat d’Aran creiem que el futur dels territoris de muntanya es construeix apostant per la innovació, el talent i la sostenibilitat. Avui, gràcies a l’impuls del govern d’UA al Conselh Generau d’Aran i de la representació que té el partit aranès en les diverses institucions de l’estat, així també com la col·laboració pública-privada, el nostre territori es consolida com un referent d’innovació rural, obrint noves oportunitats de desenvolupament econòmic, laboral i social.

    HèPic: El motor d’innovació territorial a Aran

    La creació de HèPic, el Hub d’Innovació Territorial d’Aran, un pas clau en aquest camí.
    Avui, HèPic actua com motor de transformació en el nostre territori formant part activa de la Xarxa de Centres d’Innovació Territorial (RedCIT), una iniciativa promoguda pel Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que connecta 20 províncies a tota Espanya.

    La RedCIT impulsa projectes que reactiven les zones rurals mitjançant la creació d’ecosistemes d’innovació, basada en la intel·ligència territorial, la participació comunitària i la col·laboració pública-privada. Gràcies a aquesta xarxa, Aran es posiciona al mapa nacional de la innovació rural, amb projectes d’alt impacte que busquen diversificar l’economia local, fixar població i millorar la qualitat de vida de tots els aranesos.

    Pioners en logística sostenible amb drons

    Aran, es consolida com un territori referent en matèria de transport aèri, amb el primer projecte relacionat amb la logística de material amb drons que es duu a terme a zones de muntanya que és resultat del treball entre HèPic i empreses del territori.

    Aquest projecte permetrà el transport de càrregues de fins a 100 kg a zones aïllades de la Vall d’Aran, donant suport a la ramaderia extensiva, el proveïment de refugis d’alta muntanya o la instal·lació d’infraestructures de telecomunicacions en els llocs de difícil accés.

    Fins ara, aquestes operacions requerien mitjans de transport amb un alt cost econòmic i ambiental. Aquest nou mitjà suposa un canvi radical: més sostenible, més eficient i més respectuós amb el medi ambient.

    Aquesta iniciativa obre noves víes per la transformació digital del nostre territori, a la vegada que posa en valor professions tradicionals i facilita el manteniment d’infraestructures estratègiques per al futur d’Aran.

    Una visió estratègica pel desenvolupament d’Aran

    En Unitat d’Aran creiem qu’el futur dels territoris de muntanya es construeix en el tot apostar per la innovació, el desig i la sostenibilitat. Avui, gràcies a l’impuls del govern d’UNA en el Consell General d’Aran i de la representació qu’al partit aranès en les diverses institucions de l’estat així també com la col·laboració pública-privada, el nostre territori s’consolida com un referent d’innovació rural, obrint noves oportunitats de desenvolupament econòmic, laboral i social.

    Perquè construir un model econòmic divers, resilient i sostenible és el camí de cap a un futur ple d’oportunitats per tots els ciutadans i ciutadanes d’Aran.

  • La síndica de Aran asegura que la extrema derecha «no tiene cabida» en su territorio

    La síndica de Aran asegura que la extrema derecha «no tiene cabida» en su territorio

    Entervista originau en: https://efe.com/cataluna/2025-03-31/la-sindica-de-aran-asegura-que-la-extrema-derecha-no-tiene-cabida-en-su-territorio/

    Enric Sitjà Rusiñol | Barcelona (EFE).- La síndica de Aran, Maria Vergés, advierte de que la extrema derecha «no tiene cabida» en la comarca de la Val d’Aran y reivindica que los «cordones sanitarios» son «más necesarios que nunca».

    En una entrevista con EFE, la titular del Conselh Generau d’Aran (Consejo General del Aran, el órgano de gobierno autónomo de la comarca) rechaza por completo las ideologías que «niegan derechos» y enarbolan «el racismo, el machismo y la intolerancia».

    «Me parece que esto no cabe en el Aran ni en ningún lugar», afirma Vergés (de Unitat d’Aran, formación vinculada al PSC), por lo que defiende los «cordones sanitarios», un elemento «más necesario que nunca», y pide una derecha «centrada, coherente y responsable”.

    Sin embargo, Vergés reconoce que la Val d’Aran «no escapa» a la influencia de la extrema derecha: Vox fue la quinta fuerza en este territorio en las elecciones catalanas de 2024, con el 9,73 % de los votos, y Aliança Catalana, la octava (1,75 %).

    Ante esta «crisis de la democracia», la síndica pone en valor la «política de proximidad», un modelo «más necesario que nunca» para defender el sistema democrático.

    Sin el aranés, la Val d’Aran sería «un territorio más»

    La síndica señala que el aranés es el «pal de paller» (eje central) del autogobierno de la Val d’Aran, por lo que reclama la recuperación de la «militancia lingüística».

    «No nos podemos permitir el lujo de que la lengua desaparezca, porque seremos un territorio más que estará dentro del saco común», advierte.

    La intención del Conselh Generau es transmitir la idea, especialmente a los más jóvenes, de que «uno se puede ganar la vida» con el aranés, que es la lengua habitual del 19,7 % de la población de la Val d’Aran, según datos oficiales de 2018.

    Dentro de las escuelas, la síndica identifica el «tesoro más grande» de esta lengua: un «modelo lingüístico único y de éxito» que no ha contado con «conflictos sociales» y que fue blindado por el Parlament hace dos años.

    Sin embargo, Vergés reconoce que el sistema educativo «no puede afrontar solo» los desafíos del aranés: «Nuestro reto es que los niños y niñas jueguen en el recreo en aranés y no en castellano».

    Financiación singular para ejercer el autogobierno

    En la carpeta económica, la síndica de Aran enfatiza la necesidad de un nuevo sistema de financiación singular para el Conselh Generau, que se tiene que definir este año de la mano de la Generalitat, para «ejercer el autogobierno» de forma plena.

    «Lo que pretendemos es ser corresponsables y no solamente depender de lo que ingresa la Generalitat», puntualiza, porque la autonomía «se queda en una falacia» si la Val d’Aran no tiene capacidad de decisión.

    Vergés expresa «confianza» en la palabra del Govern de Salvador Illa, y ahora «más aún» porque Cataluña también negocia una financiación singular con el Estado.

    La vivienda, en la agenda aranesa

    La crisis de la vivienda también está en la agenda de la Val d’Aran, una de las zonas «más tensionadas» de Cataluña en este ámbito; lo que llevó a constituir una mesa bilateral entre el Conselh Generau y el Govern a principios de año para abordar este problema.

    La mesa, que ya se reunió en febrero, deberá aportar soluciones ante el «gran reto» que supone el control de los pisos turísticos e impulsar la construcción de vivienda pública.

    Después de un inicio de mandato «positivo», la síndica pone rumbo a los próximos dos años, hasta las elecciones municipales de 2027, con la intención de lograr un reconocimiento «efectivo» del Conselh Generau d’Aran por parte del Estado, una petición que ya trasladó a los grupos del Congreso.

  • Treballem per solucionar la problemàtica de l’accés a l’habitatge

    Treballem per solucionar la problemàtica de l’accés a l’habitatge

    El govern del Conselh Generau d’Aran treballa per cercar solucions a la manca d’habitatge digne i accessible. Per aquest motiu, després de la reunió mantinguda entre la Síndica d’Aran i el Secretari d’Estat d’Habitatge el passat mes d’octubre, la màxima institució aranesa va enviar un inventari amb un recull de terrenys i espais municipals facilitats pels Ajuntaments del territori, com és el cas de l’Ajuntament de Les, Canejan, Vilamòs, Es Bòrdes i Vielha Mijaran.

    Així mateix, la “Comissió Bilateral Generalitat de Catalunya-Conselh Generau d’Aran” va donar llum verda a la constitució formal de la “Taula d’Habitatge” entre els dos governs, que ha de permetre trobar solucions efectives a la greu crisi provocada per la manca d’habitatge assequible a l’Aran, donant resposta a les diverses propostes del Pla d’Habitatge dera Val d’Aran, dissenyat amb la col·laboració d’una bona part dels Ajuntaments aranesos.

    Aquesta comissió abordarà el traspàs competencial en matèria d’urbanisme previst a la Llei d’Aran, que ha de permetre comptar amb els instruments i recursos necessaris per revertir la situació.

    Aquestes mesures han de servir perquè tant el Ministeri com la Generalitat, competents en aquesta matèria, impulsin habitatge públic al territori.