Governar un municipi ei, deuant de tot, un exercici de proximitat. Signifique escotar, enténer e actuar damb responsabilitat sus aquerò que influís directaments ena vida vidanta des nòsti vesins e vesies. Pendent aguest mandat auem assumit aguest compromís damb determinacion, en tot impulsar ua accion de govèrn centrada en mielhorar es servicis publics, modernizar es nòstes infraestructures e refortilhar eth teishut economic e sociau que balhe vida ara nòsta comunitat.
Auem auançat de manèra significatiua en projèctes estructoraus que mercaràn eth futur deth nòste municipi. Auem trabalhat ena mielhora de carrèrs e collectors, ena optimizacion deth servici d’aigua e en renauiment der enlumenat public. Actuacions essenciaus que, a despièch que fòrça viatges passen desapercebudes, resulten imprescindibles entà garantir qualitat de vida e sostenibilitat.
Ath madeish temps, auem reforçat servicis fonamentaus coma eth dispensari medic, era escòla e era escòla mairau, pilars essenciaus entath benèster des nòstes familhes. Entenem qu’eth bastiment d’ua comunitat fòrta se base en atier es besonhs quotidians des persones.
En tot guardar entath futur, auem prenut decisions orientades a generar oportunitats: atreir inversion, balhar supòrt ath teishut locau e as emprenedors, impulsar eth nau centre tecnologic e mielhorar es installacions esportives, non sonque entàs nòstes entitats locaus, senon tanben coma esturment de dinamizacion e projeccion exterior. Tanben auem impulsat era gestion forestau des nòstes montanhes e era ampliacion de naues zònes de promocion económica, autant industriau coma comerciau.
Ua des granes claus deth present e, sustot, deth futur, ei era planificacion der abitatge. Aufrir oportunitats reaus entà qu’es persones poguen desvolopar eth sòn projècte de vida en nòste municipi ei ua prioritat. Per aquerò, auem abordat er accès ar abitatge non coma ua qüestion isolada, senon vinvulada as servicis, as oportunitats laboraus e ara qualitat der entorn. Facilitar er accès a ua viuenda signifique garantir que qui decidís demorar-se o vier tròbe un lòc a on víuer, trabalhar e bastir eth sòn futur.
Bastir sollucions requerís temps. Per aquerò, ua des nòstes prioritats ei premanir eth contèxte entà poder balhar responsa a un desprincipaus besonhs actuaus: er accès ar abitatge, element clau entà desvolopar un projècte de vida en nòste municipi.
Non existissen sollucions magiques ne responses inmediates e efectives entad aguesta problematica, Mès òc auem un compromís prigrond e ua volontat de contunhar trabalhant, en tot cercar recorsi e premanint sollucions abitacionaus viables en nòste municipi.
Dera madeisha forma, auem apostat per méter en valor eth nòste patrimòni culturau coma ua autentica airina de desvolopament economic. Era recuperacion, conservacion e dinamizacion des nòsti espacis e tradicions non sonque refortilhen era nòsta identitat coma comunitat, senon que tanben genere activitat, atrè visitaires e daurís naues oportunitats entath teishit locau e eth sector servicis. Invertir en patrimòni ei, donc, invertir en futur.
Un des grani actius deth nòste municipi ei, sense dobte, eth sòn teishit sociau. Associacions, entitats e collectius formen un hilat viu e participatiu qu’auem volut acompanhar e refortilhar. Per aquerò, auem impulsat era reabilitacion d’espacis entà emplec sociau, en tot crear lòcs de trobada, activitat e convivéncia. Pr´amor que credem fermaments qu’invertir en comunitat genère coesion e refortilhe eth municipi.
Eth nòste municipi non ei sonque un lòc a on víuer, senon un projècte compartit que bastim amassa cada dia.
Totes aguestes accions an un hieu comun: un municipalisme actiu e propèr, que non s’enten d’ença dera distància, senon d’ençà dera realitat quotidiana des persones. Un municipalisme capable d’adaptar-se a cada etapa, de compréner es rèptes de cada moment e de préner decisions adecuades en foncion dera realitat e deth temps en qué vieuem.
Governar un municipi ei, en esséncia, un exercici de responsabilitat que sonque se compren d’ençà dera proximitat. Era prenuda de decisions publiques non ei un procès abstracte ne distant. Exigís conéisher de prumèra man era realitat quotidiana des vesins e vesines, enténer es sòns besonhs e actuar damb critèri, equilibri e sens d’oportunitat.
En un contèxte cambiant coma er actuau, a on es prioritats evolucionen damb rapidesa, es ajuntaments auem era obligacion d’interpretar ben cada etapa. Decidir a temps e decidir ben, implique interpretar es besonhs de cada moment e aufrir responses concrètes, utiles e sostenibles. Aquera a estat era basa dera nòsta accion de govèrn pendent aguesti ans.
Tot açò respon a ua conviccion: era proximitat non ei sonque ua actitud, ei ua airina de bon govèrn. Mos permet encertar en diagnòstic, ajustar es decisions e actuar damb eficàcia en cada moment.
Afrontam ua naua etapa damb era volontat de contunhar trabalhant d’ençà aquera madeisha proximitat, en tot enténer es exigéncies des rèptes futurs e en tot préner decisions responsables, ben orientades e connectades damb era realitat des nòsti vesins e vesies.
