Unitat d’Aran
-
Saucèr de letres, crotzament de mots e arrepervèris – Hereuèr 2026
✴︎
Saucèr de letres: insèctes Crotzament de mots Arrepervèris
-
Artenhem eth reconeishement dera singularitat d’Aran
✴︎
Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a impulsat de forma fèrma e constanta eth reconeishement efectiu dera singularitat institucionau dera Val d’Aran. Aguest trabalh a culminat damb un hèt istoric: eth plen deth Parlament de Catalunya a aprovat era Proposicion de Lei sus eth reconeishement dera singularitat d’Aran, presentada pes grops PSC-Units per Avançar, Junts
-
Es persones en centre dera accion publica damb eth Plan d’Accion Comunitària
✴︎
Eth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran ven d’impulsar eth Plan d’Accion Comunitària coma estrument estrategic entà refortilhar era salut e eth benèster des persones en Aran. Aguest s’emmarque laguens d’ua accion politica qu’a coma un des sòns èishi fonamentaus era atencion as persones. Eth benèster des persones va fòrça mès enlà dera dimension fisica: signifique
-
Lourdes Santacruz Alís
✴︎
Lourdes Santacruz Alís neish ena Seu d’Urgell en an 1949. Mèstra de profession e de vocacion, escrivana remercable damb ua grana sòrta d’òbres en aranés e activista culturau. Arribèc ena Val d’Aran en 1970 entà exercir coma mèstra ena escòla publica d’Arres e, mès tard en Col·legi Juan March, en tot reincorporar-se ans dempús ara
-
Era fegura qu’assolic era literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat
✴︎
I a nòms que non apartien unicaments as libres, se non ara memòria collectiva d’un pòble. Fegures que, mès enlà deth sòn temps, ajuden a explicar qui èm e d’a on viem. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) ei ua d’eres. Considerat eth gran poèta d’Aran, era sua òbra non sonque merquèc ua hita literària, se
-
Sis dies corrents
✴︎
Dirigida per Neus Ballús, “Sis dies corrents”(Sies dies correnti) ei ua petita jòia deth cinèma catalan recent que convertís era vida vidanta en quauquarren extraordinari. Era pellicula transcurrís pendent sies dies a on se seguís era vida vidanta de tres plombaires que trabalhen en Barcelona, en tot barrejar ficcion e realitat damb actors non professionaus
-
Infrastructures entà empréner en Aran: coworkings e viuers
✴︎
Refermam eth nòste compromís damb es naues formes de trabalh en tot assolidar un hilat d’espacis que balhen supòrt ar emprenedissatge e d’auti professionaus. Aguest modèl aufrís infrastructures adaptades ath teletrabalh, ar emprenedissatge e ara innovacion, en tot generar sinergies professionaus e naues oportunitats laboraus. Ua iniciativa qu’a coma objectiu atrèir activitat economica, reforçar eth
-
Pubertat
✴︎
Aguest mes vos recomanam Pubertat, ua seria de sies episòdis qu’explòre damb sensibilitat e rigor coma ua comunautat se ve batsacada per ua denóncia d’agression sexuau enes hilats sociaus. Tot apunte que tres gojats adolescents son es autors deth hèt. A traués des familhes implicades —autant des supausadi agressors coma dera victima—, era ficcion abòrde
-
Refortilham era inversion en patrimòni culturau
✴︎
Era Val d’Aran a estat un des territòris mès beneficiadi des recentes ajudes en encastre culturau dera Deputacion de Lleida. A trauès der Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), eth grop d’Unitat d’Aran ena Deputacion de Lleida a artenhut mès de 120.000 euròs que se destinen ara conservacion e restauracion der auviatge culturau aranés. Aguestes ajudes priorizen
-
Eth Galin Reiau: un tribut que reconeishec er autogovèrn d’Aran
✴︎
Ath long dera sua istòria, era Val d’Aran a sabut preservar ua identitat politica e sociau pròpria laguens contèxtes cambiants. Un des simbèus mès clars d’aguesta singularitat ei eth Galin Reiau, un tribut que pendent sègles representèc fòrça mès qu’ua obligacion fiscau: siguec era basa d’un pacte d’emparament, autonomia e reconeishença institucionau. Era origina deth
