Unitat d’Aran
-
Parlam d’Aran: proximitat e escota activa enes pòbles aranesi
✴︎
Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a iniciat aguest mes de març ua naua ronda de visites as pòbles aranesi jós eth nòm “Parlam d’Aran. Parlam de tu”, ua iniciativa que refortilhe un des principis fonamentaus dera accion de govèrn deth Conselh Generau d’Aran: era proximitat, era transparéncia e era escota activa ara ciutadania. A trauès d’aguestes amassades, era
-
Auançam ena gestion sostenible deth huec entà protegir eth territòri
✴︎
Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran contunhe impulsant politiques que meten en centre era proteccion deth territòri e era gestion responsabla des nòsti recorsi naturaus. En aguest encastre, eth Plan Estrategic de gestion sostenible deth regim de huec ena Val d’Aran s’assolís coma un estrument clau entà adaptar es nòstes montanhes as naui rèptes climatics e garantir
-
Paraules amagades, endonvietes e arrepervèris – Març 2026
✴︎
Paraules amagades Arrepervèris Endonvietes
-
Bajo el mismo cielo
✴︎
Aguest mes vos recomanam Bajo el mismo cielo (Jós eth madeish cèu), ua novèla de Francés Boya, que mos convide a guardar damb sensibilitat eth passat recent des aranesi e araneses damb ua sensibilitat prigondaments umana. Ambientada ena Val d’Aran, era istòria seguís a diuèrses generacions d’ua familha que sage de mantier-se amassa pendent era
-
Istòria deth Conselh Generau d’Aran: memòria d’autogovèrn e singularitat
✴︎
Eth Conselh Generau d’Aran ei era institucion de govèrn pròpria dera Val d’Aran, un organ qu’encarne sègles de tradicion, identitat e autonomia en nòste territòri. A despièch de qu’aué en dia lo coneishem coma ua institucion modèrna, es sues arraïtz se remonten a ua longa istòria d’autogovèrn qu’a trauessat epòques de reconeishement, supression e restitucion
-
Saucèr de letres, crotzament de mots e arrepervèris – Hereuèr 2026
✴︎
Saucèr de letres: insèctes Crotzament de mots Arrepervèris
-
Artenhem eth reconeishement dera singularitat d’Aran
✴︎
Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a impulsat de forma fèrma e constanta eth reconeishement efectiu dera singularitat institucionau dera Val d’Aran. Aguest trabalh a culminat damb un hèt istoric: eth plen deth Parlament de Catalunya a aprovat era Proposicion de Lei sus eth reconeishement dera singularitat d’Aran, presentada pes grops PSC-Units per Avançar, Junts
-
Es persones en centre dera accion publica damb eth Plan d’Accion Comunitària
✴︎
Eth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran ven d’impulsar eth Plan d’Accion Comunitària coma estrument estrategic entà refortilhar era salut e eth benèster des persones en Aran. Aguest s’emmarque laguens d’ua accion politica qu’a coma un des sòns èishi fonamentaus era atencion as persones. Eth benèster des persones va fòrça mès enlà dera dimension fisica: signifique
-
Lourdes Santacruz Alís
✴︎
Lourdes Santacruz Alís neish ena Seu d’Urgell en an 1949. Mèstra de profession e de vocacion, escrivana remercable damb ua grana sòrta d’òbres en aranés e activista culturau. Arribèc ena Val d’Aran en 1970 entà exercir coma mèstra ena escòla publica d’Arres e, mès tard en Col·legi Juan March, en tot reincorporar-se ans dempús ara
-
Era fegura qu’assolic era literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat
✴︎
I a nòms que non apartien unicaments as libres, se non ara memòria collectiva d’un pòble. Fegures que, mès enlà deth sòn temps, ajuden a explicar qui èm e d’a on viem. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) ei ua d’eres. Considerat eth gran poèta d’Aran, era sua òbra non sonque merquèc ua hita literària, se
