Frederic Vergés Bartau, neishec en Betren en an 1947. Fegura clau ena defensa e promocion dera lengua e cultura aranesa. De formacion mèstre e profesor d’aranés, dediquèc bona part dera sua vida professionau ara ensenhança e ara formacion deth professorat. En aguest encastre, siguec responsable deth reciclatge deth profesorat des escòles araneses entà consolidar er emplec der aranés enes aules.
Ath long dera sua trajectòria, a participat activaments enes institucions e organismes que se n’encueden dera normalizacion lingüistica. Coma membre dera Comision der estudi dera Normalizacion Lingüistica der Aranés e, mès tard, coma director deth Centre de Normalizacion der Aranés deth Conselh Generau d’Aran, contribusic a establir es bases entara proteccion e promocion dera lengua.
Tanben auec un ròtle destacat en mon academic e de recerca en tot esdevier president dera seccion de lingüistica der IEA enquiar an 2011, e coma actuau President deth Centre d’Estudis Aranesi, d’ençà de qu’a impulsat estudis e projèctes entara mielhora deth coneishement e difusion dera realitat lingüistica e culturau d’Aran.
Autor e coautor d’ua vintia de publicacions en aranés e de mès diuèrses publicacions didactiques entara escòla. Entre es sues òbres mes destacades i trapam eth Petit diccionari d’aranés e eth Diccionari castelhan-aranés, Inventari des mots e des expressions dera lengua pròpria d’Aran damb 45.000 entrades.
Era sua labor siguec reconeishuda damb diuèrsi prèmis, coma eth Prèmi Lengua Viua en 2004, autrejat per Lengua Viua, seccion dera Fundacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran, o eth Prèmi Robert Lafont dera Generalitat de Catalunya, que reconeishie era sua trajectòria coma referent entà fòrça generacions en ensenhament, impuls e promocion dera lengua e cultura deth país.
En encastre sociau e politic, siguec Secretari dera Associacion de Vesins “Es Terçons”, des d’on reivindiquèc e prebotgèc eth reconeishement deth hèt diferenciau aranés deuant des institucions catalanes, en tot èster reconeishut en Estatut de 1979. Mès tard, en 1980, siguec membre fondador d’Unitat d’Aran, damb militància activa e participativa.
Ath delà, formèc part deth prumèr Ajuntament democratic de Vielha e Mijaran enes prumères eleccions de 1979, a on siguec còsso, hèt que li permetec participar en bastiment des naues institucions democratiques d’Aran.
Era sua entrega e es sues aportacions an estat fonaumentaus entath redreçament culturau, sociau e democratic d’Aran pendent es darrèri 50 ans. D’Unitat d’Aran estant, volem dar es gràcies Fico per tenguesse’i pendent tant de temps e rembrembar que coma ditz eth repervèri: “Eth bò vielh, se non tire, empenh”. Un exÈmple de compromís damb eth país e damb era lengua.
