Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog » Votzes d’Aran » José Tarrau Caseny

José Tarrau Caseny

Aué vos volem parlar d’un militant istoric d’Unitat d’Aran, José Tarrau Caseny. Tarrau neishec en pòble de Bagergue hè 82 ans, un lòc que marcarie entà tostemp eth sòn caractèr, era sua manèra d’enténer era vida e eth sòn compromís damb era comunitat.

Era sua vida laborau se desvolupèc en mon dera pagesia, en tot amiar ara sua pròpria explotacion tà deuant. Dejà de joen, aprenec qu’eth trabalh, era constància e er esfòrç de cada jornada èren era mielhor escòla entà créisher. Compaginèc aguesta dedicacion damb eth sòn trabalh en servici de telesères en Baqueira.

Se formèc tanben coma professor dera Escòla Espanhòla d’Esquí, sense abandonar jamès eth sòn ofici de ramadèr, en tot encuedar-se de vaques, dempús de shivaus e ara fin d’oelhes (encara ara). Era sua vida a estat tostemp ligada ath ritme des estacions, ara montanha e ara cultura pastorau, un patrimòni viu que fòrça aranesi an contribusit a mantier damb sacrifici e dedicacion. Finauments, eth sòn esperit emprenedor e lutador l’amièc a daurir un restaurant en sòn pòble, Bagergue, en tot convertir era sua experiéncia e era sua estima peth territòri en un nau servici entara gent.

Ath delà, implicat ena politica locau entath benèster deth sòn pòble, Tarrau siguec President dera EMD de Bagergue pendent 12 ans, enter es legislatures 2003 e 2015. Assumic aguest cargue damb vocacion de servici public e damb era conviccion qu’eth progrès d’un pòble se bastís d’ençà dera proximitat e era gestion responsabla. Pendent aguest periòde, prebotgèc era mielhora des captacions d’aigua potabla e eth renauiment e mielhora des carrèrs dera vila, atau coma ua zòna de parcatge, fòrça de besonh entà Bagergue pr’amor que non en dispausaue enquiath moment.

Atau madeish, s’encuedèc deth rebastiment des cabanes publiques autant de Bagergue coma d’Unha, e dera restauracion integrau dera Glèisa de Sant Fèlix, conscient que preservar eth patrimòni arquitectonic e culturau ei tanben preservar era memòria collectiva d’un pòble.

Impulsèc era neteja pròpia dera nhèu en Bagergue, en tot dotar eth pòble d’un servici pròpri que permetie actuar de forma immediata, sense depéner dera disponibilitat dera maquinària der Ajuntament de Naut Aran que, fòrça viatges, demoraue plan temps en arribà’i. Ua mesura aparentaments senzilla, mès que representèc ua mielhora fòrça concreta ena vida vidanta des vesins e vesies deth pòble.

Tanben siguec còsso der Ajuntament de Naut Aran d’ençà deth començament dera democràcia en diuerses legislatures, en tot erigir-se en defensor des interèssi de Bagergue e es drets des sues montanhes. Ath long d’aguesti ans participèc ena vida publica damb era madeisha determinacion damb què auie trabalhat tostemp era sua tèrra: damb responsabilitat, proximitat e coneishement dera realitat deth país.

Aguesta longa e intensa trajectòria publica ei frut deth sòn amor ara tèrra e as sòns òmes e hemnes e as drets istorics d’Aran, d’un compromís constant damb eth ben comun e d’ua forma d’enténer era politica coma servici ara comunitat. Tot açò, en perfècta consonança damb er ideari e es plantejaments politics e sociaus d’Unitat d’Aran, qu’an defensat tostemp er aranesisme, era dignitat deth nòste autogovèrn e eth besonh de preservar era identitat, era lengua e es drets istorics deth nòste país.